dimarts, 14 de maig del 2013

19 maneres de fer història

Campions del prestigiós torneig de Sant Julià de Vilatorta a l'estiu, 8ens a la classificació final amb un balanç de 16 victòries i 14 derrotes, exhibicions de llibre com les del dia de l'Andorra tant a casa com al País dels Pirineus, o al camp del Sicoris de Lleida. Sempre pencant, sempre amb respecte. El Junior A 2012-2013 del Círcol Catòlic de Badalona  ha fet una gran temporada superant amb escreix totes les espectatives, callant boques, impressionant a la gent i fent coses que ningú esperava ni creia. Aquesta és la història i ells els seus protagonistes.

Xavi Mateu: Gladiador. Sempre immers a les grans batalles al rebot sota el cèrcol. Jugant-se el físic i les ulleres en cada bola en benefici de l'equip. És l'èpica, la valentia, els nassos de l'equip. Esperit Círcol 100%
Ferran Muñoz: Escriptor. El llibre del capità comença malament amb les continues molèsties a principis de temporada. El seu treball va fer que passés pàgina i iniciés un altre capítol. Clarivident com pocs, el voler córrer i veure tres segons abans la jugada ha donat algun disgust, però ningú pot dubtar de la seva valua que l'ha fet debutar amb el Sènior B. L'epíleg de la novel.la, el gran final de temporada.
Josep Campmany: Gallet. Dóna el punt de descarament de l'equip. En el bon sentit. La seva força alhora d'encarar cistella, i el punt d'inconsciència el fa ser el complement del capità a la posició de base
Aleix Sánchez: indispensable. Si no existís l'Aleix s'hauria d'inventar. Des del parquet o des de la banqueta, exerceix la tasca d'animador. Destacat per la seva intel.ligència i la seva visió de joc, també és bon llançador de triples com s'ha vist en els darrers partits i un magnífic defensor
Guillem Carbonell: Iceman. Fred, imperturbable. Calculador. Sembla que mai hi és, però apareix. Dins de la seva aparença nòrdica, s'amaga un autèntic killer dels 6'25. Després d'un moment de baix rendiment va recuperar el to, just abans per col.laborar en l'objectiu final. La perseverança i les ganes que té hi va ajudar molt.
Lluís Guàrdia: Omnipresent. Infranquejable a la defensa, on se li compten infinitat de rebots i taps i imparable a la pintura rival, és la sensació de la temporada, tant amb l'equip B com l'A on es bipolaritza amb èxit. Prova feacent és el partit a casa amb l'Andorra. Venia de Tarragona de jugar amb el B, arriba a la mitja part, revoluciona el matx i es força la pròrroga que ens duu al triomf.
Bernat Freixinet: Esbravat. Com un bon cava sacsejat pels campions, que en treure el tap surt disposat a esquitxar-ho tot, el clenxinat més famós de la Lliga surt a cada partit a donar-ho tot. Exemple de feina fosca, va tenir el premi de sortir de titular als partits finals de l'any
Kike Zamora: Birdià. Líder com Larry Bird, anotador com Larry Bird, carismàtic com Larry Bird. Veure en Kike jugant vestit de blanc a La Plana et fa rememorar aquell llegendari ros fent-se gran al Boston Garden als 80, imperial a sota i al perímetre. En Kike, el 33 del Círcol  és la viva imatge del 33 més gran de tots, Larry Bird, el seu ídol. No té mal gust.
Miquel Sánchez: Especial. Ningú sap perquè. Potser la genètica o potser el talent, però en Miki té allò que els genis posseeixen. Veure'l inscrit a l'acta ja fa respecte. A pista és espectacular. El seu caràcter i un fort temperament són handicaps normal en la joventut del noi que entre tots van polint. El present del Miki és esplèndid. D'ell dependrà que el futur sigui millor.
Raul Díaz, Versàtil. Des de la seva posició d'aler ha anat vasculant com a 1 o 3 depèn de la situació de cada partit. I gairebé mai desentonant. Lluitador, com pocs, la progressió del noi ha estat meteòrica.
Rubén Moreno, Albert Aragonés, Joel Ronda, Pol Ribó, Marc Ruiz, Pau Gros, Àlex Redondo, Marc Ruiz, Jordi Pelatto i Daniel Muñoz, Imprescindibles. Els dos primers no van poder completar la temporada sencera per diversos factors. La resta és la contribució del fantàstic i inesgotable planter. Amb més o menys minuts tots han estat imprescindibles. Menció a part per Daniel Muñoz, germà del Ferran, jugador del Cadet B que va debutar amb el Junior A en un dels millors partits de la temporada, el de l'Andorra.

Ricard Santiago: Revolucionari. El tècnic entra per la porta gran a la família Círcol. Arriba amb la tasca de fer d'un equip amb el cap cot per les circumstàncies, un grup competitiu a l'Interterritorial. I a fe de Déu que ho va fer. Amb exigència, duresa i aplicant a nanos Junior metedologia Senior, i ajudat per l'entrega dels seus nois, ha canviat la mentalitat de l'equip. I ho va fer des del mateix Torneig de Sant Julià on el Círcol va aixecar el trofeu de campions Avui, el Junior A és un equip que es veu capaç de tot. Sense pèndol del Mag Fèlix, el Ricard va prometre 15 victòries i que no perdríem de 70. Efectivament s'han guanyat 16 partits i no ha encaixat mai cap pallissa. La revolució Santiago ha arribat. El futur li depara moltes coses grans i nous reptes a afrontar.
Jaume Parrón: Malalt. Amb els seus estris endimoniats, peses, cordes, gomes i altres artilugis propis de malalts que viuen amb passió la seva feina, la seva tasca ha estat fonamental. El preparador físic ha convertit uns escuradents en bigues de ferro gruixudes. La millora en l'apartat físic del Junior és clau per entendre l'èxit aquesta temporada.
Marcel Pellejero (servidor de vostès), testimonial

I fins aquí, els protagonistes d'una temporada gloriosa i irrepetible. 19 maneres de fer història. Felicitats nois. Sou eterns.

PostData: 500.000 persones, font oficial, van seguir des del carrer la Rua dels Campions del Barça per celebrar la Lliga. L'alcohol i la festa va córrer per l'autocar descapotable. El més perjudicat en la festa va ser el capità Carles Puyol, eufòric en tot moment va acabar molt tocat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada