L'Europupes

Pensar en un Barça - Atlètic de Madrid és pensar en gols, molt gols, de Milinkof Pantic, del Macanudo Pizzi, de Nuñez i Gil... Però sobretot un Barça - Atlètic és pensar en Lliga i Copa. Però no en Champions. Fins avui.
A les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, Barça - Atlético, Euroderbi de Champions.
Arribem a la part decisiva de la temporada. Els colchoneros són el rival a batre pels blaugranes. La Lliga es decidirà, la última jornada de Lliga, al duel del Camp Nou. A Europa, els quarts es decideixen en dos setmanes.
Pinta a gran duel entre dos cracs en forma com Messi i Diego Costa, tot i que aquest serà dubte fins a última hora per una lesió a l'entrenament d'ahir. Serà la primera prova de foc per Pinto. Portarà trenetes, pensa en hip hop i rap, i no és Valdés. Però quan ha jugat ha complert i ha aturat. És de confiança agradi o no.
El matx serà perillós perquè simplement fa por sentir al Chili Simeone, el tècnic colchonero que no té por del Barça.
Però sigui en Copa, Lliga o Champions, i per més líder que sigui, el Pupes és el Pupes. Pamplona i Cornellà va ser una prova evident.
Després dels tres empats en aquesta temporada, per nassos s'ha de desempatar. I l'euroderbi pot dirimir el futur de la Lliga.
Avui toca Barça - Atlètic de Madrid, toca clàssic espanyol, inèdit a Europa. Avui el Pupes torna a la versió europea, al Camp Nou davant el Barça.

El què va poder ser i no va ser-ho.

Espanyol i Barça van protagonitzar un derbi com els d'abans, dissabte a Cornellà - El Prat. Polèmica, bronques i emoció. Els més veterans van veure el derbi com una reminiscència d'aquells duels a mort a Sarrià i no com passava últimament on el Barça passava per sobre el conjunt perico.
L'Espanyol va vendre cara la seva pell. Si bé el domini va ser blaugrana, l'Espanyol va estar ben posat al darrere i va gaudir d'alguna ocasió clara. Un nefast Clos Gómez, l'àrbitre, va xiular un penal molt dubtós per mans que va transformar Messi en el 0-1 definitiu. Això sumat a l'expulsió del porter Kiko Casilla i amb Javi López, el defensa, a la porteria perquè no quedaven canvis va fer que els blanquiblaus claudiquessin.
El Barça, en acabar el partit era líder, tot esperant l'ensopegada de l'Atlètic de Madrid a San Mamés contra l'Athlètic de Bilbao. Cosa que no va passar igual que tampoc va espifiar-la el Madrid que va apallissar el Rayo. Tot igual. Atlètic primer, Barça segon, Madrid tercer. I queden 7 jornades.
En bàsquet, el Barça va apallissar en el duel amb el Bilbo que tot i les amenaces dels jugadors bascos de no jugar-lo perquè no cobren ho van fer. La Penya guanya al Tenerife i segueix viu en les seves opcions de Play Off. I el Manresa cau a la pista del Valladolid.
I mentre el Barça d'handbol complia, al Palau, el tràmit de vèncer l'Aalborg danès, que ja havia guanyat de 8 a l'anada, als vuitens de la Champions, a Gijón es podria decidir la Lliga. Si l'equip local guanyava al Rioja, els catalans serien campions de Lliga, matemàticament a manca de 7 jornades.  No va ser així i la Lliga caurà divendres al Palau guanyant al Balonmano Aragó. Ha estat el mateix cap de setmana on l'Hamburg, el campió d'Europa ha caigut als vuitens davant el Vardar Skopje macedoni
En F1, la clàssica pluja monsònica d'aquelles contrades va condicionar el GP de Malàisia, la segona prova del Mundial que va guanyar el Mercedes de Lewis Hamilton de forma insultant per davant el seu company Nico Rosberg, Sebastian Vettel i Fernando Alonso.

I el català Joaquim Rodríguez, el Purito, va guanyar la Volta Ciclista a Catalunya que durant tota la setmana ha ocupat les carreteres catalanes i que ahir va acabar a Barcelona

La vida després de V

Carta oberta a José Manuel Pinto

Estimat trenetes

Des de dimecres passat t’has convertit en protagonista inesperat de l’actualitat blaugrana. La greu lesió de Víctor Valdés al genoll que el farà estar mínim 6 mesos fora, fa que hagis de defensar la porta blaugrana, en el tram decisiu de la temporada i quan el Barça viu el seu millor moment de la temporada.

Cal dir que quan se t’ha necessitat mai has fallat. No has fet aquelles parades impossibles del Víctor que ha salvat molts cops al teu equip, però ets mostra de fiabilitat i que sempre estàs a punt quan se’t necessita.

Ara seràs el primer porter i el soci espera que no et constipis i que els dolors d’esquena que de tant en tant et martiritzen et deixin en pau.

De Messi, de com estigui el crac (que tranquil ha tornat) i de tu i les teves actuacions dependrà el futur immediat del club. Un futur ple de Copes per guanyar.

Valdés t’ha deixat el club amb possibilitats fermes de guanyar la Lliga (només cal guanyar totes les 8 jornades que queden, incloent la última, al Camp Nou, davant l’Atlètic de Madrid, que pinta que serà decisiva); i als quarts de final de la Champions amb l’Atlètic de Madrid. La Copa del Rei és teva i l’èxit d’arribar a la final del 16 d’abril amb el Madrid és èxit teu.

