divendres, 29 de juny del 2012

La mala nit de Mrs Merkel

Angela Merkel ha passat una mala nit. A la matinada, amb traïdoria i alevosia ha vist com Itàlia i Espanya han amenaçat a Alemanya de vetar qualsevol decisió si la dona de ferro del segle XXI no baixa del burro i afluixa la corda. Però a més al vespre ha vist com la seva Alemanya queia a les semifinals de l'Eurocopa davant d'Itàlia, la nova Itàlia.
La nova Itàlia més ofensiva que sembla que per fí ha dit adeu al fastigós catenaccio i s'ha volcat més a l'atac. Sembla que Cesare Prandelli ha donat aire fresc a una azzurra anclada en el passat del catenaccio del Maldini pare i evolucionat amb aquella Itàlia dels 80 amb el gran Paolo Rossi. Ara Itàlia va a buscar mes la pilota i puja més a l'atac. A més amb nous jugadors com Marchisio, Montolivo o el tarat de Mario Ballotelli.
Precisament ahir SuperMario la va tornar a fer grossa amb els germànics. Va anotar els 2 gols de la transalpina que va eliminar la potent Alemanya a qui tothom ja vèiem a la final. El gol d'Ozil de penal al 95 només va servir per maquillar el resultat.
Així doncs a Kiev, dos equips, dues filosofies del futbol evolucionades cara a cara. L'Espanya de l'èxfuria roja i la testosterona ibèrica evolucionada al futbol estil Barça, sense arribar en cap cas a l'excel·lència de l'estil Barça contra la Itàlia de l'excatenaccio i un futbol més alegre i ofensiu. Serà una final inèdita i la reedició del partit inaugural del Grup C d'aquesta Eurocopa 2012. Gira el món i torna el born. De Polònia a Ucraïna. De Merkel a Monti. La pobre Europa, la del sud viurà durant unes quantes hores l'alegria que almenys una de les seves seleccions de futbol, l'opi del poble es proclama rei d'Europa, Merkel a banda.
Diumenge a Kiev Espanya-Itàlia, final de l'Eurocopa més bunyol de totes

PostData: També mala nit per Rafa Nadal. Sorprenentment va caure a la segona ronda de Wimbledon davant del txec Lukas Rosol, número 100 del món. Des del 2005 que Nadal no queia tant aviat en un Gran Slam

dijous, 28 de juny del 2012

Dormidin, Noctamid i la Roja finalista

El Barça-Madrid en format seleccions, el partit del segle, el Cristiano contra la màquina total hispano-blaugrana... l'hòstia amb patinet es va convertir... en un bunyol. L'Espanya-Portugal d'ahir va ser un conyàs de partit (com tota l'Eurocopa), el millor somnífer a les caluroses nits d'insomni que passem alguns. Durant 120 minuts no va passar absolutament res. I molta gent es va clapar. El partit 0-0. La pròrroga 0-0.
Amb els penals, la gent es va despertar de cop. Una final era en joc, i l'efecte del Dormidin i el Noctamid va passar de cop. La Península Ibèrica, la mateixa que està intervinguda per Berlín i Brusel·les, que les passa putes per arribar a final de mes i que comptabilitza ja els quissoflautes com una nova raça de l'espècie humana, es va enclastar davant les pantalles televisives per veure de quin cantó l'opi del poble, el futbol estirava més la manta per seguir amagant la crua realitat.
Xabi Alonso va fallar el primer penal espanyol. Cap problema, els portuguesos també. Torn per Andrés Iniesta que va marcar i va fer embogir tota l'Espanya del bombo, el plateret i el "Toma Cristiano". Tota? No. Es veu que Sara Carbonero no es va enterar de la pel·lícula i al final del partit li pregunta a Lo Puto Crac que com es vivia una tanda de penals sense ser el protagonista. Piqué va fer el 3-1. Nani, el jugador del Manchester United el 3-2. I va arribar el torn de Sergio Ramos, el premi Nobel de Física. La NASA, ET i Alf ja tremolàven per veure on cauria la pilota. Sigui per inconsciència o per testosterona ibèrica Ramos va llençar el penal a l'estil Panenka i el va transformar, desfermant l'alegria i deixant les conyes a twitter per més tard (concretament amb l'entrevista de Carbonero a Iniesta). Bruno Alves va fallar el quart penal lusità. tot quedava en mans de Cesc Fàbregas. Com al 2008 als quarts de l'Eurocopa amb Itàlia, Cesc seria l'encàrregat de dur a Espanya a la final. Gol del migcentre català.
Espanya ja és a la final de l'Euro2012 Polònia-Ucraïna. Portugal i Cristiano a casa sense Pilota d'Or. Ara espera rival d'avui entre Alemanya i Itàlia. No seria morbós un duel Merkel-Rajoy? La politització del futbol donaria un nou gir. L'Espanya intervinguda contra el gegant rescatador alemany. De moment però només sabem que diumenge a Kiev Espanya jugarà la seva tercera final consecutiva. Esperem que no sigui un nou somnífer

PostData 1: Jordi Alba ja és jugador del Barça. Fí del culebrot i 12 kilos pel València. Quan s'acabi l'Eurocopa es farà oficial

PostData 2: Amb la desaparició del Menorca, l'ACB sembla que es quedarà com va acabar i ni Estudiantes ni Valladolid baixaran a LEB

dimecres, 27 de juny del 2012

El Pòquer del Palau

Dilluns, no tant sols Javi Rodríguez va alçar la Lliga de Futbol Sala a Múrcia. També va fer que el Barça fes història. El Barça com a conjunt. El Barça com a institució poliesportiva que és. Amb la Lliga del futbol sala, les quatre seccions del Palau Blaugrana han aconseguit la lliga al mateix any. cada secció, una història diferent, amb el mateix final feliç: la lliga.
El primer títol de la regularitat a caure va ser el d'hambol. Va ser al desembre de l'any passat a la visita del Barça a Vistalegre, la pista de l'Atlètic de Madrid. Lazslo Nagy amb 2 gols màgics als últims instants posava la lliga al sac, a expenses de la tornada al feu blaugrana. Els matalassers només van poder vèncer d'un gol i la lliga va anar a parar a les vitrines del Museu. L'última lliga del capità Lazslo Nagy que se'n va al Veszprem hungarès
Més fàcil, sens dubte, va ser la lliga d'hoquei. La màquina blaugrana ha tornat a arrassar després d'un any, l'anterior, nefast. El joc ha estat espectacular i les victòries hana anat caient a base de pallisses. això, combinat amb derrotes inesperades del màxim rival, el Liceu, a pistes del Blanes o el Noia, deixàven la lliga al sac, perquè Beto Borregán, l'aixequés. Ha estat l'últim títol del llegendari capità blaugrana que després de 18 anys deixa l'hoquei. El 21 penjarà al més alt del Palau, en la que serà la primera samarreta d'hoquei patins retirada al Santuari Blaugrana
Un Santuari Blaugrana, que va ser clau, en el Play Off final de l'ACB. Al primer partit empenyent al conjunt de Xavi Pascual a remontar 17 punts avall al Madrid, i fer que Marcelinho Huertas anotés aquell triple històric. El mateix Palau Blaugrana que va veure com en el segon partit, els blancs posàven l'1-1 al marcador. A Madrid vam veure el pitjor partit de l'era Pascual. Un +26 en contra que no va ser més perquè el bàsquet dura 40 minuts. Tot era a punt per celebrar la lliga a Cibeles, però el Barça, a base d'un plantejament defensiu molt intel·ligent va desactivar al Madrid, i forçar el cinquè partit a casa, al Palau. I aquell dissabte, Xavi Pascual va tornar a treure la seva vareta màgica, va fer una partida d'escacs amb Pablo Laso, tècnic blanc i a base de defenses zonals, mixtes i caixes va anar matant les fitxes blanques. El Barça de bàsquet per tant aixecava una nova ACB, la més increïble i més maca de la història de les finals ACB.
I dilluns passat, la cirereta, el Futbol Sala. Derrotant també a 5 partits al Pozo Murcia i amb la successió de 1-1-1-1-1. Javi Rodríguez deia adeu al Barça i possiblement al futbol Sala amb una nova lliga.
Bàsquet, Hanbol, Hoquei i Futbol Sala. 4 seccions, quatre lligues. És el Pòquer del Palau

PostData: Si ahir vau posar la tele i vau veure al matí o a la nit amb el Cuní, un personatge que parlava del Barça i no vau saber qui era, tranquils. Era Sandro rosell, que ahir va trencar el seu silenci... per no dir res que ningú sapigués: que si Guardiola estava cansat i per això no renovava, que si les teles manen més que ell, i que no li va agradar l'indult de Villar i que parlarien amb ell. Doncs això res de nou

dimarts, 26 de juny del 2012

L'últim gol del Javi

Javi Rodríguez va jugar ahir el seu últim partit amb el Barça de Futbol Sala. Javi Rodrríguez va marcar els seus últims dos gols amb el Barça. Javi Rodríguez va aixecar l'últim títol de la seva carrera esportiva. Javi Rodríguez es retira guanyant una nova Lliga pel Barça Alusport.
Ahir el gran capità va plegar del Barça i qui sap si del futbol sala per la porta gran: marant dos gols i sent fonamental perquè el Barça guanyés a la pròoroga i a camp contrari a Múrcia, la seva segona lliga, completant una temporada perfecta amb Copa, Copa del Rei, Copa d'Europa i Lliga.
Javi Rodríguez, el ja llegendari 7, va empatar per dos cops l'aventatge del Pozo.Amb 2-2, penal del capità i 3-2 pels murcians. Sergio Lozano amb un míssil posava el 3-3 i la pròrroga en safata. Jordi Torras a 9 dècimes del final va estar a punt de matar la lliga. La seva pilota no va voler entrar per mil·límetres.
La pròrroga va ser un regal per l'aficionat a aquest esport. Espectacular i molt vistosa. Amb una doble falta i un gol de Wilde (qui faltava inèdit en el Play Off) el Barça Alusport va sentenciar el partit i la lliga.
El Barça fa una temporada gairebé perfecta i completa el pòquer de lligues de les seccions. Va ser l'últim servei a la causa de Javi Rodríguez, el gran capità. Gràcies i sort

PostData: Ja tenim rivals pels tornejos de presentació d'estiu de Barça i Espanyol. Els blaugranes jugaran el 20 d'agost contra la Sampdòria de Gènova en un Gamper que vol commemorar els 20 anys de la primera Copa d'Europa a Wembley. L'Espanyol jugarà el Ciutat de Barcelona amb el campió francès, el Montpeller el 3 d'agost. 4 dies abans es jugarà a Montjuïc el nou format de Copa Catalunya, primer amb els finalistes de les eliminatòries prèvies, és a dir Nàstic de Tarragona i Manlleu, i després la novetat, la Supercopa Catalana, entre els dos equips de la Primera Divisió: Barça i Espanyo, que no vol dir que vagin amb la plantilla de Primera. El Barça ja ha anunciat que anirà amb el filial

dilluns, 25 de juny del 2012

Esportclub: Llufes, traques i petards

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

L'Eurollufa hispano-francesa

El partit entre França i Espanya de dissabte va estar a to amb el dia que era: revetlla de Sant Joan. Com algusn petards, va ser una llufa important de partit. Una espècie de Dormidina i Noctamid gegants junts. Un conyàs. Vaja com tota l'Eurocopa. Es podria agafar, embolicar-la amb paper de vàter i fotre-la vàter avall. L''heroi del partit de dissabte, Xabi Alonso, que va marcar els dos gols del suporífer matx. Curiositat de l'Eurocopa: Espanya, Portugal i Itàlia (que va passar eliminanta  Anglaterra als penals), països rescatats per Alemanya. Aquests 4 països seran a les semis de l'Euro2012 de Polònia-Ucraïna. L'opi del poble ha estès la seva catifa per amagar la merda. el que no pot amagar és el drama que viu la família del Miki Roqué. Amb 23 anys, un càncer pèlvic s'ha emportat el jugador català del betis, ex del Liverpool. DEP

La traca d'Alonso

Espanya ja té cognom, almenys avui: Alonso. Dissabte Xabi, i diumenge Fernando van donar una mica d'alegria al necessitat poble hispà. Al GP d'Europa disputat al traçat urbà de València cursa de videoteca de l'asturià que justificava les llàgrimes del podi, ves a saber si per la cursa, o per un cotxe, al Tartana Rampante 2012, àlies Ferrari, que no va ni amb rodes. Alonso, el pilot, va avançar tres cotxes només a la sortida, va anar avançant als boxes, i va ser el gran beneficiat de la destrossa de motor de Sebastian Vettel. El van acompanyar el podi, dos monstres de la F1 Kimi Raikonnen i (tots drets) Michael Schumacher

El petard de Grello

3-4 al marcador del Palau d'Esports de Murcia. Jordi Torras fa l'empat a 4 a falta de 3 minuts pel final del quart partit de la final de la Lliga de Futbol Sala entre el Pozo Murcia i el Barça. Tot semblava anar cap a la pròrroga, fins que a dos segons del final, el brasiler Grello fa el 5-4 definitiu, que porta als murcians a empatar la sèrie i abocar-nos de ple a l'últim partit de la sèrie. L'últim partit de la Lliga i del gran capità Javi Rodríguez que després de 7 anys deixa el Barça i ja veurem si el futbol sala, un esport que no pots dir que s'ha acabat fins a la botzina final. avui el desenllaç a les 21:30, des de les 21:00 a Rac1


divendres, 22 de juny del 2012

Manual de l'expresident

Carta oberta a Joan Laporta

Amic Jan

Com estàs? Encara tens ressaca? No m'extranya. Les imatges teves a una piscina, vestit i amb corbata al cap, superen amb escreix qualsevol imitació del Crackòvia. ets el millor guionista, i de pas em dónes temes per escriure al blog. Sé que possiblement no llegiràs aquesta carta, i si ho fas el més possible és que la llencis o que m'enviis algú a espiar-me.
Com a culé permete'm que et dóni unes quantes lliçons de com gestionar la vida fora de la presidència del Barça. Com a amic i laportista, on em sembla que hi ha gent que m'ha volgut encasellar. Ja saps de l'etern debat a dos bandes del barcelonisme: Cruyff-Nuñez, Stoichkov-Romario; Ronaldinho-Messi; Laporta-Sandro...
Amb la teva vida privada pots fer el què vulguis. per mi com si vols baixar-te els calçotets al control de seguretat de l'aeroport (ai calla, que això ja ho vas fer) i si vols imitar a Eric Moussambani, amb americana i corbata i llançar-te a la piscina endavant. Però recorda que un cop entres a Can Barça quedes marcat per sempre. Ara és ex-president, si, però continues sent del Barça. Aquestes coses amic Jan les hauries d'evitar, o almenys mesurar-te. A més no tant sols no ets epresident del Barça sino que ets diputat al Parlament de Catalunya. Representes la voluntat d'uns quants que et van votar i en part representes el país amb què tant t'omples la boca.
Repeteixo pots fer el què et roti amb la teva vida privada, però com a Joan Laporta que ets, amb tots els càrrecs que has tingut, i amb l'exposició als mitjans que has tingut, saps que permanentment estaràs espiat, fotografiat i exposat a estampes com aquestes. Ves amb compte
Has estat el millor president de la història del Barça. Ara et recomano que intentis també ser el millor expresident de la història del club. Pots fer com Josep Lluís Nuñez: allunyar-te del focus i quedar com un record per les imitacions del Força Barça de l'Arus o el Latre del Crackòvia. O pots fer com Joan Gaspart, normalment allunyat dels focus públics fins que algú el pica. Llavors surt la bèstia i surt el Gaspart soci, l'altre cara del Gaspart president, o vispresident.
Saps què amic Jan, fes el què et roti. De fet ja ho fas. Ets un autèntic freelance. Si vols emborratxar-te i llançar-te a la piscina endavant. Si vols tenir afers sentimentals amb stars systems del porno català endavant, i si vols fotre't com un bacó i cagar-te amb Sandro Rosell endavant. El Sandro no s'hi tornarà. és com un putching ball, el pegues i ell calla. Però sobretot, sobretot, no et fotis mai amb el vestuari. Perquè creuaràs una línia vermella, i tots els que veune simpàtics els teus actes anarcoradicals, tirant al resemenfotisme il·lustrat, seran els teus pitjors enemics. I en comptes d'acabar remullat a la piscina, pots acabar al fons del mar, amb un bloc de ciment lligat als peus
Tu mateix. Ja saps on trobar-me.

