Les Portes de l'Orelluda

La porta de Brandenburg, símbol de la Berlín post segona Guerra mundial servia per separar les Alemanyes Oest i Est. No era només una barrera física. També era una barrera política que separaven dos règims econòmics absolutament oposats, A l'Oest, el món capitalista amb els EUA com a estandart. A l'Est, el comunisme i la URSS.
La porta de Brandenburg, actualment és un símbol turístic de la capital alemanya. I no ho dubteu pas que la UEFA la utilitzarà com a font de màrqueting de cara a la final de la Lliga de Campions que se celebrarà el 6 de juny, i que ahir, a mònaco, va viure el seu primer gran sorteig, el de la fase de grups.
L'ínsigne Gianni Infantino, calb in eternum de la loteria UEFA i Secretari General, acompanyat d'elencs i mites del madridisme que extreien les pilotetes, com Casillas, Gento Sanchis o Hierro va repartir la primera sort europea. La gala va ser com si veiessim Real Madrid TV. Lamentable
Les primeres portes de cara a la final del 6 de juny ja estan franquejades a l'espera que s'obrin. Va ser un sorteig, bastant calcat al de l'any passat. Curiosament trobem emparallaments repetits de la temporada anterior com el morbós Bayern de Munich - Manchester City, o el que és el mateix Pep contra Txiqui Begiristain, tècnic i secretari tècnic en la millor època del Barcelona. Per cert, claríssimament aquets es el grup de la mort amb CSKA de Moscou i Roma.
I parlant del Barça no és que hagi tingut molta sort. Exceptuant la mare de l'Apoel de Nicòsia xpriota, noms com PSG o Ajax porten mals records a la culerada. No cal recordar ara la primera i única visita del Barça a Holanda, l'any passat on l'Ajax van passar per sobre de l'equip del Tata Martino. I amb el PSG i una lesió va començar el calvari i la baixada de tensió del gran Leo Messi, fa dos anys, fins que sembla que Luís Enrique l'ha tornat a redreçar.
Casualitat, boles calentes, o els madridistes que van decidir la sort, però com sempre el Madrid té sort. Molta sort. Mare 1: Basilea. Mare 2: Liverpool (molt nom però ja fa temps que no diu ni gall ni gallina. I per molt del canvi Luis Suarez per Mario Ballotelli, o el mateix psicòleg per exorcista, aquest Liverpool és una ombra molt fosca del gran Liverpool dels 80 o de mitjans del 2000). Mare 3: el famós Ludogorets bulgar de l'heroi nacional Cosmin Moti, el central rumanès ex del Dinamo de Bucarest, que fent de porter a la tanda de penals li en va aturar 2 al arxienemic Steaua de Bucarest.
L'Atlètic de Madrid s'enfrontarà a la Juve italiana, l'Olympiakos grec i el Malmoe suec. I l'Athlètic de Bilbao té moltes opcions de seguir endavant més enllà de la fase de grups, ja que 16 anys després s'enfrontarà al Porto, al Shacktar Donets ucraïnès o al Bate Borisov bielorrús, tres rivals força assequibles per un conjunt basc on fire i amb una afició de San Mamés exemplar.
32 equips, 7 portes per obrir (3 de la fase de grups més vuitens, quarts semis i final) per aixecar l'Orelluda al 6 de juny a Berlín, davant la porta més famosa: la de Brandenburg, souvenir turístic al costat del que queda d'un mur que va marcar la història de la humanitat.

Els missioners busquen l'or espanyol

Als USA si els hi parles de bàsquet et parlaran de les meravelles de l'NBA, la que consideren la única Lliga d'aquest esport que existeix. Per això molts comentaristes diuen que el campió de l'NBA és el campió del món. no entenen que més enllà de l'Atlàntic i més avall de Texas també existeix aquesta cosa estranya anomenada basquetbol,
Els americans sempre volen anar per endavant i demostrar al món que són l'hòstia amb patinet, el model a imitar.
Ni tant sols, les cites olímpiques trempen als USA en matèria basquetbolística. Ni als aficionats ni als jugadors. Tradicionalment, en cites FIBA, la selecció nordamericana enviava les grans promeses universitàries com examen final per entrar o no al selecte grup dels escollits NBA. Sense anar més lluny, Michael Jordan va guanyar l'or olímpic de LA 1984 sent l'estrella de North Carolina.
És per aquest motiu que amb l'arribada del Dream Team a BCN'92 per disputar l'Olímpiada va ser el gran èxit de l'organització de les Olímpiades catalanes. Era la primera vegada que les grans estrelles de la Lliga, Magic, Jordan o Bird veneien junts a "cristianitzar als índigenes europeus en matèria basquetbolística. Eren els missioners que volien exportar el seu bàsquet al món.
D'ençà dels JJOO del 92, i ja més entrant en una campanya de marqueting, tant pròpia dels americans que una altra cosa, a les competicions FIBA, els amaricans porten un equip professional. Però si no és per la pasta a cap dels tècnics de la selecció els hi fa gràcia anar a fer el paripé per l'altre món. El consideren una broma al costat de la galàxia americana. Aquest any, i arran de la lesió de Paul George, l'aler d'Indiana, en un amistós preparatiu del mundial d'Espanya que arrenca aquest dissabte, la selecció nordamericana es replanteja la presència dels professionals a les competicions FIBA.
A partir de dissabte, els americans seran els grans protagonistes i animadors del Mundial d'Espanya. Al costat, l'amfitriona Espanya, que apura els ossos de la generació del 99, la dels Gasol i companyia que des de l'or del Mundial Junior de Lisboa el 1999 no para de donar alegries tocant metall a tot arreu. Espanya ha de ser el punt i final per aquetsa generació i la del traspàs de poder a una generació fastigosament més jove que ha de liderar Ricky Rubio. Americans i els espanyols de la ÑBA, seran si no hi ha sorpresa majúscla els conqueridors de l'or a la final de Madrid del 14 de setembre. En les ocasions anteriors que ambdós conjunts, l'actual americà i el de la ÑBA, el que conformen majoritariamant tos aquells espanyols que proven o han provat l'aventura USA, el triomf ha estat americà, tot i que tant a Pequín 2008 com Londres 2012 han estat per diferències ajustadíssimes.
I amb americans i espanyols les altres 22 seleccions que competiran en el Mundial d'Espanya, on per cert el Palau Sant Jordi de Barcelona albergarà la meitat de la fase de creuaments de la competició amb 4 dels 8 vuitens, dos dels quarts de final i una de les semis. Abans hauem de passar la fase de grups. I el grup més atractiu i difícil és el de l'amfitriona Espanya, l'A on es trobarà amb cocos com Brasil, França o Sèrbia, a la seu de Granada. Bilbao tindrà la sort d'acollir els missioners USA, en un grup força senzill amb Ucraïna o Turquia com a relatius cocos del grup C. Al B Argentina, Croàcia i Grècia són els favorits per passar als encreuaments. Al D, les seleccions de Lituània i Eslovènia sobresurten als Mèxic o Angola.
Amb missioners USA o no, amb menys credibilitat o no per part americama, el bàsquet arrenca temporada amb el Mundial d'Espanya. Això ja no hi ha qui ho pari.

PostData 1: L'Athlètic de Bilbao que va derrotar al Nàpols 3-1 a San Mamés es va classificar per la fase de grups de la Champions, que es sorteja demà a Mònaco, 16 anys després de la última presència a la Champions

PostData 2: Les dues últimes bombes del mercat d'estiu les ha explosionat el Madrid en forma de vendes. Ángel Di Maria va al Manchester United i Xabi Alonso al Bayern de Munich de Pep Guardiola

L'equació impossible

Els responsables del Premi Nobel de Física tenen un candidat clar a guanyar el pròxim guardó. Serà sens dubte per ac qui resolgui el següent

problema. 

" Un entrenador de futbol li clava un parell de clatellots suaus (una colleja que dirien a les Espanyes) i la Federació el condemna amb 8 partits. Un altre entrenador li va ficar el dit a l'ull d'un altre coŀlega i la Federació el castiga amb 2 partits de sanció. I un jugador atempta reiteradament contra la vida d'altres futbolistes (digueu-li el zapateao a Casquero, la mà de Messi o l'agressió a Cesc) i la Federació el sanciona amb 0 partits. Resoleu l'equació següent i trobeu el denominador comú"

(Simeone + clatellot a quart àrbitre * 8) + (Mourinho + ditada a l'ull a Tito * 2) + (Pepe + assassinats * 0) = RFEF

El denominador comú és clar, la RFEF de futbol, l'òrgan sancionador, amb beneplàcit de la LFP, presidit per octogenaris i tant anacrònics que podrien ser dinosaures de Juràssic Park. Ja han demostrat la seva incompetència amb les sancions i/o calendaris, Múrcia o horaris. No es pot fer pitjor impossible.
L'equació és més difícil de resoldre. Jo m'hi estic d'intentar-ho. Qui els entengui que els compri. L'equació i el denominador comú.