Aquest és el panorama. I aquesta és la teva afició. La del Camp Nou. Culé fins a la mort i que et defensa a ultrança si algú extern et critica i capaç de demanar el teu cap si l’espifies a la mínima.

Tot el què va passar fins la lesió de Víctor és com la vida de Crist (abans de Valdés). Ara comença el dia 1 Després de Valdés, en el que serà, si res no canvia, l’any 1 DV.

És la teva hora, estimat trenetes. Molta sort. La necessitaràs. La necessitarem.

Firmat

Un aficionat del Camp Nou

La Nit de les 1000 i una

La nit d'ahir va començar malament. Molt malament, però va acabar bé.
No és cap mal menor per Víctor Valdés, gran protagonista de la nit d'ahir en què el Barça va passar de candidat dubtós a la lliga, a ferm candidat al títol. Hi ha Lliga. Hi ha Lliga. Fa 5 dies la Lliga era quimèrica. Ara és real. És possible.
Anem a pams. Del partit 1000 del Barça a la Lliga al Camp Nou, no és recordarà la clara victòria del Barça amb el Celta. Sinó es recordarà per Valdés. Si no hi ha res de nou (cosa probable en aquesta casa) el porter de L'Hospitalet ha jugat l'últim partit amb el Barça quan encara falten 2 mesos per acabar la temporada.
I tot pel pitjor dels motius. Una greu lesió als creuats del genoll. En una parada espectacular d'un xut de falta, Valdés fa caure tot el seu pes en un genoll que fa un estrany i que després es trenca. Valdés es passarà 6 mesos fora del terreny de joc. Sigui quin sigui. Valdés que fa mesos que va dir que marxa, ho farà amb crosses i ressentit amb ves a saber qui. No sé Si hi ha esperança i el Víctor recapacitarà i es voldrà quedar per almenys marxar del club sobre la gespa i no la llitera.
Pel soci i seguidor del Barça ja no hi va haver més partit. Tothom estava pendent de l'estat de Valdés i que Pinto no es fes mal. Per cert, que per poc es fa mal ell també.
La nit va començar malament pel Barça però va acabar bé. El Barça es reenganxa a la Lliga gràcies al què va passar a Sevilla. En cinc dies, del Clàssic fins avui, el Madrid s'ha deixat 6 punts. Ningú s'ho esperava però ahir els blancs van llepar inesperadament i deixen la Lliga a punt de caramel per un Barça que si ho guanya tot serà campió de Lliga. El barcelonisme ja té un nou Déu per adorar que si tot va bé li pot donar la Lliga. A l'alçada de Cherubini i aquell Tenerife que va matar la Quinta del Buitre, avui sumeu-li Bacca (el semantisme va que vola) autor dels dos gols que deixa al Madrid tercer a la Lliga, darrere el líder Atlètic i Barça, que s'ho jugaran tot a la última jornada al Camp Nou.
I el culé pessimista fa cinc dies ja ocupa Canaletes per celebrar la Lliga. I tot gràcies a la nit d'ahir: la Nit de Les Mil i una. 

PostData: Marc Màrquez Premi Laureus a l'esportista revelació. El Tro de Cervera torna a ressonar. I Sebastian Vettel Premi Laureus al millor esportista del 2013. Merescudíssim. Gran temporada de l'alemany al Mundial de F1. En categoria femenina Laureus per la nedadora nord-americana Miss Franklin

PostClàssic/Prederbi

Amb la Lliga ben viva, entrem en jornada intersetmanal, enmig de la ressaca del Clàssic de diumenge passat al Bernabeu, i el derbi a Cornellà de dissabte contra l’Espanyol.

Avui a les 20:00, des de les 19:00 a Rac1, al Camp Nou, Barça-Celta, un partit que sembla que està en segon pla, per la voracitat dels partits passats i futurs, però que tal com està la Lliga de viva, amb l’Atlètic de Madrid, líder a 1 punt de Madrid i Barça, una ensopegada culé o blanca en qualsevol partit pot ser l’adeu definitiu a una Lliga que agafa una emció inesperada fa un mes.

Ha tornat el Barça, ha tornat Messi, amb una versió remasteritzada i allunyada d’èpoques guardiolístiques. El nou Barça ja no és gourmet, no és refinat i segurament no protagonitzaria anuncis de Ferrero Rocher. Ara el nou Barça podria fer una segona part de la sèrie “Els Joves”. És un Barça més heavy, més directe. Ha deixat el toc per anar a cara a barraca. S’ha dubtat molt d’aquest equip i jo el primer, i crec que li cal una sacsejada a fons pel futur (amb Tata Martino a la banqueta o no), però el cert és que es planta a la part decisiva de la temporada viu a tot arreu i disposat a donar guerra.

Avui amb el Celta és una bona oportunitat per refermar que estan aquí i que lluitaran per la Lliga i pel que calgui.

El rival avui és el Celta de Vigo de Luís Enrique, equip que amb ingredients del futbol del Pep, (per alguna cosa van coïncidir al Barça com a jugadors, i tècnics un al primer equip i l’altre al B), a anys llum de l’excels futbol del millor Barça de la història, intentarà posar les coses difícils al TataBarça, com cada partit que juga l’equip gallec, un bon equip que la toca i que no és gens fàcil d’abatre. La dotzena plaça a la Lliga vala la tesis

Torna el Barça, deixant enrere el Clàssic i preparant i pensant el derbi. De moment, avui toca Celta.