Cordialment

Un amic

Per cert ens veiem a Luz de Gas

PostData: Després d'una temporada maratoniana, els Miami Heat guanyen l'anell de campió en guanyar 4-1 al Play Off final als Ocklahoma City Thunder de Kevin Durant. Lebron James ja té el primer anell de campió i en la comparativa entre ell i Jordan, Lebron suma el primer punt. L'etern 23 en suma 6. Michael continua sent únic

dijous, 21 de juny del 2012

Els homes de Tito

Fa temps que s'ha iniciat l'època de cacera a Can Barça. Tito Vilanova ha penetrat al bosc, i escopeta en mà a començat la caça i captura de les millor llebres pel seu particular museu.
Jordi Alba, Thiago Silva, Javi Martínez, Didier Drogba, Robbie Van Persie, Gareth Bale, Neymar, Etienne Capoue, Fernando Llorente,Iñigo Martínez, Vertonghen, Vermaelen. Les llebres campen lliures pel bosc, a l'espera que algu les caci. La veda s'ha obert al mercat europeu, i a Can Barça és un caos. Van sortint noms, algusn d'estranys, alguns inebastables i d'altres que desconeixiem...
Sigui com sigui, Tito Vilanova està tancat al seu despatx, ves a saber si el mateix del Pep, per trobar els seus millors homes de cara a la temporada que ve, i per acontentar l'exigent, díficil i molts cops impossible públic del Camp Nou.
Són els homes de Tito. No són com els de Harrelson, però amenacen a fer mal. El més ben posicionat de tots és el lateral català del València, Jordi Alba. El València estira la corda fins on pot, però ja dóna sintomes de fatifga. El noi vol marxar i Manuel Llorente president txe, diu que si marxa serà per anar al Barça. Només cal saber quan pagarà el club català. Aviso que serà una morterada que si no fos perquè és el Barça seria molt menys (inconvenients de ser el millor equip del món).
I aniran apareixent altres noms, altres llebres en el bosc culé i noves preses que Vilanova té per caçar. De moment qui haurà de caçar serà un entrenador de porters després de la marxa de Juan Carlos Unzué al Ràcing de Santander. I també altres homes de confiança per completar el projecte Barça 2012-2013.
Ara si, s'ha acabat l'era Pep, ha començat l'era Tito. La cacera ha començat.. Els homes de Tito s'han posat en marxa. Veurem si finalment no seran ells qui quedaran caçats.

dimecres, 20 de juny del 2012

Creus i ratlles

Un cop acabada la Lliga ACB, va començar un altre partit. Un 1 contra 13. L'1, Joan Creus, el secretari tècnic dle Barça de bàsquet; els 13, la seva plantilla. El dilema, com mantenir una plantilla guanyadora, quan també és veterana, i grans tòtems estan en la rampa de sortida. Aquesta és la premisa del nou joc PC Manager 2012: el dilema blaugrana. Sou Joan Creus  i heu de fer una plantilla guanyadora amb gent que marxarà segur i convencent a la resta perquè no marxi. I fer fora a les lacres
Insert Coin. Comença el joc
Pantalla 1. L'MVP de les finals Erazem Lorbek, sembla que agafa la porta de sortida de l'NBA i marxa a San Antonio. Nivell extrem per començar.
Pantalla 2 Nivell intermedi. Un altre que pot marxar a Amèrica és Victor Sada que ha rebut una oferta de Memphis.
Pantalla 3.Boniface N'Dong acaba contracte i si ja va renovar a la baixa l'any passat, ara el bo d'en Boni no crec que vulgui rebaixar les seves pretensions. La temporada d'N'Dong ha estat excel·lent i si no fos perquè la caixa blaugrana està plena de teranyines, estaria bé un augment salarial, o almenys no tocar-lo.  Nivell alt
Pantalla 5 Fran Vázquez també està temptat per l'NBA, i dependrà de l'habilitat de Creus de si es quedarà o no. Nivell expert
Pantalla 6. Eidson, Wallace, Perovic, Ingless. Xacres d'una plantilla llarga i que o no han rendit o literlament han diambulat pel Palau Blaugrana. Nivell fàcil. Al carrer i gràcies
Pantalla 7. S'ha d'operar Navarro perquè estigui a punt per la nova temporada, o que descansi de cara als JJOO? Nivell heavy.
Pantalla 8. Fitxar a bé, bonic i barat per mantenir elnivell competitiu que l'exigent públic del Palau vol. Nivell cooperatiu. Aquí ha d'entrar Sandro Rosell
Ja és a les vostres tendes PC Manager 2012: el dilema blaugrana. Disfruteu-lo i si us passeu el joc, dieu-li a Joan Creus a veure com arregla la casa

dimarts, 19 de juny del 2012

Villarato

Carta oberta a Ángel María Villar

Amb la vènia senyoria

Ahir per celebrar la seva reelecció com a president de la Real Federación Española de Futbol (portarà escarxofat a la poltrona 28 anys) ha decidit indultar tot malfector que hagi embrutat el bon nom del futbol.
Això vol dir que un cop més el villà més dolent de l'oest del Manzanares, José Mourinho quedarà lliure de pecat. Un cop més les seves lamentables actuacions quedaran impunes pel sol fet que a vostè li ha vingut un rampell de bonisme i ha deixat que els dolents campin lliures de nou.
Un cop més ha fet el paperina perquè pugui apoltronar-se a la cadira de xèrif per molts anys més.
Amb tot això vull dir, que el famós dit a l'ull de Mou a Tito Vilanova de la Supercopa d'Espanya 2011 quedarà sense cap tipús de sanció. És igual que la imatge del futbol que representi quedés a l'alçada de la merda de les sabates. És igual que un home pugui agredir a un altre davant de milions de persones, faci el gallet i digui que no sap qui és Pito. Vostè amb un acte que, per vostè deu ser noble, per mi fastigós, ha tornat a donar carta blanca al portuguès perquè torni a fotre el dit a l'ull, esperi àrbitres al pàrquing o qui sap un dia agafar una pistola i carregar-se a tres o quatre paios.
Àmic Villar, hi ha altres formes d'agraïr que la gent l'hagi tornat a triar per regir el destí dle futbol espanyol: posar uns horaris més decents, no estar a mercè de les televisions, rejovenir la cúpula directiva, i el comitè d'àrbitres (el més jove anava amb Matusalem a la llar d'infants), però no això. El què ha fet d'indultar a qui tenia sanció és donar carta blanca perquè segueixin fent l'idiota pel món.
Però no sé de què m'extranyo, si el president de la federació nacional de futbol, no sap dir el nom de l'esport que suposadament mana, oi senyor furbol?

