La pitjor imatge del Camp Nou

La pitjor imatge de l'últim partit al Camp Nou no ha estat la de la derrota del Barça davant l'etern rival i la classificació del Madrid per la final de Copa que jugarà amb l'Atlètic de Madrid, que ahir va eliminar al Sevilla.
La pitjor imatge del Clàssic va ser una imatge que estava erradicada des de feia anys. La de la violència, la del foc, personificada en una bengala llançada des del sector culé als Ultrasur, els violents del Madrid. Han tornat els violents a l'Estadi i s'han fet notar en el pitjor dia. Uns violents que havien estat expulsats per Joan Laporta, en la millor decisió que es recorda de l'expresident blaugrana. Una decisió la de fer fora els radicals de l'Estadi que va condicionar la vida personal de Laporta. Va rebre amenaces de mort per part d'aquests impresentables que el van obligar a anar amb escorta.
Amb l'arribada de Sandro Rosell a la presidència es va plantejar al soci la possibilitat de tenir una grada jove, que finalment no es farà. La porta es va reobrir a aquests personatges lamentables que sota la bandera blaugrana fan de tot menys mirar futbol.
Només de pensar que hi ha la possibilitat que tornem a parlar al Camp Nou de Boixos Nois o altres grupúscles de navalla i bengala ja tremolo.
Espero que l'idiota de la bengala sigui només un cas aïllat d'algú prou llest com per burlar la seguretat de l'Estadi (Seria extremament perillós i preocupant que algun membre de la seguretat blaugrana hagi fet la vista grossa o s'hagi conxorxat amb el paio o paios de la bengala)
Però perquè han tornat? Qui és l'inconscient que ha permès això?
NO, de cap manera, han de tornar els violents al Camp Nou. Ni Boixos Nois ni altres personatges com aquests.
Les alarmes estan enceses. Faria bé que la Directiva: 1. Expressés clarament la postura respecte als violents; i 2. Fotrés fora a tota persona amb antecedents i susceptible en fer del Camp Nou un infern de foc. I fer-ho radicalment sense contemplacions. No es pot anar amb por a veure un espectacle apte per a tots els públics.
La solució perquè l'Estadi del Barça no sigui un camp silenciós i si un caldo d'animació a l'equip NO és que entrin els violents. Si el Barça és més que un club també és perquè tenim uns socis especials que xiulen als seus a la primera bola que perd; que arriben al camp amb la ràdio a les orelles i pensant "quant ens cauran avui?"; que s'emporten l'entrepà de casa;  que diuen al del davant que calli i no s'aixequi que vol veure el partit tranquil; i que sempre marxa abans d'hora. I perquè tenim uns socis que rebutgen la violència i són pacífics.
Doncs això, per un Camp Nou sense bengala i burrades.

Operació 12-M

Pensem, reflexionem, fem el dòl necessari, i sobretot busquem els perquès i la solució. Un Clàssic més i en van ja uns quants el Madrid va ser superior al Barça al Camp Nou. Va tornar a ser una màquina perfecta de cara a porta. Quatre ocasions clares, un penal i tres gols.
A Can Barça es va gestionar malament l'eliminatòria des de la roda de premsa prèvia de Jordi Roura. L'11 de gala ja no funciona. Es va estavellar un altre cop amb el mur de l'evidència. I, com em temia, estava més pendent de l'àrbitre que del partit.
I quan el tècnic barcelonista va voler fer els canvis el mal ja estava fet. 1-3 i el Barça eliminat de la Copa del Rei a les portes de la final per l'etern rival. Patacada descomunal del Barça. Punyal al cor del culé.
Però mentre a Madrid celebren la victòria fent sortir a xerrar en roda de premsa a Iker Casillas (els periodistes encara esperen que els diguin el perquè en una falta de respecte al col.lectiu i més quan Casillas viu amb una periodista) a Barcelona ja ha començat l'Operació 12 de març. L'Operació per refer-se del KO que fa dies que està instal.lat. L'Operació que ens ha de fer trobar la manera de trobar la clau per obrir la porta a tornar a fer del Barça un equip imparable. L'Operació que no ens fa témer a les defenses tancades o propenses al catenaccio. L'Operació per recuperar a Leo Messi. Que Déu em perdoni, però li falta un punt o ahir 2. L'Operació que ha de culminar amb un 3-0 al Milan, per passar de ronda a la Copa d'Europa. És, ara per ara, el gran objectiu.
El Barça té 15 dies per recuperar aquest toc màgic. Allò que ens diferencia d'un gran equip, del millor equip. La gran referència.
Recuperar la confiança, el físic i les ganes de menjar-se el món.
I els tècnics, amb Tito Vilanova des de Nova York, han de moure les peces perquè els rivals ja fa dies que han endevinat el truc al mag.
15 dies, a partir de ja, amb el cap centrat en l'Operació Remuntada del 12 de març amb el Milan. Una Nit Màgica ens farà tornar a ser invencibles.
Tot el que vingui per davant abans del 12-M és palla barata. Inclòs el Clàssic de Lliga de dissabte.

El Clàssic i el de negre

No ha començat i el Barça ja perd 0-1 el Clàssic d'aquesta nit amb el Madrid. Jordi Roura, l'entrenador blaugrana va marcar en pròpia porta el desafortunat gol, pel context i pel moment.
Ahir, Roura va dir que l'àrbitre del partit d'avui, Undiano Mallenco, no era estadisticament propici pels interessos del Barça.
A José Mourinho, el tècnic madridista, li va faltar temps per sortir a la palestra de la sala de premsa del Bernabeu, cosa que no feia des del gener, per treure la vena monologuista de tercera i ironitzar sobre les virtuts del Barça.
Roura l'ha espifiat en centrar el focus d'atenció en el de negre. No, perquè, hipòcritament, diuen que mai es parla d'àrbitres a Can Barça (fins i tot l'inventor de la frase, Pep Guardiola, quan l'interessava, en parlava) si no perquè ha desviat l'atenció de l'aficionat culé en l'actuació d'Undiano i no en la de Messi i companyia. L'ha espifiat Roura i l'ha espifiat la directiva, personificada en Josep Maria Bertomeu, que aquesta nit a Barcelona Televisió ha donat suport a les paraules del tècnic blaugrana.
L'eliminatòria no està resolta, per molt que l'empat a 1 de l'anada al Bernabeu sigui bo. El Camp Nou ha d'empentar el seu equip perquè elimini el Madrid i arribi a la final de la Copa del Rei. El partit d'avui és un bon assaig de l'operació Milan del 12 de març.
Mitja part al Barça - Madrid. 0-1, gol de Roura. Aquesta nit, a les 21:00 des de les 19:00 a Rac1, la segona part de 90 minuts i 0-0.
A la gespa del Camp Nou els jugadors de Barça i Madrid decidiran el primer Clàssic de la setmana, si no ho fa abans Undiano Mallenco.

PostData: El Siljkeborg danès serà el rival del Barça d'handbol als vuitens de final de la Copa d'Europa.

Records infantesa

No era la primera vegada que tornava al Camp Nou. Ho havia fet amb partits de la Catalana o alguna celebració de títols a l'era Guardiola. Però dissabte, el noi, va tornar a l'Estadi, per veure un partit del Barça, 17 anys després. En aquella època tenia 9 anys, era la desvirgada al Camp Nou. Era l'època de Bobby Robson, amb Ronaldo, Figo, Guardiola, Luís Enrique i Amunike, entre altres. Era un Barça - Oviedo a les 17:00 que va acabar 2-2 amb remuntada asturiana i mocadors encarats a la llotja. La divisió entre partidaris de Nuñez i Cruyff seguia viva, encara que el Profeta ja no hi era.
17 anys després el noi tornava al Camp Nou. Com han canviat les coses. El noi té 26 anys. Va arribar a l'Estadi acompanyat de dos amics. No era a la tarda, sino la nit més glacial que recorda. No era l'Oviedo, era el Sevilla. I el més important era el Barça de Messi, Xavi i Iniesta, el millor Barça de la història. El noi va veure des de la cantonada lateral amb gol sud de segona graderia com el Sevilla plantava l'autocar. "Avui patirem", pensava mentre buscava escalfor. Era un bon assaig del Barça - Milan del març de Champions. Els andalusos van avançar-se al marcador. 0-1. Confiança però nervis. Messi no hi era. Mitja part. Hora del frankfurt. 7'20 €. Se'n va penedir de no haver portat entrepà. Segona part. Villa empata. Messi fa el 2-1 final. El Sevilla segueix atacant. El noi demana l'hora i una estufa. Final. Triomf. Cap a casa. No hi ha mocadors. No hi ha divisió. Marxa satisfet. Amb fred al cos i refredat. Dimarts veurà el clàssic de Copa amb el Madrid des del bar. Un Madrid que guanya al Dépor patint.
Diumenge el noi es lleva ben d'hora. Mentre fa el que fa cada diumenge, la jornada esportiva depara les emocions habituals.
L'emoció de la derrota de l'Espanyol al Vicente Calderón 0-1 amb un gol de penal del colombià de l'Atlètic de Madrid Radamel Falcao. Fluix partit d'un Espanyol que no perdia des del dia de Reis amb el Barça.
L'emoció de la jornada ACB, amb el 13è triomf consecutiu de la temporada del Barça de bàsquet al camp del Múrcia, i el triomf del Joventut al derbi català al Nou Congost del Manresa.
I l'emoció final d'una final. La de la Copa d'Espanya de Futbol Sala jugada a Alcalá de Henares que va guanyar el Barça Alusport al Pozo Múrcia. Jordi Torres, el capità culé i MVP del torneig va fer un gran partit, igual que el porter Paco Sedano. Tercera Copa d'Espanya consecutiva dels de Marc Carmona.
I el noi s'ha llevat avui, amb el record d'infantesa ben viu i explicant el cap de setmana que ha viscut al seu bloc d'Internet.