PostData: Per 6 kilos el Barça fitxa al famós i paquet Douglas. Dic paquet perquè ni tan sols al seu país, el Brasil, confien ni tan sols a Primera Divisió. Per a mostra l'entrevista anit al Tu diràs de Rac1 a un periodista de Sao Paulo

El futur és teu... I el del Barça també

Carta oberta a Munir El Hadaddi

Acollonant crac

Ets l'hòstia amb patinet. perdona l'eufòria però el culé ho necessitava. El culé necessitava després d'un any nefast amb Tata Martino, una cosa per aferrar-se de nou a la il·lusió que pot tornar a fer gran a aquest gran equip. No sé si ets conscient de l'actuació descomunal que vas fer diumenge contra l'Elx, en el teu debut en partit oficial amb el primer equip del Barça. Segur que no. Tu només jugues a futbol. I quan jugues meravelles. No ets conscient perquè ho fas amb naturalitat. Com el golàs a la final de la Youth League amb el Benfica amb aquell cacao des del mig del camp que va donar al Championa juvenil al Barça. O quan jugues al Mini.
70 minutets, un golàs i ovacionat per tot un Camp Nou entregadíssim a tu.
L'actuació amb l'Elx teva és descomunal. Igual que la de Leo Messi, que va fer un retorn esplèndid a la Terra després d'un any en blanc. De fet, la teva actuació em recorda a la de Leo Messi l'any 2003, amb el seu debut a casa amb l'Albacete. Va fer dos gols i va obrar-se un futur que ja veus que va ser esplèndid.
No és que et vulgui posar pressió, però si coneixes aquesta casa, saps que això és el pa de cada dia.
Munir, noi, ets la nova perla del Barcelona. El futur és teu i si els tècnics ho volen i et fan confiança, tens tots els números de liderar un nou Barça excels i recollint títols i copes. Només un petit defecte de fàcil correcció: el cabell tipus escombra que llueixes. Horrible.
Munir. Així de clar i directe. El futur és teu. I el del Barça també. Ànims crac

Firmat

Un Munirdista

PostData: El Barça acaba primer a la taula classificatòria de la Lliga 14/15 després de completar-se ahir la primera jornada amb els partits aplaçats per la Supercopa de Madrid i Atlètic. Els blancs van guanyar 2-0 al recent ascendit Còrdova del tècnic català Albert "Chapi" Ferrer. Els colchoneros, actuals campions de Lliga, es van deixar ja els primers dos punts de la temporada en empatar a 0 al camp del Rayo Vallecano. Aquest va ser el primer dels 8 partits de sanció que haurà de complir el tècnic de l'Atlètic Cholo Simeone després de l'expulsió a la Supercopa espanyola tornada per donar un parell de clatellots al quart àrbitre

Festa Major d'agost

Mentre els envelats de Festa Major van exhalint els últims alès fins l'any que ve, el món de l'esport s'ha reactivat amb el retorn de la Lliga espanyola. Sumeu-li a més l'inici de la Vuelta Ciclista a Espanya, el final dels Europeus de Natació de Berlín, la Supercopa Catalana d'handbol o el retorn de la F1 a Bèlgica. Un cap de setmana mogudíssim i brutal pels amants de l'esport que va començar divendres amb la consecució de la Supercopa d'Espanya per part de l'Atlètic de Madrid que va derrotar al seu rival ciutadà, el Real, amb un solitari gol de Mario Mandzukic al minut 2 de partit. Luís Alberto, el jugador del Màlaga té l'honor d'haver marcat el primer gol de la Lliga 14/15, en la victòria per la mínima, 1-0, dels andalusos amb l'Athlètic de Blbao, en un partit polèmic on l'àrbitre Mateu Lahoz va ser trist protagonista en anul·lar un gol legal del porter dels bascos Gorka, al temps de descompte, i expulsar gent a mansalva. Una Lliga que va començar amb un rècord lamentable: el de l'expulsió més ràpida de la història de la Lliga. Minut 2 de competició i el jugador del València, Rodrigo De Paul va ser expulsat per donar un cop de colze premeditat al català del Sevilla Aleix Vidal que li va trencar el pòmul. I una Lliga que va començar per un Barça amb moltes baixes amb victòria davant l'Elx (3-0). Va ser un grandós Barça, amb un Messi retornat i 2 gols i fent bavejar pitets de nou. I va ser el gran dia de Munir El Haddadi, la nova perla del planter, que va debutar oficialment amb el primer equip amb un golàs. El nano és descarat i té per davant un futur esplèndid. Aquest Barça fa trempar molt. L'Espanyol, dissabte en hora after hour, les 23:00 del dissabte va empatar a Almeria, jugant amb 10 durant una hora. A Segona A, el debutant Llagostera va perdre a casa del Las Palmas. El Sabadell va perdre amb el Betis, el Girona va guanyar el Racing de Santander i el Barça B va perdre amb l'Osasuna.
El Barça d'handbol que va derrotar al BM La Roca del Vallès a les semis, va guanyar la final de la Supercopa catalana, celebrada a Sant Feliu de Llobregat al Granollers (37-22), que va derrotar al partit previ de la final al Bordils. Barça i Granollers s'enfrontaran de nou, diumenge que ve a la final de la Supercopa espanyola a Tarragona.
I a Jerez va començar una nova edició de la Vuelta Cíclista a Espanya. A la Contrarrellotge per equips de dissabte, triomf pel Movistar espanyol que va coronar al seu especialista contra el crono, Jonathan Castroviejo, amb el primer maillot vermell de líder. L'endemà a San Fernando, a Càdis, victòria del francès del FDJ Nacer Bouhanni, a l'esprint. El liderat després del primer cap de setmana és pel murcià del Movistar, Alejandro Valverde un dels favorits a obtenir el maillot vermell final a Santiago de Compostel·la,
Va començar la Vuelta i va tornar la F1, després de les vacances amb el GP de Bèlgica a Spa Francorchamps, a les Ardenes. Victòria per al Red Bull de l'australià Daniel Ricciardo que va pescar en les mogudes aigües de la relació entre els dos Mercedes. Ahir Nico Rosberg va topar amb Lewis Hamilton, fent que ambdós passessin per boxes a fer xapa i pintura. Això ho va aprofitar Ricciardo per vèncer darrere Rosberg i el Williams del finlandès Valtteri Bottas. El GP de Bèlgica de F1 ens ha portat novetats com el debut de l'alemany de 32 anys Andreas Lotteren, campió de les 24 Hores de Le Mans, a Catterham, que es va retirar per problemes al cotxe i confirmat el fitxatge sorprenent del pilot de karting i de F3, Max Verstappen per Toro Rosso de cara l'any que ve. Sorprenent perquè l'holandès, fill de l'expilot Joss Verstappen té 16 anys, una edat molt precoç per debutar, però molt madur i preparat pel repte de la F1
Aquesta Festa Major d'agost la completa el final dels Europeus de Natació de Berlín amb la festa de mireia Belmonte i els seus 6 metalls, inclòs l'or de dissabte als 1500 m i l'or de diumenge als 200 papallona. Amb els 6 metalls de la badalonina sumeu-li l'or de Duane de Rocha en 200 esquena i en total 13 medalles i la novena posició en el medaller.
I els envelats van tancant deixant pas al laboriós setembre que s'acosta a ritme de Lliga, d'handbol i del què faci falta. la setmana que ve, l'agost serà història igual que els envelats 2014 de la Festa Major

2+1 (amb permís)

Barça i Madrid es reparteixen el pastís de tot: el televisiu, el d'ingressos, el de fitxatges, el de bestieses, el de galacticidis... La campanya 2014-2015 que s'obrirà oficialment demà a Màlaga, a les 19:00 amb l'Athletic, té tots els números de ser cosa de 2. Dels dos grans del futbol espanyol. Barça i Madrid. Però no ho oblidem l'Atlètic de Madrid és el campió actual de Lliga. La Lliga espanyola és com l'escocesa (fins que el Glasgow Rangers va baxar a Tercera). Però en aquest sentit més que de dos la Lliga és un 2+1 de bàsquet. Tens assegurats que els 2 punts (Barça i Madrid lluitaran per la Lliga). El bàsquet adicional es sumarà si el tercer en discòrdia, l'Atlètic de Madrid, confirma que ha deixat El Pupes, en un malson que ja és passat i que s'expliquen als nens dolents que no volen anar al llit.
L'Atlètic de Madrid tornarà a passejar-se per Europa sent campió de Lliga. La diferència amb l'anterior precedent és que no ho farà a lloms d'Imperioso i amb el paradigma de l'Espanya Underground (Jesus Gil) de capo.
Però per molt colchonero, l'atenció mediàtica es centrarà de nou amb què fan a la casa blanca i el què fan a la Masia. Castanyes de Madrid a Barcelona i viceversa per desestabilitzar el rival.
El nou Barça, impulsat per un revolucionador impecable com Luís Enrique que està destinat a deixar a la revolució Guardiola a l'alçada d'una reforma IKEA, vol tornar a recuperar la glòria que masses factors, i no tots esportius, va ser enterrada. I Lucho no desecatimarà recursos per aconseguir-ho. Ja ha començat a tallar caps. I no es casa amb ningú. Deulofeu és el cas més paradigmàtic. Només ha durat dos mesos perquè a Luís Enrique no li va acabar de convèncer. Aquí ha de córrer fins i tot la venedora de frankfutrts de la boca 311. Llàstima que en aquesta revolució no s'ha emportat Andoni Zubizarreta, un dels grans mals d'aquest club. Igual que en la seva època de porter, si com a Secretari Tècnic no hi arriba, no es llançarà cap a la pilota. En aquesta revolució blaugrana hi surt gent hi entra el concepte Galàctic, paradigmàtic d'altres racons de l'espai (a uns 600 km tirant cap a la Puerta del Sol). Aquest Barça vol tornar a ser gran gastant-se 180 kilos, amb dos porters, dos centrals i un davanter que no jugarà fins el 26 d'octubre perquè té afició a les pel·lícules de vampirs (malgrat que n'ha recuperat mitjant vendes ben bé més de la meitat). I també hhi entra la Masia i el fílial, un concepte que a Tata Martino o no li van explicar o no en va voler saber res. Si va anar al Minestadi va ser per fer una foto turística com si fos la Fontana di Trevi. La davantera Messi, Neymar i Suàrez il·lusiona el culé que torna a dir "Aquest any si". Un any que comença diumenge amb l'Elx a les 21:00.
Un el Barça. I l'altre el Madrid. Apartat per fí del malson de la Décima (ja la té) i sense pressió vol revalidar títols i tornar-ne a caçar a csta de les llàgrimes amargues del seguidor blaugrana. ës el Madrid del Galacticisme i del despilfarrament clàssic de calers via pelotazo. Però redefinit amb un estil més Barça allunyat de la pilotada i a seguir que tant excita a la Cibeles. Tony Kross, provonent del Bayern de Munich del Pep, serà la peça angular on orbitaran els Cristianos, Bales o James Rodríguez.
L'Atlètic de Madrid és el tercer en discòrdia. Menysprear-lo és un error. I més perquè no s'ha reforçat gens malament malgrat que puntals com Diego Costa o Courtois han marxat. Atenció el paper que pot fer Mario Mandzukic, l'ex del Bayern i Antoine Griezzman, el francès ex de la R. Societat.
I amb els tres (o els 2+1) la resta. Entre ells el nou Espanyol del rookie Sergio Gonzañez a la banqueta, que ha fet una mala pretemporada intentarà rescabalar-se i no patir per un descens. Perdoneu però no seré ruc en anomenar o escriure paraules malsonants a Can perico com Europa.
Diuen que 2 són molts i tres són multitud. I això en la Lliga, en els alts estaments de la competició és més que evident. Ja estem acostumats a que les teles tallin el bacallà sobre els clubs. Però, ara només falta que s'hi fotin els jutges. Deu ser tradició dels últims estius, però no hi ha Lliga sense merder previ que emmerdi la cosa. Ara és el cas Múrcia, que després de setmanes de merder sobre on ha de jugar, iniciarà la Lliga, també aquest cap de setmana a Segona B.
En fí, que ja hi tornem a ser. Comença la Lliga 2014-15. La Lliga del 2+1, amb permís dels clchoneros

PostData: La selecció espanyola de bàsquet va guanyar el Torneig Ciutat de Badalona, preparatori del Mundial Espanya 2014, en derrotar a Ucraïna en un molt mal partit dels de Juanan Orenga

"Múrcia, que pesada eres"

El nom de moda al futbol espanyol és aquests dies Múrcia. Benvinguts a un nou episodi de la sèrie Enredos, rebatejada avui amb el nom revival d'una gala tant naftanilada, carca i repel·lent com "Múrcia que hermosa eres" Avui presentem "Múrcia que pesada eres"
Ja ho sabeu. A hores d'ara, la Lliga de Segona Divisió començarà aquest dissabte amb 22 equips, amb el Mirandés i sense el Múrcia. Així ho va comunicar la RFEF i la LFP, lletres que protagonitzen cada estiu un serial còmic que fa riure la competència i avergonyir als protagonistes.
Us poso en antecedents, a veure si m'ajudeu a treure l'entrellat de tot plegat. El 7 d'agost, la Lliga va imposar una sanció econòmica i un descens de categoria al club murcià a causa dels enormes deutes que tenia amb hisenda. Una decisió, fruit d'una normativa que va ser acordada pels clubs, entre ells el mateix Múrcia. Doic això, perquè, no entenc el merder que s'ha generat posteriorment, quan va ser el propi Múrcia que va acceptar les regles del joc, que afecten a tots, ells inclosos.
Doncs ja tenim el Múrcia a Segona B. però el club pimentón demana una cautelar al jutge, que és acceptada. Per tant la Lliga l'ha de readmetre, implicant un canvi de calendari, que en teoria feia ajornar l'inici de la Lliga de Segona A. Però aquí no s'acaba el cas. El TAD, el Tribunal Administratiu de l'Esport va rebocar la cautelar fent que el Múrcia quedés a Segona B, com hauria de ser lògic.
Dilluns, en una nota de premsa de la RFEF i de la LFP van decidir que finalment la Lliga quedaria composta com sempre per 22 equips, amb el Mirandés, afedtat per l'ascensor del Múrcia, finalment a Segona A i els murcians a la B, per impagaments. El Múrcia diu que recorrerà fins a la última instància que faci falta. Mentrestant els jugadors no s'entrenen
Total, que tot queda igual.  Ho heu entès? Jo tampoc. Vaja. una cosa si que entenc. Una Lliga de 22 que començarà dissabte tal com estava acordat i una Lliga espanyola tornant a fer el ridícul altre cop. Aquest cop ha estat un club que ha volgut anar de savi, fer la pataleta del qui no plora no mama, i ha deixat en calces a tot un organisme federatiu.
Siusplau, que comenci a rodar la piloteta d'un cony de cop a vere si així ens calmem.

PostJutjats. La FIFA, a través del seu Comitè d'Apel·lació no ha acceptat el recurs del Barça per la sanció que li va impusar pel cas dels nens de la Masia i per tant no podrà fer inscriure jugadors fins el mercat d'hivern del gener del 2016. Així doncs, s'aixeca la cautelar que tenia concedida i que li va poder permetre fitxar aquest estiu. Recordem que aquest cas va sorgir per la denúncia d'alineació indeguda d'un jugador coreà de 13 anys el qual els seus pares no tenien residència a l'Estat Espanyol. Ara el Barça apel·larà al TAS. AIxò si, encara té temps per reforçar-se, ja que la sanció entrarà en vigor, després de tancar-se aquest mercat de fitxatges, el 31 d'agost.

PostData: La selecció espanyola, que va derrotar a Croàcia, i la ucraïnesa, que va derrotar a la mexicana, disputaran avui la final del Torneig Ciutat de Badalona, preparatori pel Mundial de bàsquet d'Espanya que arrenca el 30 d'agost

De Magic a la doble RR

Aquesta nit i l'endemà, Badalona reviurà l'esperit del bàsquet de seleccions. I en certa manera reviurà aquells 17 dies olímpics on el món va estar pendent del recent estrenat Palau Olímpic. En el marc de la gira de la selecció espanyola prèvia del Mundial de bàsquet d'Espanya que és a punt d'arrencar (ho sento no em surt ni m'agrada aquest concepte caspós de Mundobasket), el Palau Olímpic acull un quadrangular entre les seleccions espanyola, croata, mexicana i ucraïnesa, en el Torneig Internacional Ciurtat de Badalona.
És la gran oportunitat de tornar a viure en el seu hàbitat original, on es va forjar i on es va fer gran una doble R màgica que va fer reviure a Badalona i a la Penya, a meitats de la dècada dels 2000, els seus grans èxits dels 90. Ricky Rubio i Rudy Fernàndez, tornaran a jugar junts al Palau Olímpic. No de verdinegre, sinó de vermell, "Roja" ÑBA (un altre concepte caspós i suat per cert). I amb ells la resta de l'ÑBA, aquell derivat a l'espanyola del Torrente per assenyalar un concepte absolutament cert: la diferència entre el bàsquet europeu i l'americà és ínfima. Ja no té sentit aquell mític programa de Ramón Trecet a TVE que es deia "Cerca de las Estrellas". Ara ja hi ha molts europeus a l'star system i, què voleu que us digui, ja s'ha perdut el misticisme que tenia l'NBA, d'aquesta lliga de marcians on només hi anaven els escollits
I és per això, que quan l'any 1992, al recent Palau Olímpic, la selecció nordamericana es va presentar a la cita olímpica amb totes les seves estrelles del bàsquet professional d'èlit i no amb les estrelles universitàries on concurrien normalment, l'organització dels JJOO de BCN'92 es va assegurar l'èxit absolut (per si el Cobi no acabés de tenir tirada)
La visita americana, una espècie de Bienvenido Mr Marshall als anys 90 va revolucionar la ciutat bressol del bàsquet, que es va fer eterna per sempre. Els EUA, amb les banderetes USA, els McDonald's, i tot el marqueting que volgueu van arrassar sense despentinar-se. I van oferir el més gran espectacle que mai havien vist fins ara a la ciutat. Una visita tant bestial com simbòlica: Michael Jordan, Charles Barkley, Larry Bird, Karl Malone, John Stockton, noms mítics... i també ell: Magic Johnson, que després d'anunciar que tenia la tant temuda SIDA en aquells temps va decidir fer l'últim gran servei a la comunitat bàsquet al Palau Olímpic de Badalona. L'ovació final a Magic, en recollir l'or olímpic, encara ressona per les parets grises d'un Palau que no li vindria malament una mica de pintura i no només la del parquet.
Avui es reviurà l'esperit del 92 i amb la visita de Croàcia. Molts recordareu la final olímpica amb l'enfrontament entre Michael Jordan i el gran Drazen Petrovic. No hi va haver color. Els USA van ser els USA, però aquella final va despertar el cuc del bàsquet a uns quants marrecs que després van voler emular els seus ídols (servidor de vostès sense anar més lluny). Mèxic i Ucraïna seran altres dels sparrings de la selecció espanyola de bàsquet i d'una generació que toca a la fí i que comencen a sonar tambors de canvi. Però a diferència del 92 amb Antonio Diaz Miguel a la banqueta i el famós Angolazo (la castanya més bèstia que es recorda del bàsquet espanyol), aquesta generació és triomfal: no para de donar títols i alegries. I es vol acomiadar fent-ne una de grossa a casa. Ja veurem si els americans que, malgrat els dubtes, de anar a aquests tornejos de fireta (que és com ho veuen ells, tot el que no sigui NBA) després de la greu lesió de Paul George, vindran al Mundial amb un reguitzell impressionant d'estrelles de l'anomenada millor lliga del món.
En tot cas, centrem-nos en avui i demà, quan Badalona tornarà a sentir la màgia del bàsquet de seleccions i tornarà a fer olor olímpica. No hi serà ni Magic (el més semblant ho trobem a Centre Comercial al costat del camp), ni Jordan ni Petrovic, però tindrem a la doble RR (Rudy-Ricky), una selecció campiona de tot que es vol acomiadar fent-la molt bèstia a casa, una Croàcia, reminiscent de la gran època del Senyor Petrovic, Ucraïna i Mèxic, hereves i relleus d'un bàsquet que s'obre fronteres.
Badalona 92 - Badalona 2014. De Magic a la doble RR: el Bressol del bàsquet és història.