Amb el desig d'arribar a demà, sense que cap tarat em foti un tret i en surti impune

Un desconcertat

PostData: Jesus Navas salva el vaixell de la roja, en donar el gol de la victòria (en fora de joc) davant de Croàcia. Partit lamentable d'Espanya que passa a quarts de l'Eurocopa juntament amb l'Itàlia del boig de Mario Balotelli, que ahir en marcar un gol davant d'Irlanda es devia quedar a gust amb algú, ja que en la celebració un company li tapava la boca mentre el boig anava insultant ves a saber qui

dilluns, 18 de juny del 2012

L'elèctrica del bàsquet

... I conte contat i aquesta ACB s'ha acabat. La moralina del conte és aplicable no tant sols al bàsquet sino també en l'esport en general. La psicologia també juga. I tant. El coco ha estat fonamental perquè el Barça de bàsquet obrés el miracle.
El dilluns estava mort, dimecres el Madrid va jugar per anar a recollir la Copa. la Cibeles estava engalanada, però el conjunt barcelonista va forçar el cinquè partit quan ningú, ni tant sols els culers s'ho imaginàven. I ara si, la pilota estava al terrat madridista. El Barça va aconseguir que tota la pressió anés a la casa blanca. El Barça jugaria a casa, al Palau Blaugrana, l'últim partit, el que decidiria una lliga. A casa, amb el seu públic, la seva afició. Els blaugranes estàven forts de coco, havien menjat la moral als blancs,
I amb aquesta premisa, qui va anar al Santuari Blaugrana i qui ho va viure des de la tele, va veure sens dubte el millor partit de les finals de tota la història de l'ACB. Una final que va engrandir la llegenda d'aquesta lliga que dóna nom a una elèctrica. La lliga Endesa va tenir la final més electritzant.
Els joves entrenadors que vau veure el partit segurament vau treure un munt d'idees pels vostres equips, en referència sobretot a tàctiques defensives i de formats. Sobretot en el Barça. I és que la victòria i la lliga es va decidir al darrere. Com en el quart partit, la defensa va jugar un paper fonamental. Defenses individuls, zones 2-3, 3-2, mixtes i caixes sobre els homes forts del R. Madrid.
Dissabte vam veure una genial partida d'escacs en un tauler de parquet. Un festival de lliçons de bàsquet a cada jugada, cada atac.
Erazem Lorbek va donar un recital de pianista per dur el seu equip a la lliga. Merescudíssim MVP sens dubte. I això que estava malalt. N'Dong que estava lesionat va voler forçar i en tres minuts va fer aixecar al Palau per la seva entrega. I Navarro amb la famosa fascitis plantar va aixecar una ACB que dilluns passat estava molt lluny.
Els blaugranes salven els mobles i la temporada amb una ACB que potser per joc hauria d'haver anat a parar a la casa blanca, però que psicològicament ha anat a parar a un Barça que amb l'afició a favor i després d'aixecar-se a la capital de l'Estat ha estat capaç d'obrar el miracle.
Ara però es juga un altre partit. El que jugarà Joan Creus, el secretari tècnic. Què passarà amb el futur d'N'Dong, Fran Vázquez o Lorbek, que acaben contracte. Quin ha de ser el futur d'una plantilla molt veterana com és la blaugrana. I Xavi Pascual? Encara té forces de seguir?
El futur del Barça està ara en mans de Chichi Creus.
El Barça campió de la primera Lliga Endesa, en un Play off electritzant. La Moreneta espera als herois perquè els hi agraeixi el miracle

PostData 1: Ironies de l'esport. Amb Grècia com a capital europea d'ahir, però amb Berlín com a capital real i espectant, els quarts de final de l'Eurocopa ens deparen un Alemanya-Grècia. Holanda ésla gran sorpresa dle torneig i amb tres derrotes torna a casa la subcampiona mundial. CR7 torna per intentar guanyar la Pilota d'Or amb un recital contra la Orange

PostData 2: El motociclisme català no para de donar alegries. Ahir dos victòries catalanes i un tercer lloc a Silverstone, al GP de la Grah Bretanya. Maverick Viñales en Moto 3 i Pol Espargaró a Moto 2 van volar sobre el mític traçat anglès. Marc Márques, ahir tercer es col·loca líder dle Mundial. A Moto GP triomf de Jorge Lorenzo

PostData 3. Imatge insòlita en el sempre senyorial món dle tennnis. L'argentí David Nalbandian és desqualificat de la final del torneig de Queens (Londres) després de fumer una coça de burro a una tanca de publicitària i de pas a un jutge de cadira. Marin Cilic va guanyar el Trofeu més senzill de la seva vida

divendres, 15 de juny del 2012

Hitchcock a Cornellà

El 1980 moria Alfred Hitchcock el Rei del suspens i genial cineasta autor dels Ocells, Psicosis o La finestra indiscreta. El que ningú sabia és que Hitchcock va deixar una obra pòstuma que es va estrenar ahir a Cornellà-El Prat. Una obra protagonitzada per Mauricio Pochettino
Des que va acbar la temporada les plomes dels pericos tremolàven amb la possibilitat que un dels tècnics més longeus a la banqueta blanquiblava i mite espanyolista marxés. Fins no fa massa el que era una possibilitat va esdevnir una seriosa amenaça. Des de la Sampdòria de Gènova s'insistia que volien a l'argentí per rellevar a Giuseppe Iachini.
Amb tant de rumor i insistència, ahir a Can Perico es convoca una roda de premsa urgent. Hitchcock, arriba al clímax del film. Quan tot apuntava que Pochettino diria adeu, va i diu que es queda. El Rei del Suspens ho ha tornat a fer. Final imprevisible a l'últim segon.
Igual que Marcelinho Huertas amb aquell triple, Ramon Condal o qui sigui de la directiva perica, ha clavat el triple que guanyava al partit a l'últim segon. Pochettino es queda.
Tinc la sensació que per alguna cosa, o el poder de negociació del senyor Condis, ha fet que Mauricio Pochettino es decantés per quedar-se a l'Espanyol a última hora, quan ja ho tenia tot fet amb els italians. Perquè sino no s'entén que es convoqui una roda de premsa per desmentir un rumor. Sí en realitat és això només calia un comunicat de premsa. Un cop més la política comunicativa del club perico (això també passa a Can Barça) torna a quedar a l'alçada del betum.
3 hores de pel·lícula de suspens. I el protagonista no ha sigut James Stewart incrustat a una cadira de rodes, sinó l'espanyolisme en general: Pochettino, l'heroi que està a punt d'empendre el vol, Condal, que com l'àngel de la guarda li diu que a casa no s'hi està com enlloc, i el responsable de comunicació de l'Espanyol, que fa que més d'un perico ahir passés mala tarda.
Alfred Hitchcock ha baixat de l'Olimp de les Estrelles per obsequiar-nos amb la seva última obra mestra: "Suspens a Cornellà" Es podia haver evitat però amb un simple comunicat de prensa

PostData 1: Més Hitchcock. avui es presenta oficialment Tito Vilanova com a tècnic del Barça. Ja estava tot fet, però Hitchcock ha volgut allargar el patiment del culer, que ja pensava que Tito diria que no. Quin mestre