La bena als ulls

El barcelonisme viu els millors moments de la història. El Barça guanya, juga bé i és un model i una referència del panorama futbol. I ens n'hem de sentir orgullosos. Però no per això hem de tenir la bena als ulls. El Barça que vam veure a Milà, dimecres, va fer un mal partit, peti qui peti. I s'ha de dir.
Que ningú, si realment ho creu, es calli i expressi la seva opinió sobre el nefast partit del Barça a San Siro. Que no tingui por de desestabilitzar el club perquè el barcelonista critiqui aquest equip que, per norma general, ens fa vibrar. No és cap heretgia dir que Messi no va estar bé. L'autocrítica no fa mal. El que si fa mal és l'autocomplaença i el callar quan les coses no es fan bé, només pel crèdit dels títols que has guanyat. No caiguem en l'error que va dinamitar, en el seu moment, al Barça de Frank Rijkaard i va fer passar a Ronaldinho de mag il.lusionista a mag dolent del Magia Borrás.
Fins i tot el llorejat, benerat, bavejat i comparat, amb tots i per tots, Dream Team de Johan Cruyff va tenir partits lamentables: el Kaiserslautern 3- Barça 1 dels vuitens de la Copa d'Europa del 1992, la del gol de cap salvador de Jose Mari Bakero, que obria la porta de Wembley, un Saragossa 6 - Barça 3 en lliga 93-94, o un Ràcing de Santander 5 - Barça 0 l'any següent, o com va dir el propi Carles Rexach, segon de Cruyff, la mateixa final de Wembley (el pitjor partit del Dream Team pel Charlie), a qui el resultadisme i l'ànsia d'una Orelluda va fer saltar pels aires el revolucionari 3-4-3 per jugar amb el clàssic 4-4-2. El gol de Ronald Koeman ens fa oblidar els patiments, a Lombardo i a Vialli. I tot i això, li diem equip de somni. Per alguna cosa serà.
Així doncs critiquem quan haguem de criticar al Barça, quan jugui com dimecres, però no anem ara a cremar-ho tot per un sol mal partit, que també som especialistes.
Traiem-nos la bena dels ulls i veiem la realitat, la del mal partit del Milan, i la que ens farà dir demà a la nit que el Barça ha meravellat i ha derrotat al Sevilla al Camp Nou, en lliga i que ja està preparat per carregar-se al Madrid a la tornada de les semis de Copa.

PostData 1: L'Atlètic de Madrid, rival de l'Espanyol diumenge a la Lliga i completa la setmana horrible del futbol espanyol a Europa. El campió de l'Europa League perd amb el Rubin Kazan rus i queda eliminat de la competició als 16ens de final. El Llevant elimina l'Olimpiakos i passa a vuitens

PostData 2: El Barça de bàsquet apallissa al Galatasaray turc a domicili de 39 punts en jornada del Top16 de l'Eurolliga, el Barça d'handbol acaba líder en el seu grup de la Champions en derrotar a Minks al Dinamo bielorrus, i el Barça de futbol sala derrota a l'Umacon Saragossa als quarts de final de la Copa d'Espanya a Alcalá de Henares i jugarà demà les semis amb el Santiago Futsal. Tot això en una tarda de dijous poliesportiva en clau blaugrana.

Descens terrenal

Des que Giuseppe Meazza, que dóna nom a l'estadi de Milà, mite de Milan i Inter, va inventar el catenaccio, creant la marca pròpia del futbol italià, tothom busca la manera de trencar el mur ultradefensiu. Però una cosa és que es busqui la manera de superar aquest plantejament tant lícit com antifutbolístic, i l'altre és fer el què va fer el Barça ahir.
No hi ha excuses. Ni la gespa lamentable, impròpia d'una competició com la Copa d'Europa, ni l'àrbitre, que també s'hi va lluïr no veient unes mans de llibre, en el primer gol rossonero. Ni res.
Qui va sorprendre ahir a San Siro va ser el Barça. Va fer el ridícul. Un partit lamentable. No es recordava quelcom així des de l'època de Frank Rijkaard. Dificilment es guanya un partit si no es xuta a porta. Abbiati, el porter del Milan encara està esperant que algú el posi a prova. Anàvem de sobrats, pensant que jugàvem amb la Penya Bufanda i vam sortir escaldats, però vius.
Ridícul. No hi ha millor paraula per definir el desastre d'ahir. No és la primera vegada que el Barça perd amb un equip que planta l'autobús al darrere (l'Inter al 2010 o el Chelsea l'any passat), però a diferència d'ahir, el Barça s'hi va deixar la pell sempre, intentant marcar. L'únic que es va deixar a San Siro al final del matx d'anit, l'equip, va ser la vergonya. Per això estem emprenyats, la culerada. Ens crèiem déus i al final vam baixar del Cel a la Terra de cop, amb un clatellot de realisme. El Milan sempre serà el Milan. El del catenaccio i el contraatac, el mateix que va marcar 2 gols.
2-0. El Barça encaixa gol per 10è cop consecutiu. 2-0. Començo a notar Messidependència. Si el 10 no marca ja podem resar a la Moreneta. 2-0, i si, es pot remuntar.
El 2-0 és un nefast resultat si, però si hi ha algú que pot reconduïr el camí a Wembley és aquest Barça. Això si. Només es farà amb humilitat, buscant l'excel.lència del futbol que va desgastar al seu dia Pep Guardiola, i amb l'ajuda del Camp Nou. Un Camp Nou que ha de ser el Camp Nou, i no el Bernabeu. La sobreexcitació que ens venen des de Madrid amb morts pel mig, no és pròpia de la gent blaugrana. Ni és bona. Ja ho vam veure el 2010. Les nits màgiques de l'Estadi comencen al matí quan els diaris et diuen que vagis al camp, quan tu penses que serà impossible, quan arribes al camp i per fí et treus el Dodotis. Ara et transformes en hooligan i animes. No abans. A la gespa ja saben què han de fer.
Ridícul monumental del Barça ahir a San Siro. Ridícul salvable d'aquí tres setmanes a l'Estadi. El triomf del catenaccio. Milan 2- Barça 0. I ara a callar i a pencar.

PostData: En un matí dur de ressaca el Barça ha rebut la millor notícia possible. Éric Abidal, després del transplantament de fetge ha rebut l'alta mèdica i podrà tornar a jugar quan el cos tècnic ho trobi convenient. Ben tornat Abi.

Traspàs de poders

Jordi Roura dificilment oblidarà la seva primera i única visita a Milà com a jugador del Barça. El que és ara l'entrenador del Barça, a l'espera del retorn de Tito Vilanova, era en aquell moment un jove del planter blaugrana amb molta projecció que debutava a Europa a les ordres de Johan Cruyff.
Som a finals de 1989. El Barça, campió de la Recopa, en derrotar a la Sampdoria de Gènova a Berna, s'enfronta al Milan, campió de la Copa d'Europa en vèncer al Camp Nou a l'Steaua de Bucarest, a la tornada de la Supercopa d'Europa.
Roura, que s'havia fet un lloc en l'equip i prometia ser home clau en l'incipient Dream Team, es va lesionar greument al genoll en aquell partit, en una jugada fortuïta amb Marco Van Basten. La lesió que el va obligar a retirar-se del futbol tres anys després.
Avui, 23 anys després, Jordi Roura tornarà a trepitjar l'escenari del crim, no pas la gespa, però si la banqueta. Han canviat moltes coses des d'aleshores.
Aquell Milan dels holandesos, amb Frank Rijkaard, Ruud Gullit i Marco Van Basten com a estandarts, era l'equip de moda, qui marcava la pauta a Europa i al món. Campió de tot amb un mestre com Arrigo Sachi a la banqueta i gent com Paolo Maldini o Franco Baresi a les seves files. Un equip jove amb un punt de veterania per donar el contrapunt d'experiència i serenitat.
Com si fos un traspàs de poders, ja fa temps que l'hegemonia al panorama futbol ha canviat de mans.
Avui el Barça marca la llei al vell continent. El seu futbol és la referència. És el Barça de la Masia, del planter, de la casa, de Messi, d'Iniesta, Cesc i Xavi. I a la banqueta tècnics novells que han mamat el model Barça des de petits.
Ara, el Milan és una ombra d'aquell totpoderós conjunt italià, fins no fa massa un terror a Europa. Cert que ja no és aquell asil de velles glòries que desistien a marxar i aportar aire fresc, però, és tant cert, com que el joc del Milan està a anys llum dels barcelonistes. No té cap referència on agafar-se. Per no dominar no domina ni a Itàlia on la Juventus de Torí i el Nàpols marquen els tempos al calcio. Individualment i com a equip el Barça és superior a aquest Milan que l'únic que queda d'aquell gran Milan és el nom, l'escut i el president, l'inclassificable Silvio Berlusconi. L'amo/Padrino del Milan i de tot Itàlia, encara que no oficialment, va fer una cruyffada i va dir que per aturar Leo Messi se l'ha de marcar individualment. La diferència és que Cruyff és un geni i Berlusconi un pallasso.
Del Milan actual, els blaugranes han d'anar en compte amb Stephan El Shaarawi, el davanter italià d'origen egipci, l'únic que pot inquietar el culé, ja que Mario Ballotelli, fitxatge estrella dels rossonero al mercat d'hivern, no pot jugar a Europa aquest any ja que ja ho ha fet amb el Manchester City.
El Barça és el gran favorit a San Siro, una altra de les coses que han canviat des d'aquell partit de la lesió de Roura. Però val més no refiar-se, perquè la gespa no ajudarà, el Milan competirà, com sempre ho ha fet amb els culers, i perquè un Milan - Barça és un clàssic del futbol europeu.
Un nou clàssic europeu que serà especial per l'exbarcelonista Bojan Krkic. El de Linyola tindrà l'oportunitat d'enfrontar-se al seu exequip, si és que es desenganxa de la banqueta on Massimiliano Allegri, l'entrenador milanista, el té postrat.
Avui, a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, torna la Champions. A San Siro Milan - Barça, anada de vuitens. Passat i present. 11 Copes d'Europa al camp (7 italianes i 4 catalanes) Avui, el camí a Wembley passa per Milà.

PostChampions: El Bayern de Munich va passar per sobre d'un inoperant Arsenal que va caure 1-3 a casa seva davant el futur equip de Pep Guardiola. En l'altre partit de vuitens d'ahir el Porto va guanyar al Màlaga 1-0 que va sortir continua viu de miracle a Europa. Si els portuguesos no haguéssin fallat tant a porta, els andalusos, que semblaven sobrepassats per l'escenari inèdit on es troben, vuitens de final de la Champions, ja estarien al carrer.

Mortadel.lo i Filemó: Espies amb baló

Per si el gran Francisco Ibáñez no tenia idees per un nou còmic, l'actualitat li està donant fet una nova entrega dels mítics Mortadelo i Filemón.
Espies i espiats a dojo, gerros de flors dels 20 duros (altrament dit xinos) amb micros ocults, un nou restaurant per la guia Michelin de la corrupció, com repassava Quim Monzó fa poc a La Vanguardia, partits polítics que s'espien mutuament, examants de fills d'expolítics i amigues polítiques despotricant de tot, detectius detinguts amb noms de personatge de còmic (Borreguero i Peribáñez) per xerrar més del compte, el suat oasi català a fer gàrgares i es clar, el Barça, que com el dijous és al mig de tot arreu. Heus aquí l'altra vida paral.lela del club. Mentre els futbolistes ja estan a Milà, preparant-se per la Champions, a Barcelona, no en tenim prou amb els avals, que ara van amb gavardina i xiulant la banda sonora de la Pantera rosa.
S'acaba de descubrir que en l'època de Joan Laporta a la presidència s'espiaven els mails dels treballadors del club, perquè se sospitava que algún talp filtrava informació confidencial a l'exterior. Era l'època en què Joan Oliver era director general del club. Si ho recordeu Oliver ja va protagonitzar un merder similar quan es va saber que va encarregar a Método 3, la mateixa agència implicada en el merder de l'espionatge polític que protagonitza l'actualitat general, que espiés la vida privada de 4 vicepresidents. De fet el cas que ens ocupa d'espionatge a la gent del club és una derivada del cas dels vicepresidents espiats. De fet Método 3 va ser qui espiava aquests mails amb adreça del club (...@fcbarcelona.cat/com/es). Tot correu on hi havia certa paraula escrita es copiava i es reenviava al control de qualitat, per molt que el correu sigués en context una xorrada.
Oliver es renta les mans i diu que ell ja no hi era i que li preguntin a un altre. Aquest altre és Xavier Martorell, en el seu moment cap de seguretat del Barça i ara director general de Serveis Penitenciaris del govern català, implicat també en el cas d'espionatge a membres del govern ja que té vincles amb Francisco Marco director de Método 3 detingut pel cas dels micros florits.
En fí que a Can Barça enlloc d'anar amb uniforme de futbolista anem amb gavardina i ulleres de sol i parlant en clau.
Que citin a espies i espiats a La Camarga, que vingui el Profesor Bacterio i que els faci desaperèixer amb alguns dels seus invents estranys. I siusplau que torni a rodar la pilota ja.

Una estrella a 300

Ja fa temps que una estrella brilla rutilant al cel del futbol. Es diu Leo Messi i ja fa temps que va rebentant rècords. Només té 26 anys i costa més als amants de l'estadística trobar nous reptes. Contra el Granada dissabte, en va assolir un nou més. Contra el mateix rival on va rebentar el rècord de César, com a màxim golejador de la història del Barça, amb el Granada va arribar als 300 gols oficials amb la samarra culé.
El partit va ser mogut com era previst en un equip que va ser capaç de guanyar al Madrid. De fet el Barça va rebre un ensurt majúscul. Després que Alexis desesperés al culé, de nou, fallant un gol claríssim, qui no va perdonar va ser el conjunt andalús. 1-0. Tocava remuntar.
Tot i que seguia atacant els de Jordi Roura no van trobar el premi. Leo Messi, l'estrella culé va tornar a guiar i aportar llum al seu Barcelona. Dos gols, el primer, el 300; el segon, una magistral falta directe. La llum de Messi va apagar un cop més la malastruga d'Alexis. El xilè desespera i té números per convertir-se en escopeta de fira. Que li treguin el tap del gol.
Messi, l'estrella rutilant que no admet que el discuteixin i no li facin cas. Mostra clara, una imatge del partit en què discuteix una acció de joc amb el rookie Cristian Tello. Els galons de Messi, a vegades, fan que el millor jugador del món es comporti amb un punt de tirania. Això també va inclòs al pack.
Espanyol i Madrid coïncidien en dia i hora. Diumenge a la nit. Ambdós van guanyar. Els catalans per la mínima amb el Betis, i segueixen la bona ratxa des que Javier Aguirre és a la banqueta. El Madrid va guanyar al Rayo Vallecano 2-0 en 17 minuts. Perquè després no va fer res més, excepte Sergio Ramos que en dos minuts va veure dos targetes grogues i va ser expulsat. De rècord.
Després de la Copa del Rei, les estrelles de l'ACB van tornar a escena. La Penya va caure a casa contra el Bilbao, Ante Tomic va salvar el campió de Copa, el Barcelona, d'un nou ridícul al Palau, contra el Fuenlabrada, amb una cistella sobre la botzina i el Manresa va ser escombrat de la pista del Madrid on va caure de 34.
I per estrelles les de l'All Stars de l'NBA, el cap de setmana amb els millors de la lliga de bàsquet nordamericà que juguen junts per mirar quina de les dos conferències que hi ha és millor. En una nova exhibició de bàsquet defensiu, l'oest va guanyar l'est 145-138. L'MVP va anar a parar al jugador de l'oest Christ Paul amb 20 punts i 15 assistències. Per cert, el català Ricky Rubio va debutar en un All Stars en el partit dels rookies i jugadors de segon any, que per cert va guanyar aportant 5 punts i 10 assistències. Farien bé que els americans es replantegin certs actes de l'All Stars perquè són autèntics conyassos com els concursos fora dels clàssics de mats i triples o el partit dels Rookies.
El Barça d'handbol va guanyar al Croacia de Zagreb, al Palau, en una nova jornada de Champions.
I l'Atlètic Barceloneta va apallissar al Canoe madrileny en la final de la Copa del Rei de waterpolo, celebrada a la pista del barri mariner de Barcelona per commemorar el centenari de l'Atlètic.
Cap de setmana d'estrelles. I per sobre la més brillant, Leo Messi.

Recordant O. J. Simpson

"Què amagues sota la màniga per la teva estimada demà?" Un tuit premonitori. Un últim missatge. Reeva Steenkamp ja no va dir res més. El seu promès, Oscar Pistorius, la va matar amb 4 trets. El que havia de ser un empalagós dia de Sant Valentí va tenyir de malva la capital sudafricana, Pretòria.
Oscar Pistorius, una icona al seu país, l'atleta de les pròtesis de carboni a les cames, que va passar a la història olímpica per córrer a Londres 2012, en les mateixes condicions que tots els atletes sense discapacitat ha tornat a fer història per matar a la seva promesa, una jove model.
Pistorius va alegar, al primer moment, que va confondre a Steenkamp per un lladre i per això va descarregar la 9 mm al cap de la noia, que estava amagada al bany. Els veïns de Pistorius van ser qui van avisar la polícia en sentir com discutien, com sembla que passava sovint, i els trets.
Avui a la vista davant el jutge de Pretòria, l'atleta s'ha desmuntat i ha plorat mentre intentava justificar l'injustificable.
Als més veterans, i amants de l'esport, en conèixer el Cas Pistorius, els hi ha vingut al cap el nom d'Orenthal James Simpson. Internet i un llibre d'artícles esportius de Jordi Basté, escrit en la seva etapa a Catalunya Ràdio, trobat a la bibliotaca de casa, ens ha fet tornar al passat.
El 1994, O. J. Simpson, el que fóra jugador de futbol americà i actor, va matar la seva dona Nicole Brown perquè sospitava que li era infidel. Fart de les sospites que portava unes banyes com les del pare del Bambi, O. J va assassinar la dona i de pas al presumpte amant, un cambrer que l'únic pecat que va cometre va ser tornar a l'assassí unes ulleres de Brown, extraviades al restaurant de Los Àngeles on treballava.
El pitjor del cas Simpson és que tot i demostrar-se els homicidis (hi havia cintes de la polícia americana on s'escoltava un cop i un altre a Nicole Brown cridant, desesperada, que el seu marit la volia matar) és que O. J. va sortir en llibertat, en un judici ple d'irregularitats i narrat en directe per tots els mitjans de comunicació americans
De moment, Oscar Pistorius, està en una garjola esperant una sentència definitiva acusat d'homicidi amb premeditació.
Espero que els jutges siguin justos i jutgin els fets, que deixin de banda al personatge Pistorius i tot el que ha donat a l'esport (que ha estat molt) i se centrin en la persona Pistorius, que demostrin l'assassinat de la seva novia Reena i que li caigui el que li hagi de caure (el mite esportiu ja ha caigut). Només així evitarem un nou cas O. J. Simpson.

PostData: Dolça ressaca de la Copa del Rei pel Barça de bàsquet. En jornada Eurolliga els catalans van guanyar al camp del Maccabi de Tel Aviv, amb un rècord absolut de Joan Carles Navarro: el de triples anotats. Ja en dur 623 superant el rècord d'un altre il.lustre blaugrana: Gianluca Basile.

All-in a la Décima

Del R. Madrid es poden criticar moltes coses, però quan volen demostrar unitat per aconseguir alguna cosa, fa envejar, fins i tot a l'autodestructiu aficionat del Barcelona.
L'objectiu d'aquest any té un nom i un número ordinal: la Décima. La Copa d'Europa, l'anhelada orelluda que no rasquen des de fa 11 anys. L'aposta és clara. Han tirat la Lliga per centrar-se a Europa.
Han tornat a apel.lar a fantasmes i esperits de mites ja difunts del madridisme. Tot s'hi val, aquests dies.
Ja no importa ni titelles, ni merders de vestuari, ni entrenadors fent d'actors amb problemes de restrenyiment, ni periodistes mones lluint encants i modelets fent de Yoko Ono per trinxar l'equip des de dins.
La Décima és la Décima i la conjura per assolir-la arriba a nivells esotèrics. Tot s'hi val.
El nivell d'histèria és tal que ahir l'empat a 1 al Bernabeu davant el Manchester United es va arribar a qualificar de bo. Tot i que el Madrid va ser superior als anglesos, dir que un empat a l'anada a casa, on el rival et marca un gol, no és que només no sigui bo sino que és molt perillós. La tornada a Old Trafford pot ser un infern pel conjunt blanc. No és gratuït que l'estadi del United sigui denominat com el Teatre dels Somnis i que els espectadors a aquest Teatre siguin els Red Devils. I que a més la final de la Copa d'Europa es jugui a Wembley on els anglesos ja van perdre la final de 2011 davant el Barça, no ajuda massa a l'allau de fals optimisme que des del Madrid es vol transmetre. Perquè si el madridisme vol la Décima, el United vol la Champions de casa seva, la que va guanyar al 1966 i la que li va birlar el millor Barça de la història al 2011, en l'exhibició de futbol més bèstia que hom recorda.
El Madrid s'ho ha jugat tot a un All-in a la Décima. Si guanya la partida, el món es posarà de genolls. Si perd, pot acabar en calçotets damunt la taula i caient en bancarrota. Coses del joc.
PostData: L'atleta sudafricà Oscar Pistorius, el de les pròtesis de carboni a les cames, que va córrer als JJOO de Londres ha estat detingut per matar la seva dona accidentalment. Al judici de l'Operació Port contra el dopatge es parla de transfusions de sang que arribava dins de bricks de Don Simón d'hormones femenines injectades en homes i altres barbaritats, de medicaments per gossos i bovins, de pols per enganyar els controlscontrols... només per poder escalar el Tourmalet. Les declaracions del ciclista Jesus Manzano fan esfereïr d'on pot arribar l'home per aconseguir el que vol. A l'Espanyol, Wakaso, que havia d'aparèixer ahir després de la Copa d'Àfrica, encara se l'espera i ningú sap on és. Al Barça, Vicenç Pla no demanarà executar la sentència dels avals a la Junta de Joan Laporta (en vam parlar ahir). Ara serà la Junta Rosell qui té la potestat d'executar la sentència.
I Agustí Beneditto, l'opositor de Rosell a les últimes eleccions demanarà que es faci una Assamblea de compromisaris per tractar el tema. Més que actualitat esportiva sembla més crònica negre. Ah i a sobre reapareix l'expresident del Barça Josep Lluís Nuñez a Rac1 per parlar, amb el seu estil, del segrest de Quini de fa 32 anys. Així va la vida, on no hi ha un pam de net.

El Dia dels Desenamorats

Ja hi tornem a ser. No hi ha dia a Can Barça que no podem viure en pau i harmonia. Dos vides divergents dins un mateix cos. Si les coses van bé a la gespa, hi ha merder a la directiva. Els mals endèmics de sempre.
Benvinguts a un nou capítol de la Guerra Sandro - Laporta, on al mig sempre hi ha el club. Una guerra on l'excusa d'avui es diu 'Avals'. Us poso en antecedents.
22 de juny de 2003, Joan Laporta, i els seus, entre ells Sandro Rosell, agafa el relleu de Joan Gaspart a la presidència del Barça. De pas agafa els 160 M d'€ de deute de la temporada 2002-2003. 4 anys més tard, al final del primer mandat Laporta, el deute s'eixuga en uns 60 M €. Un deute que en principi s'hauria d'imputar a la Junta de Joan Gaspart. Al 2006, un soci, afí a Sandro Rosell, Vicenç Pla denuncia a la Junta Laporta, alegant que el deute de 160 M € de la temporada 2002-2003 s'ha d'imputar a la presidència Laporta, ja que va jurar el càrrec el dia 22 i no pas l'1 de juliol quan s'obre el nou any fiscal.
Abans d'ahir el jutge del Tribunal Suprem va donar definitivament la raó a Pla, desestimant el recurs de l'expresident, i per tant, Joan Laporta i set exdirectius hauran d'avalar en total 24 M €. Això si ho vol el soci Pla. No sé si recordeu que fa 2 anys, ja amb Rosell, a la presidència, Pep Guardiola va demanar publicament que deixéssin córre el merder, perquè hi havia directius que no podien avalar els 3 M € que reclamava el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
A partir d'aquest moment comença un nou capítol d'aquesta història de desamor entre dos homes que fins no fa massa éren amics de l'ànima: Laporta i Sandro.
Ahir l'encarregat d'obrir la caixa dels trons va ser el portaveu de la Junta Rosell, Toni Freixa (Per cert, lamentable negant que tingués alguna relació amb Vicenç Pla. Els nervis el van delatar). La tofa més famosa del barcelonisme va dir que si Vicenç Pla no reclamava l'aval de 24M €, ho faria el Barça com a institució.
Així doncs, un cop més els interessos personals d'uns passen per sobre de la institució, encara que l'atacant també surti malparat. I a més en aquest cas sense raó, per molt que ho digui un jutge. Aquí qui la va fer grossa va ser Gaspart amb el deute que va deixar. L'error de Laporta va ser començar 8 dies abans del què tocava el seu mandat.
Per molt que Laporta es banyés amb cava a Luz de Gas, es baixés els calçotets a l'aeroport i que es cregui el salvador de la Pàtria Catalana, és el responsable primer de l'èxit esportiu actual del club. D'ell és Ronaldinho, Frank Rijkaard i Guardiola. I per més odi que li tingui Rosell, perquè el va fer fora del paradís, Sandro ha de deixar de banda al Barça en els seus conflictes personals. Rosell només vol fotre Laporta i alimentar el seu ego, si cal trepitjant el Barça, del qual n'és ara president.
El club no té la culpa que la parelleta hagi trencat peres i es digui el nom del porc.
Si el pare és Rosell i la mare Laporta, el més perjudicat de la separació és el fill, el Barça, que com des de fa 113 anys només vol jugar a futbol.
En fì, que al Camp Nou, més que ser Sant Valentí, avui sembla el Dia dels Desenamorats.