PostData 1: L'Athlètic de Bilbao va empatar amb el Nàpols a l'anada de la fase prèvia de la Lliga de Campiona a terres italianes. La setmana que ve tornada a San Mamés. Després del partit de Champions es va disputar l'anada de la Supercopa espanyola, al Bernabeu, amb el derbi madrileny entre el Real i l'Atlètic de Madrid amb empat

PostData 2: Lucas Vazquez, l'extrem gallec del Reial Madrid Castilla és nou jugador de l'Espanyol

90 minuts d'il·lusió. 15 minuts de Suarez

Com era d'esperar el Barça 6 - León de Guanajuato 0, no passarà a la història del futbol com un dels grans espectacles. Ni passarà tampoc a la història dels Gamper per molt debut de Suarez o Luís Enrique o adeu de Rafa Márquez.
Però si que podem extreure conclusions molt positives respecte al joc i a la tàctica d'aquest Barcelona 14/15 que es va estrenar ahir davant la seva afició.
Un concepte tant intangible com necessari en aquest Barça en procés de reconstrucció, la il·lusió, va retornar a l'Estadi amb molta força.
Serà per la temporada en blanc de l'any passat on els jugadors es van dedicar més en cos i ànima a tocar-se els baixos que a jugar a futbol, que esperavem molt del nou Barça de Lucho. Però, reveure el Barça fent la pressió alta com a les èpoques de Pep Guardiola fa trempar encara que el rival siguii aquesta broma de León de Guanajuato.
Més enllà d'una connexió Neymar-Messi clau en els tres primers gols del partit (2 Leo i un Neymar), de l'11 del planter que durant certs minuts de la segona part vam veure, cal dos aspectes que hem de destacar.
El primer: el catedralici partit d'Ivan Rakitic que va treure un excel·lent amb matricula d'honor en el primer exàmenn davant l'afició del Camp Nou. Vam veure un Rakitic molt vertical i amb un registre nou en aquets retorn al Barça del toc. Rakitic va de cara a barraca.
El segon: el planter que tira amb força. Si Rakitic va fer un pàrtit de traca, el de Munir El Haddadi (2 gols), Sergi Samper i de Sandro (1 gol) són d'orgasme bèstia.
I sobre Luís Suàrez. Va debutar si. 15 minuts. Però no busqueu conclusions significatives. A la segona part el ritme del joc del Barça va baixar per la munió de canvis. Suàrez va estar present però gairebé no va tocar pilota. Així doncs, no el veurem més fins el 26 d'octubre al Clàssic amb el Madrid.
Això a l'octubre. Ahir al 49è Joan Gamper Barça 6 - León 0. Torna el Barça i torna la il·lusió. per molts partits. Diumenge, la Lliga

PostData 1: Rafa Nadal va anunciar ahir via Twitter que no participarà al US Open que comença dilluns que ve i per tant no defensarà el títol aconseguit l'any passat. El manacorí vol recuperar-se de la lesió que arrossega al canell que es va fer a finals de juliol a un entrenament a Mallorca.

PostData 2: La badalonina Mireia Belmonte va guanyar la plata als 400 estils de l'Europeu de Natació Berlín. És la segona de les 7 medalles a les que aspira a guanyar

Adeu Rafa. Benvingut Luís

Carta oberta a Rafa Márquez

Gringo Rafa:

Permete'm abans de parlar de tu, que comenti breument com ha anat el cap de setmana esportiu. Com ja saps, ha començat la Lliga a Anglaterra, amb el liderat provisonal, a l'espera dels partits d'avui del City i del Chelsea, del Swansea, que va donar la primera gran sorpresa en derrotar 1-2 al Manchester United de Louis Van Gaal. També ha començat la Copa a Alemanya, amb la victòria dle Bayern de Munich de Pep Guardiola al camp del modest Münster. L'Espanyol ha tingut un cap de setmana mogut amb dos partits en dos dies. Dissabte amistós amb el Sabadell, amb derrota amb gol de l'experico Raul Tamudo. Diumenge, Trofeu Ciutat de Barcelona amb el Gènova, amb victòria als penals després del 0 -0 alm final dels 90 minuts i amb la sensació que queda molt per fer amb aquest nou equip. Per cert, segur que ja has vist les imatges de la brutal agressió de Brandao (jugador del Bastia) a Thiago Motta (jugador del PSG) , on li trenca el ans amb un cop de cap al túneld e vestidors després del partit de Lliga. És la imatge lamentable de la jornada. Espero que la FIFA sigui coherent (sé que demano molt) i apliqui amb duresa la merescuda sanció que ha de tenir Brandao. Amb Suarez ja sabem com ha acabat. Espero tant o més duresa de la FIFA amb el jugador brasiler. Les motos han ocupat el protagonisme al món del motor amb el GP de la República Txeca a Brno. On ha saltat la lògica, potser més que la sorpresa. A Moto GP, a la onzena va anar la vençuda. Marc Màrquez no va guanyar la cursa de Moto GP. Va ser un altre català, el seu company d'equip Dani Pedrosa qu va vèncer al traçat txec, amb Lorenzo segon, Rossi tercer i Marquez quart. Hauria estat la repera que el cerverí hagués guanyat les 18 proves del calendari mundialista. En tot cas ens hem de treure el barret amb Marc. 10 victòries consecutives en 10 curses. Brutal. A Moto 2 vicòria del català Tito Rabat i a Moto 3 victòria del francès Alexis Masbou, que es va beneficiar de l'error del català Àlex Rins, que quan anava líder, a falta d'una volta va alçar els braços pensant-se que s'havia acbat la cursa. En aquest moment, va ser avançat per la resta de pilots. I a Suïssa s'han acabat els Europeus de Zurich amb 6 medalles per la delegació esp anyola: la plata de Borja Vivas al llançame l'or de Miguel Ángel López als 20 km marxa; l'or per la càntabre Ruth Beitia al salt d'alçada; la plata per Borja Vivas al llançament de pes; el bronze del català Àngel Mullera, després de la desqualificació del campió Mehkissi als 3000 obstacles; el bronze de la canària Indira Terrero als 400 llisos; i el bronze de la madrilenya Diana Martín als 3000 obstacles. Espanya acaba 8ena en el medaller encapçalat per l'equip de la Gran Bretanya. I a Berlín, un altre Europeu s'està celebrant: és el de Natació. De moment, i a falta de les proves de piscina, la delegació espanyola s'ha penjat 5 metalls gràcies com sempre a les catalanes: a Mireia Belmonte, bronze dels 5km d'aigües obertes, en la seva primera participació i a les de la Sincro. Ona Carbonell, amb la seva nova parella, la també catalana Paula Klamburg va guanyar la medalla de bronze al duo darrere de Rússia i Ucraïna. També va fer bronze a la prova d'equip de rutina tècnica, així com la plata al combo. També va fer plata al solo.
I tot això per arribar avui dilluns. Avui és el teu dia. O era, vaja. Avui t'acomiadaràs del Barça, el club que et va donar tantes alegries amb la Champions de París i les Lligues de Rijkaard, i del León de Guanajuato, el club mexicà, on jugaves actualment.
Ho faràs en el context d'una nova edició del Trofeu Joan Gamper, l'anomenada Festa del Gamper que s'ha allargat tot el cap de setmana amb el Congrés de Penyes. Una mal anomenada "Festa" ja que ja fa anys que les Directives i les teles volen desprestigiar. Els hereus de Gamper se'ls hi regira l'estómac en veure en què s'ha convertit el Trofeu que du el nom del seu fundador.
Aquest any s'endú la palma. No és culpa teva Rafa. Però, ets l'excusa. Si el León de Guanajuato, equip campió de la Lliga mexicana, si, però que ningú tenia cap referència ve és per a tu. Perquè, el Barça no va trobar un equip amb més solera per jugar el Gamper. Cosa lògica pensant que la majoria d'equips ja estan en plena competició i a sobre jugant avui, un DILLUNS a les 20:30.
Això del Gamper, cada cop sembla més una broma de mal gust, on trobar una excusa per jugar-lo és una autèntica quimera. Per sort aquest any almenys tenim dos motius per trobar-li una mica de sentit al Trofeu de Presentació de Barça. Efectivament, pretemporada, televisada, a banda, el soci i seguidor blaugaran veurà al seu Estadi per primer cop, les noves cares del Barça 14/15. Lògic i normal en un club alògic i anormal. I dos. L'hora, les 20:30 és molt bona i ja no són ni les 22:00 ni les 22:30 com l'any del City.
Dos motius, i el Sant Cristo Gros. Amb la resolució del TAS sobre la taula que li permet jugar amistosos, avui debutarà Luís Suàrez amb el Barça. El desitjat davanter somiat des de fa anys i panys tindrà els seus minutets. Suarez et treurà el protagonisme inicial que tenia aquest Gamper
En tot cas, ho sento i no és per culpa teva, parlo d'un context general, sincerament o ens replantegem el format del Trofeu Joan Gamper o l'eliminem. Jugar amb aquest equip extret dels còmics de Mortadelo i Filemón em sembla ja una broma de mal gust.
Sigui com sigui, en un escenari com el Camp Nou, tu Rafa, t'acomiadaràs del Barça i del León, ja que, en realitat avui no ets jugador del León, sinó de l'Hellas Verona italià. Fa poc es va saber que vas fitxar pel club del Calcio.
Avui, t'acomiadaràs per tant, jugant amb els emxicans i arriscant-te a fer-te mal (sigui amistíos o no sempre hi ha risc i sino preguanta-li al porter Albert Jorquera, que es va trencar en una costellada Euskadi - Catalunya). Més d'un directiu de l'Hellas Verona resarà perquè no et facis pupa.
Avui, el Camp Nou t'homenatjarà. Com homenatjarà a Carles Puyol, que també serà protagonista del Gamper. Incís. El gran capità i llegenda blaugrana, que ha fet tant i ha aixecat tanta copa serà segon plat en el teu homenatge, en el context del trofeu del pare fundador del club, tanta llegenda com Puyol. Il·lògic total. També seria bo homenatjar a Víctor Valdés, el millor porter del món que va deixar el Barça despotricant de tot el que fes olor a blaugara, però a falta que se li regiri el cervell en el temps que queda, dubto que vingui d'Alemanya on s'està recuperant.
Avui a les 20:30 des de les 19:00 a Rac1, torna el Gamper, la temporada s'obre a l'Estadi amb un Barça - León de Guanajuato d'homenatge a tu i de benvinguda a Suarez. Que el difrutis tu, perquè em fa la pinta que aquesta edició no passarà precisament a la història, per molt Suarez que vulguis.
Adeu i Gràcies Rafa Marquez. I Benvingut Luís.