PostData 2: Ara resulta que Fernando Torres és l'heroi que ha de salvar el cul a Espanya. El sobrevalorat davanter va marcar 2 gols a la potentíssima Irlanda, a la segona jornada de l'Eurocopa i comparteix protagonisme amb el possible rescat d'Espanya. L'opi del poble ha estès la catifa roja

dijous, 14 de juny del 2012

El Pacte de la Moreneta

Si el Profeta Johan Cruyff es va aliar amb Déu per guanyar les 2 lligues de Tenerife del Dream Team ahir Xavi Pascual es va aliar amb la Moreneta per obrar un miracle. En termes jardínistics es va passar de la flor al cul, al jardí de girasols pompístic. El dilluns el Barça de bàsquet estava mort després del +26 i per rematar-ho va Pete Mickael i li diu als micròfons de Rac1 imbècil a Carlos Suarez. L'ambient a la capital era d'anar literalment a ixecar la Copa, fer-ho a casa i contra l'etern rival. Tot estava a punt per celebrar l'ACB
Però el que ningú comptava era amb el Pacte de la Moreneta. El bàsquet entre altres meravelles té un component d'imprevisibilitat que pot fer girar la truita de qualsevol incrèdul. I ahir abans de les 22:00,
hi havia molt incrèdul que veia la lliga pel Madrid. Tots menys esclar, l'altre protagonista de la florimenta de pompis Xavi Pascual.
Mentre uns estàven relaxats esperant a caomençar el passeig militar sobre el rival blaugrana, els altres estàven tensionats i ficats en el partit.
El Barça va plantejar des del principi una zona, combinada amb una mixta molt agressiva sobre els homes forts del conjunt blanc. El 0-3 d'inici va ser el primer punt del pacte de la Moreneta. El Barça va sortir a donar-ho tot, i va marxar al final del primer quart amb un mínime aventatge a l'electrònic.
Es en aquest moment quan va aparèixer l'heroi del partit: la Moreneta. No és fosc, és ros, és americà i té passaport del Congo. Es diu CJ Wallace i ahir la seva tofa de Tintín va enfocar a l'aro des de la línia de 6'75. Tintin estava superencertat. Va ser un martell percutor a la línia de flotació blanca. Wallace, Lorbek i Navarro van forçar el cinquè partit, que es jugarà al Palau Blaugrana. Els blancs estàven desencertats i de mica en mica es van anar desquiciant. Victòria blaugrana i la lliga torna al Palau Blaugrana per jugar-se una final. Ara les sensacions canvien i si per joc, potser el Madrid continua sent favorit, ara és per mi el Barça qui ho té millor. El cop que va donar al Madrid, a casa seva, i quan tot estava a punt per celebrar la lliga a Cibeles, pot resultar mortal.
Però això és bàsquet i pot passar de tot. Ja no m'aventuro a fer pronòstics ho sento, i menys sobre el Barça.
Déu, Cruyff, Pascual, la Moreneta, flors, culs i jardins. El Barça més que fer esport, a vegades juga a fer miracles. Ja podeu cantar tots el nou himne del Palau Blaugrana

Juanqui de juny, barbut del Palau,
de Sant Feliu estel,
il·lumineu la blaugrana terra,
guieu-nos cap a l'ACB.

dimecres, 13 de juny del 2012

La Moreneta i el bàsquet blaugrana

Avui si no hi ha un miracle el madridisme viurà una de les més grans explosions d'alegria que hagin vist a la capital del Reyno. Serà al pavelló de bàsquet i no al Santiago Bernabeu, però. Després de molts anys bebent a glops aspres vins de burra, el R.Madrid celebrarà a casa seva, i contra l'etern rival, el Barça, una nova Lliga ACB que feia 5 anys que no la gaunyava.
Estant molt a prop. Mal que els pesi als catalans, aquets any el joc dels blancs ha estat infinitament millor que els de Xavi Pascual. Es mereixen auqesta lliga com ningú. I l'argument més sòlid el van donar fa 2 dies guanyant de 26 al Barça.
Els blancs són joves, ambiciosos i tenen fam de títols. Ténen a bonissims jugadors com Kile Singler, el gran Nikola Mirotic, a Sergi Llull o a Sergio Rodríguez. Una plantilla que no arriba als 25 anys de mitjana i que no depenen de si la seva estrella està bé. Fan un bàsquet ultraofensiu que meravella a tots.
El Barça ja és veterà, uns 31 anys de mitjana, fa a tuf de vell, no hi ha seignes de renovació, i depenen massa de l'aportació de Navarro (tots drets). N'Dong, bon jugador i voluntariós, Lorbek és com el Guadiana, apareix i desapareix, a Ingless, Marcelinho, Perovic o Eidson, dubto si juguen al Barça. I a Rabasseda li fa pudor el xandall de tanta estona que fa que el porta posat.
Cal una renovació urgent al Palau. I no dic només de Xavi Pascual, que per mi no té ni la meitat de culpa que el seu equip hagi entrat a l'autocomplaença i tingui la panxa plena. Navarro intocable., o almenys si s'ha de tocar que no es faci com es va fer amb Nacho Solozábal, que va sortir per la porta del darrere del Palau Blaugrana i un comunicat de dos línies firmat per Josep Lluís Nuñez (20 anys més tard se li va penjar la samarreta al seu Santuari Blaugrana).
Ara però si el Barça guanya, cosa improbable, avui al Madrid a les 22:00, mig hora abans a Rac1 (m'abstinc de comentar l'indescent horari made in tele per no ser detingut ) el Barça guanya segur la lliga. N'estic segur. L'hòstia haurà estat descomunal a Madrid i dificilment s'aixecarien. Això només són especulacions.
Si passa, el bàsquet blaugrana i Sandro Rosell al capdavant haurien de pujar en bici a Montserrat com ho feien el Dream Team de Cruyff quan guanyava una de les lligues impossibles de Tenerife, a agraïr la Moreneta el miracle. Perquè avui es necessita un miracle. Potser perquè sorgeixi efecte hauriem de canviar la lletra del Virolai per aquesta

Juanqui de juny, barbut del Palau,
de Sant Feliu estel,
il·lumineu la blaugrana terra,
guieu-nos cap a l'ACB.