PostData: Ha començat els vuitens de la Champions amb els triomfs del PSG a València, amb el suec del conjunt parisenc Zlatan Ibrahimovic expulsat, i de la Juventus de Torí al camp del Celtic de Glasgow. Avui torn pel Madrid - Manchester United, el matx més interessant de la jornada.

Dimiteixo

Carta oberta a Jaume Roures

Senyor Roures

Dimiteixo, plego, abdico, desisteixo....
He demanat hora al psicòleg del seu amic Woody Allen perquè no entenc res.
Accepto que com a amo del cotarro faci el que vulgui amb el producte. Acato que posi els horaris que vulgui per treure més suc de la mamella. Però el què s'ha tret de la màniga ja no m'entra al cap.
Sou l'amo de la Lliga espanyola, perquè, com a amo de Mediapro, l'empresa propietària dels drets d'imatge de la majoria d'equips, amb els seus contractes televisius sosté la majoria d'equips a la Primera Divisió. Com que mana, posa els horaris que vol. Fins aquí ok.
Com a amant del futbol als diumenges a les 17:00 i els carrusels radiofònics ja me l'he enbeinat amb que es jugui un partit, en una hora i fer dels caps de setmana, maratons de futbol. Ja m'he menjat el futbol a les 12:00, a qui el Barça li ha anat tant bé amb el Getafe aquest diumenge amb un 6-1 i amb un Camp Nou a petar.
Però, senyor Roures, posant el Madrid - Barça del dissabte 2 de març a les 16:00, m'ha acabat de rematar. M'he posat l'embut al cap i la trompeta. He embogit. Jo i tothom crec.
A qui pot beneficiar econòmicament un Clàssic a les 16:00? Al mercat asiàtic, que és l'excusa per col.locar futbol dominical de Primera a les 12:00, dilapidant el futbol modest? No perquè a la Xina serien les 22:00 de la nit, hora indescent allà en un país on a més el futbol és esport minoritari. Al comerç local? No perquè a les 16:00 la majoria de tendes estan tancades. A la tele espanyola? No, el partit el fa el Plus, en tancat i en horari de les suporíferes pel.lícules de dissabte a la tarda, lluny del Prime Time. Als jugadors? No. Els metges recomanen no fer exercici a aquesta hora, perquè el sol està on fire i el risc d'insolació és extrem. I si fa sol, a les 16:00, en plena Castellana madrilenya encara més. Al públic? No. Quant ha de dinar, l'aficionat que vagi al Bernabeu? Ha de dinar, o portar-se el tàper amb el Cocido? A mês posant el partit a les 16:00, Mr Teles, es carrega els nervis i la impaciència tant maca perquè arribi la nit de futbol. Perquè un Clàssic ha de ser un partit de focus i de nit d'estrelles.
En fí, que no li veig la punta a fotre el partit a les 16:00 d'un dissabte. I no em vingui amb el rotllo de fomentar l'espectacle, perquè fins ara, els partits jugats dissabte a les 16:00 són un conyàs descomunal.
Però, com que fotrà el què voldrà, em tornaré a menjar amb patates aquests mots i veurem, com ovelles de ramat, el partit.
Per això i igual que el Papa ahir, dimiteixo, plego i desisteixo d'entendre'l.
Un consell d'amic. Les cordes es trenquen si les estira molt.

Firmat

Un espectador de frenopàtic

PostData: Andrés Iniesta, el jugador del Barça i campió d'Europa de futbol amb la selecció espanyola i Mireia Belmonte, doble medallista olímpica a la piscina de Londres 2012 van ser nomenats millors esportistes de l'any en la Gala del Mundo Deportivo celebrada ahir.

La història del vermut

Cap de setmana històric, en tots els sentits. 45 anys després el Barça juga un partit a l'hora del vermut, al Camp Nou. Contra el Getafe l'experiència futbol + escopinyes va sortir rodona: 6-1, guanya l'equip, marca tothom, fins i tot Alexis i David Villa, el Camp Nou a rebentar i els ressacosos xinesos immersos a la tarda d'any nou van disfrutar de valent, si algun d'ells el va veure, perquè qui justifica aquest horari matinal és el mercat asiàtic. La pela és la pela i si és la de Jaume Roures, Mr Teles, encara més. Bona experiència del futbol al migdia del Barça si es repeteix puntualment i si és amb rivals de nivell baix com el Getafe.
Partit històric entre l'Athletic Bilbao i l'Espanyol. És l'últim partit dels pericos a l'històric feu de San Mamés, que serà enderrocat per inaugurar el San Mamés Berria, la temporada que ve, que està al costat de l'actual. El conjunt català va vèncer 0-4, en una gran primera mitja hora i amb més efectivitat que joc. L'Espanyol està a 8 punts per sobre el descens
El Madrid destrossa el Sevilla 4-1 amb Hat Trick de Cristiano Ronaldo.
Per cert, ja sabem l'horari del Madrid - Barça de Lliga. Dissabte 2 de març a les 16:00.
Cap de setmana on l'Atlètic de Madrid, segon classificat de la Lliga, cau amb el Rayo Vallecano i està ja a 12 punts del líder Barça. La Lliga més blaugrana. Qui també cau és el portuguès Domingos Paciencia, tècnic del Deportivo de la Corunya, que ja havia substituït, al seu dia a José Luís Oltra, que ha presentat la seva dimissió. Domingos no ha fet honor al seu cognom i marxa tant de pressa com ha arribat. Això si, enfonsant els gallecs a l'abisme de la Segona Divisió. El relleu de Paciencia serà el gallec Fernando Vázquez.
La història dirà que ahir a Sudàfrica es va acabar la Copa d'Àfrica on Nigèria va guanyar per la mínima a Burkina Faso a la final de Johannesburg.
En el context de la Copa d'Àfrica, el camerunès, ex del Barça Samuel Eto'o denuncia que la seva federació el vol matar. Diu que té un guardaespatlles a la seva habitació, que no menja al costat dels seus companys, perquè té por que l'enverinin i només es vesteix amb roba de la casa que el vesteix.
Cap de setmana històric on el Barça es proclama campió de la Copa del Rei bàsquet Vitòria 2013. Dissabte amb un gran Joan Carles Navarro els de Xavi Pascual van guanyar a l'amfitrió Baskonia. L'endemà, la final amb el València va durar 20 minuts, que són els que van aguantar els taronja sobre el parquet. Amb un gran Pete Mickael, MVP del torneig, més que mai MVPete, el Barça suma la tercera Copa del Rei en quatre anys.
Cap de setmana històric on el Barça d'handbol perd el primer partit de la temporada a la pista del Fuchse Berlín de l'exblaugrana Iker Romero, en jornada de la Champions.
Finalment, Rafa Nadal perd el torneig Viña del Mar a Xile, tant en dobles com en individual, en la reaparició del manacorí, 7 mesos després de la lesió al genoll a Wimbledon.
Cap de setmana històric amb escopinyes amb salsa de golejada, olives farcides d'èxit, patates i regat amb una Copa del Rei. El millor vermut possible. Bon profit.