Firmat

Un culé destrempat amb el Gamper (no és culpa teva)

TAS quedat igual

Han estat setmanes i setmanes d'especulació i desitjos. I finalment, tot ha quedat igual. El TAS ha dictat sentència sobre la sanció a Luis Suarez per la mossegada a Chielini al Mundial. Al final, tant de rotllo, per caure en la lògica més elemental. La lògica que no té la FIFA i que si haguéssin sigut persones no haurien fet i generat tant de merder.
Al final, doncs, el TAS, manté la sanció futbolística dels 4 mesos sense jugar un partit OFICIAL de futbol, i de 9 partits de sanció sense jugar amb la selecció uruguaiana. Per tant:

1. S'aixeca la sanció penitenciària. Des d'avui mateix s'incorpora als entrenaments amb el Barça i aviat serà presentat com a nou davanter del club
2. Pot jugar partits amistosos. Ergo, el Gamper de dilluns que ve agafa una nova dimensió i més que el de comiat de Rafa Márquez serà el de la benvinguda a Luís Suarez.  Veurem si jugarà molts minuts (dubto que no masses ja que només haurà fet com a molt dos entrenaments a les ordres de Luís Enrique)
3. La sanció, oficialment, a nivell club, s'aixeca el 25 d'octubre, el cap de setmana del Clàssic. (25-26) Dependrà de les teles si Suarez pugui jugar el Madrid - Barça. Si es juga el 25, l'uruguaià no podrà jugar-lo. En canvi si que ho podria fer el 26. Per tant Suàrez debutarà contra l'etern rival, en un duel que aixecarà més espurnes del normal. Al camp, dos enfants terribles: Pepe vs Luis Suarez.
En fí, que ja està. La lògica s'ha imposat a la il·lògica de l'acció de Luís Suarez, genial futbolista però que li falla una fase; i a la il·lògica d'una FIFA, que es dedica més a fer sopars i engreixar el pandero dels seus dirigents, que a dirigir el futbol mundial.
Ens hauria agradat i sobretot al Barça que s'hagués reduït la sanció del 25 d'octubre
Una sanció exemplar perquè Luís Suarez refelexioni d'un cop amb les seves accions draculianes. El Barça queda com a víctima secundària d'un afer que ha mogut molta cua. Però que ja està. Ja podem parlar de futbol. I quines ganes
Suarez. TAS quedat igual. Però almenys ja pots sortir de la presó. Llibertat condicional es pot dir

PostJutjats: La Lliga de Segona Divisió queda paralitzada fins que quedi resolt el contensiós que té amb el Múrcia, que en teoria hauria baixat a Segona B per impagaments, però que un jutge va readmetre a la categoria de plata. Però ahir, el Tribunal Administratiu de l'Esport (el TAS espanyol) va denegar la cautelar presentada pel Múrcia i hauria de tornar a Segona B. Fins que no es resolgui el conflicte totalment, la Lliga de Segona A no començarà com era previst el dia 24. Loterias y apuestas del Estado, i aquí hi ha la conya de tot, ho va anunciar, dient que modificava la travessa (en català correcte La Quiniela), canviant els partits de Segona per partits de la Premier anglesa. I l'ACB ja ha actualitzat el calendari ACB, amb el readmès via TAD, precisament, Bilbao. Embolica que fa fort, senyoria

PostBarça: Luís Enrique no vol Gererd Deulofeu. Fitxat aquest mateix estiu de l'Everton marxa cedit al Sevilla. La seva aventura al primer equip del Barça no ha durat més de dos mesos. A Sevilla estarà amb un altre exblaugrana del planter cedit aquets any també al club del Nervión: Denis Suárez

PostData 1: Més traspassos. Diumenge, es jugarà el Ciutat de Barcelona al Power8 Stadium de Cornellà - El Prat, entre l'Espanyol i el Gènoa italià que es va presentar ahir. Un partit que no jugarà ja Thievy Bifouma, que després del seu estira i arronsa amb l'equip perico, marxarà cedit a l'Almeria. Com tampoc va jugar ahir l'amistós a Olot que va acabar amb empat a 1. Ni tampoc jugarà, dissabte el partit a Sabadell, amb el conjunt arlequinat. L'Espanyol per tant jugarà tres partits en 4 dies.

PostData 2: Brillant debut de la badalonina Mireia Belmonte a les proves d'aigües obertes de l'Europeu de Berlín. Als 5 km, medalla de bronze. 

PostData 3: També va fer bronze l'atleta de Lloret Àngel Mullera  a la prova dels 3000 obstacles de l'Europeu de Zurich. I ho va fer als despatxos, gràcies a la desqualificació del guanyador de la prova, el plusmarquista francès Mehkissi, en la imatge més surrealista, irrespectuosa i antiesportiva que recordo en l'atletisme i en l'esport. A falta de 100 metres pel final, el francès es treu la samarreta, se la posa a la boca i comença a fanfarronejar. Lamentable

La revolució silenciosa

A l'altra banda de la passarel·la del Camp Nou, on les notícies no surten a la primera plana, també bhi ha una revolució a nivell de plantilla. Al Palau Blaugrana, i més concretament al bàsquet, tampoc es queden curts alhora de fer un gran equip per tal que el nivell amb el Madrid, dominador fins a la final de l'Eurolliga passada, s'iguali i es torni a superar.
Poca gent en parla, perquè estem més pendents de Ter Stegen, Luís Enrique i Suárez, però compta perquè el bàsquet blaugrana està fent una plantilla temible que amenaça d'implantar una nova hegemonia. La revolució silenciosa ha començat. I ha començat d'una banda pel capítol de baixes. A la direcció de joc, Víctor Sada, que sembla que el seu futur passa per Andorra. I també dos baixes significatives que es tornaran a reunir a Houston, a l'NBA. Kostas Papanikolaou i Joey Dorsey segueixen camins paral·lels. Deixen l'ACB per anar a Texas.
I per suplir aquestes baixes tres grans jugadors i que han de ser referències a l'atac blaugrana. Amb l'omnipresent Navarro de capità s'inclouen a la plantilla, un enorme pivot com Tibor Pleiss, l'alemany del Baskonia, un sostre que té l'habilitat també de llançar de fora de la pintura. La seva versatilitat es complementarà amb el treball des de la pintura i al rebot d'Ante Tomic. A la direcció de joc hi trobarem a Tomas Satoransky, el txec provinent del Sevilla, que buscarà fer-se un lloc entre Marcelinho Huertas i Àlex Abrines. Satoransky és des de fa anys una peça cotitzada en la posició de 1 i un home sempre perillós i a tenir en compte. veurem si el salt al Palau Blaugrana, l'atemoreix o el fa créixer encara més..
La tercera incorporació, de fet va ser la primera. Va ser la de Justin Doellman, fitxat fins i tot abans que el Barça i el València, el seu club precedent, juguessin les semis de l'ACB passada. L'aler pivot, ex Manresa, és un gran llançador de 3 i amb una gran versatilitat també per entrar a la pintura.
Doncs amb aquestes 3 incorporacions, el Barça es reforça molt i bé per plantar cara al Madrid, el qual vol com sigui guanyar l'Eurolliga de 2015, la F4 de la qual es jugarà a la capital espanyola. És el gran objectiu dels blancs que s'han reforçat amb tres homes com Andrés Nocioni, ex Chicago i Baskonia, KC Rivers de la Lliga de desenvolupament americana i el lituà del Panathinaikos Jonas Maciulis.
Així doncs tot pinta que, raons econòmiques a banda, la nova temporada ACB, amb Bilbao o no, ja ho veurem, tornarà a ser un altre duel Barça - Madrid, del tot igualat. El que és segur és que a Can Barça la revolució silenciosa ha començat. L'estació final és Madrid 2015, però aquest tren blaugrana vol recollir trofeus a totes les estacions.

PostData 1: El Bayern de Munich de Pep Guardiola va perdre de nou la Supercopa alemanya (2-0) amb el Borussia a l'estadi del conjunt de Dortmund. És juntament amb la Champions, el títol que se li resisteix al Pep amb el Bayern. A sobre Javi Martínez, el migcentre basc del conjunt bavarès es va trencar els lligaments creuats del genoll.

