dimarts, 30 de setembre del 2014

Cluedo blaugrana

L'assassí torna a l'escenari del crim. Un tòpic suat de les novel·les de misteri. Igual que allò que el majordom és l'assassí. El que no és tant suat és que la víctima torni al lloc de l'assassinat, sense saber qui el va matar.
Us demano que retorneu a la infància, traieu la pols del traster i juguem junts al Cluedo. Al Cluedo blaugrana.
L'escenari del crim és París, on fa dos anys va començar l'annus horribilis de Messi, el mort del joc. En eliminatòria de quarts de Champions, al Parc dels Prínceps, Messi es va trencar. El què havia d'aparentar una lesió lleu, el va fer parar fins al final de temporada. Amb Tata Martino, en principi recuperat, el Leo ja no va ser el de sempre.
En marxar el Tata i amb l'arribada de Luís Enrique, l'argení va ressucitar. Ha tornat amb força, malgrat que les seves últimes actuacions no han estat força brillants.
Messi, torna avui a l'escenari on el van matar. A les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, PSG-Barça, segona jornada de la lligueta de la Champions.
Però qui va matar a Messi fa dos anys. Només va ser la lesió? Va ser Zlatan Ibrahimovic, el suec genial de futbol i nefast de cap que li va fer budú o pitjor una patada estil karateka que cap tele va veure? L'autocomplaença d'un Leo que sense el gurú Guardiola es va deixar anar? O la mala sort?
Aquest és el joc que molts encara avui intenten desxifrar, en aquest Cluedo blaugrana. Mentrestant, Messi s'ha refet, o espero que les bones sensacions d'inici de temporada i el seu retorn al somiure no siguin miratges.
Avui, contra el PSG, l'homòleg parisenc de l'emirat qatarí, que comparteix més que patrocinador amb el Barcelona, té l'oportunitat de redimir-se. Tant Messi com el Barça, que vol guanyar per seguir manant en el grup F de la Copa d'Europa. No serà fàcil. Tant sigui amb Bravo o Ter Stegen a la porteria. El PSG té la necessitat imperiosa de guanyar per no despenjar-se dels dos primers llocs que donen accés als vuitens, després de l'empat a 1 amb l'Ajax de la primera jornada. I ho farà amb dos baixes sensibles: la del propi Zlatan i la de Thiago Silva, dos dels puntals de l'equip.
Prepareu-vos per veure un dels millors partits que es poden veure ara a Europa, i el partit estrella de la jornada europea. I si trobeu qui va matar a Messi el 2013, al Parc dels Prínceps, aviseu. Aquesta nit, comença una nova partida del Cluedo blaugrana

dilluns, 29 de setembre del 2014

400 motius per acomiadar setembre

L'últim cap de setmana de setembre ens deixa una consulta que es firma dissabte i que el TC s'afanyarà, a anul·lar-la per tocar els escrots al poble català, inclòs al badaloní, que, per alegria de molts dels seus vilatans (incloent servidor) va dir si al 9N.
Mentrestant els esportitses van treballar, com fan sempre en els cap de setmana, per alegrar a uns i a emprenyar a altres.
Als seguidors del Barça els van alegrar amb la victòria al Camp Nou, davant del Granada 6-0 amb una exhibició de Neymar, autor d'un Hat Trick i amb el gol 400 (i 401) com a professional del futbol amb només 27 anys (359 amb el Barça i 42 amb Argentina). La mateixa alegria dels madridistes que van vèncer al Vilarreal o als colchoneros que van derrotar al Sevilla. Els seguidors de l'Espanyol van acabar emprenyats després que els pericos només traiessin un empat al camp del Còrdova a domicili.
Per cert, a Can Barça entre tants afers judicials, se'n tanca un. Divendres el jutge Ruz va refusar imputar al President Josep Maria Bartomeu i al vicepresident econòmic Javier Faus pel pressumpte frau en el fitxatge de Neymar, en la querella que va presentar el soci Jordi Cases.
A Segona mitja alegria pels fans del Barça B amb l'empat a Mallorca, tristesa pel Llagostera - Costa Brava (nova denominació de la UE Llagostera després de l'assamblea extraordinària de dijous passat), que va perdre amb el Saragossa, el Girona, content per l'esforç va empatar al camp del Numància i el Sabadell que va perdre a Vitòria, el camp de l'Alabés.
Alegria pels fans del bàsquet que després del descans després del Mundial han vist com els llums de la Lliga ACB Endesa s'han obert ja amb la disputa de la Supercopa, precisament a Vitòria. El Barça que va apallissar als amfitrions del Baskonia a les semis va amb el Madrid (guanyador a les semis amb el València) a la final, el primer títol de la temporada basquetbolística.
També s'han obert els llums de la Champions d'handbol. El Barça va guanyar al Alingsas suec a domicili
Més finals. La de la Copa Continental d'hoquei. En el partit de tornada, el Noia va guanyar al Barça al Palau Blaugrana, a domicili, a la tanda de penals després del 3-3 al final del partit i la pròrroga. Els de l'Anoia campions de la Supercopa europea 25 anys després.
I qui va estar content també van ser els seguidors espanyols i concretament aragonesos de les motos. I és que al circuït de Motorland es va celebrar una prova més del Mundial de motos, en el GP de l'Aragó. Un GP condicionat per la pluja i que va fer que Marc Màrquez sumés la segons caiguda de la temporada per, quan en el moment d'aparèixer la pluja, no va voler canviar la moto preparada per pluja. Victòries a Moto 3 de Romano fenati amb Àlex Marquez segon; a Moto 2 de Maverick Viñales amb Tito Rabat segon i a Moto GP triomf de Jorge Lorenzo amb Aleix Espargaró al darrere.
El polonès Michal Kwiatkowski es va proclamar campió del món de ciclisme després de guanyar la prova en ruta del Mundial de Ponferrada. Dijous va ser el britànic Bradley Wiggins que va guanyar la prova contrarrellotge.
A la Piscina Pere Serrat de Barcelona, el Sabadell femení va guanyar la Supercopa espanyola de waterpolo en superar al Mataró a la final al Mataró, i el Sant Andreu, l'amfitrió, va donar la sorpresa en derrotar al totpoderós Atlètic Barceloneta en homes, en la setmana que es va saber que el Palau Sant Jordi acollirà el 24 de novembre, les finals de la Supercopa europea tant masculina amb el Barceloneta (campió d'Europa), com femenina amb el propi Sabadell (també campió d'Europa)
Finalment Europa va als EUA a la Ryder Cup de golf, disputada a Gleneagles, a Escòcia
Adeu setembre, hola octubre. L'esport ha apagat el setembre per encendre els llums de l'ACB de bàsquet.

divendres, 26 de setembre del 2014

El primer petó

El primer pas, la primera paraula, el primer dia d'escola, el primer petó... Els primers moments a la vida sempre són especials. Ni bons ni dolents. Especials perquè són primers i únics. Aquest diumenge en veure'm un. Un primer moment molt especial per a molts. Per sort no per a tots, però per la gran majoria si. Deu anys són molts anys. Aquest 28 de setembre La Plana es vestirà de gala per consumar el primer petó entre el Sènior A del Círcol Catòlic i la Copa Catalunya en 10 anys. No sé si serà dolç, amarg, amb llengua o sense o de peŀlícula. Però serà especial i serà el primer a casa nostra, com a local i amb la Parròquia al costat dels cracs de Francesc Castellet. La setmana passada a Esparreguera ja va ser històrica, en ser la jornada de debut a la Divisió d'honor del bàsquet català, i més amb victòria, però la visita de l'Horta al Santuari de la Parròquia Círcol, a La Plana, ha de ser memorable, inoblidable, màgica. 28*30 m2 d'història disfressat de parquet de bàsquet amb 5 homes de blanc i 5 de blau en calça curta, dues banquetes, suplents, tècnics i delegats. I al voltant, vosaltres, el públic, la fidel Parròquia que no vau fallar en els dos ascensos consecutius previs a on estem ara, en els dies dels grans derbis, en les permanències, en els partits a Preferent i a nivells D. En les bones i a les dolentes.Sou fidels a uns colors, al blanc Círcol, a tots, des de Premini al Sènior, de nens a nenes i d'homes a dones. Diumenge farem història a La Plana. I vosaltres sereu testimonis del primer petó. El més especial. Potser el partennaire de demà passat no serà el més atractiu comptant que per endavant tenim 6 derbis (3 com a local), Natzaret, Sampep i Minguella, i dos Clàssics amb UBSA. Sé que diumenge no fallareu en el primer partit a casa davant la Dama Copa del Sènior A masculí com sé que el diumenge següent estareu presents en el retrobament del Sènior femení amb la Dama Lliga, dos anys després. Serà un altre petó romàntic i emotiu.
Acompanyeu al Círcol, al Sènior A masculí al primer petó a casa del club a la Regal Copa Catalunya després de 10 anys. Serà especial i inoblidable. Ompliu La Plana a vessar com sempre. Feu-ho per vosaltres i per l'Alfredo, el Joel, l'Àlex, l'Enric, el Toni, el Quim, l'Andreu, el Xesco, el Martí, el Pau, el Roger i el Raül. I pel Cesc, el Santi i la Sandra. Pel Círcol, per la història, pel primer de molts petons que vindran al Santuari. Aquest diumenge 28 a les 17:45 a La Plana Sènior A masculí - Horta, segona jornada de Lliga a la Copa Catalunya.