L'Andreu a la Copa de les Meravelles

L'Andreu és un jove badaloní que està in situ a la Copa del Rei de bàsquet Vitòria 2013. No hi juga la seva Penya. Però li és igual. La Copa és un espectacle que no et pots perdre si ets un malalt de la bola taronja, com ell. Des de 2008, la final de Copa que guanya la Penya que no torna a la capital basca. Veurà, per primer cop remudelat el pavelló vitorià.
L'Andreu és jugador i entrenador i segur que, com diu l'anunci, té actitud blava. Arriba d'hora al Fernando Buesa. Allà es despulla de tota la roba d'hivern que l'ha protegit del fred i de la neu que fa de Vitòria, una sucursal de Sibèria.
Comença l'escalfament del primer partit, el plat fort dels quarts de final, el Barça - Madrid. L'Andreu analitza tots els fronts: com poden afectar les lesions de Rudy i Navarro, els possibles duels particulars que poden haver-hi. Ho mira tot. Deformació professional en diuen.
Però comença el partit i l'Andreu deixa de banda l'entrenador i es converteix en l'espectador privilegiat del millor partit de bàsquet que es veurà en molt de temps. No tant com a joc i tècnica sino per tàctica i emoció.
L'Andreu veu com el Barça dóna el primer cop a la taula només iniciat el matx. Veu com Pete Mickael s'erigeix com a líder dels de Xavi Pascual. MVPete acabarà amb 26 punts.
L'Andreu veu com al tercer quart, els blaugranes agafen un marge sòlid que sembla sentenciar l'enfrontament. Ante Tomic i CJ Wallace s'alcen com a comandants de la nau culé. Però el nostre amic sap com pocs que els partits duren 4 quarts. Sap que el Madrid no ha dit l'última paraula. Marko Mirotic, Jaycee Carrol, Sergio Rodríguez i Sergi Llull, fins aleshores desaparegut, igualen el matx. Tant ho igualen que es posen per davant. L'èpica apareix per primer cop. El Barça força la pròrroga. L'Andreu somriu. La festa continua. Té bàsquet per estona. 5 minuts extres.
Igualats. Queden 8 segons. 90-93, pel Madrid. Tirs lliures pel culé Erazem Lorbek. L'Andreu, de moment no ho sap, però d'aquí res viurà un moment històric. El present li diu al nostre protagonista que li importa ben poc qui guanyi. El que està veient dificilment ho tornarà a veure. Quin espectacle. Lorbek fica el primer. Tira a fallar el segon, caça el rebot i força la segona pròrroga. Èpica segona part. L'Andreu continua somrient. 5 minuts més. El Telediario de TVE haurà d'esperar.
El Madrid rep un cop a la mandibula de KO. El Barça va llançat de moral. Se'n va de 7 al marcador. El base del Barça, el brasiler Marcelinho Huertas condueix al seu equip cap a les semifinals, mentre Mickael fa números per l'MVP de la Copa.
Sergi Llull anota un últim triple pels blancs que dóna l'últim acte a l'èpica. Marcelinho Huertas amb 2 últims tirs lliures anota el 108-111 pel Barça. Final. Els culés a semifinals. El Madrid, el vigent campió fora a les primeres de canvi. La Pissarra Pascual guanya a Pablo Laso, altre cop.
Però i l'Andreu? Què fa? Doncs fa estona que té la boca oberta. Està alucinant. No ha vist res igual. I això que n'ha vist de tots colors. Ha estat protagonista privilegiat del millor espectacle que el bàsquet ha pogut donar. I pensa, que és dijous, que només ha vist un partit, en queda un altre i tres dies més de bàsquet.
És la Copa del Rei de bàsquet. L'espectacle més gran. El jove Andreu vol ser, ja, avi per explicar als seus néts el que ha vist avui.
El Telediario pot començar. Amb 25 minuts de retard.
El Barça és a semifinals i jugarà demà amb el Baskònia, l'amfitrió. I ho veurà l'Andreu. Des del seu seient a tocar de pista, com ha de ser.
I conte contat. La Copa ja ha començat. Diumenge la final.

El Rei Simpàtic

Vitòria, la capital basca, des d'ahir reconvertida en la nova capital de Sibèria, pel fred i la neu acumulada, acollirà de nou la Copa del Rei de bàsquet. I és que el nom no sempre fa la cosa. La Copa de la bola taronja és l'antitesi de la del futbol. A tots els termes. L'organització és perfecte, contrastat amb el caos del futbol que no sabem ni quan ni a on es juga. Els del bàsquet es maten literalment per tenir un cap de setmana més d'activitat. Els del futbol es maten per quedar ben aviat fora de la Copa per descansar més durant la setmana. Tothom vol jugar la Copa del Rei ACB. Tothom es dóna de baixa a la Copa del Rei de futbol. Encara que el teu equip no la jugui, molta gent hi va a la Copa de bàsquet. En el futbol has de gairebé regalar entrades perquè algu hi vagi.
Modernor contra naftalina. Espectacle contra conyàs. Bàsquet contra futbol. La bona organització i el nyap descomunal. La simpatia del Rei contra l'antipatia de la corona. El Ying i el Yang. Dr Jekill i Mr Hyde.
El debat de sempre que mai resoldrem.
D'aquí res, a les 19:00 (des de les 18:30 a Rac1), el Fernando Buesa de Vitòria veurà com un Barça - Madrid obrirà el cap de setmana de la gran festa del bàsquet. Un Carnaval de triples, esmaixades, taps i farra nocturna. La Copa del Rei de bàsquet. L'espectacle al servei de l'esport.
El Madrid, immaculat a l'ACB és el gran favorit per revalidar el títol de l'any passat al Palau Sant Jordi. Però tot bon aficionat a l'esport de la cistella sap que si el bàsquet és imprevisible, la Copa és l'exemple més paradigmàtic. El fet que la Copa s'obri amb un duel amb el Barça pot fer que els blancs se'n vagin a casa abans del què molts tenien previst. Els blaugranes van amb la pell de xai. La trajectòria a la Lliga és erràtica, no juguen bé i l'estrella Joan Carles Navarro jugarà mermat fisicament. Però els catalans s'agafen com un clau roent en el partit de Lliga que van jugar Barça i Madrid al Palau abans de final d'any, on els 33 punts de la Bomba Navarro van tombar per primer i únic cop al conjunt madridista.
Tot pot passar i tot és possible. No sé perquè, suposo que perquè ni els seguidors cules es creuen que poden tombar als blancs, però crec de veritat que si el Barça obre el miracle i elimina al Madrid als quarts, guanyarà la Copa del Rei.
Cal tenir en compte el paper de l'amfitrió Caja Laboral que es vol treure la gran espina de perdre la seva Copa de 2008, a la final davant la Penya.
I atents també a la resta de participants: Estudiantes, València, Bilbo i les dues teòriques ventafocs de Vitòria 2013, CAI Saragossa i Gran Canària que ho ténen tot per guanyar i res a perdre.
Comença l'espectacle de la Copa del Rei Vitòria 2013. Gora bàsquet.

Passa de Virus

Carta oberta al Virus FIFA

Despreciable Virus

Vam començar l'any amb una passa de virus estomacal. Després amb l'actual grip. Només faltava que entremig de dues jornades de Lliga, entris amb calçador amb un reguitzell d'amistosos internacionals, amb la finalitat, en molts casos, d'engreixar el porc de les federacions.
Com pots comprovar, avui tot el món està nerviós, no menja i no caga per poder veure una nova sessió de costellades, sense sentit. No entenc com els clubs encara permeten que entris. Els clubs són qui paguen els jugadors, no les seleccions. Però es veu que qui mana en el futbol, no és qui paga.
Dels nombrosos països que has infectat de Virus FIFA, destaquen tres partits. Al Qatar, Espanya - Uruguay, amb 9 jugadors del Barça i només 2 del Madrid (sóc malpensat ho sé, tu ets més malparit); a Wembley, Anglaterra - Brasil amb Neymar i Ronaldinho a la davantera (present i passat a la Canarinha volen arribar junts al Mundial 2014 del seu país), que després de tornar al seu país, sembla que ha recuperat bones sensacions, sense que arribés al nivell de Can Barça; i a Suècia, Zlatan Ibrahimovic vs Leo Messi. El tarat i genial escandinau contra el mag argentí.
Despreciable i molest Virus, ja que no puc evitar que fotis el camp, només et demano que no et carreguis a ningú, almenys del Barça. Ara que si et carregues algú del Madrid no em faria res.

Amb el desig de que el futbol no et tingui de patir més et desitjo una mort ràpida.

Firmat

Un que no li agrada estar malalt

PostData 1: El Barça jugarà un amistós a l'estiu amb el Bayern de Munic. Pep Guardiola s'enfrontarà per primer cop a la vida contra el seu Barça. Serà el 24 de juliol, en l'amistós més atractiu de la pretemporada culé. Guardiola aquest estiu també jugarà amb el Madrid de ja veurem qui.