dimarts, 12 de juny del 2012

Allò que el vent s'endugué

Quan la pilota deixa de botar, quan les bambes deixen de patinar sobre el parquet fent aquell soroll clàssic que només es genera en aquest esport, quan els pavellons estant tancats, quan la botzina deixa d'eixordir... és el moment de tirar la vista enrere i repassar el bo i millor que ens ha deixat l'any. Victòries, derrotes, rècords, records, lesions, i alguna copa aixecada. Us convidem a repassar tots junts el què ens ha deixat la temporada 2011-2012 a la secció de bàsquet del Círcol.
L'any començava com sempre amb la tradicional disputa de la Copa Badalona. Mentre els nois queien a Primera ronda amb el Llefià, les noies jugàven i perdien la final amb el BBC. Subcampiones de Badalona en el primer any a Primera Catalana. Un subcampionat que es va cobrar una victima. La Clara Navarro es va trinxar el genoll a les semifinals contra el Minguella i es va estar de baixa 238 eterns dies.
Ha estat el segon any del Sènior masculí a Primera Catalana, un any complicat que ha acabat amb decepció. Les derrotes amb el Sant Narcís a casa i el Cabrera a fora van significar haver de jugar el Play Off de descens amb el Berga, 2-0 i els nois de Francesc Castellet baixàven de categoria. Les noies a Montgat d'altra banda també van haver de jugar un Play Off per sobreviure a Primera. Després d'un any complicat, el Jaume Lleal es va sacrificar per l'equip. va baixar del vaixell perquè la nau no s'enfonsés. En Josep Velasco i l'Alan Garcia van agafar l'equip a temps per assegurar el Play Off i guanyar-lo per 2-0 en un èpic final a Corbera.
Ha estat l'any a l'infern del Sènior B masculí. Mai l'infern havia estat tant dolç. Els nois d'Oriol Bosom han arrassat, han acabat la fase regular segons i han pujat de categoria. Amb els clàssics de l'equip i els reforços del Junior. A Campionats van caure a quarts davant del veterà Sant Vicenç de montalt. L'any que ve els veurem a Tercera altre cop.
Però per sobre de tot ha estat l'any del bàsquet formatiu. Tots els equips han aportat quelcom positiu pel club. Hem d'estar orgullosos sobretot de l'evolució tècnica de cada nano, cada equip. Més enllà dels números la comunió de grup ha estat fonamental per aconseguir fer de nou el bàsquet l'eina complementària a la formació escolar. Formació indispensable sobretot en els més petits de la casa. Hem rigut molt i ells han après tant. I tot gràcies a la feina dels entrenadors com l'Albert Reverté, la Maria Zambrano o el duet inseperable, aquella mena de Pimpinella o Abba que són la Clara Navarro i la Marina Cano, indissociables i inseperables i grans amigues. I què dir d'en Diego?
Ha estat l'any d'un rècord històric. El del gran Junior A. 15 victòries seguides. De Vic a La Plana contra el Vic. Enmig l'èpica de partits amb UBSA o l'últim a Vic, o l'apoteosi d'aquella tarda de dissabte a Sant Josep amb la remuntada de 17 punts en un ambient infernal. És l'èxit dels Callau, Segura, Xesco, Paus, Padilles o Doutons. I també és l'èxit dels tècnics: l'Andreu Lladó i l'Adrià Puente. No hi ha millor manera d'acomiadar la seva etapa en aquesta casa que amb aquest rècord. L'Andreu, ja ho sabeu canvia de casa i se'n va al Sant Josep. L'Adrià fa com els olímpics i marxa a Londres. Moltes gràcies pel què heu fet pel Círcol, per l'ensenyança i per l'amistat. Que us acaronin els estels companys. Mai un 15 havia excitat tant.
I parlant del Puente i el Lladó. Els hereus de l'Andreu al Preinfantil (campions a Andorra l'any passat) han seguit fent història aquest any amb l'Infantil. Fa 2 setmanes van jugar amb 4 partits memorable la possibilitat de ser campions de Barcelona. A les nostres retines quedaran les exhibicions contra el Sant Nicolau i el Barça a Sant Josep, improvisada seu de la Parròquia, rememorant èpoques pretèrites quan el Círcol era Cotonificio. Círcol subcampió
Però aquest any sobretot ha estat el de les noies. De les Preinfantil a les Junior. Les petites de Jaume Lleal i Pere Ruiz en el seu primer any juntes es van fer grans de cop. Amb elles hem viscut la temporada perfecte. Primer a Vilanova amb el Sotscampionat de Barcelona. I aquest cap de setmana quan inespeadament vam anar a jugar a Lleida i vam tornar amb el Sotscampionat de Catalunya.
Perfecte també és la temporada de les Junior. Després d'una lliga immaculada amb un sol KO, als Campionats de Barcelona, les noies de Ramon Pasquina van caure a l'Atrium de Viladecans. Va ser l'últim servei al bàsquet del Círcol del Ramon, a qui els cafès, tallats i cocacoles li han tirat més que els triples, i les pissarres
I així tots els equips, i cada setmana des de la web del Círcol relatant les seves emocions, el seu moment, la seva glòria. Hem fet molts quilòmetres físics i virtuals per seguir fil per randa el vostre camí. Hem estat presents hores i hores als vostres entrenaments. Us hem vist créixer. Gràcies
Gràcies al Premini masculí, per demostrar que al pot petit hi ha la bona confitura, a les Premini, pels dimecres a Casagemes, al Mini A, gran entre els grans, al B i a les seves paranoies al costat de 2 tarats com el Sergi i l'Oriol, a l'1 per l'esforç, al Preinfantil masculí pel treball. Gràcies a les Preinfantil, per fer més gran les vitrines del Museu, i per deixar-me viure amb vosaltres el fet de fer història. Gràcies als infantils, el B i a l'A. A l'Adrià Puente i al Marc Cecília que marxen aixecant títols. I també a aquelles improvisades taules en 5 minuts. Gràcies al Cadet 1 per ensenyar-nos a fer servir el marcador electrònic de Casagemes, al B per les bogeries, i el vòlei i per la lliçó d'en Dani. I a l'A per la gran temporada. I al Ramon Cuñé, mestre de mestres que torna a casa deixant un gran buit a aquesta casa. Merci per tot amic. Gràcies a les Cadet femení, teloneres del Junior als entrenaments del Màgic Gràcies al Junior B per deixar-me penetrar al més profund de les arrels d'un vestidor. A l'1 per la conya. A l'A pel rècord. I als tècnics, a l'Adrià i a l'Andreu per l'amistat. No és un adeu és un fins ara. A les noies per Viladecans. Als Sots 20, per fer-me encara més tarats del què soc. Al Sènior A masculí, gràcies per tot. No ha pogut ser.. A Segona continuarem cavalcant l'onada, al B per descobrir que no s'hi estar malament a Sant Crist i per l'ascens. I per estar tant bojos com el vostre particular entrenador. I a les Sènior, per ser-hi. Em sap greu no haver-vos posat més a la web, ja sabeu que el Sots20 em tirava molt. Sempre heu estat presents
Gràcies als lesionats, d'un dia, d'una setmana, de 238 dies o d'una temporada per la lliçó de vida i sempre mirar la vida amb un somriure
Gràcies als jugadors, delegats entrenadors, per deixar-me entrar al vostre particular món de mones i deixar-me explicar les vostres aventures
Gràcies a la Directiva del Círcol Catòlic per la confiança en la feina, l'amistat i el saber fer. Al Josep Velasco, el nostre Capo, per tot. Sense tu no hi hauria artícle, i segurament no estaria fent això. Al Joan Callau, president del bàsquet del Círcol per deixar desbarrar-me. I a la Sandra Veguín per parar-me a temps (sempre atenta com sempre). La mestra de les taules, una autèntica campiona.
I finalment gràcies a vosaltres, els lectors de la web del Círcol, dels meus artícles. Sense el vostre suport, els vostres ànims, res d'això hauria estat possible. Sou la Parròquia. I sense vosaltres el Círcol no és res. Perquè aquesta casa no és el bàsquet, és la gent que el forma, la bona gent que en forma part. Pares, mares, germans, avis, àvies, el paio de la màquina del cafè o el conserge dels pavellons. Per molts anys Parròquia. La gent marxa, però l'esperit queda. L'esperit dels Sunyol, Costa, Quimet Costa o Costello. L'esperit Círcol, la Parròquia, sou vosaltres
I fins aquí el resum de la tempoada 2011-2012 de l'històric Círcol Catòlic de Badalona. Una temporada intensa, llarga i irrepetible. 10 mesos plens de bàsquet que van acabar diumenge de la mateixa manera que va començar amb un subcampionat.
El passat ha estat brutal, el present irrepetible i el futur es presenta esplèndid. Amb gent nova, els de sempre, i amb la mateixa il·lusió. I en conseqüència nous comentaris, i noves bogeries Si voleu, els de dalt volen i el de més amunt també, l'any que ve seguirem repassat allò que el vent s'endugué

PostData: El vent s'endugué la temporada al Círcol i el vent s'està apunt d'endu l'ACB a Madrid. Pallissa històrica dels blancs al Barça al tercer partit del Play Off final. +26 La Lliga pinta molt i molt blanca

dilluns, 11 de juny del 2012

Esportclub: Polkas, tangos i pluges

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Eurobunyol 2012

L'Eurocopa de futbol ha començat amb autèntics bunyols de partits i moltes sorpreses. KO holandès davant els danesos, Espanya empata a 1 amb Itàlia amb un gol de Cesc i obre un nou debat a les Espanyes. Rescat bancari, o Cesc davanter? Alemanya compleix els pronòstics. Cristiano Ronaldo fa de Casper. Com el fantasma hi és però no se'l veu. En fi. Un consell, no mireu l'Eurocopa fins a les rondes del KO

Final a les 10

Perillosament la tele s'ha apoderat del món del bàsquet. Les audiències manen i el tercer i quart partit de la final de l'ACB es jugaran avui i dijous a les 22:00. Han traspassat l'última frontera. Amb això no s'hi juga encara que sigui un Barça-Madrid. El bàsquet no és futbol