PostData 1: Victòria de l'Espanyol (1-2) a Màlaga en l'inici de la jornada de Lliga

PostData 2: El Bayern de Munich de Pep Guardiola es va proclamar campió de Lliga a falta de 7 jornades pel final

El Mourinhisme il·lustrat

Amb la marxa al juny de José Mourinho al Chelsea, semblava que al Madrid, s’havien acabat les queixes, les bronques, el mal rotllo i les crítiques furibundes a Déu i sa mare, habituals amb “The Special One” als comandaments de la nau blanca.

Amb Carlo Ancelotti, el futbol tornava a agafar tot el protagonisme. Fins i tot l’equip jugava bé i s’allunyava de la pilotada i a seguir. I sobretot les queixes, bronques, mal rotllo i crítiques passaven al bagul dels mals records.

Però diumenge el Mourinhisme va rebrotar sense Mou i amb una força descomunal, exagerada i vomitiva. Un Mourihisme, recolzat via twitter oficial del R. Madrid, repiulant-lo pel món.

Cristiano Ronaldo, i després Sergio Ramos, com un lloro de repetició, van dir que els mandataris de la Lliga volen com fos que el Barça s’enganxi a la Lliga, perquè tenen enveja del Madrid. El discurs de Mourinho, llegit per ves a saber qui, va ser de nou adquirit, après i llençat a la carnassa de la premsa perquè tothom el pugui escoltar.

Declaracions incendiàries, lamentables, de llàgrimes de cocodril... declaracions perquè algú amb dos dits de seny, i no pas dels del Comitè de Competició de la Lliga Espanyola, sancionin a CR7 i Sergio Ramos, per botxins i al Madrid per instigador d’aquestes greus paraules que insinuen clarament que la Lliga adultera la competició perquè la guanyi un altre.

Torna el Mourinhisme a la casa blanca, mentre a Can Barça i el seu futbol, més efectiu que brillant, allunyat del caviar Guardiola i més del pa amb oli del Tata, s’enganxa a la Lliga i li dóna vida. I és que hi ha coses que sembla que no canvien mai

Clàssic GP

Motos i Clàssic. El cap de setmana ha estat monopolitzar per l'inici del Mundial de Motos i pel Clàssic Madrid - Barça.
I com una moto, el Barça es va exhibir al Bernabéu amb un gran partit dels de Tata Martino. El 3-4 s'explica per una versió divina de Leo Messi, en la capacitat de no rendir-se malgrat el 2-1 i per un àrbitre nefast com ha estat Undiano Mallenco, que va condicionar el partit sense el perjudicar el resultat, amb un penal xiukat sobre Cristiano, fora de l'àrea i un de molt rigurós per no dir inexistent sobre Neymar. Messi es va exhibir amb Un Hat Trick i un partidàs que va fer que Leo es convertís en el màxim golejador dels Clàssics de tota la història. 

La Lliga s'apreta i CR7 plora dient que els de la Lliga tenen enveja perquè el Madrid vagi millor que el Barça i que l'han de posar a dalt com sigui. Mal perdre. Lamentable. En altres lligues ja l'haurien d'haver sancionat. Que et moqui la iaia noi. Ell i Sergio Ramos fotent llenya.
Més enllà del Clàssic, l'Espanyol empata a 0 amb el Llevant.
A Qatar ha començat la defensa catalana del Mundial de Motos. A Moto 3, victòria de l'anglès Jack Miller; a Moto2 del català Tito Rabat i a Moto GP Marc Màrquez.
En bàsquet victòries del Barça a Guipúscoa i de la Penya a Màlaga. El Manresa perd contra el CAI Saragossa.
I el Barça d'handbol va encarrilar l'accés als quarts de la Champions en derrotar l'Aalborg danès.
Històric Clàssic sobre motos en un gran cap de setmana culé.

Un 7 per l'esperança

Amb un Messi amb l’estat de gràcia com el dia del 7-0 de l’Osasuna, diumenge passat. Amb un Alexis, Bayern, Tello o Iniesta acompanyant al crac tal com van demostrar el dia del 7-0 de l’Osasuna. Amb una defensa impecable, amb el millor Piqué. Sense invents estranys. Tenint ambició i gana. Amb una mica de sort amb un Valdés impecable. Amb un Neymar retornat, combinant amb Leo Messi com els àngels

Amb un Cristiano més pendent del pentinat i que la seva germana no passi gana a Supervivientes que marcant gols. Amb la millor versió de Pepe en mode trencacames. Amb la millor versió de Sergio Ramos, als núvols i somiant amb Pilar Rubio.

Amb concentració i una mica de sort. O bastant de sort.

Així potser, i dic, potser, el Barça pot guanyar diumenge que ve a les 21:00 des de les 19:00 a Rac1 al Madrid al Santiago Bernabeu, en el Clàssic.

En aquests moments de pessimisme il·lustrat, on el futbol de Tata està en entredit i on sembla que el millor cicle de la història ha passat a millor vida, i amb un Madrid que per fí juga a alguna cosa similar al futbol, l’esperança és l’últim que es perd. I potser el 7-0 amb Osasuna de diumenge passat és un bon senyal de cara al futur. Tant de bo.

PostChampions: Barça - Atlètic de Madrid, Madrid - Borussia de Dortmund, PSG - Chelsea i Manchester United - Bayern, quarts de final de la Champions

Falles a la UEFA

Carta oberta a Gianni Infantino

Estimat Fallero Major de la UEFA

Avui, Sant Josep, dia del pare i de Falles rostides a València et demano un petit favor. I si ja sé que em diràs que no ho pots fer perquè tot el què es fa a la UEFA és transperent i no hi ha boles calentes. En tot cas deixa’m demanar-te el favor.