PostData 2: La delegació espanyola segueix donant alegries a l'Europeu d'atletisme de Zurich. El marxador murcià Miguel Ángel López va guanyar l'or, als 20 km. Segona medalla en dos dies

La Segunda va anar a la Cibeles

La temporada al futbol europeu es va encetar oficialment ahir amb tres sorpreses prèvies als prolegòmens del Madrid - Sevilla, la Supercopa europea 2014 jugada al Cardiff City. La primera sorpresa: televisiva o d'imatge. La històrica Ford deixa de patrocinar la UEFA i a partir d'ara a les tanques i als openings previs de la Champìons veurem a l'empresa Nissan com a patrocinadora de la competició. Segona, de dates. Normalment, la Supercopa europea es jugava l'endemà del sorteig de la fase de grups de la Champions i de l'Europa League. Aquest any però es va jugar al 12 d'agost. ahir, vaja. Tercera sorpresa: estadística. El Madrid només va guanyar fins ahir, una Supercopa europea, tot i tenir 10 Décimas. Va ser el 2002 amb el Feyenoord. El Sevilla. en té també només 1: la que li va guanyar al Barça al 2006, la que la va iniciar el declivi de l'era Rijkaard
Ahir a Cardiff, el Madrid va sortir amb tot: amb Cristiano, Gareth Bale (que jugava a casa), i els fitxatges Tony Kross i James Rodríguez. Tot i així, en el primer derbi espanyol a Europa, el Sevilla, on va debutar l'exblaugrana Denis Suàrez va sortir molt valent, amb domini de la pilota i intentant evitar les perilloses contres del Madrid. Però el Madrid és molt Madrid i Cristiano ho va demostrar estrenant marcador al minut 30 de la primera part. Però el Sevilla va continuar sent combatiu i ho va intentar tot i que tacticament estava desordenat i feia que el perill en contra la porta andalusa fos major.
A la segona part, el Madrid i CR7 va sentenciar el matx tot just començar. I aquí es va acabar la resistècia sevillista. Veure jugar al Sevilla a mercè del Madird va ser un drama. I no li va caure més perquè alguna divinitat celestial i un Iker Casillas que va parar poc però quan ho va fer va demostrar que és un dels millors porters del món es van compedir de l'equip d'Unay Emey. Al final Madrid 2 - Sevilla 0. De la Décima Champions a la Segunda Supercopa europea que marxa cap a al Cibeles. Això ja no para. La temporada 2014/2015 ja ha començat.

PostData 1: Gerardo "Tata" Martino, l'extècnic fins l'any passat del Barça és el nou seleccionador d'Argentina, en substitució d'Alejandro Sabella

PostData 2: Primer dia de competició i primera medalla de la delegació espanyola als Europeus d'atletisme de Zurich. Va ser pel llançador de pes malagueny Borja Vivas, plata (20'86) darrere l'intractable amo d'aquesta especialitat, el germànic David Storl

La Sala Barça de l'Emirates Stadium

La dècada prodigiosa va ser el període que van denominar els joves a la dècada dels 60. També va ser un grup de la Movida Madrilenya dels 80. Per l'Arsenal és el fructífer període econòmic que dura des del 2001 gràcies als ingressos que rep del Barça a canvi de treure's de sobre toies amagades sota el nom de grans futbolistes.
I és que aquesta relació d'amor entre catalans i anglesos és tant fructífera que no sé com al Fly Emirates, l'Estadi dels Gunners no hi ha una sala Barça amb uns quadres dels darrers Presidents del Barça. I és que des del 2001, els gunners s'han enriquit a costa del Barça i de tantes i tantes rialles a costa dels blaugranes.
De Joan Gaspart a Josep Maria Bartomeu. No se'n salva ni un. No us marejaré amb moltes xifres perquè són confuses. Però pel cap baix, el Barça ha augmentat el patrimoni econòmic de l'Arsenal via compres en uns 170 M €, sumant els 15 que han ingressat en l'últim trapàs, el de Thomas Vermaelen.
Tot té un principi. I en aquest principi entra Joan Gaspart. L'amic Joan, per excel·lència i mai més ben dit pel club d'Arsène Wenger. Amb els 10.000 M de pessetes que va rebre del Madrid per Figo va fitxar a dos jugadors de nivell per remplaçar la qualitat dle portuguès: Marc Overmars, el fitxatge més car del Barça en el moment i Emmanuel Petit, el rosset de la cua de cavall. Ho van fer tant bé que el primer es va retirar al cap de 4 anys amb els genolls fets caldo, trencat per tot arreu i fins als nassos de tot. El segon només hi va estar una temporada.
Posteriorment van venir altres il·lustres com Giovanni Van Bronckorst (un dels més rendibles, força estimat per a molts culers i campió d'Europa a París 2006); Alexandr Hleb, bielorrús i paquet a parts iguals (fiasco 1 de Guardiola), Thierry Henry; que va tenir un moment "revifalla del mort" al 2009 fins que va guanyar la Champions i després es va deixar anar; i més recent Alexander Song, el camerunès inadaptat.
Cas a banda el de Cesc Fàbregas. Provinent de la Masia de Can Barça, ningú sap com però sent cadet marxa a l'Arsenal on es fa un nom. Des de sempre Cesc diu que vol tornar i el Barça el reclama. però Wenger no el deixa anar, fins el 2011. Cesc torna a casa, però en cap moment se sent còmode, malgrat haver menjat Masia des de ben petit. De la il·lusió del soci a la deseperació del culé que es debat entre si el vol o li fum porta. Finalment i fart d'escalfar banqueta, Cesc marxa al Chelsea de Jose Mourinho i aconsegueix una gran fita: cabrejar tant a cules com a gunners. Per ambdós és un traidor que marxa de la seva casa per anar amb el seu pitjor enemic: un amb l'Enfant Terriblr Mou, l'altre, el rival ciutadà.
Ara la història d'amor Arsenal - Barça segueix, com hem dit, amb el central belga Thoams Vermaelen, que és la contrapartida i el regal que fan els anglesos per haver-los encolomat el mite Alexis Sanchez. I mentrestant, a la Sala Barça de l'Emirates ja hi ha espai per una nova foto a la galeria de "Presidents bluaugranes entabenats per l'Arsenal": Josep Maria Bartomeu. Com Vermaelen no surti bé, i per històric no hauria de sortir bé ja el podem tornar a factura cap a Londres... si no hem perdut el ticket de compra és clar....

PostData: Arrenca la temporada futbolística al futbol europeu amb la Supercopa europea. Avui a Glasgow, a les 20:45, Madrid - Sevilla

Primers retorns

Amb els partits de pretemporada de la majoria de clubs del futbol europeu arribant al final, la temporada ha començat a les lligues francesa i holandesa. Els primers líders dels Campionats domèstics 14/15 són el Caen i l'Ajax respectivament. I a Wembley ha començat la temporada a la Premier anglesa amb la disputa de la Community Shield, la Supercopa anglesa, i la victòria de l'Arsenal que va passar per sobre del Manchester City (3-0)
Mentrestant a la Lliga espanyola apuren les últimes costellades abans de l'inici de la Lliga, recordem el dia 24. El Barça, tot esperant la resolució del TAS sobre l'afer Luís Suarez i la queixalada mundialista, després de la declaració dels implicats divendres a Lausanna; i esperant la confirmació oficial del fitxatge del central belga de l'Arsenal Thomas Vermaelen; va guanyar, dissabte, a l'Hèlsinki, a la capital finlandesa, 0-6 en el partit d'homenatge al finlandès Jari Litmanen, exjugador blaugrana, en l'últim amistós, previ Gamper de dilluns que ve. Va ser un partit sense història on va destacar la figura de Munir El Haddadi, el jove jugador del juvenil i el filial que cada cop que juga es consolida com a gran estrella. El mateix dia es va confirmar el fitxatge del segon belga de la història del club després de Fernand Goyvaerts provinent del Bruges als anys 60. L'endemà Vermaelen, que ve precedit per lesionar-se molt i ser suplent a l'Arsenal, va ser presentat. Al mateix temps Ibrahim Afellay confirmava que marxava a l'Olympiakos grec.
A l'Espanyol, en un cap de setmana de commemoració del 5è aniversari de la mort de Dani Jarque, els pericos van vèncer al Tenerife, al Torneo del Teide a la illa canàri, als peus de l'Orotavaa.
Per cert, divendres es va sortejar, l'eliminatòria prèvia final per entrar a la fase de grups de la pròxima Champions i l'Athlètic de Bilbao s'enfrontarà, amb partit de tornada a Euskadi, al Nàpols de Rafa Benitez.
En bàsquet, la Penya va fer oficial la renovació de Sitapha Savané per un any. Kostas Papanikolaou, segueix el camí de Joey Dorsey, deixa el Barça pagant la clàusula de rescisió i marxa als Houston Rockets de l'NBA. I el Tribunal Administratiu de l'Esport ha acceptat el recurs de concessió cautelar de suspensió del Bilbao Basket per ser admès a l'ACB i per tant els bascos haurien de ser reamesos com equip de l'ACB. L'organisme presentarà un altre recurs a l'Audiència Nacional
Qui també han tornat de vacances són els pilots del Mundial de Motos. A Indianapolis, el mític circuït del motorsport nordamericà, triomf del basc Efren Vazquez a Moto 3, seguit de Romano Fenati i Jack Miller. És la primera victòria mndialista del pilot d'Euskadi. A Moto 2 triomf del finlandès Mika Kallio amb el català Maverick Viñales segon. I evidentment, a Moto GP, triomf de Marc Màrquez. 10 de 10. 10 victòries de 10 possibles, igualant el rècord de Mick Doohan el 1997. No em demaneu adjectius, ah no sé que ens els podem inventar. Només dos noms. Marc i Màrquez, res més.
La feina ja s'escola en el vacacional mes d'agost que cada cop fa més caire d'oficial que d'amistós.