L'últim tango a Lleida

Aquest cap de setmana ha acabat el curs 2011-2012 a la secció de bàsquet del Círcol Catòlic. Dissabte a les pistes del Màgic es van fer les últimes cistelles, els últims bots d'una temporada històrica. Era en el marc de la Diada del Círcol, on tots els equips van fer l'últim amistós de l'ány, l'últim tango per acomiadar la festa del bàsquet que va començar alllunyà setembre.
Un cop més, en un dia d'orgull per aquesta casa, el Màgic es va omplir per acomiadar tots junts l'any basquetbolístic. Partits especials com els que van enfrontar entre si diversos equips del Círcol, alguns d'"impossibles", com el Premini femení-Mini A Minguella (4 anys de diferència) o d'emotius, com el Junior A- Vilassar, en què va ser l'última fulla de servei a la causa de l'Andreu Lladó i l'Adrià Puente, dos clàssics del Círcol que marxen en busca de noves aventures. Molta sort companys i amics. La festa va acabr amb caramels, regals i concursos de triples.
Un cop acabada la Diada, les mirades es van girar al Maresme. A Sant Vicenç de Montalt, el Sènior B masculí disputava l'anada dels quarts de final dels Campionats de Catalunya. Vam acabar perdent de 23 punts. Per tant tot quedava a expenses de la tornada l'endemà a La Plana. El miracle no es va produïr i el Círcol va tornar a caure. Era igual. La feina ja estava feta des de feia temps. L'ascens a Tercera és una realitat des de fa jornades, i la derrota en els campionats no ha d'enfosquir per a res una gran temporada dels d'Oriol Bosom, que han estat a l'infern de Territorial només un any. Felicitats a tots.
Però, aquest últim diumenge de bàsquet ens deixa l'última alegria de l'any. Curiositats de la vida o capricis de la història, l'any acaba com va començar: amb un sotscampionat. Al setembre, les Sènior femení de Jaume Lleal va aixecar la Copa de Sotscampiona de Badalona. Ahir, les Preinfantil d'en Jaume van aixecar la Copa de Sotscampiona de Catalunya. I això que no hi havien de ser
Amb la temporada ja esgotada, amb un any increïble i la satisfacció d'un sotscampionat de Barcelona, les Preinfantil afrontaven la postemporada... fins dijous.
La notícia saltava aquest dijous passat, quan la renúncia dels equips gironins, feia que el Círcol, per varem de puntuació jugués automàticament el Campionat de Catalunya d'aquest diumenge a Almenar (Lleida).Amb un sol entrenament a l'esquena, la història ens tornava a citar.
Faltàven pocs minuts de les 7, quan les Preinfantil escrivien amb lletres d'or l'última pàgina d'un llibre històric. Mai ningú havia acosneguit tant en el bàsquet formatiu femení d'aquesta casa. Era l'apoteosi del moment Copa. La Júlia Riera, en nom de tot el Círcol aixecava ben amunt del cel de Lleida la Copa de Sotscampiona de Cataunya. No se les podia demanar res més, però elles van tornar a trencar totes les barreres.
El conte de la Ventafocs començava, com sempre, ben d'hora ben d'hora. A les 9 del matí, a l'esplanada del Museu de Badalona. Allà, la Parròquia (pares, mares, directius i enviats especials) començèvem un viatge inoblidable. Amb una mescla d'emoció, nervis i il·lusió ens plantàvem a la Terra Ferma, amb els deures fets i amb ganes de fer-la grossa. Per ritual, o simple superstició, com a Vilanova, la setmana passada, el primer contacte amb el Pavelló va ser a la dutxa. Espera, escalfament i a la 13:00, la Ventafocs, que no havia estat convidada al ball del Príncep, va començar a meravellar. Començava la F4 del Campionat de Catalunya. El Reus va ser el rival a les semis de les noies de Jaume Lleal i Pere Ruiz. El 0-5 inicial de les campiones de Tarragona ens va posar tots en alerta. La reacció va ser fulminant. El Círcol va tornar el parcial amb un 9-0 incontestable. I a partir d'aquí, el ritme, el joc, la música era nostra. El partit ja no s'escaparia. Exhibició física i de talent per guanyar el bitllet a la gran final de la tarda. La feina ben feta no té fronteres. Ja érem subcampiones, però la Ventafocs en volia més. Un dinar ràpid de germanor, amb tots els participants a la F4 de Lleida, i la final estava servida: Sant Nicolau-Círcol, la reedició de la final de Barcelona de la setmana passada. Amb dues diferències. 1. El Círcol anava de blau. 2. Ahir si que va haver final. I tant. L'últim tango a Lleida del Círcol va ser el millor partit de l'any. L'invicte Sant Nicolau va haver de suar molt per treure el partit endavant. L'empat a 8 del primer període ja va pressagiar que la cosa aniria molt diferent que a Vilanova. El Círcol anava sense pressió, amb la feina feta i amb la satisfacció que la història jugava a favor seu, passés el que passés. Amb la mateixa intensitat de les semifinals, amb molt d'esforç i bon joc, les noies de Jaume Lleal i Pere Ruiz van retallar les diferències que les de Sabadell van anar fent al marcador, a base de parcial de 7-0 i 9-0. L'esforç va ser titànic, inhumà. Tant que a l'últim període van acabar desfondades. La diferència es va ampliar fins als 14 punts definitius. El Sant Nicolau va complir els pronòstics, va guanyar. Però a fe de Déu que els hi va costar molt i molt. La ventafocs no va aconseguir l'últim ball amb el príncep, però la princesa en que s'havia convertit, ja mai més es va transformar en l'humil noieta. El Círcol ha passat a la història i ha escrit una nova i brillant pàgina daurada en la seva història. 10 de juny del 2012, Preinfantil femenines, subcampiones de Catalunya. L'èxit més gran de la història del bàsquet formatiu del club. Aquesta és la foto, elles són les protagonistes
6- MARTA TORRENTS
7- LAURA MATA
8- SARA BOVER
9- JULIA RIERA
10- LAURA CASANOVA
12 MERITXELL TORRENTE
13 MAR ESCOBAR
15 CLAUDIA VALLS
16 CRISTINA ROYO
21 ESTEL SALLAS
23 XENIA SANCHEZ
Entrenadors: JAUME LLEAL I PERE RUIZ
Moltes felicitats a tots i a totes. Sou història viva del club
I acabem. Aquest ha estat l'últim artícle resum de la jornada. S'ha acabat la temporada. Ha estat un plaer i un honor, relatar des d'aquesta talaia privilegiada les vostres aventures en un parquet de bàsquet. 9 mesos d'intensa feina resumida cada setmana aquí. Agraïr primer a tots els entrenadors, jugadors, delegats, i família pels vostres resums i explicar-me com us ha anat, quan no podíem estar a tot arreu. La vostra col·laboració ha estat fonamental. Agraïr després als lectors, a vosaltres, pel seguiment, la confiança i els comentaris. indispensable per seguir fent i millorant la feina. I per últim agraïr a la directiva, per la confiança i el seguiment, un any més per permetre'ns fer aquest espai. Si voleu, tornem a tenir una cita l'any que ve per repassar tots junts els que ens deixi la temporada 2012-2013. Nous protagonistes, nova gent, algunes baixes, nous equips, algunes lesions, victòries i derrotes. I en conseqüència nous comentaris i bogeries. En definitiva, per tornar a repassar allò que el vent s'endugué
Salut i gràcies per tot

7 de 7

Lewis Hamilton s'apunta  ala festa. Era l'últim en discòrdia. 7 curses, 7 campions en la temporada de F1 més emocionant. I darrere del McLaren, un llamp ahir al Canadà, Romain Grosjean i Sergio Checo Pérez

