Obrint pas

L'últim cap de setmana del setembre es presenta farcit d'esdeveniments i de gent que demana obrir pas.
A la lliga de futbol, Barça- Sevilla i Madrid-Deportivo de la Corunya. És l'última jornada abans del clàssic. Veurem a quants punts els blancs visiten el Camp Nou. A 8, 11, o a 5?
En bàsquet, la Penya obre pas de la Lliga Endesa, amb l'opening game contra el Lagun Aro de Sito Alonso, demà a les 18:00. Diumenge al migdia Barça- Valladolid i a la tarda Manresa- Obradoiro.
El Barça d'handbol va obrir el camí de la F4 de Colònia de la Copa d'Eurpa en guanyar de 10 a la pista del Kadetten suís.
Les motos obriran gas aquets cap de setmana a Aragó. I a qui se li abrra el pas és a Michael Schumacher a la F1. Com a un avi, a qui els fills no estimen, se l'arracona a un asil per a velles glòries. El kàiser és el màxim damnificat del fitxatge de Lewis Hamilton per a Mercedes. A Mclaren serà el mexicà Sergio Checo Pérez qui ocuparà el seu volant l'any que ve. Schumi torna a casa ara si definitivament
I l'hoquei patins obrirà el foc de la temporada amb la disputa de la Supercopa entre Noia i Barça. Avui anada a l'Ateneu Agrícola de Sant Sadurní. La tornada diumenge al Palau
Un cap de setmana que passarà tranquil·la, o no Anna Tarrés, la nova Rottenmeyer de l'esport espanyol, que ahir va sortir a defensar-se de les acusacions a Onda Cero. No va negar els insults, els va suavitzar, i va acusar al presidnet de la Federació espanyola Fernando carpena de provocar la seva dimissió Dilluns ho expliquem tot. El cap de setmana s'obre pas.Dilluns us ho expliquem amb calma

Benvingut Mr Derbi

El Marc intentava dissimular les canes, fent-se la clenxa cap al costat dret; ahir ja no podia dissimular l'albinisme capil·lar. La Maria esperava una Júlia; ahir la Júlia es quedava afònica animant el seu equip, i la Maria espera un Pep. L'avi Miquel estava assegut com sempre al seu seient sota la grada presidencial i feia comentaris al president; ahir li feia comentaris des d'un seient molt més elevat. I el Pere colpejava el timbal fins a l'extenuació amb la samarreta del 94; ahir també. A la pista Rudy Fernández i Joan Carles Navarro, intentàven desequilibrar el Penya-Barça de fa cinc anys; ahir va tornar, per fi, l'emoció dels grans clàssics del bàsquet català, i no la broma macàbre dels últims anys. Ja era hora
Ahir un Barça, segurament handicapat, pel nombre indescent de partits seguits, més propi de l'NBA que de l'ACB, va guanyar la Lliga Catalana al Joventut, al Palau Olímpic. Va ser un partidàs com el de les millors èpoques, tant a la pista com a la grada, que va actuar, amb Marco Todorovic, de la mateixa manera que ho va fer amb Jose Montero o Ricky Rubio, amb una sonora xiulada. Al montenegrí tampoc se li perdona haver passat a l'etern rival. La Penya va lluitar fins al límit per tombar un Barça més potent a tot nivell. La Penya es va prendre el partit més seriosament que els blaugranes, i va aconseguir que Xavi Pascual, tècnic blaugrana, perdés els papers en certs moments i el va obligar a treure els pesos pesants.
Per part culé destacar a Nathan Jawai, carn de Supermanager, imponent sota la cistella, amb el seu cos-armari IKEA de 140kg. Pels verdinegres destacar l'entrega de Manny Quezada, a l'espera de Corey Fisher, lesionat.
El punt negre del matx els àrbiters, que van aplicar, el què en una reunió tècnica van decidir: baixar el llistó de les faltes. Qualsevol contacte era falta. Es van xiular 54 faltes i el Joventut va acabar amb 4 homes a pista.
Igual que Berlanga, cinc anys més tard el soci verdinegre va poder cantar "Derbi os saludamos con alegria". Benvingut Mr Derbi

Aigua bruta

Quan un esport minoritari surt més a prop de la portada que de les pàgines més properes a la graella televisiva és perquè ha aconseguit una medalla, o hi ha un merder de cal ample. L'aigua dolça, tranquil·la, bonica i serena de la natació sincronitzada s'ha embrutat, i com diria el meu avi, en pau descansi, sembla més al cafè de la màquina que hi ha al Pavelló de La Plana, que la d'una piscina. La carta que van enviar 15 expupiles (si amic Santi Rodriguez, pupil és correcte en català) d'Anna Tarrés en què deien entre altres perles que Tarrés les vexava amb frases "com no et facis l'estreta si t'has follat a tot el qui passa per allà" a una nena de 14 anys o "gorda" a una nena de 49 kg o prohibir a una anar a vomitar perquè tenia nausees, ha fet que la sincro ocyupi les portades dels rotatius. Les 55 medalles aconseguides amb esforç s'han esquitxat de merda pudent. No sé fins a quin punt el què diuen les noies és veritat. Certament és que són masses noies per dubtar que alguna cosa de veritat no tinguin. Trobo fastigós i delictiu, que per guanyar una medalla es tingui que fer servir mètodes propis de l'Alemanya nazi. No val tot per un metall, per molt que sent esport d'elit es demani exigència.
El cas Tarrés recorda molt al cas del waterpolo espanyol i el seleccionador Dragan Matutinovic, un serbi que més que entrenador era un militar. El reportatge que va emetre TV3 "Aigua, infern cel" va demostrar els mètodes militars que va portar als Estiarte i cia. a guanyar una plata a BCN 92 i fer-se un nom a nivell mundial. Les conseqüències físiques i psicològiques van ser evidents.
Segurament el preu de l'èxit és molt alt, però que jo sàpiga, de moment, ningú s'ha queixat del mètode Guardiola, bé excepte Zlatan Ibrahimovic, que no li agradava les classes de filosofia del Pep.
Repeteixo, no tot s'hi val. I menysprear el personal fins al punt de l'agressió físisca i psicològica és fastigós. Tant de bo surti la veritat a la llum, fem cau i net i fem que les sirenes tornin a ser les esbeltes i belles noies que meravellen amb el seu art, i no pas estrelles delflash i el Salvame. Senyal que el riu torna a anar pel cabal normal. Sort a l'equip de la nova seleccionadora Esther Jaumè i Gemma Mengual, i que mai, mai, mai tornam a parlar de la sincro per embrutar l'aigua