PostData: Primera victòria de l'Espanyol en Lliga al derrotar 2-0 al Getafe ahir a Cornellà-El Prat

dijous, 25 de setembre del 2014

Luís Suarez 1 - Barça 0

Luís Suarez i el primer equip del Barça. Conceptes commutatius i associatius que ahir es van divergir per protagonitzar el dia a Can Barça.
Com el dia de l'Apoel. Com el dia del Llevant. El Màlaga - Barça fou una calca dels dos partits pretèrits. Amb l'afegit que el terreny de joc d'ahir era un camp de patates.
El Barça va voler però no va poder en una primera part on va tenir la possessió però va jugar a handbol. La defensa tancada i ben ordenada impossibilitava obrir la muralla. No és fàcil en cap equip superar un catenaccio italià, xipriota o malagueny. Però esperàvem més per la qualitat dels jugadors blaugranes, un onze a La Rosaleda on hi va entrar per primer cop, el famós Douglas, l'home brasiler fitxat per 6 kilos i que la millor referència que es té és que de tant en tant juga a futbol, intrascendent ahir. Només Messi, grís, ahir, en sintonia de l'equip, va desestabilitzar l'entremat defensiu un cop i sense èxit.
A la segona part, més del mateix fins i tot una sortida més valenta dels andalusos que van sortir a pressionar la bola des de ben amunt, oferint espais que en comptades ocasions van poder aprofitar els jugadors del Barça, com en una rematada de Bartra als núvols i que ens van donar algun ensurt a la porta de Bravo.
Munir i Sandro van sortir de refresc des de la banqueta per obrir la llauna. I a la primera ho van intentar. Però res. Ahir la Mercè va decidir que un dels seus devots iŀlustres de la ciutat sortís de Màlaga amb un punt i amb un rosco de gols
Qui si va marcar, juntament amb els del fílial va ser Luís Suarez. Mai un amistós Barça B - Indonèsia Sub19 havia generat tanta espectació. El fet que jugués Suarez, que recordeu fins el 24 d'octubre no pot jugar partits oficials, va fer que el matx, amb triomf blaugrana es transmetés a l'altre punta del planeta. L'uruguaià va fer un dels gols dels del Barça B,  on també va marcar Thomas Vermaelen que s'està recuperant de la lesió que pateix des del final de temporada a l'Arsenal.
Al final a La Rosaleda Màlaga 0 - Barça 0. 0 xuts, ergo 0 gols.  Bravo imbatut, però el Barça ja no és líder en solitari. És compartit amb el Sevilla. Pas enrere o millor frenada en sec a l'evolució ascendent del conjunt de Luís Enrique. Ha perdut els primers dos punts de la temporada. El dia que Suarez va marcar el primer gol amb la samarreta del Barça. Així doncs, ahir dijous, Luis Suarez 1 - Barça 1.

dimecres, 24 de setembre del 2014

Futbol sense estrelles

Luis Enrique estarà content avui. Hi ha futbol i no hi haurà estrelles ni musiqueta.
No és Champions. És Lliga en jornada intersetmanal. En aquest Tour per les costes del litoral espanyol que la setmana passada els va portar a València al camp del Llevant, diumenge, avui anem a la Costa del Sol a Màlaga.
D'acord no és San Siro ni Old Trafford, però aquest partit és tant important com qualsevol amb estrelles i música.
És la Rosaleda i el Màlaga que va destapar les ires de l'espanyolisme amb l'arbitratge, dissabte passat, el de Kameni, i el d'Amrabat o Roque Santa Cruz. I és l'11è classificat de la Lliga. A la banqueta, Javi Gracia, el tècnic que va dur Osasuna de pet a Segona A, l'any passat, o l'Almeria a Primera en fa 3
Tornarà el clàssic pols Lucho-periodistes per veure si els que fan pronòstics sobre l'alineació la poden clavar. Munir estarà convocat? Serà titular? Bravo o Ter Stegen? La lluita per un lloc ha de ser comparable a la lluita per un tros de carn entre dues lleones.
El Barça tancarà la jornada de dimecres de Lliga en aquesta hora tant fastigosa, esperant sumar victòria i seguir amb la imbatibilitat a la porteria. 4 jornades, 12 gols anotats, 0 gols encaixats
Avui a les 22:00, des de les 19:00 a Rac1, futbol sense estrelles, en la cinquena jornada de Lliga. Màlaga - Barça, per obrir la festa de la Mercè. Luís Enrique avui estarà content. Esperem que a la nit acabi igual

PostData 1: El Madrid va obrir foc a la jornada guanyant a l'Elx. Avui torn per l'Atlètic de Madrid que ha de guanyar a Almeria com sigui per no despenjar-se de la part alta de la classificació

PostData 2: No entraré a valorar si Gala León està tècnicament preparada per ser seleccionadora de l'equip espanyol de la Copa Davis. Personatge per molts desconegut, era fins fa poc Directora esportiva de la Federació. Amb l'adeu de Carles Moyà s'hi ha posat impectore. El que si m'agradaria comentar breument són les reaccions suscitades al fet que una dona es posi al capdavant del tennis masculí. En unes declaracions a RNE, l'entrenador de Rafa Nadal, els seu tiet Toni va dir que és estrany que una dona es posi en un vestuari d'homes. Les declaracions són per mi na pixada fora de test. Jutgem-la per la seva manera de veure el tennis i com gestiona el tennis. De moment diu que no coneix el circuït masculí. Doncs anem bñe. Sincerament no coneixia aquesta persona, que diuen que només va guanyar un títol i per posar a algú amb més solera es podria posar a Arantxa Sanchez Vicario o Conchita Martinez.

PostData 3: La Supercopa Catalunya de futbol que s'havia de celebrar el 29 d'octubre a Girona entre Barça i Espanyol està en risc perill de no celebrar-se per la negativa dels pericos a anar si els blaugranes no hi van amb almenys 7 jugadors del primer equip. Doncs ja se la poden confitar. No interessa a ningú, i per molt que porti el nom del país fa nosa jugar-la. Que l'eliminin, o que la posin com a colofó final de la temporada.

dimarts, 23 de setembre del 2014

L'Espanyol diu prou

En 4 jornades de Lliga que portem, l'Espanyol ha sumat només 2 punts dels 12 possibles. L'estrena de Sergio Gonzalez a la banqueta del primer equip blanquiblau no ha estat ni molt menys bona. A la pretemporada ja es va veure que la cosa no rutllava. La derrota contra l'Olot o l'empat contra el Raja de Casablanca són bons exemples.
Només dur dos empats, el de l'Almeria i el de dissabte amb el polèmic final amb el Màlaga. Arran de la falta que, en opinió perica no era, i que va significa l'empat malacità, es va destapar la caixa dels trons. S'ha obert la veda.
Sergio Gonzalez va explotar contra l'arbitratge, en públic. Ja no va aguantar més. Ell i l'espanyolisme.
El joc de l'Espanyol no és brillant. Ha canviat el sistema de joc i aposta ara per anar més a l'atac deixant forats a la defensa, per les contres. El joc no és bo i ni molt menys es mereix estar en posicions molt altes. I a sobre té mala sort.
Dissabte en el millor partit de la temporada, i quan estava a punt de celebrar la primera victòria, un xut de falta va espatllar la festa. L'ase dels cops va ser l'àrbitre del partit, Iglesias Villanueva, que es va menjar la frustració del dia, de tècnics i jugadors i de futurs mals arbitratges.
L'Espanyol no callarà i denunciarà tota actuació arbitral que es consideri injusta i perjudicial. Si cal deixar de volta i mitja el col·lectiu de negres ho farà. Cert, que històricament, l'Espanyol com a tots els equips "petits" han tingut arbitratges perjudicials i més contra equips "grans".
Ho trobo molt bé. Estic fart que la gent calli quan creu que les coses no han estat correctes per por a sancions o crítiques. Ara que aquest escut te'l puc comprar en dies com el de dissabte on l'Espanyol va mereixer absolutament més que un empat al minut 93 de falta, per mi rigurosa. Però no servirà quan la situació de l'equip es mantingui com fins ara on el bon joc brilla per la absència i aquest sistema d'atac no acaba de fluïr. Pensar en Europa és una bestiesa ja. I ja cal que s'espavili per no pensar amb un derbi amb el Llagostera l'any que ve a Segona. El que compta són els resultats i els gols. I ara amb 2 punts de 12 possibles, poca cosa es pot fer.
Deia Sergio, que si no fos un entrenador novell i sigués un altres, ningú li qüestionaria el càrrec ni el cap. Discrpo. Amb 2 punts de 12 possibles, fins i tot al tècnic campió de la Champions seria qüestionat. I no fa massa a Carlo Ancelotti, el tècnic del Madrid va veure com li tremolava la cadira, mig any després d'alçar a Décima. Després del 2-8 amb el Dépor, Carletto torna a estar al paradís. I és que els gols són la salsa del futbol.
L'Espanyol diu prou als àrbitres. I esperem que d'aquí poc digui prou als empats i a les derrotes. Dijous toca guanyar al Getafe

dilluns, 22 de setembre del 2014

I el món continua girant

El Barça va apallissar al Llevant 0-5 en la quarta jornada de Lliga i manté el liderat de la competició, gràcies a un Leo Messi fent de Magic Johnson perquè se n'aprofitin la resta. Neymar, Pedro, Sandro, Rakitic (amb un míssil terra-aire) i el propi Leo van destrossar al conjunt granota. L'Espanyol va veure com el Màlaga li empatava in extremis dissabte i com l'arbitre xiulava la falta prèvia al gol andalús que segons els pericos no era. I ja se m'han cansat. L'emprenyada contra el coŀlegiat és tal que ja no callaran més les injustícies del de negre. D'altra banda, el Madrid també va golejar, aquest cas al Deportivo 2-8 i l'Atlètic va empatar amb el Celta. I el món continua girant.
A Segona, vam tenir derbi català a Segona entre el Barça B i el Llagostera. Victòria del conjunt gironí per la mínima. El Girona va perdre amb el Betis i el Sabadell va vèncer a la Ponferrada. I el món continua girant.
Fins la setmana que ve no tindrem bàsquet, amb la disputa de la Supercopa ACB a Vitòria. Però si tenim Copa Continental, l'estrena de la temporada europea a l'hoquei patins. En el partit d'anada disputat a l'Ateneu de Sant Sadurní, Noia i Barça van empatar a 0. La setmana que ve la tornada al Palau, buscant el Supercampió del continent. Paral·lelament ha començat l'OK Lliga. I el món continua girant.
A Singapur, sota el cel nocturn del Marina Bay, han girat els pneumàtics dels bòlids de la F1. Victòria de malgrat l'aparició del cotxe de seguretat a meitat de cursa per un accident que va deixar el traçat ple de porqueria. La cursa va arrencar moguda ja que Nico Rosberg va haver de sortir des de boxes perquè no va poder arrencar el cotxe per problemes electrònics. Posteriorment es va haver de retirarI el món continua girant.
I a Ponferrada, han començat a els pedals del Mundial de ciclisme  amb la contrarellotge per equips de marques comercials que va guanyar el i que acabarà la setmana que ve amb la prova en ruta masculina d'elit. I el món continua girant.
A Escòcia, el Celtic va guanyar el Motherwell a la Premier del país, el Glasgow Rangers segueix jugant a futbol, i es continua fent el tercer temps als partits de rugbi. I el món continua girant.
Veieu com no passa res per demanar a la gent quin futur vol pel seu país? Si no va passa res dijous passat, tampoc passarà res el 9-N a Catalunya. El món continua girant. L'esportiu també.

divendres, 19 de setembre del 2014

Barça vs Barça

El Barça va bé. Les coses van com han d'anar. La teoria dels vasos comunicants es confirma. aixo va bé. A la gespa, tot rutlla en l'equip de Luís Enrique: la piloteta entra on ha d'entrar i la piloteta no entra a on no ha d'entrar. Messi meravella i Munir reclama a crits un lloc en la història.
Fora de la gespa hi ha el merder. Aquest cas, el merder de la llotja el trobem a la Ciutat de la Justícia on el Barça es llença els plats pel cap contra el Barça.
M'hi he resistit, perquè m'agrada parlar de futbol i no de números ni baralles idiotes, absurdes i que fan mal a la institució. I més si es barallen entre ells mateixos.
Com sabeu s'ha celebrat aquesta setmana el judici de l'acció de responsabilitat social contra la Junta de Joan Laporta, que va aprovar al seu dia, la Junta Sandro Rosell.
El què ha passat als jutjats és tant surrealista com el propi Barcelona. El laportisme i el rossellisme matant-se amb els advocats fent d'escuts antibales, o no.
Uns, Rosell, parlen de que es van trobar el club en fallida tècnica. Els altres, Laporta, diuen que no es pot trobar un club en fallida tècnica i que un banc els concedeixi un crèdit.
Les baralles inclouen cops de carxofa i polles blaugranes (polla com a animal no com a membre genital masculí). No és broma. En referència als famosos terrenys de Viladecans, Rosell va dir que els van intentar vendre, però que el seu valor era tant pobre, que fins i tot un pagès es va oferir a comprar-los per plantar carxofes.
La rematada final va ser ahir, Artur Amich, l'auditor de Deloitte, l'empresa que va revisar els comptes de l'era Laporta que va dir que en cap cas van obligar al Barça a reformular els comptes com va fer Rosell. També van parlar del contracte televisiu amb Sogecable i els deutes generats amb aquest operador televisiu, quan es va acabar el contracte, abans de fer un de nou amb Mediapro..
Velles disputes, velles castanyes i retorns de personatges estranys com Joan Oliver, l'antic Director General del Barça en l'època Laporta, que va dir que abans de marxar tenien firmat un contracte amb una empresa per tacar la samarreta d'entrenament per 17 kilos, però que Rosell i companyia el va rebutjar per mantenir la puresa de la samarra... fins que després ell ja en va firmar un després.
El concepte amb què més he alucinat durant el judici, que es va acabar és el de les 3S. Com si parlessim de reciclatge, Javier Faus, l'actual vicepresident econòmic del club, en l'era Rosell/Bartomeu va dir que l'anterior Junta Laporta va voler carregar-se el club dinamitant els 3 pilars del club, Soci, Samarreta i Seccions (les 3S) pujant quotes, posar publicitat a la samarreta (cosa que ja va fer Rosell) i petar-se les seccions.
Castanya ve, castanya que torna, en una nova guerra dels mítics -ismes del barcelonisme. Si guanya el rosellisme obligarà al laportisme a pagar els 400 kilos de deute amb què la Junta Laporta va deixar abans de marxar.
Ens ho podrem prendre amb més o menys conya, amb truita de carxofa o reciclant S, però aquesta absurda batalla permanent fora del futbol és lamentable, i fa molt mal al club. A la gespa tot va bé i sembla que amb això el soci ja en té prou, però si la piloteta deixa d'entrar i comencem a girar el cap cap amunt, la fotrem ben grossa i tornaran haver-hi imatges tant lamentables, com el final de l'era Gaspart on els socis aporrejaven la porta del despatx del President per fotre'l fora.
Merders i merders a l'entorn de calers i deutes. Pagues tu o pagues tu. Tot fora del futbol, allò que el soci si que enten. Les altres coses l'hi fa mandra i por perquè no enten res
L'incendi ara és només rostolls, i es pot apagar amb gols. Però val més que segueixi entrant la piloteta. Perquè la batalla només sigui un nou joc d'-ismes.
Perquè en aquesta batalla, Barça vs Barça, hi perd el Barça segur.

dijous, 18 de setembre del 2014

Un partit més... entre estrelles

"Hi haurà musiqueta i estrelles però serà un partit més"
Luís Enrique a la prèvia del partit.

Efectivament. El Barça 1 - Apoel 0 només serà un partit més. No busqueu brillantor. No busqueu al millor Barça. Ni al millor Messi. Ni al millor res. Un partit ensopidíssim. Ni musiqueta ni estrelles. L'estrena de la Champions s'oblidarà ràpid.
El Barça no va ser brillant però va ser efectiu. Objectiu aconseguit. Victòria per la mínima i gràcies. Això si. Partit de somnífer, però a l'estil Lucho. Va estar bé a la pressió. Va recuperar bé la bola quan va convenir i va marcar un solitari gol, gràcies a Piqué. Un gol que val un liderat de grup, gràcies a l'empat a 1 del PSG i l'Ajax
Luís Enrique va sorprendre deixant a 5 titulars d'una final de Champions com Busquets o Alba.
El que no va sorprendre és com vam pecar en dir que l'Apoel seria una mare. A molts se'ns va atravessar el sopar veient com Ter Stegen, titular ahir, fent bona actuació, va treure alguna bola perillosa.
Bon debut d'un altre perla del planter com Sergi Samper al mig fent de Busi al costat d'un Xavi que va tornar a jugar i acumula un altre partit.
Gol, partit fluix i victòria del Barça a l'estrena europea. I gràcies. Un partit més 

PostChampions: Porto 6 - BATE 0, victòria del Bayern de Pep 1-0 davant el City de Txiqui Begiristain en el duel d'exblaugranes, i empat a 0 en la reentreé europea de l'Athlètic de Bilbao.

dimecres, 17 de setembre del 2014

El Nou

Tres vells coneguts i un nou en el pis H, del Carrer Lliga de Campions. El que podria ser l'argument d'una nova temporada de "Friends" o de la més nostrada Plats Bruts, és la història d'aquest primers mesos del Barça a la Lliga de Campions, fins que s'acabi la fase de grups.
Barça, PSG i Ajax, tres coneguts i a més recents. El paper de Nou en aquesta sèrie, que ja veurem si serà una sit-com o un drama, estil Breaking Bad, on ens haurem de tallar les venes si perdem, és l'Apoel de Nicòsia xipriota.
Nou, perquè serà la primera vegada que el Barça s'enfrontarà amb aquest equip. Ho farà avui, al Camp Nou, en l'estrema de la competició europea. I nou, o relativament, perquè Xipre no seria precisament una destinació clàssica del barcelonisme. De fet serà el tercer enfrontament entre blaugranes i un equip xipriota en tota la història. El primer va ser en l'època Maradona, el 1983 en partit amb el Limassol. L'altre és més recent, va ser el 1996 amb el AEK Làrnaca. Totes dues eliminatòries es van resoldre favorablement. Però això és història.
La realitat és que avui, el Barça es torna a enfrontar a un equip xipriota, el de la capital. Més enllà de l'exotisme que podrem imaginar en pensar amb Xipre, un país a l'extrem oriental del mar Mediterrani, i més propi als iogurts grecs que a la crema catalana, compte perquè l'Apoel és un clàssic recent de la Champions i va donar la sorpresa l'any 2012 en arribar a quarts de finald e la competició on va caure amb el Madrid.
L'Apoel és un equip de Xipre, però podria ser una colònia portuguesa, ja que fins a 8 components són d'aquest país o parlen la llengua de Saramago o el poeta Mourinho. Atenció amb el mig Vinicius o la referència atacant Tiago Gomes, Sheridan o Manduca.
I en aquest equip també hi ha un excomponent de la Masia del Barcelona: el porter Urko Pardo, el porter que quan estava a punt de donar el salt al filial, es va trencar els creuats i va haver de buscar-se la vida, entre altres equips al Sabadell.
Així doncs, un Barça llançat a la Lliga, arrenca avui l'aventura europea amb l'Apoel a casa, i "on fire". Messi ha renescut. Neymar sembla haver agafat de què va la pel·lícula i ja és decisiu, Munir empeny amb força, Rakitic cada cop es fa més gran i estimat i tot va rodat, mentre a la casa blanca, tot va pel pedregar.
Aquesta nit a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, torna la Champions. El camí cap cap a Berlín arrenca amb "El Nou", d'aquesta colla d''amics del Pis H del Carrer Lliga de Campions

PostChampions: El Madrid va guanyar al Basilea 5-1 i l'Atlètic de Madrid va perdre 3-2 casa de l'Olympiakos grec

PostData: Juan Antonio Orenga no ha aguantat la pressió i ha dimitit com a seleccionador espanyol de bàsquet després del desastre del Mundial jugat a casa

dimarts, 16 de setembre del 2014

Europressió

El Madrid té la Décima i ja té marcada en foc la pressió per la undécima. Però res a veure la pressió del campió amb la resta dels favorits a guanyar la Champions de Berlín del 6 de juny. La defensa començarà molt coixa. Amb només 3 punts a la Lliga i després de perdre dissabte el derbi madrileny de Lliga amb l'Atlètic
El Bayern del Pep li falta l'orelluda per ser perfecte. El Pep ho ha guanyat tot a Alemanya i al món. però li falta conquerir a Europa. I fer-ho a l'actual capital del continent, on mana més Angela Merkel que els eurodiputats de Brusel·les, seria un bon escenari per aconseguir-ho.
José Mourinho té la pressió de guanyar la Champions amb el Chelsea. És el seu somni eròtic. Ho va fer amb el Porto i per això el van fitxar el 2004. No ho va aconseguir i va marxar a Itàlia el 2008 on va sucar al 2010 abans de marxar al Bernabeu on a part d'acabar de ser odiat per a tothom no va guanyar la Décima. va ser marxar i fer-ho Carlo Ancelotti. L'any passat torna al Chelsea on va anar per primer cp per guanyar la Champions i no ho va fer. Torna per redimir-se i l'any passat cau davant l'Atlètic de Madrid a semis. Aquest any no li perdonaran un nou fiasco.
L'Atlètic de Madrid ja no és el pupes. És el sotscampió d'Europa i li recau la pressió de fer un altre gran any a Europa. Ja no cola el vestit de xai i aniran a per un llop que ha començat la temporada de manera estranya, això si amb una Supercopa espanyola guanyada a l'etern rival blanc.
El PSG francès continua sent fastigosament ric, com el Mònaco, l'altre acompanyant gal a la Champions, però ric en calers i no en títols. Un equipàs amb Ibrahimovic o Marquinhos, ja va sent hora d'aixecar alguna cosa més que talonaris. També a Europa. Aquetsa és la pressió que té a sobre. Quelcom similar passa a l'altre cantó del Canal de la Mànega, a Manchester, amb el City, ja que el United no tocarà Europa aquest any, i amb el pas que va, pinta que el que ve tampoc. Van Gaal està fent una destrossa meravellosa a Old Trafford.
I la Juve, tindrà la pressió de conduïr tot Itàlia a conquerir una Orelluda que fa temps que no toca.
L'Athlètic de Bilbao tampoc té cap pressió. És l'equip de la il·lusió del nou San Mamés que estrena catifa europea després de 16 anys de la última participació dels bascos a la Champions, al vell San Mamés, clar
Ludogorets bulgar (mític per l'improvisat "porter" Moti, que va eliminar a l'Steaua de Bucarest a la tanda de penals de la fase prèvia), Malmoe, Maribor o Basilea, els convidats de pedra dels grans d'Europa i que completen els 32 equips que configuren la Champions 2014-2015. Cap pressió. Jugar a futbol. Fer-ho mitjanament bé perque els seus cracs es puguin llaurar un futur en lligues més potents i no tant exòtiques.
I el Barça? Doncs, evidentment que és un dels favorits per aixecar la Champions. Fins i tot si el Palamós tingués a Leo Messi seria favorit a la Champions. Té un gran equip, que si vol, té gana i està ben getsionat des de la banqueta, cosa que estic segur que Luís Enrique fa de meravella, és claríssim candidat a la maneta de Champions. La pressió se la posen ells mateixos.
La pressió per aconseguir la Champions comença avui. La pressió de l'aficionat perquè gaudim del millor futbol europeu cada dos dimecres fins el 6 de juny arrenca avui. Comença la Champions. Comença l'Europressió per a l'Orelluda.

PostData 1: Perry Mason es torna a creuar a la vida del Barça. Ha començat el judici de l'acció social de responsabilitat contra la directiva de Joan Laporta, on si es falla a favor de l'actual Junta Bartomeu, Laporta i els seus hauran de pagar els deutes generats i les pèrdues al final del seu exercici. Un Barça contra Barça a la Ciutat de la justícia que no s'entén i fa mandra entendre-ho. Només sé que fa mal al club.

PostData 2: Barça i Espanyol han acordat que el 29 d'octubre es jugui a l'estadi de montilivi a Girona, la final de la Supercopa Catalana de futbol