Piulades perilloses

L'artícle d'avui més que en un blog esportiu podria ser escrit en un blog sobre psicologia o de pedagogia. Sempre he defensat que les xarxes scials són un gran invent si com tot es fa servir bé i en mesura i no per fer mal a algú o perjudicar-se a un mateix. Diuen que a la vida pensis 30.000 vegades les coses abans de dir-les perquè et poden perjudicar. Amb el Twitter passa el mateix. I més si no ets un pelacanyes que bonament t'aixeques al matí per anar a treballar a la fàbrica, o al despax i passes desapercebut normalment.
Ara si ets un famós, com un jugador de futbol i del Barça saps que la teva vida està exposada al focus públic d'un aficionat que t'estima, però que és impecable quan cal amb les crítiques.
Dic tot això respecte a les vacances de Neymar, que les ha anat exposant com si fossin diapositives, pel Twitter. Pot fer el que vulgui amb la seva vida i té dret a fer el burro a Eivissa amb qui vulgui, es digui aris Hilton o Joan Laporta (un altre crac aquest també). Però el noi està lesionat, va amb una faixa, hauria de fer bondat i s'haruia de cuidar una mica i, a més, la seva imatge representa inexorablement a la del club que el paga. Si s'emborratxa, s'emborratxa el Barça sencer. I per tant tota foto que penja representa al Barça i als seus suposats valors. Si es fa una foto amb la reina de la nit com Paris Hilton i se'n benegloria, és el Barça sencer que se'n va de farra i té pensaments pecaminosos per enllitar-se amb la noia. No és cap exageració.
I a més sobre Neymar, aquest any ja se li ha acabat el comodí de l'adaptació i l'exigència sobre ell pujarà. Ja no se li perdonaran ni certes errades ni imatges estranyes que puguin generar polèmica. O la fots a la porteria de futbol o fes com Romario al seu dia, surt de farra a Sitges i veste'n al juny que ja no et volem. Ara si vols tenir el soci content ajustat la faixa, juga a futbol i deixa les caipirinhes i les nits bojes en la més estricta intimitat.
Cal que en aquests casos, els assessors d'imatge i comunicació dels jugadors i els que gestionen les seves xarxes socials siguin curosos amb el què pengen perquè permanentment la seva imatge està sent violada, analitzada i criticada per a qui les vegi.
Parlo de Neymar, ara, com en el seu dia eren Piqué, Puyol i Cesc que, com les Teresines anaven fotent conyeta entre ells via RT i piulades 2.0. Fins aquí saníssim. Però algú amb bon criteri els va dir que paressin perquè la cosa se'ls podria descontrolar. Un altre cas: Dani Alves, que per cert és la clau per si ha de venir més gent al Barça (ha de marxar regalat? Quan en podrem treure per ell? O s'ha de quedar?). Del seu adeu o no dependrà l'arribada d'un central més com Cuadrado ja que Marquinhos està descartat. Doncs Alves també és molt actiu a les xarxes socials. O també ho era Pinto, que es passava l'estona promocionant la seva discogràfica i els seus grups de rap que porta (alguns de dubtós gust per cert).
Ja us hem dit que molts dels Twitters dels jugadors són gestionats per un equip de comunicació. I són aquests els que els jugadors han de demanar que siguin curosos per un tema d'imatge.
Perquè a l'arena pública i a focus de tothom, no tot s'hi val. A no sé que et vagi bé que tinguin una imatge distorsionada de tu, és clar.

PostData: Dos notícies que demostren que els control antidòping no funcionen a vegades. La cantant Rihanna vol comprar un club de futbol al Regne Unit, després de passar-s'ho bé en el Mundial de Brasil. I el jugador de bàsquet, ex NBA Metta World Peace, anteriorment dit Ron Artest, es tornarà a canviar el nom i es dirà The Panda Friends per afrontar la nova aventura xinesa. Freak. Molt freak

Herències

Simbòlicament el Niça - Barça de dissabte passat va tenir una càrrega brutal. No ens enganyem en termes futbolístics perquè tampoc va ser res de l'altre món. Els hereus ja es van fer notar.
Un, Sergio Busquets, amb el seu nou número: el 5. Compte, perquè no és un número qualsevol. És el número que portava fins ara Carles Puyol i que el propi excapità l'hi va cedir.
Busquets es posa a l'esquena un pes molt important. Una responsabilitat i una comparativa que el soci blaugrana no trigarà a donar-sen compte, per molt que les posicions de Busi i de Puyol, siguin, normalment i fora d'invents estranys que ja han fet, diferents. La frase "Aquest Busquets no s'assembla al Puyol" o "Aquest ja fa coses com el Pujol, (versió arcaica dita pels veterans del puro de tribuna, respecte a Puyol)" ocuparà a partir d'ara les tertúlies a la grada de l'estadi o al bar de la catonada de casa. Des d'ara Busquets serà el nou Puyol, només pel fet de dur el seu número i pel què significa Puyol i el 5 denoms tant il·lustres com Juanito Segarra, un altre llegendari capità. I n'estic segur que serà com el nou Puyol pel compromís i el futbol que ja ha donat i que donarà pel futur.
Més complicat serà dir alguna cosa millor respecte a Valdés dels tres hereus de la porteria blaugrana. En un nou acte d'intel·ligència supina sense precedemts, Andoni Zubizarreta va fitxar a dos portes i va donar fitxa del primer equip a Jordi Masip. Tres places per un lloc. O dos, si seguim el model Copa. Això vol dir que, Ter Stegen i Claudio Bravo es barallaran per la porta blaugrana, mentre Jordi Masip, es barallarà... per no perdre el lloc a la cua del frankfurt de la boca de tribuna del Camp Nou a la mitja part d'n partit.
Perquè, dubto, fins i tot en el Barça, que fitxant a dos porters un d'aquest es quedi a la grada per posar a l'altre. No és culpa de Masip. És culpa de la incompetència de Zubizarreta i no entendre que tenir un filial significa fer pjar als nanos en cas de necessitat. Masip, en no tenir fitxa del filial, no podrà cortir-se i tenir minuts. Vaja, perdrà un any.
Perquè deu ser l'hòstia, cobrar sense fotre res, però home si et pots sentir útil doncs millor que millor.
Ter Stegen o Bravo, carregaran a les espatlles, l'herència de Valdés, l'herència de l'1 (mala llet inclosa) i el sanguinari jutge tribunero que dirà sempre: "Això amb el Valdés no passava". Dubto que algú pensi en Pinto ja i digui "Aquest Bravo no fa els raps que feia el Pinto"
Sigui com sigui, els hereus del passat, configuren també el futur del nou Barça amb un Xavi, que encara es resisteix a deixar hereu pel seu testament.
Busquets, Ter Stegen, Bravo i Masip. L'herència del Barça... números en mà

PostBarça: A Ginebra el Barça va perdre amb el Nàpols 0-1, per una cantada del porter Claudio Bravo en el tercer partit de la pretemporada. Un duel de Champions en pretemporada. Els blaugranes van dur un braçalet negre en commemoració del 75 aniversari de l'afusellament per part del règim feixista de Franco, del president Josep Suñol a la Sierra de Guaderrama

La nevera i Xavi

El culé volia explicacions i Xavi lñes va donar. Per què va fer l'intent de marxar? Per què s'ha quedat finalment?
En una impecable roda de premsa ho ha deixat molt clar. Almenys a mi. Va ser sincer amb si mateix i amb l'entorn. Al final de la temporada passada va patir dues decepcions, relacionades en un mateix fet: el fet de no jugar en els partits decisius del Barça a la Lliga i amb la selecció al Mundial. Va tenir un complex d'inutilitat i en els moments claus en veure (sobretot el partit final de Lliga amb l'Atlètic de Madrid) que no hi era es va veure frustrat i de no sentir-se útil. per això, a cop calent va decidir marxar.
Però al final, parlant amb Andoni Zubizarreta i Luís Enrique es va autoconvèncer que encara podria ser útil al club. Al seu Barça. Doncs efectivament. Xavi és necessari pel Barça, el nou Barça de Lucho; i el nou Barça de Lucho li és necessari un Xavi. Així de clar i així de directe. Es va precipitar. És humà i té dret a equivocar-se. No hi ha raons econòmiques, només esportives. Xavi i les seves circumstàncies.
Xavi és necessari per continuar el relleu al seu futbol. És conscient, i ho va dir ahir a la roda de prensa que el seu rol canviarà, i que exercitarà ara de mestre i conductor de la transició cap a un nou cicle triomfant amb Luís Enrique de tècnic. Això no vol dir que treballi per la titularitat i per guanyar-se un lloc entre els millors. I coneixent-lo podeu estar segur que ho intentarà fins al final.
És conscient per edat que el seu fil del futbol, és més curt el tram final que el que deixa enrere. però encara se sent útil i necessari. I té molta raó.
A la selecció espanyola ja és diferent. I Xavi va complir la promesa. Ho volia deixar a l'Eurocopa 2012 i per exprés desig de Vicente Del Bosque va aguantar fins a la decepció mundialista on no va jugar el decisiu Espanya-Xile. Avui ha anunciat que deixa la Roja.
Xavi, insigne del club, com el pal de la bandera. El jugador amb més partits de la història, té dret a equivocar-se i a rectificar. No crec que ningú s'enfadi amb Xavi pel què va fer i el que ha fet ara. És lliure de fer el que vulgui i més ell. Personalment si admirava ja el de Terrassa, la roda de prensa d'ahir i la seva sinceritat és de chapeau i per genuflexionar-se amb ell. Per tant Xavi, nano, segueix endavant. El Barça és teu. I evidentment la meva nevera és teva per anar seguint-la buidant.