PostData: Ja tenim la final de la Lliga Catalana de bàsquet. Barça- Penya a l'Olímpic de Badalona, avui a les 21:00 (E3) des de mig hora abans a Rac1. Els verdinegres volen tallar una ratxa negativa de 4 finals perdudes seguides davant els culers

La Catalana Lliga

La Lliga seriosa vs la lliga de la broma. La lliga de la llum i de color vs la lliga de la foscor i del blanc i negre. La Lliga que gairebé no es juga per falta de finançament, vs la lliga que en cinc anys els clubs es dilapidaran. El bàsquet vs el futbol. La modernitat vs la naftalina. La Lliga Catalana de bàsquet vs La lliga espanyola de futbol. En resum l'orgull de la estió v s el que mai un economista pot fer
Avui al Palau Olímpic torna la Lliga Catalana de bàsquet, el millor preludi de l'inici de la Lliga ACB. Avui Barça, Manresa, Lleida i Joventut es jugaran el segon títol d ela temporada, un títol que gairebé no e sjuga per la crisi, mentre en altres esports continuen llançant els calers.
El Barça, vigent campió de la Lliga, arriba a Badalona després de perdre la Supercopa ACB a Saragossa davant el Madrid. Al davant el Força Lleida, el campió de la Catalana LEB, que voldrà no esdevenir una simple comparsa i voldrà plantar cara. Incògnites al conjunt blaugrana, la participació de Navarro i Jasikevicius. A les 19:00 Barça-Lleida (E3).
La segona semifinal enfrontaran la Penya i el Manresa. Un Joventut absolutament renovat on destaquen l'il·lusionant Corey Fisher i  la sorpresa Omnjen Kuzmic. Pel que fa al bàndol manresà, amb el mateix pilar de l'any passat, amb Josh Asselin com a estrella, Javi Rodriguez, la promesa islandesa Haukur Palsson o l'estrella americana Troy Devries. Penya i Manresa ja es van enfrontar en un amistós a Sant Julià de Vilatorta amb triomf badaloní gràcies a dos triples finals de Fisher. Avui nou enfrontament a les 21:15 (E3)
El salt inicial ha començat, la pilota ja vola a les cistelles del bàsquet català

PostData 1: Ni una medalla justifica les suposades vexacions que han denunciat 15 nedadores de la sincro espanyola per part d'Anna Tarrés, la seleccionadora, per molt que sigui esport d'èlit. Sense coneixer l'altra part, si és cert, és vomitiu, repulsiu i de denúncia. Juga poc a favor de Tarrés que nhomés Andrea Fuentes sortís en defensa seva després de la dimissió

PostData 2: El partit de la llum, el Rayo-Madrid va donar una victòria fosca a un Madrid gris que manté els vuit punts per sota el Barça

Esportclub: A les fosques

Dissabte intens en l'entorn barcelonista. Es va celebrar l'Assamblea de Compromissaris. l'únic punt interessant del dia, la consulta al soci d'un referèndum sobre el futur del Camp Nou que es va aprovar unanimament tal com s'esperava. i a la nit futbol, Barça-Granada. Partit complicadíssim amb un gran Toño, que ho va aturar tot. Mal partit del Barça i Messi que es va resoldre en un gol de Xavi i un altre en pròpia porta després d'una centrada de Messi.
L'Espanyol perd al camp del betis i es complica cada cop més la vida. La imatge lamentable de la jornada, l'heu vist (si tenieu prou vista) a Vallecas. A l'Estadi de la calle Payaso Fofo, algun graciós es va creure el paper de pallasso i va putinejar els cables de la llum abans del Rayo-Madrid. partit suspès que es jugarà avui.
Cap de setmana de bàsquet, quatre mesos després. La Supercopa Endesa va obrir el telío de l'ACB, amb el primer clàssic de la teporada. El Madrid amb Rudy Fernandez, com a referent va passar per sobre d'un Barça pitjor en totes les facetes del joc i on només va destacar Nathan Jawai
En motor nou èxit de Laia Sanz. La pilot de Corbera, lesionada d'un peu va aconseguir ahir el seu 12è títol de Trial. I cap de setmana de F1 a la nit de Singapur, amb triomf de Sebastian Vettel i abandó de Lewis Hamilton que acosta el títol de campió al sarró de Fernando Alonso.
I a Holanda s'ha celebrat el Mundial de Ciclisme. A la prova estrella, la ruta masculina triomf d'un classicòmen, el belga Phillippe Gilbert per davant de l'sprinter noruec Edwald Boassom-Hagen i d'Alejandro Valverde.
Llum i foscor d'un altre cap de setmana esportiu