dilluns, 15 de setembre del 2014

Les altres V

Després de la històrica V de l'11 de setenbre passat, el món de l'esport s'ha afegit aquest cap de setmana a les V. Unes V de victòria per alguns que implicaven D, de Derrota per altres i fins i tot E, d'empat en altres.
La primera V del cap de setmana la va llançar al món, el Barça d'handbol des de Qatar on va guanyar per segn any consecutiu, la SuperGlobe, el Mundial de clubs en derrotar al'Al Saad local, que havia donat la sorpresa en derrotar a semis al Flensburg alemany, el vigent campió d'Europa.
La V de la Diada es va traslladar en una altra magnítud diferent, però del mateix abast mundial al Camp Nou. En partit amb l'Athlètic de Bilbao, els blaugranes van jugar amb la samarreta de la senyera i el Camp Nou va fer un mosaic commemoratiu del Centenari. Sumeu-li que els bascos van jugar amb la segona, de color verd recordant la Ikurriña. Aquest duel simbòlic Senyera - Ikurriña va acabar amb triomf blaugrana, després d'una gran segona part de l'equip amb el triumvirat Messi (assistent), Neymar (bigolejador), Munir (el futur crac)
A Madrid, també va haver-hi derbi madrileny, entre el Reial Madrid i l'Atlètic al Bernabeu, el setè en el que duem de 2014. Els colchoneros van derrotar als blancs, que en aquest inici de Lliga només ha sumat 3 punts, els de la jornada inicial amb el Còrdova. I una altra imatge, la d'alguns aficionats del Bernabeu, pancartainclosa, demanant la dimissió de Florentino Perez, mesos després de la Décima
A València, l'Espanyol va perdre amb el conjunt che clarament.
A Segona, el Barça B va guanyar al camp de l'Alabès, el Girona va empatar al Molinón, el camp de l'Sporting de Gijón, el Sabadell va treure un empat a Saragossa i el Llagostera va empatar amb l'Osasuna a casa, a Palamós i ja si amb públic.
Després de l'eliminació de la selecció espanyola del seu propi Mundial de Bàsquet a quarts de final davant França, els EUA, per si algú tenien dubtes, van tenir Via Lliure per alçar el senyal de la V de victòria en obtenir l'or en derrotar a la final de Madrid a Sèrbia. Una dada demolidora: el 67-41 de la mitja part del partit. Una autèntic recital sense paliatius on fins i tot els serbis es van apuntar a la festa americana fent jugades de cara a la galeria
A Misano, a San Marino, tres V es van veure al GP de motociclisme. La de la victòria d'Àlex Rins per davant d'Àlex Màrquez a Moto3, la de la victòria de Tito Rabat a Moto2 i la de Valentino Rossi a Moto GP. És la sorpresa de la jornada, ja que Marc Màrquez va caure quan anava segon perseguint el Dottore. Es va reincorporar en 20è lloc i en 16 voltes va remuntar 5 llocs per sumar un punt.
Santiago de Compostel·la marcava el Final del camí de la Vuelta Ciclista a Espanya, un final amb un altre clar simbolisme, amb la V final, d'Alberto Contador, nou maillot vermell de campió de la ronda espanyola. Dissabte va rematar la prova guanyant l'etapa decisiva al Port d'Ancares, a Galícia
A Reus, ha començat la tempòrada d'hoquei patins amb la Supercopa espanyola i la victòria del Barça que va derrotar a la final al Liceu, (4-5) amb un gol d'or a la pròrroga de Pablito Álvarez. L'amfitrió, Reus i el Vendrell van caure a les semis davant blaugranes i gallecs.
Ha començat la Lliga de Futbol sala amb victòries del Barça a la pista del Llevant i del Marfil Santa Coloma a casa, davant l'Askar Lugo
I Espanya ha perdut la plaça al grup Mundial de la Copa Davis de tennis en perdre l'eliminatòria de permanència amb el Brasil a territori carioca.
Finalment Oscar Pistorius, l'atleta sudafricà de les pròteis a les cames dominador absolut de les proves de velocitat paralímpiques i que va poder córrer uns Jocs Olímpics, va ser declarat culpable d'homicidi involuntari en l'assassinat de la seva nòvia, la model Reeva Steenkamp, la qual va confondre amb un lladre.
Les V també s'han manifestat i amb força aquest cap de setmana esportiu

divendres, 12 de setembre del 2014

Quatre barres i uns blaugrana

Si per alguna cosa s'ha relacionat el Barça com a institució és amb el país, amb Catalunya. El Barça és un dels grans ambaixadors, sinó el més gran de tots els representants il·lustres del país. No és exagerat. El Barça és tant català universal com Gaudí o Dalí i sempre s'ha trobat còmode amb el país i amb els simbolismes que representa. El Barça és també símbol universal de la catalanitat. No només per l'escut. És història.
El país sempre s'ha arrapenjat en el Barcelona pels seus propòsits. Primo de Rivera va clausurar el camp de les corts perquè en el seu moment la directivca del club va permetre la celebració d'un concert de l'Orfeó Català on es va tocar La Santa Espina.
Josep Suñol, il·lustre dirigent d'ERC i President del club al 1936 va ser assassinat pels feixistes a la Serra de Guadarrama.
El primer partit després de la mort de Franco va ser un Barça - Madrid i l'Estadi es va omplir de senyeres, com l'any 1979 a la final de la Recopa a Basilea, el primer gran desplaçament massiu d'aficionats catalans fora de les fronteres espanyoles després de la mort del dictador.
El Concert de Lluís Llach o el més recent de la Llibertat es van fer el Camp Nou. Pep Guardiola, pal i paller del barcelonisme ha manifestat sempre el seu catalanisme, fins i tot a la famosa roda de premsa del "Puto Amo" ("Nosaltres hem caigut moltes vegades, com equip i com a país, i ens hem aixecat i ho seguirem fent, tantes i tantes vegades. Mira, si és petit el país que des d'un campanar es veu el campanar veí. Imagina¡t si és petit")
Sense anar més lluny, el Barça va fer l'ofrena florar típica de cada 11 de setembre a Rafael de Casanova, va anar a l'acte de commemoració del Tricentenari al Born i va assistir a la inauguració del carrer Onze de Setembre, el carrer on esx troba la Ciutat Esportiva Joan Gamper
Ja ho veieu les mostres de la catalanitat del Barça com a institució. Per això m'extranya que el Barça amagui o no sigui clar en dir que s'adscriurà al famós Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i que diversos col·lectius blaugranes com "Manifest Blaugrana" o "Un Crit Valent" hagin demanat al club expressament que ho faci
Josep Maria Bartomeu diu que el Barça és un club català i que farà el que la majoria dle poble català digui. Ambigu. El Barça com a institució s'ha d'involucrar, si realment s'ho creu, en aquestes iniciatives, per tal que, el poble s'adhereixi. És una bona empenta per ell que una institució tant representativa i significativa pel país, que sempre s'ha manifestat a favor de les manifestacions catalanistes, s'enganxi a aquesta iniciatviva de la societat catalana a favor del Dret a decidir el futur de Catalunya.
És estrany això quan aquest dissabte, el Barça farà un mosaic commemoratiu del Tricentenari de l'11 de setembre, abans del Barça - Athlètic de Bilbao a les 16:00, i si no ho prohibeix l'àrbitre, que té la última potestat jugarà amb la samarreta de la senyera, com un gest simbòlic. L'Athlètic de Bilbao no tindrà inconvenient de jugar amb la segona, verda, semblant a la Ikurriña. Seria tot un duel cromàtic i ple de simbolisme entre dos pobles agermanats: Catalunya i Euskadi.
Sigui com sigui, no podria ser d'una altra manera, en plena commemoració de l'11 de setembre, i més en aquest any tant significatiu, el Barça no podria quedar al marge siguent protagonista, encara que sigui de la polèmica. Tant de bo, que s'adhereixi al Pacte Nacional pel Dret. El país, Catalunya, ho necessita

dijous, 11 de setembre del 2014

V de victòria

Carta oberta al poble català

Benvolgut compatriota.

Avui és el teu dia. Si t'estimes el país, que sé que té l'estimes. Si durant 300 anys has anat aguantant i aguantant, empassant-te gripaus i omplint el gotet, això t'interessa
Si, no cal que m'ho diguis. Ja fa anys que fem el mateix. Com vols que no siguem especials si, en dies com avui, fem festa i celebrem una derrota? Som únics i per això hem de ser independents.
Si t'estimes el país, avui has de fer la V, has de ser la V, la Bé baixa, res de Uves, la Bé baixa en forma de V.
300 anys després de Felip V, tu has de ser el General Villarroel, rafael de Casanova, Pep Guardiola, i Núria Feliu tot junts. Has d'alçar-te del sofà, deixar-te de festa i sortir a reivindicar la normalitat. No és normal que convisquim 300 anys amb un invasor que ens apunyala quan vol i que ens fel·laciona quan necessita ajuda. Som la locomotora de l'Estat Espanyol, i l'ase dels cops d'aquesta Espanya que ja no escolta, menys quan l'interessa.
Que els bombin així de clar, a aquesta Espanya intolerant. Al món de l'esport també som la locomotora d'Espanya. A la majoria d'esports hi ha representants catalans. Gairebé som únics en esports com waterpolo o tots els hoqueis. El bàsquet va entrar per Catalunya, el moviment olímpic va entrar per Catalunya, Samaranch era català, fatxa per interès però català. Som una potència de l'esport mundial. Som "españoles" quan guanyem i "catalanes" quan perdem. Ja ho veieu, fins i tot a les Espanyes, quan volen som independents. Els "campeones" molts cops son "campions" independentment que no siguin proclius a la independència. Pau Gasol o Mireia Belmonte no van precisament brandant la senyera. Però és igual. Aquí, a Catalunya, hi cabem tots. Normalitat
Aixeca't i fes-te sentir lliure. Ves a la V de la victòria. La V del Mundial B de Macao, el 2004, la del Korfbal, el futbol sala, el futbol australià, les bitlles, les curses de muntanya, o el rugby a XIII, seleccions reconegudes oficialment. I la V de la normalitat, com la de la imatge, un partit oficial, de fet, el partit pel tercer i quart lloc de l'Europeu d'Itàlia entre la selecció catalana i l'espanyola de tamborí (gràcies per l'enllaç i la foto Santi Rodríguez), un esport amb similituds al tennis o la pilota basca, on es colpeja una pilota amb una espècie de pandereta (el tamborí) i s'ha de fer passar per dalt d'una xarxa (perdoneu-me els fans del tamborí per les analogies i per haver explicat tant malament aquest esport).
Incís, al poble espanyol: Veieu com no passa res? Tot normal, i el món no s'ha acabat.
Reivindiqueu la normalitat. La normalitat d'un poble no independent que vol ser independent. L'anormalitat és la no-correspondència.
Explica a Madrid, què volem, quan i a on. I explica que imatges com aquesta no han de ser folklòriques, han de ser normals.
La veritable V de victòria serà quan amb normalitat podrem negociar la independència, parlar de tot, ser lliures i podrem compartir bandera olímpica amb els germans del poble espanyol.
Mentretant avui, de Diagonal a Glòries i de Gran Via a Glòries, la V és nostra. Lliure i catalana.
Bona Diada Catalans

Firmat

Un dels vostres

PostData 1: El 25 d'octubre a les 18:00, i amb Luís Suarez al camp, en el seu primer partit després de la sanció FIFA, es jugarà el Madrid - Barça de Lliga

PostData 2: Madrid - València i Barça - Baskonia, semis de la Supercopa ACB que es jugarà a Vitòria a partir del 26 de setembre.