Dilluns de tennis

La pluja  va ajornar el desenllaç de la final de Roland Garros entre Nadal i Djokovic. De moment 2-1 pel manacoré que busca ser el rei de París. Si la pluja ho permet, a les 13:00 el desenllaç. I el desenllaç ha arribat. El gran Rafa Nadal ha guanyat a Novak Djokvic i es converteix en el Rei de París. 7 títols. Una màquina

divendres, 8 de juny del 2012

La catifa roja

Durant un mes no es parlarà de crisi, ni de Bankia, ni de Merkel ni de prima de risc, ni d'economia. Durant un mes, la catifa roja s'estendrà per amagar tot el merder que passa a Europa i a l'estat Espanyol. Un cop més el futbol actuarà com opi del poble i farà oblidar la gent que està al llindar d'engegar-ho tot a la merda. Com a opi del poble, si la cosa no va bé, no hi haurà futbol que valgui, i com sempre es desbarrarà. Perquè passi el que passi la crisi continuarà, Bankia seguirà enfonsada i Esperanza Aguirre anirà matant elefants amb bombes atòmiques.
Avui comença a Polònia i Ucraïna l'Eurocopa, la cita futbolística de l'any al vell continent. I la selecció espanyola, si la Roja, encara que la gent ho vulgui vestir com el Barça vestit de vermell, pels jugadors i l'estil de joc, és la gran favorita. És més, per mi seria un fracàs absolut si almenys no arriben a la final
Amb els de Del Bosque, Holanda i Alemanya completen el trio de favorits d'aquest Eurotorneig que s'ha vist emmerdat pel cas de les apostes il·legals al calcio italià. El mític porter Gianluigi Buffon estarà a Ucraïna i debutarà diumenge amb Espanya, però l'ombra del frau ja l'ha esquitxat de ple.
Veurem el paper d'una mermada Anglaterra, sense Terry i d'altres cracs que han anat caient. Veurem si Mario Balotelli en farà alguna de grossa per terres poloneses-ucraïneses i no parlo de futbol. Veurem fins on arriba Giovanni Trapattoni amb Irlanda. El seleccionador italià de la República irlandesa, batrà el rècord de longetivitat en una banqueta nacional. Trap té 73 anys. Fins i tot el Sabio d'Hortaleza, Luís Aragonés és més jove, encara que no ho pugui semblar. I veurem el paper dels amfitrions.
S'ha estès la catifa roja a Europa. La pilota comença a rodar. Ja no hi ha crisi, només hi ha futbol. L'opi del poble

PostData: El Barça de Futbol Sala s'ha classificat per la final de la Lliga en guanyar a l'Inter Movistar en el segon partit del Play Off de semis al Palau Blaugrana. Qui està jugant una final és el Barça de bàsquet. Avui a les 22:00 (TVE1) des de mitja hora abans a Rac1, Barça-Madrid, segon partit del play off final ACB

dijous, 7 de juny del 2012

La Tàctica del Conill

En l'etern debat entre futbol i bàsquet, ahir vau tenir l'argument definitiu a favor de l'esport de la cistella.
Manel Comas, tècnic, mite i sheriff del bàsquet català i estatal va batejar al que va passar ahir com fer la Tàctica del Conill.
Marcelinho Huertas es va menjar la pastanaga, però el conill va ser el Barça. Després d'uns primers 25 minuts pèssims, i després d'anar 17 punts avall, un triple de Navarro, qui si no, va començar a obrir el cel negre dle Palau Blaugrana. Fins al moment el Madrid va estar simplement impressionant, on li entrava tot
Pete Mickael es va erigir com a líder espiritual d'una afició que ja es veia tornant a casa amb un 0-1, una pallissa descomunal i amb un "aquesta lliga no és nostra ni de conya al cap" enganxat al front. Navarro, amb fascitis plantar o sense va anotar els punts. El Madrid les veia quadrades i el Palau vivia una nova nit màgica. I amb 76-78, el Conill, va sortir del cau. Marcelinho Huertas agafa l'última bola i des de casa seva clava un triple que per anys que passi no li sortirà tant rodó com ahir.
Huertas, de l'infern al cel. Amb un partit horrorós (-2 de valoració) és el protagoniosta a les portades catalanes, per un triple que obre el cel i dóna esperances de lliga al Barça. Un Barça molt lluny de la seva forma habitual que hauria d'haver perdut el partit.
El conill ha tornat. El  bàsquet també és així.

PostData: La vida li ha fotut l'última putada a Manolo Preciado. L'èxtecnic de l'Sporting de gijón qe havia de ser presentat demà com a tècnic del Vilarreal ha mort avui d'un infart. DEP una gran persona que per sobre de tot s'estmava la seva feina. Un gran paio

dimarts, 5 de juny del 2012

Motos a Quatre Barres

Una de les imatges del cap de setmana passat, és sens cap mena de dubte l'accident de Pol Espargaró amb Marc Márquez al GP de Catalunya de motociclisme. Sense entrar en qui en té la culpa (per mi va ser un incident més de cursa), el duel fratrícida dels 2 catalans pel liderat de Moto2 és la millor demostració que el motociclisme català torna a estar de moda, o almenys torna a brillar amb més força.
Els amants de la benzina veuen en el duel Marc-Pol, una reminiscència d'aquells magnífics cuels dels anys 80 a 125 o a 75 entre Sito Pons i Joan Garriga, i en què s'hi afegia molt de tant en tant el gran Carles "Tiriti" Cardús. En Pol i en Marc són el llegat de grans malalts i campions sobre dues rodes del país: Àlex Crivillé, Carles Checa, Emili Alzamora, Sete Gibernau, Toni Elias, o més recentment Jorge Lorenzo (mallorquí afincat a Alella) o Dani Pedrosa.
Són els reis de Moto 2, els que més ens fan vibrar. Són els líders i qui lluitaran pel títol. Dos caràcters símilars amb 2 estils diferents. El Marc més claent, sempre amb el ganivet a les dents volent dominar des del principi. En Pol més fred, sempre esperant el millor moment o l'errrada del rival per sobrepassar-lo
I qui ve el darrere d'aquest dos tampoc és dolent. Maverick Viñales, l'indiscutible líder en Moto 3, un crac sobre dues rodes. I darrere, l'Alex Rins, o l'altre Alex, el Márquez, el germà del Marc o el Ricky Cardús, (el nebot del Tiriti)
És la generació motera catalana. El nostre país continua fotent pudor a benzina. I per molts anys

divendres, 1 de juny del 2012

El sí del boig

"El Tribunal Català blinda l'esport català". Sembla que aquesta notícia ha de ser bona. Però tinc la sensació que un cop més ens han donat gat per llebre i ens han ficat un morrió per fer-nos callar la boca.
Si efectivament el Tribunal Català blindarà totes aquelles seleccions catalanes que ja formin part d'un organisme internacional. Sí, però no deixarà que entrin d'altres on hi hagi ja una federació espanyola. Les federacions catalanes que hi surten guanyant són totes aquelles que Espanya no hi té representació. Un cop més senyors, sembla que ens han obert les natges del cul, ens han fotut vaselina i han fet entrar per la força la frase "España es una y no 51" i "que la parte nunca podrá competir con el todo"
Un que encara recorda l'esparpent de la reunió de Fresno el 2004 en què la Federació Internacional de Patinatge, per ordre del govern Aznar va vetar l'entrada de la Federació Catalana, pensa que avui ha estat pitjor.
La decisió no és res més que donem-li una galeteta al gos a vere si clla i ens deixa en pau. Senyors un cop més la política ha emmerdat el món de l'esport, i com sempre l'excusa és Catalunya i tot el què faci pudor a Quatre Barres. Què macos són els catalans però que no ens toquin molt els nassos.
Un cop més s'ns riuen a la cara, i ja ens sembla bé. Sorprenent sobretot la reacció que ha tingut Ivan Tibau, secretari d'esport de la Generalitat., en què diu que ja li sembla bé i que s'ha d'acceptar. No oblideu pas que Tibau va ser un dels grans valedors de la campanya Proseleccions catalanes, quan era capità de Catalunya al Mundial B de Macau d'Hoquei Patins. Tibau va ser el gran abanderat de la Causa Esportiva Catalana. Ara que està en el màxim òrgan representatiu de l'esport català, no pot ni ha d'acceptar aquesta broma del TC, ni que ens untin amb vaselina altre cop.
En fí, política i esport, el conte de mai acabar