Quatre barres en blau i grana

Sigui pel caràcter o la idiosincràcia dle poble català, mancat de referents que facin voleiar la senyera, o simplement pel què la història deixa de pòsit, sempre s'ha identificat el Barça amb Catalunya, i no em refereixo al suat i fals "Visca el Barça i visca Catalunya" en veus d'Amunike, Kodro o Figo. Ens agradi o no, ho compartim o no, Catalunya i el Barça han anat junts. és l'exemple claríssim que política i esport viuen en constant matrimoni de conveniència. Personalment sempre he estat en contra de barrejar política i esport, però sempre s'ha fet i vaja no em rasgaré les vestidures per ser d'un club que comparteix els ideals de nació que té Catalunya. Però siusplau política i esport millor allunyats.
Dimecres, en el partit contra l'Spartak, el primer partit postmani de l'11 de setembre, l'Estadi va cantar per la independència de Catalunya. Històricament el feu barcelonista ha estat on el poble, anhelós d'expressar sense por de represàlies el què vol, ha utilitzat el futbol com altaveu de les seves reivindicacions. Això si, no sempre tot ha acabat en un simple crit
L'any 1925 en els prolegòmens d'un partit a Les Corts, uns músics anglesos van tocar l'himne espanyol, que va ser xiulat. En conseqüència el règim de Primo de Rivera va clausurar el camp de les Corts i va prohibir durant 6 mesos qualsevol activitat del club. Durant el règim de Franco, el Barça etern rival blanc, també es va convertir automàticament en l'equip antirègim pel fet que el Madrid era l'equip oficial del règim. De fet tothom sap com el règim va birlar al Barça a Alfredo Di Stefano, el millor jugador del món, que va anar al Madrid per exigències del guió. L'any 1975 un mes després de la mort de Franco es celebrava un Barça-Madrid a l'Estadi. Allà les senyeres es van tornar a mostrar amb tota la seva força. Catalunya tornava a ser lliure.
Des de dins el club, el soci sempre ha volgut saber el parer dels futbolistes, sobretot els catalans. La amjoria sempre s'han quedat amb la resposta programada i per quedar bé amb tothom. Hi ha però alguns casos que s'escapen a la norma. Pep Guardiola sempre s'ha significat a a la causa catalana, com ho demostra el video de l'ACN des de Nova ork. Carles Rexach, al més pur estil mandrós del Xarli va dir que no cal que ens emprenyem amb l'estat perquè entre nosaltres ja estem barallats. Però el que pocs sabeu és que va haver un futbolista que en temps perillosos, a cavall de la transició es va posicionar a favor de Catalunya. I no era català. Va ser un tal Johan Cruyff. El 1977 a la revista Arreu, d'orientació catalanista. Cruyff concient de la seva aura de millor futbolista del món, va explicar la seva comprensió del fet català i va saber trobar paraules convincents per ser entès i acceptat per tothom :"Catalunya és una nacionalitat diferent, com Holanda. parlo i penso amb accent català. M'identifico en la gent d'aquí. La meva serà una relació permanent. Catalunya és un país acollidor"
Així doncs tant ens agardi com si no. Més enllà de si Sandro Rosell va a les manifestacions en nom propi o representant el club, portar el nom del Barça pel món és portar el nom del país. Hi estem d'acord, només espero però que aquesta relació no se'n vagi de mare i que d'una vegada per totes es quedi només dintre de l'àmbit esportiu. No crec que faci molt bé al club, que Joan Laporta estigui al Parlament

Desprecintant Tito

Ja havia estat de proves contra el Bayern de Munich quan Pep Guardiola va estar expulsat fa tres anys i es va haver de posar al capdavant. Tenia però xarxa avall de la corda fluixa. Ahir però igual que una joguina nova, Europa va desprecintar a Tito Vilanova. I el Tito va veure ràpidament que quan un equip és infinitament inferior a tu, juga de tot menys a futbol. L'Spartak jugant a la italiana amb un plantejament ultradefensiu va fer que ahir el soci i seguidor del Barça ho passés molt malament, tot i que fos Christian Tello, ahir perfecte, en un dels seus xuts des de l'escaire de l'àrea russa engaltés un xut creuat que obria la llauna. El conjunt d'Unai Emery però va empatar poc després gràcies a una jugada d'Emanuel Emenike, res a veure amb Amunike tret que és nigerià i que és 1000000 de cops més bo que la toia més important que hagi vestit la samarra blaugrana, que va acabar amb un gol en pròpia d'Alves. El Barça jugava a mercè dels russos. I no és d'extranyar que arribés el segon gol. I és quí quan el desprecintat Tito es va tenir que menjar l'orgull i recorre al 3-4-3 per arreglar el partit, cosa que va dir que si fos per ell mai tornaria a utilitzar. En 20 minuts el Barça va arreglar el que en 70 no va poder. Va jugar de fàbula i així és com li agrada aparèixer Leo Messi, letàrgic fins al moment. Dos gols més al seu sarró. 3-2 i cap a casa amb al sensació que aquets Barça de Tito encara té molt marge de millora i que si segueix progressant pot ser que aquest any aixequem moltes copes. La mala notícia la lesió de Gerard Piqué que es podria perdre el clàssic. Un Piqué que ha anunciat que ha marcat el gol més important de la seva vida, el que li donarà un fill amb Shakira
A la desvirgada europea de Tito sense xarxa, Barça 3- Spartak de Moscou 2

PostChampions. El València va caure 2-1 al camp del Bayern en la reedició de la final del 2001. De fet ambdós conjunts no es veien des que Mauricio Pellegrino, ara entrenador che va fallar el penal decisiu que donava l'orelluda als bavaresos. I en el partit més interessantd e la jornada Chelsea 2- Juventus de Torí 2

El Pere va a Europa

Avui el Pere intentarà acabar ben d'hora la seva feina de despatx a la planta 10 de la torre Agbar. Recollirà el nano i marxaran junts a l'Estadi. Aparcarà davant la Maternitat i entrarà al camp. S'asseurà al seu seient de segona graderia, al córner de gol nord amb tribuna, com sempre; i amb el Pou a les orelles, of course (des de les 19:00). Mentre el Joan, el nano es menja la primera de les butifarres que es menjarà, el Per fa com sempre, s'empalta de l'ambient dle Camp Nou. Avui el Camp Nou es vestirà d'Europa. Guarnirà blau amb estrelles, i cantarà un senyorial himne que tot seguidor al futbol vol sentir al seu camp.
Avui el Pere es guarneix d'Europa per rebre el primer rival de la temporada europea: l'Spartak de Moscou. Com que el Pere és un culé malalt, recorda des del seu tro de gol nord-tribuna, des d'on fa 30 anys s'està escarxofat, recorda la primera visita, i única, dels russos al Camp Nou: la del 17 de març de 1994. El Pere recorda el 5-1. Els maldecaps d'un jove Valery Karpin, que acabaria convertint-se en mite al Celta de Vigo, les 2 magistrals faltes de Ronald Koeman, i el penal de Romario.
El Pere torna al 2012 i veu el nou Spartak, i fa cas del què va dir el Costa la nit anterior al Tu Diràs: una maria d'equip, que té de rus, només la nacionalitat de l'equip. Una autènttica torre de Babel on destaquen l'irlandès Aiden McGeady, Dmitri Kombarov, els brasilers Rafael Carioca i Romulo o l'espanyol Jose Manuel Jurado, ex de l'Atlètic de Madrid. I com a culer no se n'oblidarà de xiular a Nico Pareja l'ex espanyolista.
I també estarà pendent de tot el que faci l'entrenador dels sovietics a la banqueta: un vell conegut del Pere i del futbol espanyol, l'extècnic d'Almeria i València Unay Emeri
Avui el Pere anirà al Camp Nou, vestit d'Europa i espera no deixar el vestit fins a la final de Wembley. Avui toca l'Spartak