Divendres tornaràs a fer el què t’agrada més: tocar (les) boles. Seran les 8 boles del bombo dels quarts de final de la Lliga de Campions 2014. Tu i un altre amic dels culés Luís Figo, marcareu el camí cap a la final de Lisboa.

Com a culé et demano que:

1. Siusplau no emparellis el Barça amb el Bayern de Munich de Pep Guardiola. Seria una mort directe, per KO i amb molt de dolor. Sense sagnar i molt plorar. El Bayern va molt fort, dissabte pot ser ja campió de Lliga perquè li treu 20 punts al Borussia de Dortmund. I a més hi ha el factor Pep. Me l’estimo massa com tenir un duel ara mateix. Em fa massa mal pensar que per un dia el culé Pep serà un assassí sense pietat que ens destrossarà amb les mateixes armes que va fer gran al Barça i ens tornarà a dir que amb el futbol del Tata o anirem en lloc i que ell va obrir el camí que no vam voler seguir sense ell.

2. No vull un rival espanyol. Primer fa poc Europa. I segon, amb aquest Barça i aquest Madrid, que ens agafin confessats. Seré optimista i pensaré que ho tindriem molt complicat. Que toqui l’Atlètic de Madrid és millor perquè és el Pupes, però no fa Europa.

3. Que no toqui el Chelsea de Mourinho. El paio fot mandra, ja el coneixem i si a sobre li fiquem a Eto’o fa mandra doble.

4. No al PSG d’Ibrahimovic. Mateix motiu. Mandra amb filosofia. No gràcies.

5. Així doncs et demano preferiblement o l’Olympiakos grec de Michel, el rival més fluix, el Manchester United si aconsegueix eliminar els grecs (cosa improbable amb el 2-0 de l’anada), imagina’t com està l’històric United, el Dortmund, a anys llum del finalista de la Champions de l’any passat (dubto que passi el Zènit de Sant Petesburg rus.)

Xato fes-t’ho com vulguis, perquè si no surten els equips que et demano, la Champions serà un somni. Ho sento sóc així de pessimista. Ara és cosa teva com a fallero major, cremar les Falles que no volen els culers i indultar un bon rival pels barcelonistes.

Siusplau Gianni. Fes-nos aquest petit favor.

Firmat

Un que no vol complicacions

PostData: En una entrevista a una revista d'un dels patrocinadors del Bayern Pep Guardiola va dir que va deixar al Barça per desmotivació i que ho va tenir clar després del partit del Chelsea el 2012.

PostChampions: El Madrid va pagar un preu molt alt per classificar-se pels quarts de final de la Champions. En la victòria contra el Schalke 04, el davanter Jesé es va lesionar greument el genoll. En l'altre partit el Chelsea va derrotar al Galatasaray.

Contra la senyera

En aquest afan antiindependentista que el poble espanyol vol imposar sobre el poble català, a partir d'aquesta setmana a Qatar i fins al 9 de novembre a València (9-N, més casualitat impossible) s'hi afegeixen els participants del Mundial de motociclisme.
Evidentment és una exageració, peò si que és cert és que els rivals a batre aquesta temporada a dues rodes són catalans. Marc Márquez a Moto GP és el rival a batre. A Moto 2, s'intentarà que el successor de Pol Espargaró no sigui català, igual que a Moto 3 on Maverick Viñales busca relleu
Serà complicat que tornem a viure un altre Mundial com el de 2013 on el domini dels catalans va ser insultant. Això si, sembla que al 2014 els catalans tindran molt protagonisme com sempre i que en les 3 categories es mataran entre ells, mentre els altres esperen l'error.
Àlex Rins, que va acabar segon l'any passat, darrere de Maverick és el principal favorit per endur-se la categoria petita. Amb ell catalans i parents com Isaac Viñales cosí de Maverick o Àlex Márquez, germà petit de Marc. Atenció també amb Efren Vazquez, l'italià Romano Fenatti o Jack Miller.
A Moto 2 la categoria mitjana, després de l'exhibició l'any passat de Pol Espargaró, es coronarà un nou campió.Als eterns Thomas Lutti, suís, Sandro Cortese, alemany o Mika Kalio s'hi afegeixen Luís Salom, el balear, gran sensació l'any passat a Moto 3 i Maverick Viñales, el campió de la cilindrada petita. Esteve Rabat, Àxel Pons o Jordi Torras són altres catalans, aspirants en la cilindrada més oberta.
I a Moto GP, el triplet fantàstic Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Valentino Rossi, intentarà superar al Tro de Cervera, Marc Márquez, el campió actual de la competició. I per allà al mig, segur que donant guerra els germans Espargaró.
Serà un Mundial molt atractiu on Argentina s'afegeix com a nou punt del mapa de l'espectacle. Un xou que arribarà a Catalunya el 15 de juny i que mediàticament serà molt seguit a casa nostra. Movistar TV, que també té la F1 s'afegeix a Telecinco com a canal per on veurem el Mundial, a diferència que en tancat si que podrem veure'l tot. I per primera vegada, el Mundial el seguirem per la ràdio.
Comença GP Rac1, el programa on podrem seguir cada cap de setmana de curses, la prova de MotoGP i tot el què hagi passat a Moto 3 i Moto 2, amb Quim Salvador als circuïts
Comença el Mundial de Motos 2014. Tots contra la senyera. Gas a fons. Catalunya tornarà a triomfar.

PostChampions. El Manchester United remunta l'eliminatòria amb l'Olympiakos i passa a quarts de final. Així com el Borussia de Dortmund que va passar tot i empatar amb el Zenit al matx de tornada

Paulino Messi

De la golejada de diumenge amEamb l’Osasuna es recordarà una dada. 371, els gols de Messi amb el Barça sumant amistosos i oficials. Leo supera a una altra llegenda, molt més antiga i que va marcar època: Paulino Alcántara.