PostData 3: L'Angolazo venia de França. Espanya 52 - França 65 als quarts de final del Mundial de bàsquet d'Espanya. L'amfitriona a casa i la generació del 99 s'acaba de la pitjor manera per la prepotència de tots: jugadors i tècnics que ja es veien aixecant la Copa des d'abans de començar el torneig

dimecres, 10 de setembre del 2014

Munir i les presses

"Si només porto 2 partits i un gol"
Munir, al seu entorn

Si Munir està al·lucinat amb el què està vivint amb la selecció espanyola, jo estic igual que ell. Al·lucinat i espantat.
El jugador no té cap culpa. I si en té, és perquè és un crac jugant a futbol amb un futur esplèndid, si ningú no ho espatlla. i aquest és el motiu de la meva preocupació.
Dilluns, l'hispano-marroquí va debutar amb la selecció espanyola absoluta, jugant 15 minuts, amb partit oficial al Ciutat de València, en el duel amb Macedònia, classificatori per l'Eurocopa de França del 2016.
La raó, i que ningú us digui el contrari, és perquè té doble nacionalitat i la RFEF s'ha assegurat que aquesta nova perla del seu futbol, no se'n vagi amb la selecció marroquina, i s'aprofiti el seu talent en benefici de la Roja. No busqueu sentiments: en aquest aspecte no n'hi ha.
El cas Munir recorda el cas Bojan, també del Barça. El de Linyola, té pare serbi, i quan va despuntar, la RFEF de futbol no va voler perdre temps i el va convocar amb l'absoluta per una costellada. El nano va estar tant nerviós pel debut, que es va posar malalt el mateix dia de partit i no va poder jugar ni un minut. Va haver d'esperar uns mesos per debutar en l'Espanya - Armènia del 2008: el seu primer, i últim partit amb la Roja. Finalment el rendiment de Bojan no va ser per tirar coets, com les seves actuacions amb les categories inferiors de Barça o Roja, demostraven.
Munir té totes les qualitats per triomfar. Com les que tenia Bojan. Però s'ha de cuidar, l'han de cuidar i ha de treballar molt, per fer-se un lloc al filial blaugrana, demostrar que és el millor, que el que va fer amb el juvenil l'any passat, clau en la consecució de la Youth League, la Champions juvenil, i si té sort aprofitar toa l'ocasió que Luís Enrique li doni al primer equip. El treball diari i la confiança dels tècnics del Barça li obriran les portes de la selecció pel seu futbol. Però és molt d'hora. És tant fàcil espatllar-ho, i dir que era massa jove i immadur...
Molts volem que Munir triomfi al primer equip, però, recordeu que és jugador del filial, i que està aprofitant molt bé la baixa de Luís Suarez per la famosa sanció FIFA. Quan torni Suarez ell ha d'estar amb el B per -curtir-se fer-se gran i entrar per la porta gran al primer equip.
Amb el primer equip del Barça va marcar 1 gol en 2 partits de Lliga, un excel·lent balanç per un noi de 18 anys que està aprofitant la seva ocasió.
En ser d'origen marroquí, la selecció espanyola vol assegurar qe si triomfa a nivell de club ho faci també a la seva selecció. Però correm massa. La necessitat no és futbolística, és patriota, de testosterona hispana amb Toro d'Osborne i penil de Jabugo. Si Munir es digués Perez Gonzalez i sigués de Torrelodones de pura cepa, aquest debat, ni aquest artícle haurien estat possibles. Almenys fins d'aquí un any.
Coses de la Coja i un sentiment propi de gent amb el cor de pedra i carregat de calers... i punyetes.

PostData: L'expilot de F1, Michael Schumacher que va patir un greu accident d'esquí a França a finals d'any va sortir de l'hospital després d'estar imgressat 254 dies, on va estar en coma. Ara seguirà lña seva recuperació a casa.

dimarts, 9 de setembre del 2014

La Mercedes no està bé

El titular no és cap diagnòstic mèdic, a no sé que els metges siguin una metàfora de directors d'escuderia de F1, a qui busquen solució als mal rotllos dels seus dos pilots.
Els resultats, aquest cop si enganyen. Els Mercedes dominen amb mà de ferro la F1, amb els seus dos pilots i segurament guanyaran el Mundial 2014. Però qui ho farà? Nico Rosberg o Lewis Hamilton? Ambdós, un més fred i calculador, l'altre un sang calenta es fumen clatellots fins i tot al carnet d'identitat, per molt que per les xarxes socials gairebé s'estimen gairebé de forma carnal.
Un Mundial de F1 que es pot torçar per l'escuderia de l'estrella si ambdós pilots segueixen sent ambiciosos (gran motiu per veure espectacle, gran disgust pels mecànics si un dels cotxes s'esparraca per voler anar massa envalentonat)
Totto Wolf i Niki Lauda, her capos de l'escuderia germànica, ja els ha cridat l'atenció. "Mateu-se si voleu, però aquí qui ha de guanyar ha de ser Mercedes. I si he de petar-me algú ho faré." La pela és la pela i a la F1 aquesta és una màxima imperial. Només Bernie Eclestone el cap màxim del Circ té potestat de fumar caliquenyos amb bitllets de 500 €. La resta d'escuderies han de treure quan més suc del paper moneda millor.
Daniel Ricciardo amb les victòries seguides a Hongria i Bèlgica ja va espantar a Mercedes que veu que el conte no s'ha acabat. El mana, però no s'ha acabat. La victòria de Hamilton a Monza, amb Rosberg i el seu error de frenada, només ha paliat i amagat el mal rotllo que hi ha.
En cap cas els alemanys volen repetir duels fratrícides d'equip que van acabar malament com el Carlos Reurterman - Alan Jones a Williams del 1981, que amb tot fet, el títol va caure a les mans de Nelson Piquet (pare) i el seu Brabham. Més recentment va ser la lluita dels McClaren de, oh sorpresa, Lewis Hamilton i Fernando Alonso, que a Brasil es van desturbar tant que el títol va anar a parar al Ferrari de Kimi Raikonne.
A Mercedes, tenen l'enemic a casa, el follonero del 2007. I li han parat o volen parar els peus. Guanyarà qui s'ho mereixi o el que a Wolff i Lauda els hi dongui la gana.
Tema sanjat i punto, que diria l'amic Joan? No. La polèmica tornarà ben aviat. Això mola, i el més important li mola a Bernei Eclestone. Recordeu. Polèmica = publicitat. Publi = Money.

