#NoPayNoCoach

Carta oberta a... qui correspongui (la veritat és que no sé a qui imputar aquest caos)

Irracional ens/personatge/

A tots els que volen ser entrenadors i tenen la illusió de FORMAR persones a través de l'esport els has fotut de nou l'estaca al cor. Noi, ja són ganes de treure la il·lusió. Als futurs entrenadors i als que ja ho són. Em puc imaginar la raó perquè ho has tornat a fer: Els € que no tens i que vols recaptar com sigui. És a dir saccrifiques una societat amb valors per 4 monedes per gastar-te amb ves a saber què. Un altre cop, el bàsquet català i els seus elements són conillets d'índies d'un experiment que no pot acabar bé. No ha d'acabar bé. Pel bé dels nens, la societat del futur, això s'ha d'aturar
El primer atac el vas fer l'estiu de 2013 amb aquella mesura de voler regularitzar la situació laboral dels entrenadors fent-los cotitzar a la Seguretat Social. Ara tornes amb això i a més, dient que els títols d'entrenador que tant els hi va costar al seu dia als entrenadors de bàsquet del meu país s'han de regularitzar i posar-los el dia i que els que estan vigents actualment no estan homologats. I que per fer-ho hauran de passar proves físiques i examens i un servei d'assessorament per regularitzar el tema això si PAGANT. Que pagant Sant Pere canta
Senyor/ens/qui siguis. Has obert la caixa dels trons. Tens els entrenadors en peu de guerra. La campanya #nopaynocoach indagada pels tècnics FORMADORS de bàsquet no és una tempesta d'estiu. Si cal aturar la competició ho faran. Perquè, tot i que ells siguin, una baula més de la cadena, que intervenen en un partit de bàsquet ho faran. Si no es presenten als partits, els àrbitres, taules, responsables de pavellons, etc... no cobraran perquè no hauran pogut fer la seva feina. L'amenaça és seriosa.
No es tracta d'una qüestió de diners. Es tracta d'on volem anar. L'educació dels nens i nenes a través del que sigui val molt més que els 100, 200, 300 o els X € que puguin cobrar els formadors. La societat necessita que algú formi al futur per fer el futur millor. Si per educar les persones a sobre aquest entrenadors cobren una cosa simbòlica, millor per ells. És un GRÀCIES pel què fas. En cap cas arribarien a final de mes amb aquests diners. Però la seva vida és més feliç fent el que fan amb els nens. Els FORMADORS, aquest cas del bàsquet no són més que benefactors d'una societat millor on volen que els nens aprenguin valors per una vida millor. Tenen altres feines, o n'estan buscant, per poder, ara si, arribar a final de més. Ser ENTRENADOR DE BÀSQUET, FORMADOR EDUCATIU EN EL BÀSQUET, és un a més a més que fa perquè ell també va ser jugador, el van formar, es va apassionar pel bàsquet i per la vida i ho vol transmetre a les generacions futures, de forma ALTRUÏSTA. Si per X miserables euros han de cotitzar a la Seguretat Social tenim un problema greu. Si aquests entrenadors tenen feina, mira doncs és una altra font d'ingressos per les arques estatals. Però imaginau-vos que per les circumstàncies de la puta crisi es queden a l'atur de la feina "bona" i només rep els ingressos del "Bàsquet" perquè no pot cobrar l'atur perquè tècnicament no ho està. ´
Aquest greu problema, és només la punta de l'iceberg. La base la trobem en els nanos. Si posem traves als formadors perquè formin, no hi haurà més formació que la reglada per l'escola, i els llibres.
Amics meus. NO ÉS BÀSQUET. És EDUCACIÓ A TRAVÉS DEL BÀSQUET. Una forma més d'educar i passar-s'ho bé. Però sobretot aprendre VALORS que el bàsquet té tant intrínsecs com interiioritzats.
Un consell a tots aquells que es volen carregar l'educació. Passin-se pels pavellons, per qualsevol entrenament de qualsevol equip de bàsquet i vegin el què fan els entrenadors pels nens. I després jutgin si el que fan és ÈTIC.
Si el que fan és una mesura recaptatòria per sortir de la crisi, és una gran errada per part seva. Per les giragonces que han fet i la gran marranada que els hi volen fer als entrenadors a canvi de pasta: tornar a l'escola a aprendre no sé quines assignatures, proves físiques (són ENTRENADORS No jugadors. No cal fer un 90-60-90 i fer un 9'72 als 100 m llisos per ser entrenador), fer un examen i això si PAGAR, una pasta que molts no tenen i si la tenen és per menjar i per viure. No aconseguiran res i empobriran de valors una societat que no va sobrada precsament d'això. En fí, recapacitin, perquè els entrenadors no fan broma. Ells JA són entrenadors

Firmat

Un que voldria ser entrenador però que no li deixen

Messi se'n va de Zarra

Carta oberta a Telmo Zarra i a Leo Messi

Excepcionals animals

Primer de tot perdoneu-me per trigar tant a felicitar-vos. L'actualitat mana, ja ho sabeu. Ha trigat però ha arribat. Moltes felicitats Telmo. Durant 60 anys heu ostentat un títiol que semblava impossible. El vostre regnat, meravellós, increïble, genial, s'acaba aquí: al 22 de novembre de 2014 a les 21:29 de la nit barcelonina al Camp Nou.
I només podies ser tu Leo Messi: l'escollit, el millor del món. Només el millor del món podria fer quelcom a l'abast dels millors. I ho vas fer amb un Hat trick en el 5-1 davant el Sevilla. Espectacular, brutal, meravellós. Estàs sent criticat per terra, mar i Twitter. Alguns et veuen acabat. Tens 27 anys, 27 fastigosos anys i et veuen acabat. poc futbol t'han vist a tu. Si. Has tingut altres moments millors però, en el teu estat de malament, els altres estan imperials. Ets únic. Especial. Com Zarra. I millor que Zarra ara. I que Di Stefano, Cruyff, Maradona i Pelé. Sí. Així de clar.
El teu idil·li meravellós amb el gol va començar al Camp Nou al 2005, el mateix escenari on has rubricat la teva magna obra d'art de 253 gols i 11 anys de llegenda. Recordes la vaselina (doble ja que una te la van anul·lar) davant l'Albacete amb assistència del progenitor Ronaldinho? Va ser el teu primer gol. I així fins a 253 en lliga, 74 en Champions (dimarts vas pulveritzar el rècord de Raul), uns quants en Copa... I títols molts títols. Però si vols que parlem de Lliga, parlem de la Lliga.
El gol 5000 de la història del Barça a la Lliga a Santander és teu, el Hat Trik en un dels primers Clàssics amb el Madrid és teu, les genialitats del 2-6 són teves. Els Hat Tricks són teus. I els 253 gols en Lliga són teus.
La jugada maradoniana ambb el Getafe el 2007 és de Copa i aquesta ens la guardem per quan et retiris.
253 gols i tants pitets i tantes baves i tants moments de felicitat. Estimat Leo, ets etern. Amb rècord (s) o sense. Ets el millor i punt.
Com ho vau ser vós, Telmo. A la seva època era el millor de la Lliga espanyola i un dels millors del món. Llàstima que per allà hi pululaven un tal Pelé i un tal Di Stefano. 251 gols és una barbaritat que mai ningú li rebaterà. Només podria ser un home amb la qualitat humana i la humilitat del millor del món, Leo Messi que li pulveritzés un rècord que poca gent o ningú més el superarà en anys.
Vostè té un lloc reservat ja al Hall of Fame del futbol. i al cel del futbol ha de ser vostè el Puto Amo. Però el regnat del millor golejador a la Lliga queda ja en mans del millord el món. Qui si no?
De tu Leo. Ets increïble, únic i irrepetible. Com Zarra però a l'argentina. Te'n vas de Zarra, que no de Farra, que ja sé que no t'agrada massa, però que si ho vas fer amb el rècord tampoc passaria res. I a partir de demà a València, a engreixar més i més la teva xifra de gols per deixar al gran Telmo Zarra en un meravellós record d'un personatge vital a la història del futbol mundial.
Messi, el nou Telmo Zarra. Telmo Zarra, el progenitor de Leo Messi. Gràcies als dos per existir.

Firmat

Un Zarra-Messiànic

PostChampions: El Madrid va guanyar al Basilea a Suïssa i l'Atlètic va derrotar al Calderón a l'Olympiakos a la jornada de Champions

PostData: Josep Vives, després de 13 anys a la presidència del Bàsquet Manresa deixarà la presidència a final de temporada, el dia que els manresans han presentat Isaac Fotu, el pivot anglès nacionalitzat neozelandès, i cedit pel CAI de Saragossa que substituirà Jamar Samuels que s'ha desvinculat del club del Bages

La Línia Verda

La Línia Verda és la frontera fisico-política-geogràfica que separen la part grega de la turca de l'Illa de Xipre. Són dos móns culturals, polítics, religiosos... diferents i impermeables totalment. No hi ha contagi ni intenció que aquests dos móns convisquin sense fotre's castanyes. Una espècie de Mur de Berlín al Mediterrani i anacrònic.
Doncs en aquest escenari el Barça va jugar a Nicòsia on es va edificar la seva pròpia Línia Verda.
A la banda del passat mai va guanyar a Xipre. A aquesta banda present de la Línia, ja sap que és guanyar a aquest particular territori.
A la banda del passat, el Barça va guanyar per la mínima a l'Apoel al Camp Nou patint molt i sense convèncer. Ahir va guanyar bé i seguint la bona línia del Sevilla i que esperem que duri. 

A la banda del passat, Luís Suarez encara no havia marcat, però encigalava. Ahir va marcar el seu primer gol com a culer. Un golàs que ja no va encigalar. Ens va trempar de mala manera.
A la banda del passat, el rècord golejador de Raúl a la Champions era inviable de superar. A l'altra banda, Leo Messi que com l'Oca va de rècord en rècord per setmana, el va trencar. Ja en porta 74 amb el Hat Trick d'ahir que com l'Oca, l'argentí també va de 3-3 i el combat del rècord amb Cristiano Ronaldo ja ha començat. Avui torn del portuguès que ho tindrà complicat per superar-ho avui.
Ahir a Xipre, a la Línia Verda de Nicòsia, el Barça es posa a la banda del present, la banda bona del bon joc de la seva particular Línia Verda per superar l'Apoel 0-4 a la Champions

PostChampions: En l'altre partit del grup del Barça, el PSG va derrotar a l'Ajax 3-1 remuntant i es jugarà el liderat del grup amb els blaugranes la pròxima jornada al Camp Nou. Mentrestant, l'Athlètic de Bilbao eliminat de la Champions, des de la jornada passada va guanyar al Shachtar Donetsk i continua viu en la lluita per l'Europa League. Un altre equip que està gairebé eliminat de la màxima competició europea és el Manchester City de Manuel Pellegrini a la banqueta i els exblaugranes Txiqui Begiristain i Ferran Soriano a la llotja que va guanyar al Bayern de Munich de Pep Guardiola. Els anglesos hauran de somiar amb una carambola per no quedar eliminats a la primera fase de la Champions la última jornada

PostData 1: L'exjugadora, entrenadora i periodista del Diari ARA, Natàlia Arroyo és la nova seleccionadora Absoluta femenina de Catalunya que torna després de la seva desaparició fa 16 anys. Debutarà el 27 de desembre amb un partit a Barakaldo amb Euskadi, el dia abans del partit dels homes a San Mamés. Molta sort.

PostData 2: Blanes acollirà la pròxima edició de la Copa del Rei d'hoquei patins del 2015 al febrer

Xipres i lletres

3. Amb la d'avui és la tercera vegada que el Barça visita Xipre en tota la seva història. La primera vegada va ser al setembre de 1982 a la tornada dels vutens de final de la Recopa d'Europa que va acabar 1-1 després del 8-0 al Camp Nou. La segona vegada va ser al setembre del 1996, també als setzens de final de la Recopa. I també va acabar amb empat, en aquest cas a 0. Per cert, un partit que va jugar l'actual tècnic del Barça Luís Enrique.
Per tant, el partit d'avui ha de ser el partit on el Barça ha de guanyar a Xipre, ja d'una vegada. Serà a la 5ena jornada de la Champions 14/15. Ho farà amb l'Apoel de Nicòsia, l'equip de la capital, aquell que al Camp Nou, el Barça va derrotar per només 1-0 amb gol de Piqué. Amb aquesta referència ja hauria de ser prou perquè anem amb compte, no menyspreem a res ni a nigú. Un 1-0, amb aquest Barcelona que com a mínim és irregular i te'n fa una de freda i una de calenta (per sort arribem a Nicòsia després de fer un 5-1 i un bon partit de Lliga amb el Sevilla), no és per riure's d'un equip que sembla exòtic. Alerta. Molt de compte perquè aquest equip on hi ha 10 portuguesos i un porter de la Masia blaugrana, Urko Pardo va arribar fa 2 anys als quarts de final de la màxima competició europea on va caure amb el Madrid. I no fa massa va perdre per 0-1 a l'últim minut amb el PSG. L'Apoel no és una banda, ni una mare de la caritat. Si cal matar, matarà
El partit d'avui, al GSP Stadium, és de vital importància perquè el Barça acabi primer del grup F de la Champions ha de guanyar i esperar un favor de l'Ajax a París. Complicat però no impossible. Esperem al millor Messi per ampliar la xifra de rècord de 71 gols a Europa que supera a Cristiano, amb la pugna eterna que matindran fins a la seva retirada i Raúl que és tercer saludant ja a les dos bèsties pardes actuals del futbol mundial. I també esperem al millor Ter Stegen, que ja que només juga a Europa, val més que no la vessi, no sigui cas que ja no el veiem més.
20:45, l'hora de l'Apoel Nicòsia-Barça d'avui, des de les 19:00 a Rac1. Les xipres i les lletres de la 5ena jornada de Champions pel Barça

PostData: Àlex Garcia és el nou entrenador del Sabadell en substitució de miquel Olmo. Garcia va estar d'scouting en les etapes de Tito Vilanova i Tata Martino

Guanya tothom. Messi fa el rècord

Espectacular cap de setmana en matèria esportiva el que ens deixa aquet cap de setmana de novembre. Des de la gespa a la piscina. Amb pilotes i raquetes. En sec i en mullat. Brutal cap de setmana on s'ha jugat i s'ha guanyat a tot arreu. I Messi ha fet història
Ha tornat la Lliga amb la victòria del Barça amb el Sevilla 5-1. I un fet més important: ara si Leo Messi ha fet història. Amb un gol de falta directe magistral fa el 251. Amb una assistència de Neymar regalant-li fa el 252 i rebenta el rècord històric que feia anys i anys que Zarra es resistia a deixar. 252 gols de Leo Messi a la història de la lliga. Com que el gol no va ser estèicament bonic, en va fer el 253 amb una jugada meravellosa i un xut des de fora de l'àrea després d'un control. Leo Messi ha fet història i ha rebentat un altre rècord. Ja ens podem anar inventant un altre rècord que Messi el petarà igualment. En acabar el partit, amb el 5-1, el club va emetre un video d'homenatge a Leo on s'intercalaven gols amb felicitacions dels capitans, el tècnic, el Secretari tècnic Andoni Zubizarreta i el president Josep Maria Bartomeu. En sortir aquests dos últims, el públic els va xiular. Zubizarreta ni ho va valorar després. Bartomeu ho va qualificar de normal. Preocupant ambdues respostes. I preocupant que el central Thomas Vermaelen vingut de l'Arsenal s'ha tornat a trencar i encara no podrà debutar amb el nou club. Se senten els riures dels dirigents de l'Arsenal des d'aquí. Ens l'han tornat a colar. Bravo. Ah i per cert el Madrid, del nou llicencia ESO, Sergio Ramos, que tal com es va informar divendres, es va treure el títol als 27 anys, va guanyar a l'Eibar. L'Espanyol va perdre amb l'Athlètic de Bilbao, divendres, en l'estrena de la jornada.
A Segona, el Barça B va empatar a Ponferrada, el Girona va guanyar el Recreativo de Huelva, el Llagostera va empatar a casa de l'Sporting de Gijón  i el Sabadell va perdre amb el Racing de Santander, el que va significar la destitució del tècnic Miquel Olmo

I la bona notícia de la jornada ens ve de Vallecas. La plantilla del Rayo li pagarà a una anciana desnonada pel jutge, li pagarà un nou pis que li ha cedit el club. L'ésser humà a vegades és bon tio. Felicitats. 

A l'ACB, enmig de la polèmica per les homologacions de les titulacions d'entrenador a la Federació Catalana de bàsquet, triomfs de Penya amb el Baskonia, del Barça a Fuenlabrada i derrota de l'Andorra amb Tenerife i del Manresa a Guipúscoa.
A la Champions d'handbol, el Barça va tornar a derrotar al Flensburg alemany, vigent campió d'Europa, a la segona volta de la competició al Palau, en una esplèndida segona part. I el Granollers es va estrenar amb derrota al camp de l'Sporting de Portugal a l'anada dels setzens de final de la Copa EHF
En futbol sala, dissabte, el Barça va derrotar al Lokomotiv Kharkiv ucraïnès a la Ronda Elite de la Champions disputada al Palau Blaugrana i s'ha classificat per la F4 de l'abril.
Divendres, a la Piscina Sant Jordi del Barceloneta, en un format d'èxit i innovador es van disputar les dues Supercopes europees de Waterpolo amb representació catalana, dels dos campions d'Europa. En homes, el Barceloneta va derrotar al Spartak Volvograd (primera Supercopa europea pels mariners) i en dones el Sabadell va derrotar a l'Olympiakos.
I a Abu Dhabi, s'ha acabat la temporada de F1, amb la victòria de Lewis Hamilton i el títol pel pilot anglès, en la cursa que puntuava doble. Més enllà del triomf del bicampió, la imatge del seu company Nico Rosberg volent, implorant als mecànics i acabant la cursa amb un Mercedes espatllat i de nou pecant de manca de fiabilitat. Final de la temporada 14 pensant en cara de la revolucionària temporada 15 que començarà a donar voltes al març.
S'acaba la F1 i s'acaba la temporada al tennis. a la final de la Copa Davis amb victòria de la Suïssa de Roger Federer davant França, disputada a Niça, en territori gal. Amb aquest triomf Federer ha guanyat tots els títols possibles al tennis, excepte l'or olímpic individual. 

Aigua, gespa, parquet, circuïts, guanyadors a tot arreu en un cap de setmana on qui ha guanyat ha estat l'espectador que ha gaudit com mai veient-t'ho. I Leo Messi

L'última (doble) Copa

La F1 està agitada per tres notícies que deixen en segon pla, fins el moment que s'apaguin els semàfors d'inici, la última cursa de la temporada a Abu Dhabi. 1. Segons un comunicat enviat per la família, Jules Bianchi que va quedar en coma després del greu accident al Japó, ha despertat i ha estat traslladat a un hospital de França, on continua en estat crític. Per cert que segons les últimes informacions, Michael Schumacher està tetraplègic i rehabilitant-se després del greu accident d'esquí a finals d'any que el va deixar 8 mesos en coma.
2 i consecutivament 3. Ferrari va anunciar l'adeu de Fernando Alonso de l'escuderia, que pinta que tornarà a McLaren. Tot seguit anuncià que l'alemany de Red Bull és el nou substitut a l'escuderia italiana.
Aquest cap de setmana s'acaba una de les batalles més fratricides que es recorden a la F1. Dos companys d'equip lluitaran per guanyar un títol mundial de la màxima especialitat automobilística. Un, Lewis Hamilton, busca el segon Campionat del món. L'altre, Nico Rosberg, busca el primer.
I tots dos són pilots Mercedes. Han estat els clars dominadors del Campionat. Un, Rosberg va començar dominant amb mà de ferro les primeres curses. L'altre, Hamilton, després de guanyar 5 curses seguides agafà la batuta del Mundial, just abans d'arribar, aquets 23 de novembre, a Abu Dhabi, com a líder del Mundial de F1 amb 23 punts d'avantatge respecte l'altre. Una diferència que en condicions normals, faria que només una devacle evitaria el Mundial per l'anglès. Però aquesta cursa no és normal. En una nova jugada mestre del JJ Abrahms de la F1, Bernie Eclestone, fa que aquesta cursa, al Yas Marina, puntui doble. És a dir, que el guanyador no sumarà els 25 punts pertinents, sinó 50.
Per tant, tot resta obert. Hamilton i Rosberg, tornaran a rendir una batalla, on Hamilton pre avantatge. Igual que Marc o Àlex Marquez en motos, l'anglès ha d'aparcar el seu caràcter calent i no buscar el cos a cos amb el seu company d'escuderia. Ha de ser fred i calculador com Rosberg que ha de guanyar com sigui la cursa i esperar una punxada un incident del Mercedes del seu company. No és pas descabellat, tot i que ningú ho desitja, almenys els qui ens agrada l'espectacle. Si els potents Mercedes tenen algun defecte, o han tingut , aquetsa temporada és la fiabilitat del motor. Per sort, la qualitat i el nivell dels seus rivals, anys llum de l'escuderia de l'estrella i, de fet dels seus millors anys (vegi Ferrari, vegi McLaren,) fa que aquest defecte quedi com una petita taca en un expedient immaclat de domini dictatorial. Un domini que diumenge tindrà la última batallla, per veure en quin cantó del box de Mercedes es quedarà el títol de campió mundial de pilots. pertquè evidentment el de constructors ja fa dies que és de Mercedes.
Aquest diumenge veurem un gran espectacle, una lluita espectacular entre Ròmul i Rem per dominar Roma i conquerir el trofeu més valorat. Germans de sang. El títol de la F1 en joc. L'última (doble) Copa a Abu Dhabi
Però, una pregunta a l'aire. Amb qui aniran Totto Wolf i Nicky Lauda, propietaris de Mercedes?

PostData 1: El Barça de bàsquet va guanyar al Batyern de Munich a domicili en nova jornada Eurolliga i segueix invicte a Europa

PostData 2: El Barça de Futbol Sala va guanyar al Baku United anglès a la segona jornada de la Ronda Elite de la Copa d'Europa que s'esta celebrant al Palau Blaugrana. Dissabte, tercer i decisiu partit amb el Lokomotiv ucraïnès. Qui guanyi anirà a la F4 de l'abril

Mil gràcies

Mil gràcies a tots els lectors. Mil gràcies a tots els comentaris. Mil gràcies a totes les crítiques. Mil gràcies a tots els RT. Mil gràcies a tots els periodistes de veritat, que han llegit alguns dels artícles. En especial a la gent de Barça TV i a periodistes com la Laura Aparicio. Mil gràcies a tots els esportistes per donar-me carnassa. Mil gràcies al Barça per tanta i tanta carnasssa, dins i fora de la gespa. Mil gràcies a tots els que us heu passat algun cop, o sou asidus d'aquets blog, que avui fa 1000 artícles. I Gràcies al Círcol, la meva altra casa que aquí compartiu i cmpartireu lloc entre els grans de l'esport
Avui permeteu-me que parli de mi. Simplement gràcies per haver aconseguit entre tots arribar als 1000 artícles d'aquest blog, que des del meu punt de vista intenta explicar el què passa al món de l'esport. Des de l'agost de 2010 fins ara. No em pensava arribar a aquesta xifra mai. Però aquí estem.
Gràcies a tots. I si voleu ens llegim demà, per parlar del què faci falta i el què ens agrada a tots: parlar d'esport, des d'una òptica catalana amb visió del món. Des d'on veiem la pilota des d'un altre punt de vista. Des del córner de l'Estat que és Catalunya, buscant separar-se i voler sent lliure.
Des de Pinto, protagonista del primer post fins a la guerra a la presidència del Barça. Hem parlat de tot, del present, el passat i el futur. Guardiola, Cruyff, la Champions, bàsquet, handbol, futbol... de tot, absolutament tot del què sigui relelvant a l'esport amb ironia i intentant ser veraços. Com sóc jo, o intento.
En fí que Mil gràcies i perdoneu l'episodi de recopilació. Fins el 2000 no tornarà a passar. El que si passa és aquest canvi d'imatge, que estrenem avui

PostData: El Barça de futbol sala va guanyar al Berettyouifalu hongarès a la primera jornada de la Ronda Elite de la Copa d'Europa que s'està jugant al Palau Blaugrana, previ pas a la F4

Impureses

Aquesta setmana tenia previst parla en un moment dels 50 anys del debut de Johan Cruyff al futbol professional. Però l'actualitat mana, i he de parlar d'un "amic" de Johan Cruyff: Josep Lluís Nuñez. I no precisament per bé.
Diumenge passat, l'expresident del Barça va entrar a la presó pel Cas Hisenda, després de mesos i anys intentant retallar penes per un delicte de suborn a inspectors d'Hisenda. Ell i el sue fill es passaran, si ningú ho evita, que tot pot ser, dos anys entre reixes.
Josep Lluís Nuñez, és l'últim cas de persones vinculades al barcelonisme amb qui la justícia té o ha tingut casos pendents.
No és culpa de la institució, estem parlant de persones que en el cas de Nuñez és extrarradi del Barcelona, o en casos com els Laporta, Rosell o companyia, no són més que capítols interns dintre de la guerra cívil que viu permanentment al club. Laporta, Rosell i companyia són carn de portades de diaris esportius. El problema és quan els aludits com Nuñez o Urdangarín entren a primera plana de La Vanguardia.
Repeteixo, el club, la institució, no té cap culpa que gent com Nuñez i fill, o Urdangarín i rei hagin fotut mà a la caixa o hagin delinquit. Però faria bé que el club depurés impureses que en aquest cas porten el nom dels personatges en espais que si són del club.
És un terme d'imatge. Que Nuñez es mereix, com  President del Barça es pot mereixer tenir el nom al Museu? Potser si. Però per la imatge del club no és bo. És massa simple associar el nom i no la persona amb el delicte. Urdangarín, jugador d'handbol es mereix samarreta retirada a dalt del palau Blaugrana? Potser si. Però el personatge ja no és ni exjugador ni duc, és corrupte. I reïtero, és massa fàcil relaciionar nom i no persona amb el delicte.
La imatge del club no pot estar tacada i en portada perquè elements influents i externs del club hagin delinquit. Nuñez serà per sempre, l'expresident: I el titular, "l'expresident del Barça a la trena" és suculent i simple. Barça, trena delicte. Urdngarín, a part de Duc, és exjugador del Barça. "Urdangarín, exjugador del Barça imputat per". Barça imputat.
No té res a veure el nom en la persona. I els fets com a culers demostren que Nuñez i Urdangarín han estat exemplars dins la vida culer. Però no així fora de si.
Però, em sap greu, el Barça ja té prou merders com que els associi perquè l'associem implicita i explicitament com per sobre dur noms que a hores d'ara dónen mala imatge perquè un està a la presó i l'altre no ho està perquè fot mans i mànigues per no entrar-hi.
Cal netejar impurese. Passem el Fairy i el Netol. Museu del Barça a seques i samarreta desada fora del sostre del Palau. Pel bé del Barça, la de la institució, que ja ho fa tot solet per anar al jutjat per llançar-se ganivets entre els seus membres.

PostBarça: Leo Messi va insinuar ahir en una entrevista a un diari argentí que potser no complirà el contracte que té signat amb el Barça. Això se suma a unes declaracions al maig on deia que si la gent i/o el club no vol que segueixi marxaria. Potser no vol dir res i no passarà res, però que digui això no ajuda gens a calmar la revolta vida blaugrana actual.

PostData: Finalment Doha al Qatar serà la seu dels Mundials d'atletisme del 2019. Ahir a Mònaco, la IAAF ho va decidir en una reunió on Barcelona i Eugene, als EUA (on hi ha la Seu de Nike) éren també candidates a albergar aquesta important cita de l'esport. Els mundials es faran a finals de setembre, malgrat les altes temperatures de l'emirat àrab. Fet curiós serà que la Marató es disputaria de nit

La Precampanya de la Precampanya de la...

Quan no hi ha futbol, a Can Barça es magnifica tot l'extraesportiu, que quan hi ha futbol queda en un segon pla que no vol dir que desapareix. Només queda amagat per descobrir-se quan a la gespa no va bé i serveix per fer més grossa la crisi setmanal de Can Barça. De Nuñez en vull parlar demà. Avui toca Precampanya, Benedito i Faus.

I és que a Can Barça, dins i afectat directament a Can Barça, el tema de moda és la precampanya de les eleccions que en teoria s'han de fer el 2016. Va obrir la veda, Joan Laporta en aquella roda de premsa al Col·legi de periodistes de fa dos setmanes on va estar a la salsa i va reclamar eleccions anticipades en una Junta, la Bartomeu, que no està legitimada pel soci.

Després es va saber que el propi Laporta es va reunir amb el representant de futbolistes Jorge Mendes per tamptejar fittxages

Després s'hi va afegir la setmana passada, Agustí Benedito, segon a les últimes eleccions que va guanyar Sandro Roselll, que també va reclamar eleccions anticipades. Va fer pública una enquesta on Laporta guanyava, ell era segon i Baromeu tercer. A més Benedito va atiar el foc, dient que Javier Faus, vicepresident econòmic del club té negocis foscos a Qatar.

Faus va respondre demandant-lo per difamació. Va dir que si retirava aquestes paraules podria retirar la querella, que no la demanda.

I Bartomeu calla. Com gairebé sempre (almenys concediex entrevistes, on no diu res però les diu).

I per acabar-ho d'adobar, els dos Jordis: Un, Majó, conegut per combatre amb Laporta al 2003, acompanyat pel nou, Farré. Tots dos han formalitzat la precandidatura: "Som Gent normal" Això demostra que no són marcians. per la resta, ho hauran de demostrar.
La incògnita: Es presentarà Toni Freixa, exsecretari-portaveu del club, defenestrat pel mateix Bartomeu?

Ja s'han mogut les peces en aquest tauler d'escacs que és la presidència del club i que s'assembla més unes plaques tectòniques, on tothom vol que caigui l'altre. I mentrestant, el soci espera que la pilota torni a rodar, esperant que d'una vegada les aigües es calmin, tornem a veure bon joc i Leo Messi, rebenti e rècord de Zarra d'una punyetera vegada.

La precampanya de la precampanya de les eleccions 2016 ja ha començat. I què llarga es farà. Que torni a rodar la bola siusplau.

Altres gols

Nou cap de setmana d'aturada per seleccions, que amistosos a banda, ens para la Lliga de Primera Divisió. Sense futbol a Primera, la Segona Divisió i altres esports agafen el protagonisme, que potser, immerescudament té el Barça o elel Madrid.
A manca d'oficials, amistosos. Divendres, l'Espanyol va jugar un amistós a la Ciutat Esportiva Dani Jarque amb l'Olimpique de Marsella de l'extècnic perico Marcelo Bielsa. A Sitges es va fer un partit d'homenatge als 50 anys del debut de Johan Cruyff en el futbol professional. Això en el cap de setmana, on diumenge, va entrar a la presó l'expresident del Barça Josep Lluís Nuñez i el seu fill, per frau a Hisenda.
Per cert dins de l'actualitat perica ens ha sorprès les declaracions de l'exjugador portuguès de l'Atlètic de Madrid en un diari lusità que a l'últim partit de la temmporada 1990-1991, l'Espanyol va voler comprar a jugadors colchoneros perquè es deixessin guanyar per evitar que els pericos baixessin a Segona. Sembla que tot plegat són suposicions infundades que han desmentit companys de Futre i el president de l'espanyol dle moment, Juli Pardo
Així doncs, a Segona, empst del Barça B amb el Numància, victòria del Girona a Leganés  i gran triomf del Llagostera gràcies a dues faltes magistrals picades Per Pitu Comadevall amb el Tenerife i taules a 0 al Sabadell -Valladolid.
A la Lliga ACB de bàsquet, amb la destitució del tècnic del Baskonia Marco Crespi encara calenta, la jornada ens deixa la derrota de la Penya al derbi a Andorra i la derrota del Manresa amb el Gran Canària, en el debut a l'acta del vinculat Jordi Clotet per tenir cobertes les places de jugadors formats al país. I és que les lesions que arrossega el conjunt bagenc fa que per complir la normativa hagués près aquesta mesura. El Barça va derrotar el València. Un Barça que divendres va derrotar en jornada Eurolliga al Panathinaikos, de dos vells coneguts al Palau, ara al banc grec: Dusko Ivanovic i Josep Maria Berrocal. Els blaugranes acaben invictes la primera volta de la primera fase de la competició.

En handbol, va tornar la competició europea, amb un duel amb morbo. El Barça va guanyar a la pista del Flensburg, l'actual campió d'Europa que, va derrotar als catalans a les semis de la F4 de Colònia del passat juny. Vendetta completada
I a Londres, s'acaba la temporada tennística amb la Copa Masters, el torneig amb les millors 8 raquetes del rànquing (lesions a banda com la de Rafael Nadal). En la final de diumenge, el serbi Novak Djokovic havia de jugar la final amb un renescut suís Roger Federer que ha recuperat el seu millor tennis. Però una inoportuna lesió a l'esquena de l'helvètic va donar el títol a Nole. La final es va suplir per un partit d'exhibició Djokovic - Andy Murray. Per cert, la setmana que ve Final de la Copa Davis Suïssa-França.
I a Cervera s'ha fet l'homenatge als campions del món de la vila el 2014, els germans Màrquez: els trons de Cervera, triomfadors a Moto3 i a MotoGP del mundial de Motos
Un cap de setmana més d'aturada de seleccions per disfrutar d'altres gols més enllà dels de primera divisió.

Gaudim del moment

Rafael Jofresa, Jordi Villacampa, Tomas Jofresa, Carles Ruf, Ferran Martínez... i els americans. Era l'època més triomfant del Joventut recent, el de la Copa d'Europa de Tel Aviv'94, que va començar als inicis del 90 i que va culminar precisament a Israel. Era l'època en què els aficionats verdinegres podrien recitar un cinc inicial, com quan els culers recitaven l'11 inicial de la final de Wembley 92.

L'època triomfant de la Penya, com l'època dels Nino, Santillana, o la dels Margall. Més recentment trobem l'època Rudy i Ricky, però segurament per molt que ens enrecordem de la doble R, no recordem els companys que tenien el seu costat, un any determinat.

A la Penya, ni en el bàsquet d'èlit ja no hi poden haver-hi cicles d'equips amb els mateixos components. Un any i canvi de cromos. La crisi és molt bèstia, i el peix gran es menja el petit. I si el petit és bo, poseu-vos-hi bé que anirà a petar al gran. A Manresa passa igual i ja veieu com dels 11 components del conjunt bagenc, 10 són nous

Marxen els jugadors, però la il·lusió de fer-la gran sempre queda. I a la Penya, la il·lusió per fer-la molt grossa, és ja una realitat feacent. 

Gairebé assalta el Palacio de la Comunidad amb el Madrid, va ensorrar el Palau Blaugrana, i diumenge passat va tombar el líder invicte Unicaja de Màlaga. El Joventut de Badalona, l'històric Penya Spirit of Badalona, la Penya per a tots, aquella que sempre ha estat a dalt de tot de l'èlit del bàsquet, la mateixa de Tel-Aviv '94, la dels múltiples patrocinadors (des de caixes fortes Fichet, a refrescos com Schweppes o 7'Up, de viles olímpiques com Montigalà, o assegurances vàries), la que sempre ens fa patir, ara ens torna a encigalar al personal. És la Penya dels joves, la del Llovet, Barrera o Suàrez; la dels pertorbats encantadors com Mallet o Kirksay, o d'un veterà com Sitapha Savané que a sobre té cultura i altres coses més al cap que la pilota de bàsquet.

Gaudim del moment penyeros. Als tribuneros de l'Olímpic, que encara viuen de l'Eurolliga de Tel-Aviv i Pasjpal i que es pensen que cada any hem de sentir el "Devotion" de l'Eurolliga, gaudiu, perquè ves a saber quan el tornarem a viure. La situació de la Penya actual dista i molt de la del 94. Perquè ens entenguem, estem més propers de l'Espanyol, que fa d'Europa, paraula tabú, que del Barça del Pep. 

Ara el moment és verdinegre. Setena a la taula classificatòria, en posicions de Copa Gran Canària 2015, té cada cop més propera el somni de febrer d'estar amb els 8 primers a les Illes Afortunades, i perquè no, altres somnis, que si venen benvinguts seran, però que si no, no passarà res. 

A la Penya, almenys jo, no li exigeixo resultats. Els hi exigeixo bon joc. És inconscebible el què va passar amb l'Obradoiro i la remuntada de 16 punts (i era la mateixa Penya que va assaltar el vell Blaugrana). El què vingui, benvingut serà

I aquest dissabte, toca Andorra, que com va passar a Saragossa, espera una munió de verdinegres que visitaran el País dels Pirineus per assaltar una pista difícil i treure's l'espina de les semis de la Lliga Catalana, on els andorrans van ser superiors als verdinegres. Esperem que no passi com a Saragossa i tots aquests aficionats tornin a casa al mateix temps i no retinguts per portar estelades. Per sort, entre andorrans i catalans com més cosins més endins que diria Tomeu Penya (Penya cognom, no per ser fan del Joventut que ho desconec).

Gaudim del moment. Perquè ara és temps de Penya a l'ACB. La Badalona verdinegre torna a estar de moda.

La maledicció de Zarra

Arribarà el moment. Segur. Tard o d'hora, les ràdios i les telles ens bombardejaran amb els 251 gols de Leo Messi, i el famós rècord de Telmo Zarra de gols en Lliga que tard o d'hora superarà l'astre argentí. però des que va marcar el 250 amb l'Eibar , i d'això en fa 3 setmanes, Leo Messi no ha tornat a sucar. TV3 encara té guardat el "Marcats per Messi" que estrenarà quan faci el 251.

I mira que ha tingut oportunitats i opcions, però el pal, la mala dinàmica del Barça o la mala sort fa que encara estiguem esperant el moment en què les portades dels diaris trobem un Messi bufant les espelmes "251" sobre un pastís celebrant el record, l'entrevista al parent vuiu més proper de Telmo dient "només podria ser ell, el Messi, que superés el rècord del parent Zarra" i l'artícle homenatge de servidor en aquest espai.

Però de moment res. Telmo Zarra, des de la tribuna més privilegiada del vell san Mamés, al cel al costat d'altres llegendes de l'Athlètic es resisteix a deixar el tron que fa més de 50 anys el de màxim golejador de la històriade la Lliga.

Digueu-li maledicció o simplement mala sort, però en el famós rècord de gols en un any natural de Gerd Müller, Messi no va anar per punyetes. Ara li costa. Ha recuperat la màgia perduda en l'any Tata, però el joc del Barça és un pal a les rodes de l'argentí per superar un nou rècord periodístic, que Leo superarà quan sigui amb la mateixa naturalitat que es pren mate.

És la maledicció de Zarra que impedeix a Messi marcar, que fa que Suàrez, tot i fer grans partits amb el Barça no marqui?. És l'esperit de Zarra que fa que Piqué ja no jugui ni les costellades ni els partits de la galeta, tipús Copa Catalunya. És Zarra culpable que Zubizarreta no n'encerti ni una? O que Luís Enrique foti cara de vòmit quan parla amb la premsa. Ja m'agrada que no se'n vagi per les branques, que sigui només entrenador, però quan fa un mal partit el seu equip, el soci vol saber perquè. I el periodistaés el mitjà que connecta el vestuari amb ell.

Sigui Zarra o no, val més que Messi foti ja el golet, i centrem-nos a jugar bé que és el que toca. La maledicció de Zarra no es cura amb una pota de conill. S'arregla amb un gol. El joc pobre del Barça té altres solucions més complexes que ni jo sé ara com trobar-les. Potser aquesta si és l'autèntica maledicció de Zarra.

PostData: David Moyes, que havia de conduïr al Manchester United a una altra època gloriosa, estil Fergusson i que al final el va ensorrar encara més, és el nou tècnic de la R. Societat en substitució del destituït Jagoba Arrasate

O tots frares o tots canonges

Ho va avançar dissabte, Mundo Deportivo: el R. Madrid, com l'Atlètic de Madrid, està sent investigat per la FIFA pel mateix motiu, el qual Blatter i companyia va sancionar al Barça sense poder fitxar en les dues pròximes finestres del mercat de fitxatges: incomplir el reglament de fitxatges de menors estrangers.

Em sembla perfecte, i de fet ja ho vaig dir: si el Barça va incomplir la norma que se li caigués el pèl, com li ha passat. Però que la FIFA també investigués altres casos. Perquè no tot és blanc el que llueix a la casa blanca.

Si la FIFA pot demostrar que el Madrid infringeix la norma i que el sancioni amb la mateixa vara de raser que ho va fer el Barça, i que per cert va criticar tant el propi Madrid. O tots frares o tots canonges. Que la FIFA sancioni i que després els blancs, facin com els culers i sescolin per les escletxes legals d'aquesta norma, demanin cautelars i resin a la Cibeles si volen.

Si volem transperència al futbol, no es pot escapar ni el campió d'Europa, ni Zidane (sancionat com a entrenador del fílial blanc, el Castilla, per no tenir homologat el títol d'entrenador), ni Florentino Pérez.

Ja va sent hora, que l'expressió d'"Ésser Superior" aplicable a Florentino Pérez només quedi en això, una expressió i no un síntome que gràcies al dòlar, el màxim dirigent blanc pot fer el que li roti sense conseqüències.

Si el Barça llepa amb els nens o el què sigui, el Madrid, si ho fa, també. O tots frares, o tots canonges

Gerard, què et passa?

Carta oberta a Gerard Piqué:

Admirat Piquembauer.

Ja ho saps que sóc el President, vicepresident, tresorer i vocal del teu club de fans. Però no sóc ingenu. No tinc una bena als ulls. Què et passa? Per què estàs a la banqueta? Per què no jugues bé quan jugues? Per què ets més protagonista fora del camp que a dins? I per què quan ets a dins del camp, ets protagonista per fer partits lamentables?
Què vas fer amb els Mossos? Per què a Girona a la final de la Supercopa de Catalunya vas estar jugant amb el mòbil? Què és tant secretisme? Per què ningú parla clar de tu i amb tu? Per què Luís Enrique no et suporta ni t'aguanta?
El teu problema és d'actitud? Hi ha alguna cosa més? Alguna cosa més fora de l'àmbit futbolístc? (Tranquil no entraré al recurs fàcil i envejós de "la Culpa és de la Shakira", perquè quan jugaves bé, la Shakira ja estava enllitant-se amb tu). Serà culpa de Pep Guardiola, amb qui vas parlar el 9N, en una trobada que ha aixecat multiples especulacions.
Ara jugaràs com Pedro amb la selecció espanyola, tot i que no juguis amb el Barça, com Pedro, per molt que els hi emprenyi a la caverna mediàtica que hi vinguin 5 jugadors blaugranes. Vicente Del Bosque va estar molt bé responent en aquest afer (com va estar elegant quan se li va preguntar per la passada Consulta del 9N, on tot i que la cap de premsa el volgués tallar, va dir que contestaria en privat al periodista )
Necessito, els culers necessitem respostes al teu cas. Com també al cas Alves o Pedro, defenestrat a inici de la temporada i ara no es perd ni una, fotent partits penosos (cosa que fa pensar que els seus relleus, Montoya, o Douglas (un altre cas per explicar) estan molt pitjor que ell, cosa encara molt més preocupant).
Gerard, parla, tu que quan ho fas encigales i ets molt clar. Perquè si esperem d'altres ens hi podem posar fulles. Gerard, què et passa? Piquembauer ha de tornar pel bé del Barça

Firmat

Un que està a punt d'estripar el carnet

Sí-Sí

Sí-No a la victòria del Barça a Almeria. Sí a la victòria. No al joc infumable del Barça. Si a les flors i tulipans al cul dels entrenadors. No a la suplència de Suarez. Si a Luís Suarez que va desllorigar ell solet el partit des de la banqueta i sense marcar. Què bo que és. No al cas Piqué (en parlarem). No a la victòria del Madrid amb el Rayo. No a la victòria de l'Atlètic amb l'Elx. Sí-No a l'empat de l'Espanyol davant el Vilarreal.
No a les derrotes del Barça B a casa del Betis, del Girona amb Les Palmes, del Llagostera a Alcorcón i del Sabadell amb el Lugo
No, a l'aturada de la Lliga per seleccions, una més.
Sí-Sí a les victòries de la Penya amb l'Unicaja (adeu a la imbatibilitat del líder ACB), del Barça a Tenerife. No a la derrota del Manresa ajustada amb el Bilbao i No a la derrota de l'Andorra a Guipúscoa
Sí-Sí, i ben gran per Àlex Màrquez que a l'última cursa del Mundial de motos, a València va certificar que ja és nou campió del món a Moto 3. Va acabar tercer darrere de Jack Miller i Isaac Viñales. Suficicient per ser campió. A Moto 2 triomf de Thomas Luthi per davant de tito Rabat i a Moto GP, triomf de rècord per Marc Màrquez: el cerveri va guanyar la 13ena cursa en una temporada superant el rècord de Mike Doohan.
I Sí-Sí a un altre triplet històric pel motociclisme català. Com el 2013. Moto3 per a Àlex Màrquez, Moto2 per a Tito Rabat, MotoGP per a Marc Màrquez. Triplet català de campions del món de motos
Sí-Sí, a una altra cita del motor. Al Brasil, penúltima cita del Mundial de F1, triomf de Nico Rosberg. D'aquí dos setmanes a Abu Dhabi, es jugaran els últims 50 punts de la temporada (l'última prova del Mundial puntuarà doble) entre els dos Mercedes.
Sí-Sí al 9N. Sí-Sí a un nou cap de setmana esportiu

A València Sí-Sí

Diumenge, 9-N, és el dia del Sí-Sí, el #SíSí, el del referèndum a Catalunya, i del #SíSí a València. El #SíSí sobre dues rodes al circuït de Xest.
Sí. S'acaba el mundial de motos, en un altre 2014 històric pels pilots catalans amb de moment dos títols mundials (Moto2 Tito Rabat i MotoGP Marc Màrquez). I sí. Falta per decidir un títol. El de Moto 3. I sí. Pot ser que caigui per un altre pilot català, Àlex Màrquez.
Perquè es torni a repetir un altre triplet històric com el de 2013, Àlex haurà de fer com Marc a Xest el 2013, a la categoria petita: prendre-s'ho amb calma, no buscar el cos a cos, deixar tranquil als rivals. Només ha d'estar al podi perquè el petit dels Màrquez, el tronet ressoni amb força des de Xest cap a Cervera i al món com a nou campió.

El seu rival Jack Miller, que havia començat esplèndidament el Campionat està nerviós. Des de Catalunya va començar a perdre el títol, i l'australià, mot nerviós va voler arreglar la cosa a Malàisia, fa dos setmanes volent fent fora de la pista fins en 6 ocasions a Àlex Màrquez. Una cosa és espectacle, l'altre és anar descaradament a fer trampes i fer mal.
Però aquesta no és la guerra del Tronet de Cervera, que demana a crits treure el sufix -net del nom. A València amb l'afició al costat, serà campió del món segur si no fa el que normalment el gen Màrquez fa: voler guanyar cada cursa passant pel forat d'una agulla.
Segur que el Juli, el pare de la (les) criatura (/es) tornarà a quedar-se sense ungles patint des del box perquè l'Àlex no faci més el burro del que fa falta. Com l'any passat amb el Marc patirà per l'Àlex, però segur que cap a les 11:45 podrà saltar d'alegria perquè #SíSí, diumenge a València tornarem a cantar un nou títol pel motociclisme català per tancar un 2014 històric, en un dia històric. 9-N #SíSí

PostData: El Barça de bàsquet va guanyar a la pista del Fenerbahce turc en jornada Eurolliga

Rècord salvador

Fins el moment, el Barça anà a la deriva a la Venècia del Nord. A Amsterdam, seguia la crisi, que ja no és setmanal, ja és mensual. L'Ajax del 2014 va ser ahir l'Ajax de la taronja mecànica dels 70. I el Barça d'ahir semblava el de l'època Gaspart... Fins el gol de Messi.
El gol de Messi a meitats de la primera part. El Barça no va jugar bé però un gol de l'astre argentí, amb una assistència de Bartra que amb més cor que cap i més pebrots que cervell va centrar una pilota llençada a empentes i rodolons perquè rematés Messi ho va canviar pràcticament tot.
Guanyava el Barça a la mitja part però no convencia, però el gol va desterotar l'Ajax. Sense control, a batzegades, sense domini, jugant fatal.
A la represa, els holandesos van acular i recular línies. Això va fer que el Barça agafés cert control, sense que l'Ajax renunciés al seu joc de toc. Fet que significà que Messi marqués el segon. Amb aquest gol i a l'espera de rebentar el rècord de Zarra en Lliga, iguala el rècord del madridista Raúl com a màxim golejador europeu de la Copa d'Europa. Messi, amb 71 gols es va avançar en la pugna amb Cristiano per aquest Pichichi que durarà fins que ambdós es retirin.
La cosa va millorar al segon temps. Però la cosa segueix igual. El Barça preocupa i molt. Però el camí de millora és la segona part d'ahir. Victòria amb rècord igualat, rècord salvador i ja a vuitens gràcies a la victòria del PSG amb l'Apoel, però sense convicció. Ajax 0 - Barça 2.

PostChampions: L'Athlètic de Bilbao s'acomiada de la Champions en perdre a San Mamés amb el Porto

Propòsit d'esmena

L'estadística fa molt de mal. El Barça no ha guanyat mai a Amsterdam. D'acord que només hi ha jugat un cop. Però mare de Déu quin cop. Per si us voleu autoflagel·lar llegiiu això

Ajax-Barça, 27 de novembre de 2013

Va ser a finals de novembre. I allà, els tulipans d'Amsterdam van desfullar la flor del Tata Martino. Guanyava però no convencia, fins al moment. Després de l'Ajax, ni va guanyar ni va convèncer. La crisi Martino comença aquí.
Un any després el Tata ja no hi és. Hi és Luís Enrique i la crisi es torna a instal·lar a Can Barça, a qui es considera un abusananos. Amb el Gratallops, l'Eibar o l'Elx apallissa, o apallissava, ja que el dissabte amb el Celta va perdre fotent el paperina. Amb el PSG, o el Madrid fot el pena. Avui toca jugar contra un dels grans del futbol europeu, a qui fa dos setmanes al Camp Nou els hi va fer un bon repàs, excepció de cinc minuts on Dodotis i fantasmes es van passejar per l'Estadi.
Avui toca fer un propòsit d'esmena: guanyar a Amsterdam, jugar bé, trencar amb l'estadística, guanyar a un equip gran, convèncer al públic del Camp Nou, i enterrar fins al cap de setmana la crisi setmanals que deia tant encertadament Tata Martino, que deuria ser l'única cosa de llegat que va deixar a Catalunya, a part que el nom Martina ja és el més comú en els naixements del poble català femení. Demostrar que aquest Barça de Lucho és un abusananos, de tots els nanos, dels petits i dels grans. Ha de tornar a fer-se respectar a Europa
Ara és l'hora. Del SÍ, de diumenge, i del SÍ d'avui. Toca guanyar. Propòsit d'esmena. Examen de recuperació. És necessari. I tant. Avui a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1, Ajax - Barça

PostChampions: Triomf del Madrid amb el Liverpool i de l'Atlètic davant el Malmo en la quarta jornada de competició a la Champions

La F1 també és humana

La crisi econòmica és implecable. No se'n salva ningú. Ni tant sols els més poderosos ni les esferes més altes de totes. No hi ha líquid. Ni al Circ dels Circs. Ni Bernie Eclestone, el guionista de la F1 ha pogut fer res. I això que ho va avisar
La imatge del GP d'Estats Units de F1 que es va celebrar diumenge a part de la victòria d'un Mercedes, el de Hamilton, és que a la graella de sotida del GP només hi van haver 18 cotxes. Si compteu els cotxes de la imatge en pista hi veureu 18 monoplaces. Diumenge hi faltaven els Marussia i els Caterham. I no va ser en el cas dels Marussia per respecte a Jules Bianchi que es manté en estat crític a un hospital després del greu accident del Japó.
La pela és la pela. Fins i tot a la F1. No hi ha calers, no corres. La situació a les dues escuderies baixes al final del Mundial són diferents. A Marussia, directament han fet fallida econòmica. Es parla de 111 M d'euros de deute i han entrat en concurs de creditors A Caterham no hi ha calers. Es vol vendre l'equip però no es posen d'acord i es barallen el venedor amb el comprador. Es foten castanyes entre ells i ningú sap qui mana en aquesta casa en ruines.
I què passa ara? Doncs que el Pacte de la Concòrdia, la constitució que regula la relació dels equips de la F1 amb els promotors del campionat agafarà un protagonisme clau. Els equips grans diuen que com que hi ha dos equips que no acaben temporada, els diners en drets televisius, la mare dels ous, que correspondrien proporcionalment a Caterham i Marussia que es perden es reparteixin entre ells. Els grans equips no veuen bé d'entrada que com s'especulava, la creació d'un tercer cotxe, fet amb aquests diners.
El futurible tercer cotxe, que diem, de moment no es planteja, pot obrir les portes a Fernando Alonso a l'equip Mercedes.
Especulacions i més especulacions al voltant d'una realitat. la crisi econòmica també afecta a la F1, i ja n'ha escapçat a dos equips de cop, tal com va fer amb Hispania fa dos anys. L'espectacle de la F1 necessita molla per sobreviure. Potser és hora de replantejar-se el model per tal de fer viable econòmicament el Circ. No creu, Mr Bernie?

Castanyes per Halloween

Cap de setmana festiu, farcit de panellets, carbasses de Halloween i castanyes, i d'esport, com tots els caps de setmana de Tots Sants.
En futbol, la búsqueda del rècord de gols de Zarra per part de Messi va tenir nou capítol dissabte al Camp Nou davant el Celta. Un capítol terrorífic, digne de Halloween. El Barça va perdre en un partit horrible de l'equip, personificat amb un Dani Alves lamentable. Va perdre el partit i el liderat i el segon lloc a favor del Madrid i l'Atlètic. Partit per oblidar i per amoinar-se de l'equip de Luís Enrique Martinez gairebé més a prop de Luís Enrique Martino que mai. 

L'Espanyol per la seva banda va perdre Elx. El Madrid va guanyar a Granada i l'Atlètic va guanyar al Còrdoba.

Abans de centrar-se a la gespa, Josep Maria Bartomeu va anunciar divendres que presentarà recurs a la sentència dels avals de la qual va ser favorable a la Junta Laporta. Això si, Bartomeu va dir que no reclamarà en cap cas els avals si finalment guanya la sentència. Quan la sentència sigui ferma, l'execució d'aquesta serà sotmesa a votació del soci en assemblea extraordinària.

I notícia luctuosa a l'entorn barcelonista. Ha mort Gustau Biosca, l'últim supervivent del Barça de les Cinc Copes.
A Segona, el Girona va perdre al camp del Valladolid del mític extècnic gironí Rubi que va dur al conjunt gironí a les fases de Primera. El Barça B va empatar amb l'Sporting de Gijón; el Sabadell va guanyar al Mirandés i el Llagostera va perdre amb el Racing de Santander
A l'ACB, històric triomf de la Penya davant el Barça. Victòria 300 del Joventut a l'ACB. Victòria al Palau Blaugrana després de 9 anys. Un partit sempre dominat per la Penya que va resoldre Goran Suton amb un bàsquet practicament sobre la botzina. El Manresa va perdre a Vitòria i l'Andorra va guanyar al Gran Canària. Abans, divendres, el Barça, club suposadament a favor de les tradicions catalanes, es va sumar a la festa americana del Halloween amb una festa organitzada enmig del partit de l'Eurolliga amb el Turow polonès que van vèncer els culers.
Derbi català a la Lliga de bàsquet i a la de futbol sala. Triomf del Barça davant el Marfil Santa Coloma.
Castanyes a Catalunya i Halloween a Amèrica on a part de l'inici de l'NBA, on vam conèixer la renovació de Ricky Rubio pels Timberwolves Per 5 anys a raó de 14 kilos per any (56 en total) , al circuït d'Austin es va celebrar el penúltim GP de la temporada de la F1. Un nou duel entre Hamilton i Rosberg pel títol mundial. Triomf, cinquè consecutiu, de Hamilton. Però més que la carrera la imatge del GP dels EUA, al circuït texà és la de la manca. Només 18 cotxes van córrer aquest penúltim GP. La crisi econòmica fins i tot ha pogut amb el circ de la F1. Problemes econòmics han fet tancar la paradeta abans d'hora a les escuderies Marussia i Caterham que van presentar concurs de creditors.
I tornant a Catalunya s'han celebrat els Special Olympics Calella-BCN 2014, els JJOO per persones amb discapacitat intelectual, una magnífica inicitaiva esportiva.
Per Tot Sants, en aquest cap de setmana esportiu, un nou duel Castanyada-Halloween que han renyit un altre cop per guanyar-se la popularitat de la gent. Diria i em fot ràbia que l'americanada s'imposa al panellet