PostChampions: A Madrid sembla que la pau torna a regnar després del 3-2 in extremis davant el Manchester City. El Màlaga s'estrena amb pallissa davant el Zènit de Sant Petesburg 3-0

Si tu l'estires fort per aquí

Carta oberta a José Mourinho

The piroman One

No sé com ho has fet, però ets l'hòstia. Has aconseguit girar el mitjó per complert. Has guanyat la lliga a l'etern rival, a la teva bèstia negre, t'has carregat al teu arxienenmic. Vas fer que molts culés pensessin que sense el seu Messies anirien errant pel desert. Semblava per tant que aquest any havia de ser el teu. Però noi, no sé com ho has fet que tu solet has aconseguit engegar-ho tot a la merda. Amb el teu equip a 8 punts del Barça, quan només s'han jugat 4 jornades, en comptes de calmar els ànims i guardar la roba a casa, has fotut més benzina a l'incendi. Més que The Special one ets The l'hostia One.
Has volgut imitar a Johan Cruyff, pe`rò l'has cagat passant-te de la ratlla. És veritat que el Profeta rajava sovint dels seus homes, però ho feia quan ell, i només ell creia, que la cosa no anava com volia. Això incloia rajades descomunas fins i tot amb un 4-0 a favor. Era capaç de dir que jugant així baixarien a segona. Però també Cruyff era capaç de dir després d'una derrota sonada per 6-3 a Saragossa, que veia possible guanyar la lliga. L'equip va encadenar després 15 victòries per guanyar l'última lliga dle Dream Team. Quan Cruyff rajava, i et juro que tu Mou, et quedes curt, ho feia per esperonar les masses, ho feia espaiant el temps, i concient que ell tenia la paella pel mànec.
Tu has volgut jugar a ser Cruyff. Peò t'ha fallat el moment i les circumstàncies. L'equip està angoixat, llences bombes diàries sense sentit i contra tots. I a més no tens el control de l'equip i de l'entorn. El madridisme està massa dividit com per ara seguir-te amb els teus improperis que no porten a enlloc
Estàs estirant massa la corda, i no la tens controlada. Segueix aií i la corda es trencarà i tu cauràs al fang i t'enfonsaràs amb tota la teva caballeria. I faràs com sempre. Terra cremada i faràs que com el Chelsea o l'Inter, el Madrid sigui encara més odiat

Un consell d'amic: frena

Firmat

Un que vol que no marxis mai.

Tornada a l'escola

Aquesta setmana els nens han tornat a l'escola després d eles vacances d'estiu, i el futbol els hi ha donat les primeres lliçons.
El Barça els hi va donar classe d'anatomia. Getafe 1- Barça 4. En el clàssic partit gos de cada any a l'Alfonso Pérez Muñoz, trist nom per un dels protagonistes de la setmana, que va criticar Guardiola per defensar la mani de la Diada, el Barça li va costar molt entrar en joc, i semblava que els azulones donarien algun ensurt. No va ser Adriano, autor del primer gol qui va desencallar la cosa, sino l'entrada de Leo Messi en joc. Va marcar dos gols més i ja en porta un futimer, tants que ja ha superat el rècord de nombre de gols en un any natural, que tenia del 2010, i encara falten 3 mesos per acabar 2012. Villa va tancar el marcador amb el 4-1. Bon partit del criticat Cesc, i nova lesió de Puyol. l'home de la màscara es va cascar el genoll i estarà un mes i mig fora, després d ereapar+èixer el dissabte. Mala sort pel capi.
I després de l'anatomia les mates, de la mà del R. Madrid. 5 punts, que era la diferència de punts entre els blaugranes i els blancs que hi havia abans de jugar amb el Sevilla, més 3, gràcies la gol de Trochowski, igual a 8, nova rajada descomunal de Mourinho (demà en parlem), rebaqueria de bebe de CR7, a que segur que es reecrearan els del Crackòvia i un mal rotllo de nassos a Chamartin. L'Espanyol va sumar de 0 a 1 punt i ja coneix que és sumar un punt a la lliga. Ho va fer davant l'Athlètic de Bilbao i repetint la mala lliçó de lLevant,. Guanyant 2-0 es deixa empatar a 3. Pochettino expulsat igual que el seu dsegon, l'eporter perico Toni Jimenez i també al carrer, la nova sensació perica Samuelel Longo, per abraçar-se al públic al gol. Expulsió justa en una regla tant inútil com la Federació espanyola de Futbol. A Segona classe de filosofia amb partit èpic del Sabadell que va guanyar al filial madridista remuntant-li un 2-0 advers. 2-3 a Valdebevas. El filial culé va guanyar an la Pontferradina 2-1 i el Girona segueix en línia ascendent en apallissar 5-0 al Las Palmas
Diumenge de motos a San Marino, just un any després de la mort de Marco Simoncelli, en aquest circuït en plena cursa el 2011. A Moto GP, no es pot tenir més mala sort. En cinc minuts, a Dani Pedrosa se li cala la moto abans de sortir, és penalitzat perquè els mecànics s'estan massa estona tocant la moto, quan intentaven desenganxar els escalfadors, surt últim i quan anava a remuntar a la primera volta Hèctor Barberà el fa anar per terra. A més guanya Jorge Lorenzo i ja està a 38 punts del mallorquí, el líder. Adeu al Mundial o en tot cas la cosa es posa molt crua. A Moto 2 nou triomf de Marc Márquez en un frec a frec emocionantíssim i amb una última volta antològica, amb Pol Espargaró. I a Moto 3 triomf de l'alemany Sandro Coretse, amb Maverick Viñales 5è que no va poder culminar la remuntada
A Gijón l'equip espanyol de Copa Davis ha accedit a la final després de derrotar per 4 partits a 1 als EUA. Jugarà  meitats de novembre la final amb la República Txeca, a Praga, que e sva desfer de l'Argentina.
Finalment classe de religió, amb el miracle de la selecció hispano/catalana d'hoquei patins. A l'Europeu de Paredes, tot estava preparat perquè l'amfitriona Portugal aixequés el títol de campió. Però amb 4-4 al marcador i a 6 segons pel final, Jordi Bargalló va donar el 5-4 pel combinat de Carles Feriche que segueix acumulant títols.
Tornada a l'escola, ergo retorn de les classes. Temps per aprendre