PostData: El croat Marin Cilic va derrotar al nipó Kei Nishikori i es va endú l'Open USA, l'últim Grand Slam de la temporada de tennis, en la final més estranya i imprevisible de totes

dilluns, 8 de setembre del 2014

Els tifosi envaeixen el futbol

Gran Premio de Italia de F1 en el circuito de Monza. Imagen de ambiente en el momento del podio de los ganadoresAfortunadament el món de l'esport s'ha inventat altres recursos perquè el tocament escrutal que significa la incomprensible i innecessària aturada de la Lliga de Primera per les seleccions, no ens deixi orfes de viure la passió de l'esport al cap de setmana.
El futbol a Primera s'atura però no el de Segona. El Sabadell encadena el tercer partit consecutiu sense guanyar en caure amb el Numància. L'altre cara de la moneda és el Girona, líder de la categoria en vèncer al Tenerife. 3/3 en victòries. El Llagostera va perdre amb el Recreativo i el Barça B tancà jornada guanyant al Saragossa.
En bàsquet, el Mundial encara les rondes del KO amb les favorites,  l'amfitriona, Espanya i EUA de passeig militar a l'espera de l'enfrontament a la final.
Ha començat la Lliga ASOBAL d'handbol amb victòria del Barça amb l'Aragó i empat del Granollers a la pista del Villa Aranda. Els blaugrana van avançar la jornada dimecres a causa de la disputa de la SuperGlobe, el Mundial de Clubs al Qatar, que va començar diumenge en derrotar a l'amfitrió, l'Al Saad .
Ja fa temps que els tifosi italians envaeixen el circuit de Monza però no per celebrar triomfs de Ferrari sinó per tradició. I és que el GP d'Itàlia de F1 va ser de nou monòleg Mercedes amb Lewis Hamilton primer, Nico Rosberg segon i el Ferrari de Fernando Alonso al taller per avaria i retirada. I l'altre Ferrari, el de Kimi Raikonnen novè. En motor Toni Bou guanya el 8è Mundial a l'aire lliure de Trial, una fita inèdita fins ara
A la Vuelta a Espanya, després de les etapes al massis asturià, amb el mític Lagos de Covadonga i esperant l'etapa reina d'avui, amb final a la Ferropona lleonesa, tot segueix igual amb Alberto Contador primer, Alejandro Valverde segon, Christ Froome tercer i el català Joaquim Rodríguez quart a la General.
En tennis a l'espera de la final masculina del US Open, l'últim Grand Slam de la temporada, la parella catalana, Marcel Granollers - Marc López va perdre la final amb els germans Bryan. A la final femenina, la danesa Caroline Woszniacky va perdre amb l'americana Serena Williams. Avui final masculina, sorprenent, entre el japonès Kei Nishikori i el croat Marin Cilic
Finalment el Barça de futbol sala va guanyar la Copa Catalunya en derrotar al Marfil Santa Coloma a la final disputada a terres colomenques.
I així sense futbol, l'altre esport s'ha fet lloc entre els tifosi de Monza i el Mundial de bàsquet

divendres, 5 de setembre del 2014

Maltractats a 6'75

Hi ha moltes coses que diferencien el futbol i el bàsquet. la més evident és que uns xuten la pilota i els altres la boten. Una de les més flagrants és el tractament mediàtic que se li dónen als dos.
Aquesta temporada hem tingut Mundial de Futbol al Brasil i ara estem tenint el Mundial de bàsquet a l'Estat Espanyol.
En el cas del futbol, molt abans que comencessim ja sabiem qui faria el Mundial, com ho faria, com ho retransmetria, com el podríem seguir i quants quilos de crispetes gastaríem. Ho podríem veure tot, encara que sigués a les 3 de la matinada. Ens botíen amb promos perquè compressim el descodificador de torn "porqué sin GOL no hay futbol" deien. Sabíem que GOL TV donaria TOT el Mundial passant per caixa i en tancat. I quan dic tot, dic TOT, inclòs els Illa de Montserrat - Saint Kitts and Nevitts que puguessin haver-hi i que segurament no traurien cap rèdit econòmic respecte a un Alemanya-Espanya. I sabiem que en obert per Mediset (sigués Telecinco, Cuatro o Energy) tindriem mínim un partit en obert i resums i tertúlies fins a rebentar.
Però no importava. Els freaks i malalts del futbol ho agraïrien, ho agraïríem.
Però, ai les amics. El bàsquet no té tanta tirada mediàtica com el futbol, i per molt que tingui grans seguidors i practicants, l'esport de la cistella és maltractat com una mala cosa. Fins no fa massa, no sabíem com havíem de seguir el Mundial d'Espanya, ni qui ho faria ni com. Heu vist alguna promo de la tele de torn demanant comprar algun decodificador i que digués "Sin Sandro Rey TV no has baloncesto"? Jo tampoc
Molts pensavem que la televisió que oferís aquest Mundial, que era Mediaset (la mateixa que va emetre el futbol), faria una cobertura digne de l'esdeveniment. Però la sorpresa ve, quan a l'inici del Mundial ens assebentem que només oferiria 15/60 partits de la primera fase. Això si, tots els d'Espanya. En una hora indescent, les 22:00 de la nit. Maltractament 1. Els partits de l'altre gran favorit i que tot bon aficionat vol veure, els EUA, ni rastre, o almenys no ho explicaven. I a sobre molts els feien coincidir amb el d'Espanya, cosa que ja impossibilitava una emissió convencional. Maltractament 2. Perquè en el futbol podem veure un Tonga - Albània i en bàsquet hem de dirigir el satèl·lit a Nàmek per poder veure un Angola - Nova Zelanda del Mundial d'Espanya i amb una televisió que no és espanyola i molts cops per Internet? Perquè cap plataforma com Movistar TV o GolTV ha comprat els drets del Mundiald e bàsquet i l'emet per la seva estructura?
Perquè el futbol si i el bàsquet no? Què hem fet? Perquè ultimament es maltracta tant aquest esport fent que la tele s'apoderi d'ella i posi horaris indescents com les 22:00 de la nit? No ve d'ara. Últimament TVE, propietària dels drets televisius de l'ACB ja fa temps que ha començat a putinejar el producte fotent-lo a hores rares amb l'excusa que és un Barça-Madrid.
Sembla que ara, després de rebre castanyes per terra, mar i Twitter, Mediaset, ha decidit ara, després de 5 dies donar la resta del Mundial per la seva web de Mitele. S'excusaven dient que la FIBA, no els hi cedia més partits. No cola perquè s'ha de ser ruc, i crec i espero que a la FIBA no n'hi hagi, que en un esport amb tanta poca visibilitat respecte al Déu futbol, els dirigents es guardin a la cartera partits que poden donar visibilitat al seu esport i no els venguin al millor postor. I més quan a Itàlia, país que NO juga el Mundial, emeten 4 partits diaris de la competició.
El bàsquet està maltractat als mitjans de comunicació, espanyols o no, i no perquè Siro López es posi a narrar els partits del Mundial, amb una veu d'escardellot, "Puntopelotera"/radiofònica i volent semblar Andrés Montes. Atabala, i més quan hi ha gent com servidor, que veu aquests partits en diferit, gravats, i a les tantes de la nit, per incompatibilitat laboral (afortunadament). Ho torno a reïterar per enèssima vegada. LA TELE NO ÉS LA RÀDIO. A la ràdio mola que t'atabalin perquè no veus res i sempre ha estat el seu estil. A la tele, parla quan les imatges no diguin res. Xerrar per xerrar és tocar la pera.
Dic Siro López, com puc dir Nico Abad en el cas de les motos, un personatge insufrible a qui et venen ganes d'estampar-li el comandament a distància de la tele. (Motos, un altre producte clàssic televisiu maltractat i amputat sense previ avís i també en obert per Mediaset (incís, tenim un problema amics de Mediaset)).
Sé que és una batalla perduda, parlar-vos de teles i drets televisius, i de maltractament del producte. La pela és la pela, i ara l'esport és només un vaixell a la deriva del mar dels drets televisius i dels seus programadors, la majoria desconeixedors del món de l'esport i les masses que mou. Una pena

dijous, 4 de setembre del 2014

Nepotisme: Una història culé

M'encanten els debats absurds a Can Barça. I més quan gràcies a les seleccions en podem parlar durant 15 dies. No podíem estar tranquils descollonant-nos per la crisi al Madrid, amb un Cristiano dient que si ell fos Florentino Pérez hauria fitxat a altres.
Aquí, a Can Barça, els merders ja els fem solets. Avui toca parlar de la família. Resulta que Miguel Rico, drector adjunt del Mundo Deportivo publica a la contra del diari, que un cosí de Gerard Piqué, Jordi Duran, a la foto al costat de Leo Messi, serà el nou utiller del primer equip del Barça en substitució del mite Txema Corbella.
I ja la tenim liada. "Que no pot ser" "Que ja enxufem la família"... La milllor reflexió la va fer un periodista ahir preguntant-li a Andoni Zubizarreta en el balanç del mercat de fitxatges: "Què s'ha de fer per ser utiller del Barça?"
Piqué i Rico se les van tenir via Twitter dient un que el suposat cosí no és cosií i l'altre dient que revisi l'arbre geneològic. Absurd tot plegat.
I més comptant que si per alguna cosa s'ha caracteritzat el Barça és pel nepotisme i per tenir parents a tots els estaments del club. Des de la seva pròpia fundació i tot, amb els germans Arthur i Ernest Witty, dos anglesos que van acompanar a Joan Gamper a crear aquest "Més que un club"
A la gespa, infinitats de casos de germans: els Basora, Estanislau i Joaquim (Basora I i Basora II) els 50; els Gonzalvo. Juli (Gonzalvo I), Josep, el més conegut (Gonzalvo II) i Marià (Gonzalvo III) o més recentment els Garcia Junyent (Genís, Òscar i Roger). I tants altres.
Ara que posats a criticar nepotisme, i ja va aixecar força merder al seu dia va ser quan el Profeta Johan Cruyff va fer jugar al seu fill Jordi, a l'època final del Dream Team. Va fer jugar el fill i al gendre, el porter Jesús Mariano Angoy, que va fer més fortuna fent de kicker, xutador, als Barcelona Dragons de futbol americà que de parapenals a la porta del Camp Nou.
I també als despatxos. A la presidència, dos il·lustres presidents: Agustí Montal i Galobart, el president del Barça de les 5 Copes entre el 1946 i el 1952, era pare d'Agustí Montal i Costa, qui als anys 70, fitxa a Cruyff, Neskens, fa el Palau Blaugrana i guanya la Lliga del 74, després de 14 anys de sequera.
Fixeu-vos, per tant els casos i casos de nepotisme que trobem al Barcelona. I suposo, que exceptuant la família Cruyff i el rendiment del Jordi, ningú qüestiona que hi hagi "enxufe" i que si van ser presents a la història del club va ser per mèrits propis.
Així que, menys converses de cafè i xorrades amb el suposat cosí de piqué, i més pensar en la piloteta. Quines ganes que tinc que torni a rodar