Alcántara, filipí de naixement arriba al Barcelona al 1912 i s’hi estarà 15 anys. Conegut com el “Trencaxarxes” per perforar una porteria en un matx a Burdeus va marcar 369 gols.

El filipí compartia vestuari amb una generació triomfadora, on el líder de la manada era el llegendari Josep Samitier, acompanyat per un altre llegendari amb nom de trofeu: el porter Ricardo Zamora.

Leo Messi i Paulino Alcántara comparteixen múltiples similítuds i per això són personatges imprescindibles de la història del club.

Ambdós debuten molt jovenets a Can Barça, als 16 anys. Amb Samitier i Zamora, als anys 10 i Ronaldinho i Valdés, tant Alcántara com Leo, són artífex del ressorgiment del club després d’èpoques molt fosques.

A inicis del s. XX, el club era molt jove i fregava la desaparició, estava de moda i començava a fer-se un nom a l’Estat. Amb Alcántara golejant, Samitier fernt babejar i Zamora parant, el Barça comença recol·lectant Copes.

Un Barça bohemi i modernista. El Barça es feia un nom. La Guerra Cívil tallava la projecció d’un Barça imparable. La lliga de 1928-29, la primera de la història de la competició marcava un punt i a part a la història del club.

Leo Messi explota després d’una meravella maradoninana, al 2007 contra el Getafe. El relleu d’un Ronaldinho en declivi estava servit. Messi lideraria el nou projecte de Pep Guardiola. El cicle més exitós de la història, l’any dels 6 títols, les dos Champions, les Lligues, les Copes... té com a nom clau, Messi. Indiscutiblament. I al costat uns escuders fidels com Valdés o Iniesta.

8 anys després, actualment, Messi segueix sent líder, però el seu futbol dista de les grans exhibicions. Li manca potencial, per molt caràcter que li posa. L’exhibició amb Osasuna pot ser la revifalla del mort o pel contrari el ressorgiment del millor jugador del món. El cicle del millor Baça de la història és el cicle de Leo.

Messi bat un altre rècord. Han hagut de passar 80 anys. Paulino Alcántara i Leo Messi, llegendes immortals d’ahir avui i sempre. Messi el trencarècords. Paulino Messi, una combinació que fa història.

PostData: Segons TV3, Tata Martino té decidit plegar al final de temporada d'entrenador del Barça

Set de Clàssics

Màlaga 0- Madrid 1 (gris i pobre) i Barça 7 – Osasuna 0. Si si. Un 7-0 d’aquest Barça que transcorre per la cornisa del mal joc i les crisis setmanals al jutjat i a tot arreu. D’aquesta manera és com arriben els 2 grans del futbol espanyol, al Clàssic de diumenge que ve al Bernabeu.
El Barça va fer una exhibició amb Hat Trick de Messi i rècord per la història. Leo Messi va superar a Paulino Alcántara, el llegendari filipí dels anys 20 coom a màxim golejador de la història del Barça. Tello, Iniesta, amb un gol molt especial, Alexis i Pedro van completar el set.
Abans l’Atlètic de Madrid va guanyar a l’Espanyol per la mínima.
En bàsquet, el Barça es va endur un dels Clàssics catalans contra el Manresa, el dia que la Penya derrotà al Guipúscoa.
On sembla que els Clàssics han passat a la història és a la nova F1. Ahir a Austràlia va arrencar la temporada 2014. El Clàssic campió Sebastian Vettel es va retirar, en una cursa on van brillar Nico Rosberg, Daniel Ricciardo, el pilot local, company de Vettel a Red Bull, tot i que després és desqualificat per irregularitats tècniques relacionat amb el flux de la benzina i els 100 kg de carburant que porten els cotxes i el debutant Kevin Magnussen, el danès de McLaren. Curses amb molt abandons com el de Lewis Hamilton o Felipe Massa. Fernando Alonso va quedar cinquè amb un Ferrari que necessita millorar i molt.
I Toni Bou va guanyar el seu vuitè Mundial Indoor.
L’Inter Movistar va derrotar al Pozo Múrcia a la final de la Copa d’Espanya de futbol sala a Logronyo, amb un gol a l’últim segon, i relleva al Barça que va caure a semis amb un 6-1 inapel·lable i a sobre amb greu lesió, (trencament tendó d’Aquil·les) d’Ari Santos.
I un altre Clàssic. Irlanda va guanyar el 6 Nacions de Rugby
Així ha anat el cap de setmana de la retirada d’un dels Clàssics del futbol: Rivaldo, l’exjugador del Barça entre d’altres recordat per aquella xilena amb el València que va donar als blaugranes l’accés a la prèvia dela Champions 2001-2002.
I la setmana que ve, Clàssic. Madrid – Barça

Dos homes i un destí

Dos homes van ser protagonistes del Barça - City d'ahir. Un, el 10, el considerat millor jugador del món, que no passa pel seu millor moment. Sembla una ombra del què era abans. Però encara és capaç de maravellar el món amb picadetes com el del primer gol i amb un bon partit que recorda vagament els seus millors moments.
L'altre, l'1, un porter de la casa que fa les seves últimes aturades abans de dir adéu.
Ambdós van portar de corcoll al Manchester City. Sobretot en una molt bona primera part on el Barça va ser dominador absolut gràcies a la genialitat del 10 i les parades de l'1
Al segon, durant un quart d'hora, el City va acular el Barça i va aparèixer l'1 amb parades descomunals.
Amb l'1 aturant va aparèixer el 10 per obrir la llauna amb una picadeta de llibre previ afortunat refús. 