PostData 2: El jugador del Sabadell Manu Lanzarote ha anunciat el seu fitxatge per l'Espanyol, de cara la pròxima temporada. Lanza, com li diuen és un killer de l'àrea, gran llançador de faltes i un molt bon jugador

PostData 3: Pau Gasol ha trepitjat merda. Està a desgrat als Lakers de l'NBA i a sobre es lesiona al peu i estarà un mes fora dels parquets. Qui torna a jugar després de 7 mesos i problemes als genolls és Rafa Nadal. El tennista va tornar a Xile a jugar un torneig. Va ser als dobles on va guanyar fent parella amb l'argentí Juan Mónaco. Avui debut en individuals

Les Tres Maries

Els badalonins ho sabem prou bé. Almenys els que tenim una certa edat. L'edifici de les tres xemeneies que separa la ciutat amb Sant Adrià del Besòs, l'antiga central elèctrica, és conegut com Les Tres Maries i un repicó 'la Caca, la Merda i la Porqueria', per la gran quantitat de fum que sortia d'aquestes tres torres.
Doncs sembla que aquesta setmana l'esport s'ha llevat amb la seva pitjor cara i assemblant-se a les Tres Maries.
La Caca: les mentides, les falses veritats, el llançament de ronya per desestabilitzar algú. Ho coneixem de fa molt temps amb Mourinho i les seves males arts. Ho coneixem de les portades dels diaris madrilenys i del Sálvame futbolístic: Punto Pelota. No és nou, però no per això ens hem de quedar de braços plegats. L'última víctima dels atacs és Leo Messi. Com que al terreny de joc no poden parar-lo ho volen fer fora d'ell. Que si va dir bobo a un jugador del Madrid, que si va escupir a la banqueta blanca o si va titllar Aitor Karanka de titella (la pura veritat). En fí, que continuem amb la pinça al nas per no olorar la ferum.
La merda. El dòping. El ciclisme, amb els nombrosos casos, que han deixat la reputació d'aquest esport a l'alçada de les roderes de les bicis; l'atletisme, amb el cas més psintomàtic del canadenc Ben Johnson, el campió dels 100m a Seül 88, que ho va fer dopat, i ara el futbol. El que semblava impenetrable, fins i tot amb el cas de Carlos Gurpegi, el basc de l'Athlètic de Bilbao, l'únic cas de dòping demostrat, sembla haver-se emmerdat fins al coll. Ningú se n'escapa de la gran xacra. En ple judici de l'Operació Port, s'ha destapat que dirigents de la R. Societat van comprar a Eufemiano Fuentes, el principal inculpat, substàncies dopants. Avui, hem llegit a El Periódico que el Milan també pot haver fet el mateix. Sembla que Lance Armstrong és la punta de luxe d'un immens iceberg pudent.
La porqueria. La corrupció al futbol. L'Europol, la polícia europea, ha destapat una xarxa organitzada, provinent d'Àsia, de compra de partits i d'apostes il.legals en diferents lligues i del Mundial o de la Copa d'Europa. Alemanya, Holanda Àustria i altres 15 països del vell continent, no Espanya, estant esquitxats. La gran ronya però és no saber quins partits han estat involucrats. Molta ferum, però no sabem quina tifa és la culpable. Ja és hora de treure noms. Fa poc es va saber que la Candidatura de Qatar pel Mundial 2022 hauria pogut comprar a dirigents de la FIFA perquè el país àrab obtingués el premi d'organitzar una Copa del Món, com així ha estat. Espero que Pep Guardiola (per cert també esquitxat per un dòping no provat a la seva etapa de jugador al Brescia italià), avalador de la Candidatura qatariana no estigui implicat en aquest merder, perquè sino el divinitzat Pep es convertiria en un Judes.
Mentides, dòping i corrupció, els mals de l'esport. Les Tres Maries: la caca, la merda i la porqueria. No us treieu la pinça del nas. La pudor és insuportable.

Ventada esportiva

Les fortes ratxes de vent que han assotat Catalunya aquest cap de setmana han deixat i també escombrat molts ítems de l'actualitat esportiva.
Sembla que al nou Espanyol de Javier Aguirre, totes li ponen. Triomf a casa amb el Llevant. Tot seguit, Cristiano Ronaldo va accentuar la crisi del R. Madrid. Amb una rematada de cap imparable, un golàs en pròpia porta, els blancs es posàven a 18 punts del Barça a la Lliga. L'endemà, els blaugranes havien de reafirmar aquest aventatge a València. Però va ser el València qui es va avançar amb un gol d'Ever Banega. Leo Messi, de penal, va fer l'empat definitiu, en un partit vibrant ple d'ocasions, que al final els culés van acabar demanant l'hora per no acabar caient. Curiós que amb 16 punts d'aventatge respecte a l'etern rival blanc, els barcelonistes patíssin pel resultat. En fí, que el culé mai canviarà.
A Valladolid el vent va bufar en contra del Joventut i que caigués de 2. El triple final d'Albert Oliver no va voler entrar. El derbi català entre el Manresa i el Barça va caure al costat blaugrana. Setmana que ve Copa del Rei a Vitòria
I després del Mundial, el vent es va endur la lliga ASOBAL d'handbol a Barcelona després de la derrota de l'Atlètic de Madrid al camp del La Rioja i el triomf dels blaugranes, a la pista de l'Anaitasuna basc, en la represa de la competició. Així doncs, els catalans estant 5 punts per sobre dels colchoneros.
De la mateixa manera que el Barça d'hoquei, en caure contra el Lleida al Palau diu practicament adeu a la Lliga a favor del Liceu de la Corunya.
I ja ha començat al Canadà una nova edició de la Copa Davis del 2013, on el vent o l'equip de la fulla d'auró s'ha carregat la selecció espanyola a les primeres de canvi. El sotscampió, que anava sense les grans figures, haurà de jugar una eliminatòria de permanència al Grup Mundial, per seguir a l'elit. En aquesta primera fase vam veure el partit més llarg de la història de la Davis. El partit de dobles entre Suïssa i el vigent campió, la República Txeca va acabar amb triomf txec, desprès de més de 7 hores de joc.
Els Baltimore Ravens van guanyar als San Francisco 49ers, la final de la Superbowl de futbol americà, l'esdeveniment esportiu més seguit pels nordamericans, comparable i/o superior a una final de Copa d'Europa de futbol.
I aquest matí, l'Europol, la policia europea, ha destapat un nou cas d'apostes il.legals al futbol europeu, que ha esquitxat a 15 països i on es pot haver comprat partits de la Champions o de la fase prèvia del Mundial 2014.
I més merder. El vent de la porqueria del dòping i l'Operació Port esquitxa l'impenetrable món del futbol. En una entrevista al diari As, l'expresident de la R. Societat Iñaki Badiola, diu que quan va entrar a la presidència, al 2008, va denunciar que el seu predecessor, José Luís Astiazarán, ara president de la Lliga Espanyola, hauria comprat al doctor Eufemiano Fuentes, principal implicat a l'Operació Port, productes dopants, en diner negre, durant 6 anys, del 2001 al 2007.
El vent de l'esport, protagonista del primer cap de setmana de febrer i que ens porta olor de roses i olor de merda.

Jornada 19: El Círcol torna a l'ACB

27 de març de 1983. El Círcol i la Penya s'enfrontàven en l'última jornada de la Primera Nacional a Sant Josep. El Coto, com es coneixia comercialment el Círcol amb un gran Pera, autor de  26 punts guanyava el derbi badaloní. Era l'últim partit d'Aïto Garcia Reneses a la banqueta d'un històric del bàsquet català, que desapereixeria de l'èlite del bàsquet nacional. Aquell derbi era l'últim partit del Círcol a la Primera Nacional, l'equivalent a l'ACB