30 setmanes per gaudir

Després de setmanes d'aterratge i adaptació, ha arribat l'hora. S'han acabat les provatuires, els amistosos, les costellades i les cruyffades/guardiolades. S'ha acabat allò de que el 3 fa de 1, el 2 fa de 4 i el 5 fa d'home de la mopa. Aquest cap de setmana comencen 30 jornades per disfrutar des de la grada, de patir com vedells a la banqueta i de suar la cansalada a la pista. Benvinguts a la Lliga, el campionat de la regularitat que a partir de demà juguen en modalitat masculina, les categories Junior i Superior. Ara si, a partir d'ara els diumenges a Cal Círcol no s'hi vindrà només a prendre el te. Les garrofes es començaran a jugar per les pistes catalanes intentant que almenys unes quantes caiguin al costat nostre.
Anem de dalt a baix. El projecte Sènior A 12-13 arranca aquest diumenge a Ripollet, on també s'inicia l'aventura de la Segona Catalana, la nova selva del Círcol després del descens de l'any passat. Aquest serà un Círcol 100% Círcol. Fet a la casa, i amb noves "velles" cares al pòster. Les nove sincorporacions, Mario Sánchez, pau garuz i Rai Baró, ja havien suat la samarreta blanca del Círcol en altres èpoques pretèrites. A més en Jaume Lleal, farà tremolar els cèrcols de sde més enllà del triple, ja com a jugador de ple dret de l'equip A. Un Círcol a més rejovenit, amb un equip molt jove, fastigosament jove i boníssim. Xesxo Gotzens, Martí Callau i Jordi Padilla aportaran el toc jove sense arraconar les peces vintage de l'equip tant necessaris com entranyables. Serà tot un orgull per l'Andreu Lladó, que l'any passat els tenia com a púpils en el Junior. Un Andreu que com Darth Vader, marxa al costat fosc, a entrenar el Junior B del Sant Josep, però que es resisteix a abandonar el Coto, i seguirà sent el Motoret del Sènior. I a la banqueta els clàssics de sempre, el Francesc Castellet, en Santi Rodríguez i la Sandra Veguín, el toc femení, de seny i cordura, imprescindible entre tant mascle alfa vestit de curt.
El Sènior B incorpora també altres cromos a la col·lecció Panini 2012-2013. El Basili Bellès s'incorpora a la nòmina de bojos de l'equip, com a segon del cap d'aquesta perillosa tribú de tarats, com és l'Oriol Bosom. I a la pista Jordi Ruiz que fa el salt del Sots 20 i Otger Riera que passa del Junior a aquest frenopetic on veurem grans tardes de glòria.
Pel què fa al Sots 20 dir-vos que l'espectacle està assegurat. Amb gairebé la plantilla sencera que van ser coronats amb llorer, l'any passat en època Junior, els Segura, Tugas, Martínez i cia.. són a priori un dels favorits en una lliga que comencem al camp del Mirasol diumenge. I a la banqueta, l'home dels físics impossibles i els aparells endimoniats (els TRX i cia) l'Alan Garcia, acompanyat de l'home orquestra Marc Nadal, que com un pop tindrà tentacles a tot arreu, i que esperem que no acabi com el Paul, ni com a aperitiu d'un vermut d'un bar a la Rambla d'un diumenge al migdia
I acabem amb els Juniors. La seva progressió ha estat meteòrica i en dos setmanes han après tant com un any sencer. Sense treure mèrits a la feina de gent com el Josep Velasco, la categoria exigeix un canvi de xip, en què la paraula físic ha entrat al diccionari de l'equip i a primera plana. Gran feina la del Ricard Santiago, amb els deus ajudants Jaume Parrón i Albert Oller. No es podria haver trobat millor substitut per l'Andreu Lladó. Diumenge ho començarem a veure a Castellbisbal
Benvinguts a la Lliga 2012-2013 a Cal Círcol Catòlic. La Lliga de les emocions, de les estrelles i de l'esport més meravellós que un capellà hagi pogut parir mai: el bàsquet. A gaudir-lo que nosaltres us ho explicarem

PostData: Època de virus. De Virus FIFA. Les seleccions s'han cobrat tres victimes cules. Andrés iniesta, Jordi Alba i Alexis Sanchez es perdran els propers compromisos blaugranes per una elongació a la cama, una grip i un trencament fibrilar. Aquests de la FIFA si que podrien demanar la independència: la de la seva existència al món