El gol va desquiciar al City que va acabar amb 10 per l'expulsió de l'experico Pablo Zabaleta.

Altres números protagonistes, el 4, el migcampista repartint joc, i l'11, un brasiler fitxat aquest estiu per ves a saber quan i que encara esperem la seva millor versió, que ha decidit jugar als espais que rebre-la al peu, i el 22, el lateral carioca que quan marca balla. Ahir no va decidir l'eliminatòria ja que malgrat l'empat el Barça era a quarts, però si el matx. I el 42, del City, ex24 del Barça, ivorià i molt estimat. 

Un Barça seriós i força regular es classifica pels quarts de final de la Champions gràcies al 4 Cesc, a l'11 Neymar, i al 22 Alves. Mal li pesi al 42 rival, el mite Touré Yaya.
I gràcies al 10 Messi al davant marcant i a l'1 Valdés parant-t'ho tot.
Dos homes (un equip) i un destí, els quarts de final de la la Champions (de moment)

PostChampions: El PSG francès passa també a quarts en guanyar 2-1 ahir al Bayer Leverkusen i en el global.

PostData: El Sabadell femení passa a la F4 de la Champions de waterpolo que elles mateixes organitzaran en tornar a derrotar l'Olympiakos grec als quarts de final.

El nou Circ del vell Bernie

Fa més de 60 anys que la F1 viu entre nosaltres i cada any l'esport ha passat a ser un negoci on el més ràpid no és qui córre més sinó qui cobra més calers a costa de la publicitat. I en aquest terreny es mou com peix a l'aigua Bernie Eclestone, que des dels anys 70 dirigeix els destins d'aquest negoci farcit d'espectacle esportiu.
El vell Bernie des dels 80 ha revolucionat la F1 amb mesures insòlites i innovadores que van fer que la F1 es popularitzés, guanyés adeptes, popularitat i ingressos.
Aquest any, la revolució Bernie és la més bèstia i controvertida de la història. Una nova Fórmula 1 dirigida pel vell Bernie, per no canviar les costums.
Novetats a la pista, a la tècnica, a la puntuació i al reglament.
Cotxes amb un consum límitat de 100 kg de carburant augmentant la potència a 740 cavalls i també el risc de quedar-se sense benzina en plena cursa. A part s'implanta el sistema ERS de recuperació d'energia.
Els cotxes veuran reduïda l'aerodinàmica que farà augmentar la perícia i l'habilitat del pilot.
Novetats tècniques i als equips. Daniel Ricciardo serà el nou company del quatre vegades campió del món Sebastian Vettel a Red Bull, substituïnt al retirat Mark Webber, Kimi Raikonnen torna a Ferrari substituïnt a Felipe Massa que marxa a Williams. El danès Kevin Magnussen a McLaren, el rus Daniil Kvyat, a Renault i el suec Marcus Eriksson a Caterham són els rookies del nou Circ que inclou el GP de Rússia, que aprofitarà les instal·lacions dels JJOO d'hivern de Sochi per fer el circuït.
El nou reglament farà que a les tres últimes curses els guanyadors sumin el doble de punts, se suposa per donar més emoció a la competició que Vettel decidia gairebé a meitat de curs incontestablement.

Dorsals personificats i escollits pels propis pilots i no fruit de la classificació de la temporada anterior.

I per últim novetats a la graella. Movistar TV s'afegeix a la proposta televisiva espanyola per seguir el Mundial. En conseqüència TV3 perd a dos puntals de les narracions com Josep Lluís Merlos i Joan Villadelprat que passen a la nova proposta en tancat que també emetrà les motos. Santi Faro conduirà les transmissons a la televisió catalana com Antonio Lobato ho seguirà fent a Antena 3.

Moltes novetats que sembla que no s'ha adaptat Vettel que ha tingut molts problemes a la pretemporada on el nou cotxe no ha rutllat com els Mercedes o els Williams.
La vella i excitant F1 del vell Bernie renovada per seguir donant espectacle.
Aquest diumenge al matí a Austràlia el Circ 2014 torna a girar.

Europa: la solució del pacient?

Fa tres setmanes amb el 0-2 al camp del City, el pacient evolucionava favorablement. L'inestable Barcelona capaç del millor i del pitjor estava en bona ratxa. Semblava que amb la victòria contra el poderós City del petrodòlar a casa seva, el pacient es refaria i el Barça jugaria acceptablement i guanyaria. Només 4 dies després contra la R. Societat el pacient entrava en crisi i empitjorava gràcies a un mal partit i al Song mig centre. Ni tant sols el 4-1 amb l'Almeria curava el malalt. Guanyava, però no convencia. Estava comatós. I dissabte el pacient entrava en estat vegetatiu. La derrota, inexplicable amb el Valladolid, li amputava la Lliga que a falta de miracle, marxarà 600 km lluny de casa.
El pacient no està mort. Hi ha un remei que el pot salvar o que pot allargar l'agonia del pacient. Es diu Europa. Un medicament que per un dia intentarà apavaigar la crisi. Paradoxalment és el medicament que el pot matar. Normalment amb un 0-2, pensar que el City remuntarà, seria quimèric. Però a Can Barça, ja fa temps que la normalitat s'ha divorciat del Camp Nou.
El medicament Europa està compost d'un partit seriós, d'uns jugadors concentrats, d'una panxa buida, i no em refereixo als vòmits de Leo Messi, a qui tothom ha anat a buscar metges per veure què passa; ambició i d'un soci que ompli el camp, animi i deixi els mocadors a casa per un dia.
Potser així, patint, com sempre, el Barça passarà als quarts de final de la Champions amb els 8 millors equips d'Europa i revifa un malalt que gairebé demana l'extramunció.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, Barça - Manchester City, tornada de vuitens de Champions: la solució Europa per un pacient a les acaballes, potser la última. Força Barça.