L'últim Partit del Círcol a l'ACB

3 de febrer de 2013, el Círcol tornava a l'ACB. Bé, no era el Sènior, sino el Junior A. I, evidentment no jugava a la máxima categoria del bàsquet sènior estatal, però si que va jugar a una plaça exACB, com era el Barris Nord de Lleida
El viatge cap al passat va començar al Museu de Badalona, i a bord d'un autocar, que va fer d'improvisada màquina del temps. L'expedició oficial, amb jugadors, Staff tècnic, aficionats i enviat especial, sortia cap a Barris Nord, el pavelló lleidatà que va viure, als inicis del segle XXI, grans moments a l'ACB i a la Copa ULEB, la segona competició europea, en el seu moment. 2 hores després arribada al destí. Sigui per la llegenda que amaguen les parets de Barris Nord, sigui pel cansament del viatge o simplement perquè tocava, un mal inici dels de Ricard Santiago va arrossegar la resta del matx. Tot i que al segon quart el Círcol va reaccionar i va igualar el partit, al final, els triples dels lleidatans, sobretot del dorsal 4, autor de la meitat de punts del seu equip, van gairebé, fins i tot, perillar l'average. A la vuitena, KO. Fí d'una ratxa impensable per a molts. Una derrota que, en cap cas, ens ha de deprimir, sino fer treballar amb més força cap a nous èxits. El Junior A, coronat en llorers, torna a tocar de peus a terra, per impulsar-se a l'eternitat. Per consolar-nos i fer grup, encara més, un dinar amb cargols i tot.
A part del Superdiumenge a Lleida, la jornada ens deixa la ressaca del Tour per Catalunya que ha fet bona part de la secció.
El Premini masculí va viatjar a Cornellà per fer el millor partit de la temporada, des que Albert Reverté els porta des de la banqueta, tot i perdre, de només cinc punts, davant d'un dels millors conjunts de la categoria.
Derrota de les minis a Premià i dels nois a la pista del potent JAC Sants. Un marcador irreal, ja que els 22 punts de marge final, no reflecteixen la igualtat mostrada fins als últims instants on els de Diego Martínez i Marc Ruiz van arribar amb les piles foses.
No marxem de Barcelona on, divendres, les Preinfantil encetàven el cap de setmana, guanyant als Jesuïtes. Primer temps perfecte, on vam arribar al descans amb 34 punts de diferència a l'electrònic. A la segona part, va haver una lògica fase de relaxació combinada amb la reacció local. En cap cas, però, la victòria badalonina no va perillar mai. I a Sitges, terra del pintor Santiago Rossinyol el Preinfantil B va pintar una nova obra d'art, guanyant als del Garraf de més de 40 punts. Triomf del Preinfantil A a Parets
I si a Cornellà el Premini va caure, a Cornellà, les Infantil van guanyar tot i el mal inici de partit. Reacció oportuna i triomf de mèrit. Els nois van caure a casa amb el Pineda.
I per obra d'art, la que es va veure al carrer Diputació de Barcelona, on el Cadet A va inflingir al Sagrat Cor un +50. Ja van 4 partits, tots els que portem de la segona fase més l'últim de la fase prèvia, que l'equip de Marc Fernàndez, Oriol Puente i Ferran Muñoz no coneix la derrota. El Cadet 1 a Nou Barris va guanyar igual que el Junior 1 davant el Ramon Llull a La Plana, cosa que significa un 2/2 en una matinal intensa pel tècnic d'ambdós conjunts, Xavi Bruget. Un Cadet que va tornar el parcial de 15-1 en contra per vèncer. Només va necessitar 10 minuts.
El Junior 2 va vèncer a Ripollet, amb una gran actuació del Tsar Evgeny Prozorov i Bernat Cascales.
Al camp del SESE derrota del Junior B.
Cara i creu dels Sèniors masculins, en el Círcol on Tour pel nostre país. Mentre el Sènior B perdia el seu partit a l'Ametlla del Vallès, el Sènior A treia el 10. 10 victòries seguides. Un 10 per guanyar en una pista difícil com la del Sabadell. I un 10 pel joc. El Círcol vol l'11 a casa, la setmana que ve.
Aquest cap de setmana de viatges per Catalunya acaba a Manresa, amb la derrota del Sub21, just abans d'encarar el derbi de la setmana que ve amb Minguella.
Però, tot no van ser viatges. Els qui es van quedar a casa van tenir sort diversa. Les Junior van guanyar en un emocionant partit al BAM barceloní, en un matx on totes les noies de Josep Velasco, Roger Coma i Adriana De Haro van aportar el millor de si, per vèncer i continuar al pom de dalt de la classificació. L'altra cara de la moneda va ser per les Sènior que tot i plantar cara amb el Premià no van trobar l'anhelat premi del triomf.
La història registrarà el dia d'ahir com el del primer Sant Josep - Círcol en categoria femenina, que va acabar amb triomf groc i lila, rememorant en fèmines, un duel històric al més alt nivell masculí no fa masses anys
I per la història quedarà el 3 de febrer de 2013, el dia que el Círcol va tornar a l'ACB. I per molts anys

El bell i el bèstia

A diferència d'altres anys, la nit d'ahir, l'última del mercat d'hivern al futbol, ha estat molt tranquila. Segurament, el panorama econòmic actual ha fet que hagi estat un mes de gener de compra-venda força relaxat.
Les operacions més cridaneres, més per l'impacte mediàtic que una altra cosa, ens porten a París i a Milà.
David Beckham, el veterà futbolista de passarela, famós pel joc i per fer caure de cul a totes les dones, ex Manchester United i Madrid, deixa el soccer dels EUA, per fitxar pel PSG dels petrodòlars. Uns petrodòlars, els del salari de Beckham, que anirà a organitzacions benèfiques. I de pas Victoria Beckham, la dona, cantant (?), i model, també fitxa pel PSG.
L'altre fitxatge sonat és el de Mario Balotelli pel Milan. El Manchester City farts de les excentricitats, els excessos i les bogeries de SuperMario, l'ha empaquetat i amb llacet incorporat l'ha enviat per correu urgent a Itàlia. Balotelli, compleix el seu somni, jugar al Milan. Cal recordar que, en la seva etapa a l'Inter se'l va veure en plena Plaça del Duomo, amb la samarreta del Milan, l'etern rival ciutadà dels interistes. No podrà jugar els vuitens de final de Champions contra el Barça perquè ja ho ha fet aquest any amb el City. Mario Balotelli, genial futbolista, com excèntric, promet titulars sucosos al Calcio transalpí. A part, l'experico Phillippe Coutinho fitxa pel Liverpool, per reflotar a un equip, que és una ombra del llegendari equip d'Anfield.
Fitxatge curiós. Per 12 M €, Nacho Monreal deixa el Màlaga per anar a l'Arsenal, després de la negativa del Barça a cedir David Villa. Un Barça que cedeix Isaac Cuenca a l'Ajax d'Amsterdam fins a finals de temporada, sense opció de compra.L'Inter de Milà, és qui s'ha bellugat més al mercat d'hivern, amb 5 fitxatges de perfil mitjà
Raul Tamudo, l'exllegenda de l'Espanyol, torna al Rayo Vallecano, després de la frustrada aventura mexicana
El bell Beckham, el bèstia Balotelli i el Mercat d'hivern.
PostData: El Barça de bàsquet va guanyar amb solvència al potent Montepaschi de Siena italià en nova jornada del Top16 de l'Eurolliga, i s'ha col.locat líder de grup. Destacar el gran paper d'Ante Tomic i Xavi Rabaseda.

L'agenda (2-3 de febrer)

Després de la bacanal de partits a casa de la setmana passada, aquesta fem una mica de règim.

Obrim l'agenda, amb l'únic partit que jugarà dissabte el Círcol com a local. Serà l'Infantil masculí al Màgic a les 11:00, contra el Pineda.

Tota l'activitat es concentrarà diumenge, el ja clàssic i famós Superdiumenge, que aquests primers de febrer, canvia una mica de format. De les 9:00 del matí fins a les 18:00 de la tarda bàsquet, Círcol i un nou derbi inèdit fins ara.

A les 9:00 a La Plana, Júnior 1- Ramon Llull. Aquets canvi es deu en què a la primera volta es van invertir l'ordre de camps de joc, i per això, excepcionalment el Júnior 1 passa a jugar, aquesta setmana a aquesta hora, reservada normalment al Cadet B que descansa. A continuació, les Junior s'enfronten al BAM barceloní. Terceres contra cinquenes. I finalment, tot seguit, el Partit del Superdiumenge, el Sènior femení-Premià. Una victòria de les noies de Josep Velasco i Alan Garcia, davant el seu immediat perseguidor faria sortir l'equip del furgó de cua on està instal·lat i inflar-se de moral pel futur.

RECORDEU

SÈNIOR FEMENÍ - PREMIÀ

DIUMENGE  3 DE FEBRER

12:30

PLANA

I a la tarda, sens dubte, el Partit de la Jornada, un duel històric i inèdit a la vegada. Sant Josep- Cadet femení. El Cadet femení del Círcol passarà la prova del neonat equip parroquial. De fet, el Cadet femení de Sant Josep és el primer equip de dones federat del club groc i lila. Un clàssic, en un format nou. Us convidem a Sant Josep, a convertir el feu parroquial en el Santuari Círcol, com passava no fa massa anys

RECORDEU

SANT JOSEP - CADET FEMENÍ

DIUMENGE 3 DE FEBRER

16:00

CENTRE PARROQUIAL

I per acabar, una invitació. Si no teniu res a fer diumenge, us interesseria seguir llegint

Parròquia, el Círcol us necessita, i per això us convida aquest diumenge, al Força Lleida - Junior A de Lliga. Us convidem a un Superdiumenge històric. Tenim 20 PLACES lliures i totalment GRATIS d'autocar per vosaltres per acompanyar al Junior A del Círcol a per la vuitena victòria consecutiva, a Barris Nord, una pista històrica de l'ACB i europea (va jugar a la Copa ULEB fa pocs anys). Acompanyeu-nos a viure bàsquet de luxe a un espai de luxe.
 
Sortida a les 9:30 del Museu. Partit a les 12:30. Tornada a les 17:00 des de Lleida.

Si hi voleu anar, i per més informació envieu un missatge privat al Facebook de Marcel Pellejero, (https://www.facebook.com/mpsancho) un tweet a @MarcelPellejero, un mail a mpellejero4@gmail.com o una trucada al 697483258.

Només un requisit. Anar vestit amb una samarreta o un polo, o un jersei de color blanc

Superdiumenge a Lleida.

Benvinguts a la 19ena jornada de competició a Can Cartrons. Ens ho passarem bé i sino us tornarem els calers.