Somiant en la llibertat

Ahir 2 milions de catalans vam sortir al carrer a demanar la independència dle país. Avui toca l'anàlisi, la reflexió. Avui és l'endemà. Avui des de molts àmbits es felicitenn per la mostra de civisme d'ahir i per l'èxit acollonant de tot un poble. Avui també toca imaginar-nos el futur com a hipotètica nació independent. També en l'àmbit esportiu. Anem al cas més paradigmàtic per entendre com es viuria l'esport català sense els estreps de l'hispanitat. El futbol és l'esport amb més llicències al país. Ras i curt, i que sempre apareix aquest dies. A quina lliga jugaria el Barça en una Catalunya independent. Des de les institucions es plantegen tres vies, seguir com ara i continuar a la lliga espanyola, desvincular-se i crear una lliga catalana, o anar a jugar a una lliga estrangera. No és cap utopia, és més no cal naran molt lluny per trobar algun cas exemplar. A França, el Mònaco, estat independent, juga la Ligue1 i és 7 vegades campió. Més a prop, l'Andorra FC, ara a Primera Catalana, però fa molts anys a Segona B, i per tant adscrits a la Federació Espanyola , podria jugar a la Lliga Andorrana, però prefereix fer-ho en una competició més potent.
El bàsquet és però l'esport on es veu més equips de països diferents jugant lligues no adscrites a la seva federació. La Lliga Adriàtica englova els equips més potents d'Eslovènia, Sèrbia o Croàcia perquè les seves lligues locals o són molt fluixes o literalment no existeixen. Per cert l?Andorra de bàsquet també està adscrit a la Federació Catalana de bàsquet i sense anar més lluny jugarà en la seva categoria Junior amb el nostre Juniior A del Círcol, aquest any.
Però a nivell UEFA com afectaria un Barça dins una Lliga Catalana? Doncs practicament res més del què passa ara. és més fins i tot li aniria millor. Com tot, la mare dels ous a la UEFA són els drets televisius. El màxim organisme del futbol europeu dóna uns calers X a cada federació per jugar la Champions. I cada federació els reparteix per nombre d'equips participants. En el cas del Barça comparteix els diners de les teles amb tres equips més. Amb una Lliga Catalana, segurament només jugaria la Champions 1/2 equips, però el pastís a repartir seria més gran. Una solució còmode per a tots seria fer una Superlliga europea amb els millors equips del futbol europeu, quelcom semblant a l'Eurolliga de bàsquet.
El cas és que no seria pas cap cosa descabellada que en un esport català lliure com el país, pogués primer competir amb total garantia, i fer-ho adscrits a una Federació Catalana independent o dins una altra Federació Estrangera
Esperant un Barça-Manchester United, i un Espanyol-Liverpool, per inaugurar una nova Premier League, seguirem somiant, que de moment encara és gratis

I have a dream

Avui he tingut un somni. He somiat que Catalunya jugava la final del Mundial de futbol 2014 al mític Maracana contra la Brasil del barcelonista Neymar, que fa de  meravellós contrapunt a Leo Messi. He somiat que Catalunya debutava al Mundial de bàsquet d'Espanya 2014 a Madrid, contra Rússia, i no passava res. He somiat un Catalunya-Espanya, final de l'Europeu d'Hoquei del 2015. I he somiat que un atleta català gosava tossir a la cara d'un tal Usain Bolt a la final dels 100m de Rio 2016

I he somiat, he somiat... i m'he despertat

Avui m'he despertat 11 de setembre amb l'anhel que un dia aquest somni es faci realitat, que un dia poguem ser normals i fer com Escòcia en futbol o rugby que es juga campionats amb els seus veïns anglesos i no passa res. Perquè amics això és la normalitat. Avui m'he llevat amb ganes de reïvindicar el que no és cap utopia, el que és normal no massa lluny dels Pirineus. Avui és el dia de tornar a cridar ben alt i ben fort, volem una Catalunya Lliure, també en matèria esportiva

Avui he somiat en un país normal , en què també ens pengem medalles suant la cansalada. però no sé poerquè em temo que, el Círcol guanyarà l'Eurolliga a La Plana amb l'amic Andreu Lladó a la banqueta contra el Macabi de Tel Aviv, abans que Catalunya sigui un Estat Lliure en matèria esportiva. al indeendència total, com diria Eugenio seria l'hòstia

PostData: Andy Murray en una final de més de 4 hores guanya a Novak Djokovic l'Open USA l'últim Grand Slam de la temporada tennistica. Així doncs Wimbledon per a Federer, París per Nadal, Australia per Djokovic i USA per Murray. Els 4 grans del tennis tenen un Grands Slam cada un aquets 2012