PostChampions: L'Atlètic de Madrid, després de derrotar al Milan 4-1 i el Bayern de Munich, tot i l'empat a 1 amb l'Arsenal, són els primers classificats pels quarts de final de la Champions.

L'infart del Tata

Valladolid és terra hostil pel Barça. No només perquè allà el merengue s'estila més i no només perquè el Nuevo Zorrilla se l'anomena el camp de la pulmonia per la rasca que fot.
Valladolid no mola perquè dissabte passat el cicle triomfant del Barça de 8 anys va acabar i perquè un dels cicles més gloriosos de la història culé podria haver acabat abans d'hora.
El febrer de 1991 el Barça guanya 1-4, però Johan Cruyff no sembla content. I no ho estar perquè estar pàlid, blanc, suós: té un principi d'infart fruït d'unes artèries molt obstruïdes pel tabac que fins compulsivament des de jove.
L'endemà és operat a cor obert per salvar la seva vida. 45 dies després ja estava mirant futbol de nou.
Valladolid li podria haver tret la vida a Cruyff i Valladolid va condemnar a mort al Tata. No va ser un infart, almenys d'ell (desconec si algun soci es va infartar veient el seu equip) sinó la panxa plena, la vergonya d'un equip finiquitat que demana una sacsejada a fons. Va ser bonic mentre va durar. Va durar 8 anys però s'ha acabat: allargar l'agonia és allargar el mal que agreuja al club. S'ha acabat. Punt i final. París 2006 - Valladolid 2014. Ora pro nobis al millor Barça de la història.

De l'infart de Cruyff a la mort del gran Barça de la història. Tot a Valladolid, terra hostil. Terra malestruga.

Comiats Centenaris

El Barça va fer honor al dia de la Dona i va abanDONAr la lliga amb un partit vergonyós a Valladolid. Val més riure que plorar. Un Barça sense actitud ni ganes. El ridícul és majúscul i la vergonya total. El cicle llarg de Rijkaard al Tata amenaça d'acabar amb ruïna: 0 títols, mala maror i crisi galopant. Messi out, Neymar out, Tata inoperant, Xavi culpant a la gespa (no s'ho creu ni ell). Nefast Barça i el Manchester City saliva amb la remuntada de dimecres per molt que el Wigan l'eliminés als quarts de final de la Cup. Per oblidar o millor dit per recordar que cal una sacsejada a fons per tal d'estar entre els grans d'Europa. De moment adéu a la Lliga i tercers després de la victòria de l'Atlètic de Madrid a Vigo i del Madrid amb el Llevant.
Tot això passava al cap de setmana de l'Espanyol 3 - Elx 1, en el partit oficial 100 de l'Espanyol a Cornellà. A Girona després de la derrota contra el Sabadell al derbi català de Segons va destituir el tècnic Javi López. El seu relleu serà Pablo Machín, format al Numància. El Barça B va derrotar al Ponferradina amb un penal a l'últim minut.
En bàsquet el Barça de bàsquet va corregir el de futbol en guanyar al Valladolid amb una gran actuació de Jacob Pullen autor de 42 punts i un 12/15 en triples. Els triples, 22 fallats que van condemnar a la Penya a Vitòria. El Manresa va obtenir un important triomf davant el Fuenlabrada gràcies a dos tirs lliures de Marko Ljubicic.
I l'Atlètic Barceloneta es va proclamar per setè cop consecutiu campió de Copa en derrotar a la final jugada a la piscina del Sant Andreu a l'amfitriò.
Catàstrofe blaugrana en un centenari perico en aquest cap de setmana.

Doc i McFly al Camp Nou

Avui, el Barça del futur es comença a decidir. Deixar enrere el passat per albirar un futur millor.
Andoni Zubizarreta i Josep Maria Bartomeu són els McFly i el Doc de Retorn al futur del Barça.
Puyol i Valdés són els temes més espinosos que ha de tractar el Secretari Tècnic del Barça. Es busca primordialment un central que supleixi al mític crac de La Pobla. No hi haurà un altre Puyol. Ell és únic. És busca algú que rendeixi en un lloc tant complicat com a la defensa central del Barça i que aguanti la pressió del soci exigent i cabronet del Barça. Tema porter, sembla resolt. Ja fa temps que ens centrem a la porteria del Borussia Monchengladbach alemany on veiem el futur Valdés del Barça: Marc-André Ter Stegen. Quan para és el recanvi ideal del soci. Si fa una cantada els xiulets del culé se senten per arreu. Som així.
Si tot va bé, el nou Puyol i el nou Valdés conviuran en les noves instal·lacions del Barça que el soci primer haurà d'aprovar en referèndum el 5 d'abril i si s'escau pagar. Perquè això ho pagarà el soci. Perquè 600 M € (reforma Camp Nou + Nou Palau Blaugrana etc... ) és pasta.
Josep Maria Bartomeu ja ha començat a fer campanya de la nova joguina que vol comprar perquè el soci li doni el si i la pasta. Una campanya itinerant per Catalunya que ha començat a Badalona.
El futur del Barça està escrit a la gespa i a la nova casa. De Bartomeu i Zubi dependrà el seu color.