PostBarça: Avui a les 20:00, des de les 19:00 en xancletes a Rac1 amistós d'alçada a Ginebra: Nàpols-Barça. Amistós sense els internacionals que quedaven que van arribar dimarts i Xavi que arrossega una sobrecàrrega

PostData: En un nou partit de pretemporada l'Espanyol va perdre amb el Girona 2-1 a Montilivi

Tintín 25

Carta oberta a Ronals Koeman

Estimada llegenda d'infància i no tant d'infància

Veient el divendres el BN de Barça TV, la presentadora, la gran Laura Aparicio, el qual dedico l'artícle d'avui va dir que feia 25 anys que vas debutar amb el Barça. Ho desconeixia. Així que permete'm, estimat, esmenar aquest error i avui fer-te protagonista.
Doncs si. Diuen les hemeroteques que aquell dimarts d'agost del 1989 vas jugar un amistós amb l'equip amateur del Buitensport holandès, en el context dels mítics stage a Papendal del Barça de Johan Cruyff on cada dia entrenaven pel matí i jugaven per la tarda amistosos amb equips amateurs de la zona. Aquell amistós el vas guanyar 1-15 amb un Hat Trick: 1 gol de penal i dos míssils. Vas confirmar que eres un crac i que els 1000 milions de pessetes que vas costar (pels més joves, dir-vos que la pesseta era l'antiga moneda que circulava per l'Estat Espanyol abans de l'arribada de l'euro) i que va ser aleshores el fitxatge més car de la història del club en el moment estaven ben invertits.
Aquell amistós va generar però una polèmica amb el teu antic club el PSV Eindhoven que ja venia de lluny ja que a causa d'un problema burocràtic, en tant que el Barça no havia fet efectiu el pagament del traspàs, els holandesos estaven impedint que juguessis amb el club català. El president Nuñez va intervenir i finalment va pagar.
Ja eres del Barça i tothom esperava molt de tu. Però com bé saps la teva adaptació a l'estil Cruyff va ser molt lenta i no va ser fins mesos després quan et van posar per davant la defensa que vas rendir. El soci del Barça, impecable jutge cruel que guillotina abans de dictar sentència et va dir de tot: des de lent a vacós. Ni les teves faltes, un impecable art en el llançament, que uns científics van analitzar fent estudis sobre la potència del xut, la rotació de la pilota i la seva influència, van aplacar les seves ires.
Tot va canviar quan ja fent de central i rendint a les mil meravelles, amb les teves assistències i xuts et vas trencar el tendó d'aquiles en partit amb l'Atlètic de Madrid i vas estar 3 mesos parat. Era l'inici de les desgràcies d'una temporada on es va sumar la trepitjada de Hristo Stoichkov a Urizar Azpitarte a a Supercopa davant el Madrid i l'infart de Cruyff.
Vas tornar i la teva lesió va ser història i tu vas entrar en la història. Teva és l'assistència a Bakero a Kaiserslauten i evidentment tu vas ser el culpable de:
1. L'increment de natalitat, 9 mesos després del 20 de maig del 1992, el minut 111 de la pròrroga, Wembley, la Sampdoria de Gènova, la falta i el gol que donava la Champions, la primera i la més especial
2. Que de tant posar-lo em carregués el VHS amb la final que va regalar Mundo Deportivo
I vas entrar a la història. L'any 1995 te'n vas sent un home estimat fins als segles dels segles amen, havent guanyat 4 lligues, una Copa del Rei i la Champions entre altres.
La teva trajectòria va seguir a les banquetes on vas tenir sort desigual. A València, més que estimar-te t'odien. Ara agafes el relleu de Mauricio Pochettino al Southampton anglès. T'anirà bé.
Però tu per mi sempre seràs aquell rosset que jo m'emmirallava al patí de l'escola, feia els teus gestos posant la barrera a Wembley i picant les faltes (bé intentant) imitant-te com ho feies tu.
Ronald Koeman: el meu primer mite. Ja fa 25 anys que em vas conquerir el cor. Gràcies Ronald per ser-hi. I gràcies Laura per recordar-ho.

Firmat

Un aprenent de tu

PostData 1: L'exblaugrana Rafa Marquez se'n va a jugar a l'Hellas Verona italià, i per tant deixa el León de guanajuato mexicà, el pròxim rival del Gamper el 18 d'agost. Tot i això Marquez s'acomiadarà del Leon i del Barça jugant el Gamper amb el conjunt mexicà

PostData 2: Ja coneixem el calendari de l'ACB. Primera jornada Barça - Baskonia, CAI Saragossa - Penya, Obradoiro - Manresa i Unicaja - Andorra. Dates en vermell. Barça-Penya, jornada 5. Madrid - Barça, penúltima jornada de 2014, que no última com era una tradició recent.. L'ACB no tindrà a les banquetes al tècnic del CAI José Luís Abós que ha de renunciar a la banqueta del CAI per malaltia.

Notícies de Niça

Cap de setmana tranquil, aquest d'inici d'agost a l'espera de l'inici de la lliga i el retorn de les competicions. Tranquils que a partir de la setmana que ve, la cosa s'anima. Ens vam haver de conformar amb amistosos de pretemporada.
El Barça va completar l'stage a les instal·lacions de la selecció anglesa amb un partit a Niça a França on van debutar Rakitic, Mathieu, els internacionals espanyols, entre ells Gerard Piqué, que va ser protagonista de la setmana en dir que ja no es considera el millor central del món. També va debutar Busquets amb el seu nou número, el 5 heretat del mateix Carles Puyol, per exprés desig de l'excapità.
Va ser un test força seriós i on es va veure la diferència de rodatge entre ambdós equips. El Niça iniciarà la temporada la setmana que ve. El Barça d'aquí tres setmanes. I es va notar. L'empat a 1 es deu a dos penals i a aquesta manca de rodatge dels blaugranes. però vam veure signes positius de l'estil Luís Enrique com la pressió i la pujada dels laterals a l'atac. Bona impressió de Mathieu a l'eix de la defensa i de Rakitic. No va debutar el porter Claudio Bravo, que si que ho farà dmecres a Ginebra amb el Nàpols. A la porteria dissabte hi va ser Marc André ter Stegen, que va tenir més feina que en el primer test de pretemporada a Huelva i va fer servir les mans. Va mostrar seguretat. Xavi, va demostrar que encara és vàlid en el Barça i es va posar l'equip a l'esquena. També va ser l'autor del gol blaugrana, com hem dit de penal
Abans l'Espanyol va jugar un amistós a Palamós, la nova llar del Llagostera a Segona, amb l'equip d'Oriol Alsina i entrenat per Santi Castillejos. Victòria per 2-1 en un matx interessant. I el Madrid també va jugar un amistós amb el Manchester United en la seva gira americana i el va perdre. Era l'últim test de la pretemporada abans d'arribar a la Supercopa europea del dia 12 amb el Sevilla a Glasgow. I amb un balanç lamentable. 0 victòries. Això si, havent fitxat ja a la competència d'Iker Casillas: el porter de Costa Rica i del Llevant, Keylor Navas
Els equips ja es posen a punt de cara a la nova temporada. Els d'aquí i els de més enllà. com l'Arsenal i el debut d'Alexis Sanchez en la victòria davant el Benfica.
Per cert ja tenim futbol ofícial. A Pequín, en aquesta moda estranya de jugar Supercopes nacionals a on Jesucrist va perdre el nord i Buda pes, el PSG amb dos golassos d'Zlatan Ibrahimovic es va endu la Supercopa francesa en derrotar al Guingamp 2-0
Notícies al món del bàsquet. Bones notícies pel Bàsquet Manresa ja que ha fitxat al gran Pedro Martínez a la banqueta. El badaloní torna a la banqueta del Nou Congost després de l'etapa de 1991 a 1994. Al Barça esperna amb candaletes l'arribada de Tibor Pleiss, l'alemany del Caja Laboral.
I en ciclisme, dissabte, Alejandro Valverde va guanyar la Clàssica de Sant Sebastià per davant de l'holandès Bauke Mollema , el Purito Rodríguez i Mikel Nieve. Aquesta mítica prova ciclista, és juntament amb la Volta a Burgos, la prèvia de la Vuelta a Espanya que comença el 26 d'agost. Va passar el mateix dia que es va reobrir, 10 anys després de la seva mort, el judici per conèixer com va morir Marco Pantani. Recordem que el ciclista italià, guanyador de Tour i Giro va morir per sobredosi de cocaïn, que segons el jutge, podria haver estat obligat a prendre's. Per tant parlariem d'un assassinat.
Cap de setmana tranquil, on les notícies van venir de Niça.

00Mallet, Llicència per a tornar

Badalona reviu la il·lusió a través de la seva icona més representativa: el bàsquet i la Penya. No, no tornarà a jugar a Europa i dificlment aquest any aixecarà algun títol.
La il·lusió ni tant sols ve pel I Torneig Ciutat de Badalona que se celebrarà just abans del Mundial de setembre al Palau Olímpic que disputaran Espanya, Ucraïna, Croàcia i Mèxic.
La il·lusió ve per un retorn. Demond Mallet torna a la Penya 6 anys després. I els badalonins basquetboleros sabem que el 2008 va ser un any orgàsmic pel Joventut. Iniciat amb la Lliga Catalana al Palau Blaugrana davant el Barça i el triple des de mig camp de Jan Jagla. Al febrer, a Vitòria va conquerir la Copa del Rei davant el Tau. I posteriorment a Turí, s'alça amb la Copa ULEB davant l'Akasvayu Girona.
Era la Penya de la doble RR. Rudy i Ricky que feien passos agagentats per ser on són ara: un a Madrid, previ pas per l'NBA; l'altre a l'NBA previ pas per BArcelona. I amb els Rudy, Ricky i Barton, ell. Demond Mallet. Des de la seva posició de 1, descarat, amb llançaments impossibles, bona visió de joc i bon treball defensiu va enamorar Badalona com ho van fer a èpoques no tant pretèrites com Corney Thompson o Mike Smith. Mallet era, i és un playmaker.
Ara, amb 36 anys torna a Badalona, el cosí més famós del famós Shaquille O'Neal: consagrat, veterà, expert, experimentat i amb bons números encara. Al Charleroi belga, on va quedar tercer a la Lliga va promediar 33 minuts i 18 punts. A Europa, on va jugar l'Eurocup va promediar 12 punts en 32 minuts de mitjana.
Si, és cert ve de la Lliga belga, que segurament el més semblant al bàsquet que han vist deu ser un gofre. Però no deixa de ser el mateix esport que es juga aquí a Catalunya i a l'ACB. I Mallet és i sempre serà un bon fitxatge. Els seus números baixaran i segurament el seu rol serà d'impuls a les joves promeses del planter verdinegre que pugen amb força.
Però si per alguna cosa el retorn de mallet ha encigalat el personal de Badalona és pel seu carisma: el de posar-se el 00 a la samarreta i la seva simpatia dins i fora dels parquets. Torna Mallet. Torna Mallet i també torna Sergi Vidal, el base de Badalona torna a casa després de la seva llarga estada sobretot a Vitòria, i també a Madrid i a Màlaga.
00Mallet, Llicència per a tornar. Ben tornat mestre. Ben tornat Sergi