PostData: Baixa important i il·lustre a la Vuelta Ciclista a Espanya. Nairo Quintana, el colombià, colíder del Movistar, podi al Tour 2013, després de patir dues caigudes, dimarts a la contrarrellotge i ahir, dimecres, va decidir retirar-se. Una Vuelta que comanda per cert, Alberto Contador

dimecres, 3 de setembre del 2014

Stock sobrant

Els qui anem a Plaça a comprar sabem que quan tanquen les parades i queda stock per vendre, i que no es fa ni tan sols baixant el preu, aquest menjar es dóna abeneficiència o es llança a la brossa. I si no t'has enrecordat de comprar les llimones has fet salat i ja no podràs fins l'endemà.
Quelcom semblant passa en el mercat de fitxatges futbolístics que va tancar la seva finestra d'estiu 2014, deixant al tnter un stock sobrant molt suculent però que ningú va voler o va poder.
El gran damnificat del mercat de fitxatges és el Barça. Primer perquè en aquesta Plaça ja no hi podrà entrar a comprar fins el 2016 per la sanció de la FIFA. I segon, tots aquells a qui va voler anar a pescar a final es queden on estan. Marco Reus, l'alemany del Borussia, que es va oferir dos cops al Barça es queda al club bavarès. El central Cuadrado es queda a la Fiore perquè no es veia amb cor de jugar de lateral i Luís Enrique va dir que no. I Marquinhos es queda el PSG. Que es fitxés al mític Douglas, no em consola. 24 moviments ha fet un Zubizarreta que ja està de vacances 4 anys després de les últimes. Una dada imprescindible que va deixar anar. Menys concret, i a la línia va estar Jordi mestre, que no sé com treballa com a vicepresident esportiu però que comunicativament és un drama.
I Víctor Valdés, que ha estat buscant equip desesperadament per jugar aquest any, malgrat la greu lesió al genoll, haurà d'esperar almenys fins al novembre, per trobar equip, ja que pels agents lliures, com ell, el mercat resta obert fins a aquesta data. La lesió que va patir al març en matx de Lliga amb el Celta, fa que cap equip s'arrisqui a fitxar un home que fins al gener no tormnarà a jugar. El Mònaco, que semblava molt interessat en ell es va fer enrere finalment. Un dels millors porters del món, sense feina
L'últim dia de mercat ens deixa tres grans vendes: Radamel Falcao va fitxar pel Manchester United de Louis Van Gaal, a qui intentarà rescatar del desastre on està immers, ja que de moment no sap que és guanyar. Un Falcao, que, segurament a través de qui li porta el Twitter, va dir que ja ho tenia fet amb el Madrid, però que va haver d'esborrar el missatge, perquè l'havia vessat. En contrapartida, el Madrid, més venedor que comprador, cosa estranya, veu com arriba a la casa blanca, el Chicharito Hernandez, el davanter mexicà del United, vingut a menys i que ve a ser suplent de Benzema. I Álvaro Negredo se'n va cedit a València va Manchester City. I Xabi Alonso al Bayern i Kros al Madrid., en un intercanvi on els alemanys del Pep surten perdent
Barraca tancada. Ja no es pot comprar. Si no ho has fet i fas tard, ho sento. I ja ho sabeu si queda stock per vendre a la bassa... o fins al proper mercat d'hivern

dimarts, 2 de setembre del 2014

La Décima... crisi blanca

Els punyals a la casa blanca van que volen. Això sembla Can Barça. La crisi s'ha instal·lat a la capital del Reyno, i la capital d'Europa. Ni la Décima els salva. Va fer molt de mal, la derrota del Madrid a Anoeta amb la R. Societat 4-2 remuntada donostiarra inclosa, després d'un 0-2.
No és només Iker Casillas que va confessar-se davant el Canal + sentir-se avergonyit de dur la samarreta després del ridícul blanc. Als diaris madrilenys les castanyes van que volen. Rep tothom. Des de Carlo Ancelotti a qui li demanen que espavili, als jugadors que se'ls tracta de mercenaris i d'autoconformistes per haver guanayt la Décima (us en recordeu els culers de Mònaco després de la Supercopa europea del 2006 oi?), a Florentino per deixar escapar puntals com Xabi Alonso, als nous fitxatges a qui consideren que passen de tot.
Només han passat 4 mesos després de la Décima Champions a Lisboa, però les coses han canviat a la capital blanca. De flors a trets. No se salva ningú.
S'ha reobert el debat a la porteria. Casillas serà El Santo, però el Bernabeu, reclama banqueta perquè entri Keylor Navas. Cristiano serà boníssim, però emprenya que no jugui (ahir per lesió, altres cops per ininició).
I mentrestant a Can Barça tot sembla que torna a la calma després d'una tempesa fenomenal com la de l'any passat. Torna allò que els va fer grans. Digueu-li tiqui - taca o com vulgueu. El planter aporta. No és només Munir és Sandro, i és Samper. Messi torna a estar excels...
A Madrid tenen la Décima i també tenen l'espasa de Dàmocles en forma de crisi galopant que arriba al pitjor moment, en la parada per les seleccions. 15 dies de portades i rumors. Sembla que la Décima comença a pesar. Que se la confitin.

dilluns, 1 de setembre del 2014

El bàsquet torna al curro

El món de l'esport ha acabat definitivament les vacances. L'agost queda enrere i la majoria de la població activa, si és que queda algú treballant torna a la feina.
Inclòs el món del bàsquet, l'altre gran esport de masses que després del final de l'ACB va tornar amb els primers partits del Mundial d'Espanya i la polèmica per la cobertura televisiva a càrrec de Mediaset que retransmet pocs partits i en diferit. Esportivament parlant poca sorpresa. Les seleccions favorites van complir en les dues primeres jornades de competició.
En futbol, vam viure la segona jornada de Lliga, abans de la tradicional i incomprensible aturada de seleccions. El Barça va  guanayr per la mínima al Vilarreal amb gol del davanter del filial Sandro; l'Espanyol en una altra nova jornada a les 23:00 de la nit del dissabte, va perdre amb el Sevilla. I el Madrid va perdre amb la R. Societat 4-2, obrint la caixa dels trons i reobrint debats a la porteria (demà en parlem). A Segona, el Barça B i el Sabadell van protagonitzar el derbi català de la jornada al Miniestadi amb triomf culé. El Girona va guanyar i remuntar al camp de l'Alcorcón, i el Llagostera va guanyar al Leganés en un partit que es va jugar a porta tancada a Palamós pel tancament del camp dels blaugranes per un acte racista en el partit d'ascens a la divisió de plata amb el Nàstic de Tarragona l'any passat.
I precisament a Tarragona a la Tarraco Arena es va disputar la final de la Supercopa espanyola d'handbol amb el derbi català Barça - Granollers, resolt pel conjunt barcelonista amb molt de patiment a la segona part..
A Silverstone nova sessió de motos amb el GP de la Gran Bretanya. Victòries a Moto 3 d'Àlex Rins per davant d'Àlex Màrquez ; a Moto 2, després d'una espectacular cursa, victòria de Tito Rabat per davant de Mika Kalio i Maverick Viñales a menys d'un segon. I a Moto GP, torna la normalitat amb la victòria de Marc Màrquez, la 11/12. Així doncs triplet català a Silverstone
A la Vuelta Ciclista a Espanya després de la primera setmana de competició el liderat i maillot vermell és el colombià del Movistar Nairo Quintana, després de la dantesca etapa d'ahir sota la pluja i escalant el , on va guanyar un compatriota de Quintana, el ciclista del Lampre Winner Anacona (no, el nom no és broma). Avui jornada de descans.
La intensa jornada esportiva ens deixa amb la primera setmana completada al US Open, l'últim Grand Slam de la temporada al tennis.
S'han acabat les vacances. Tot torna a la normalitat de la temporada regular. Bàsquet inclòs.