Quan la pilota deixa de rodar

En un cap de setmana sense futbol a Primera divisió han sortit amb més força que mai, aquest cap de setmana, com bolets els altres esports que la magna pilota oculta molts cops a la llum pública
A la Supercopa d'handbol triomf del Barça a Vistalegre sobre l'Atlètic de Madrid. Un triomf sense molts problemes sobre un conjunt a qui la crisi sembla fer estralls. Una victòria, sense Arpad Sterbik, l'eporter colchonero, i que era el punt morbós del partit. És el segon títol de la temporada dle Barça Intersport després de la Supercopa Catalana guanyada al Granollers fa una setmana a Banyoles.
Cara per l'handbol, i creu pel futbol sala. El Barça va caure a les semis dissabte davant el Pozo Murcia, que ahir va guanyar la competició a l'Inter Movistar. Els blaugranes van acusar el cansament i van patir les ires d'un conmjunt més rodat fisicament. Segona Copa que perd el conjunt de Marc Carmona en una setmana després de caure a la Copa Catalunya enfront el Marfil santa Coloma.
Al GP d'Itàlia, victòria de Lewis Hamilton (tercera consecutiva d'un McLaren) a Monza, que va dominar des del preimer revolt. Sergio Pérez el mexicà de Sauber va remuntar 10 posicions per assolir la segona plaça. El mateix que Fernando Alonso, que per goig i gaudi dels tifosi va acabar tercer després de remuntar des de la 13ena posició
I de les 4 rodes a les 2. Les dues amb pedals. I d'Itàlia a Madrid on va acabar la millor Vuelta a España de la història, amb grans índex d'audiències i etapes que esdevindran mítiques com les del Cuitu Negru, a Astúries, o la de dissabte a la Bola del Mundo, un mur de formigó artificial de tres quilòmetres al capdamunt de Navacerrada a la serra madrilenya. Alberto Contador, que havia aconseguit prendre el mallot vermell de líder a Joaquim Rodriguez , dimecres, en un port de segona, va suar sang suor i llagrimes, a la Bola per mantenir el liderat. El Purito va marxar deixant a Contador pedalant erràtic. El madrileny però va mantenir l'aventatge i després de la sanció per dòping, ha tornat amb força (ja veurem si tota és natural) per guanyar la Ronda Espanyola
En el món de laa raqueta avui s'acabarà l'últim Grand Slam de l'any: l'Open dels EUA. Avui perquè les semis entre Novak Djokovic i David Ferrer de dissabte es van haver d'aplaçar per una amenaça de tornado. Unes semis que abans de la suspensió dominava l'alacantí. Ahir va aparèixer la bèstia sèrbia per aniquilar el tennista de Xàtiva. Avui per tant final entre Andy Murray (que ha desplaçat Rafael Nadal a la quarta plaça del rànquing ATP) i el número 1 del tennis. A la final femenina, triomf de Serena Williams davant la bielorrussa Victoria Azarenka.
Més rodes. La dels patins que han començat a lliscar pel Pavelló de Paredes, a Portugal, on se celebra l'europeu de seleccions en format lligueta. Espanya/Catalunya vigent campiona de tot, va guanyar a la jornada inaugural a Alemanya (7-0). La selecció de Carles Feriche busca guanya un Europeu a Portugal, terra hostil, des d'on no guanya des de 1987.
Sense futbol a Primera la visió dels aficionats i els ludòpates de la travessa es va centrar a segona divisió. Primera victòria del Sabadell a la Lliga contra l'Almeria i del Barça B a Guadalajara per la mínima. I primera derrota del Girona davant l'Hèrcules
I acabem a Londres on van acabar els Jocs Paralímpics. Espanya acaba 17ena al medaller amb 42 medalles i 8 ors. Entre els quals destaquen el de la nedadora paraplègica Teresa Perales, que ja acumula 22 metalls olímpics, tants com Michael Phelps. La Xina amb 295 metalls, 95 d'or van ser els dominadors dels milllors paralímpics de la història

PostData: Ho avançava l'Sport. La segona samarreta dle Barça per l'any que ve serà la senyera.

Molt maco la proposta del Barça, però siusplau evitem portar pijames. La senyera és una cosa molt seriosa com per vestir-la com un pijama. I sobretot deixem de polititzar l'esport. Pijames no, Gràcies

L'adeu de la Sirena Major

Carta oberta a Anna Tarrés

Benvolguda Anna

Encara estic en estat de xoc. Ahir quan vaig tornar de l'entrenament amb els Juniors del Círcol i vaig posar la ràdio no m'ho podia creure, no m'ho vaig voler creure. Fernando Carpena, president de la Federació Espanyola de Natació t'havia destituït, t'han fomut una patada al cul, i t'han llençat a les escombraries. 15 anys i 54 medalles després, serveixen perquè, en plenes vacances, t'hagin fotut al carrer. El motiu? No ho sé, ni crec que tu ho sàpigues, i si les saps no ho diràs. Diuen que volen un canvi de cicle. Un altre? Tu que vas fer que la gent conegués una nova vessant de la natació, més enllà la d'imitar pops, dofins o peixos espasa, i superar corxeres nedant. Amb tu, va néixer la sincro espanyola, on si no a Catalunya. Amb tu la sincro va passar de ser una maria a ser una de les màximes referències mundials. Un canvi de cicle? Tu, que vas aconseguir que no es notés gens l'absència de Gemma Mengual, amb la nova sirena Ona Carbonell, que amb Andrea Fuentes han seguit el camí de l'èxit. No és molt bo que encara cap de les teves nenes hagi dit alguna cosa sobre tu, defensant-te, i si en canvi hagi sortit Paola Tirados, primera parella de Mengual dient que no pot dir res bo de tu. Què passa Anna, quins són els teus mètodes perquè hagi sortit algú a criticar com ho ha fet Tirados. igual que en el futbol, el ventilador comença a esquitxar merda barrejada amb clor.
I un cop tu fora, ja ha sorgit la figura de Gemma Mengual. Ningú ho ha fet ofícial però ja comencen a sorgir les veus que la Gemma ha de ser la teva substituta.
Anna, ets com Valero Rivera, el mític entrenador del Barça d'handbol que després de guanyar-ho tot va sortir per la porta que fa més mal, la del darrere, com tamudo, o molts altres cracs del Barça
El mètode com t'han donat carpeta, ha estat fastigós: per telèfon i en dos minuts, sense rèplica.
En fí Anna, molta sort, i felicitats per la feina que has fet. Espero que la pròxima vegada ocupís les portades dels diaris, i no les del darrere (si surtiu) sigui perquè tens nova feina o nous èxits

Firmat

Un que està amb tu

Premis "Que se besen" 2012

Ahir la Fundació privada Príncep d'Asturies va otorgar el premi a l'esport a la candidatura Xavi Hernández- Iker Casillas. És com si donguéssin un premi als Roper, a La Extraña Pareja o a Francesc Macià-Francisco Franco. Candidatura estranya i premi encara menys explicable. A no sé que aquest Premi s'hagi convertit en una pantomima i una broma. Em sembla que aquest any el Premi Príncep d'Asturies l'hi haurien d'haver dit Premi "Que se besen". Que ningú se'n recorda quan Iker casillas va tenir els seus moments Mourinho quan va defensar a Pepe, quan el portuguès va intentar assassinar a Cesc? O quan Xavi va dir a micròfon suposadament tancat que els del Madrid no sabien perdre?
A més en aquests dos, per molt amics que siguin, ja van rebre un premi Príncep d'Astúries fa 2 anys en nom de la Selecció Espanyola de Futbol. La preguinta és calia? Perquè a aquests dos i no al comitè Paral·limpic Internacional. Trobo que lloa més els valors de l'esport el CPI, que aqeus dos que s'han llençat els trastos pel cap a les`preimeres de canvi, encara que després siguin amiguets d el'ànima, o per conveniència a La Roja.
I sobre aquests Premis, quin és el Criteri? Perquè se li va donar abans un Premi d'aquest a Fernando Alonso que a Michael Schumacher? Perquè Nadal si i Roger Federer o Pete Sampras no? Perquè a la Roja si, i al Barça que havia fet els mateixos mèrist o més al mateix any no? I als nois del bàsquet espanyol? I a Michael Jordan? O Pelé? Mohamad Alí perquè no el té? Perquè tinc la sensació que aquest Premis cada cop són més per lloar el lolailo i la caspa hispànica que a un fet mundial com es pretén? En fí, preguntes que dubto que algú me les respongui. Almenys espero que algun any li caigui un Premi Príncep d'Astúries al Círcol, o perquè no un Laureus, els Òscars de l'esport? Somiar, encara, és gratis

PostData: Esperant el veredicte de l'antidòping (ho sento) Alberto Contador va fer l'etapa de la seva vida per agafar el mallot vermell d el´´ider. En un port de segona categoria relativament simple, el de Pinto va deixar enrere al líder, el català Joaquim Purito rodríguez que no va poder-lo seguir. El català es va deixar dos minuts, i el segon lloc. Contador pinta de vermell a Madrid, però encara queda la Boola del Mundo, i que la vedella no tingui clambuterol

L'home trist

Madrid plora, la Cibeles crema, el Bernabeu fa olor de tifa i per la megafonia sonen fados. Cristiano Ronaldo està trist. El paio que cobre una morterada, penca dues hores al dia, fent el que li agrada, és idolatrat i envejat per a molts i, que de pas, té una nòvia que molts voldríem, està trist.
La seva melancolgia deu ser tant bèstia que no es deu haver adonat ni de les circumstàncies , ni de les conseqüències del què va dir. Guanya 3-0 al Granada, abans d'afrontar una aturada de 15 dies per les seleccions. O és que potser el guapo, ric i bon futbolista té un nivell intel·lectual més pròxim al de Sergio Ramos, que al d'Albert einstein Diu que no celebra els gols perquè està trist, i que la gent de dalt ja saben perquè. I res més. Planta una tifa del tamany del Bernabeu i carda el camp tant panxo. I evidentment no es triga ni un segon a instal·lar els ventiladors i van començar a esquitxar de merda a CR7 i a l'entorn madridista. Sens dubte no va fer cap favor al seu equip, ni a ell mateix. Només va fer que els voltors de la prensa catalana ens poséssim les botes. Les causes? Han dit de tot i noingú sap res. Conseqüència clara de plantar una bonyiga tant bèstia com la que ha plantat Cristiano: que si calers, que si poc valorat, que si la nòvia. No se sap. I crec que l'egolatria de Cristiano, més a prop de Bruno Oro que el genial futbolista que és, l'impdeix descobrir la veritat. Té una oferta del PSG francès/àrab a canvi d'una calerada indescent. Si realment vol marxar de Chamartín per la porta del darrere, ho està fent de perles, si no, està cometent un error tant gran com tot Portugal
Cristiano està trist. Ell que té feina, no té problemes per arribar a final de més, i que esmorza caviar amb suc de taronja. Quins nassos.
I mentrestant Madrid plora, la Cibeles crema, el Bernabeu fa olor de tifa i per la megafonia sonen fados

PostData: El Barça Intersport ha guanyat la Supercopa de Catalunya d'handbol al Fraikin Granollers, en el debut d'Arpad Sterbik a la porta blaugrana. Diumenge, supercopa, amb superclàssic amb morbo inclòs. A Vistalegre Atlètic de Madrid- Barça, en el primer matx d'Sterbik contra el seu exequip

Esport amb IVA

El primer cap de setmana de setembre ens deixa la pujada de l'IVA i altres regalets enverinats
El Barça va guanyar al València en un partit gos. Adriano va salvar els mobels del seu equip, que tot i que guanya, i és reconeixible, és també cert, que li falta un bull, i que hi ha alguna cosa que per físic o el que sigui, les coses no rutllen fines Es guanya però es pateix, i la sensació no és bona. L'Espanyol no aiixeca cap i a sobre que perd té mala sort. Ahir la sort va influïr molt perquè caigués a Llevant. Amb 0-2 a favor, remuntada del Llevant. El primer gol dels valencians són d'aquells que passen 1 cop de cada 100, i el tercer se'l van fer amb pròpia. 3-2 i els blanquiblaus, juntament amb Osasuna, no saben que vol dir sumar punts. I a Madrid, tot i guanyar 3-0 al Granada hi ha un merder de por. I merder literalment. Amb 15 dies aturats per compromisos internacionals al bo de Cristiano no se li acudeix més que dir que està trist i que els de dalt ja saben perquè. És a dir. Va plantar una bonyiga gegant al mig del Bernabeu i els ventiladors de l'especulació han començat a escampar la porqueria. Diuen que CR7 vol cobrar més i que no li foten cas i vol marxar. De fet a rebut una oferta del PSG. No crec que ni el fitxatge de Michael Essien del Chelsea pels blancs ho arregli. Per cert notícia d'impacte televisiu. Després de 20 anys a TV3 Pichi Alonso marxa al Canal +
La victòria de Jenson Button en el retorn de la F1 a Bèlgica queda en segon pla per l'espectacular incident dels primers revolts en què Romain Grosjean va embogir i amb el seu Renault va fer un strike en endur-se per davant a Lewis Hamilton i Fernando Alonso. Per poc a Alonso no li tru el cap quan el cotxe del francès va sobrevolar la closca de l'asturià de Ferrari
A la Vuelta, arribem a la triada de la Serralada Asturiana, amb tres etapes d'alta muntanya que marcaran l'última setmana. I Joaquim Rodriguez es postula com a campió de la Ronda. Va guanyar l'etapa de dissabte a Ancares. Diumenge triomf a Lagos de Covadonga del corredor del Caja Rural Anronio Piedra. Avui etapa reina amb final al Cuitu Negru