PostData: El Barça de bàsquet va derrotar ahir al vell Palau al Fenerbahçe al Top16 de l'Eurolliga. 8/8 invictes i seguint.

Adeu al Gran Capità del s.XXI

Curt, clar, directe, nerviós, sense drames (s'espera a final de temporada)... Carles Puyol marxa del Barça. El gran capità plega als 36 anys. Més ben dit. El fan plegar. Les continues lesions que han martiritzat els últims 4 anys al crac de la Pobla l'han fet marxar del Barça. I segurament del món del futbol. Això ja ho dirà ell el dia 30 de juny, dia Mundial del kleenex i les llàgrimes on marxaran el gran capità del segle XXi i el millor porter de la història del club i un dels més grans del món: Víctor Valdés.
Però centrem-nos avui amb Puyol. La setmana que el Barça jugarà amb el Valladolid, el Gran Capità del s.XXI diu que marxarà, 14 anys després de debutar contra el conjunt castellà un 2 d'octubre de 1999.
Puyol ha aguantat a Van Gaal, en 2 etapes, a Serra Ferrer, a Rexach, a Antic, a Rijkaard, a Guardiola, a Tito i al Tata. Ha aguantat a Gaspart, Reina, Trayter, Laporta, Rosell i Bartumeu. Ha aguantat a Rivaldo, Ronaldinho, Messi o Neymar. Ha viscut l'època més feliç del club on ha alçat tres Champions, 6 lligues, 2 Copes del Rei o dos Mundials de Clubs, i la més trista i decadent. És bicampió europeu amb la Roja i campió mundial amb la selecció.
593 partits després Tarzan Puyol, L'Home de la Màscara, aquella que es va posar un dia Jordi Basté, en una de les imatges mítiques del Gol a Gol, aquell que literalment es va trencar la cara 4 vegades, marxa. I ho fa amb honestedat.
Ell vol, però no pot. I com que no pot arribar a l'exigència que ell mateix s'ha imposat, plega. Ja veurem si del futbol (em temo que si).
El somni d'arribar als 40 anys jugant al Barça s'esfuma. Però en queden uns quants més: arribar als 600 partits (en dur 593) i aixecar si pot ser un últim triplet (complicat) o almenys un títol i si pot ser la Copa davant del R. Madrid, petonejar per últim cop la senyera del braçalet de capità i demostrar que és més català que la crema catalana.
Gràcies Puyol, per aquests 14 anys d'honestedat, compromís i molts collons. Perquè tu ets això i sobretot molts pebrots. Pebrots i cor. Ets un exemple per a molts i et desitjo el millor.
Ens queden 3 mesos per gaudir del millor Puyol. I no tingueu dubte que fins al juny sentirem a parlar de Puyol.
Si Joan Segarra és històricament el Gran Capità del Barça de les 5 Copes, Carles Puyol és el Gran Capità del Barça del s.XXI. Gràcies i sort.

Un entorn insà

"No m'imagino de president, ara t'imputen fàcil. I són gent de casa"
Gerard Piqué

Dilluns passat en una conferència organitzada per l'empresa audiovisual Instint al teatre Barts de Barcelona anomenada "Futbolistes i Periodistes" conduïda per Joan Maria Pou, Gerard Piqué va deixar titulars molt sucosos. Piqué és un futbolista especial, que fuig dels tòpics del futbol és així. Piqué parla com pensa i pensa com parla. És culé fins a la meduŀla, orgullós pare de família i sincer.
La frase que encapçala l'artícle no és gratuïta. És dita per un culé que fa poc deia que voldria ser President del Barça. Ara diu que no. No ha descobert la sopa d'all amb aquesta afirmació, Piqué, però si demostra com pot arribar a ser d'autodestructiu l'entorn del Barça i l'enveja d'altres determinats entorns. Com cansa viure al Barça.

Jordi Cases, famós ara per unes sospitoses fotos que el vinculaven amb el sindicat feixista Manos Libres és el soci que va fer destronar de la presidència a Sandro Rosell. Cases és culé (suposo), i vol el millor pel Barça (suposo), però amb la denuncia a Rosell sobre Neymar ha desetabilitat institucionalment el club (a la gespa ja ho fan sols). Suposo que tot ho va fer per afavorir al club però no ha ajudat gens.
I la bola s'ha fet més grossa. La caverna madridista ha sucat molt de pa. Fins i tot el Secretari d'Estat per l'Esport Miguel Cardenal va haver de fer un artícle a tota plana ahir a "El País" defensant l'honorabilitat del Barça en l'afer Neymar.
El soci i el seguidor del Barça és així, com el futbol. Però el seu espiral autodestructiu és molt insà i pot acabar amb el club que religiosament paga i estima.

La llista dels Reis Gots

El Barça opta al triplet i està a un punt del Madrid a la Lliga. Got ple. El Barça no està amb facultats per guanyar quelcom. Neymar desequilibra. Got ple. Neymar no defineix, no  marca. Got buit. Messi està millor que fa uns mesos. Got ple. Messi ja fa temps que no és el meravellós Messi. Got buit. No hi ha comunicació entre els dos cracs. Got buit. Alexis marca. Got ple. Alexis desespera igual. Got buit. El Barça del City o del Sevilla. Got ple. Valdés fa grans aturades. Got ple. Valdés està molt insegur. Got buit. El Barça del València, la R. Societat i l'Almeria. Got buit. Futbol més directe. Got ple. Adéu al mig del camp. Got buit. Tornen els xiulets al Camp Nou després de molts i molts anys. Got buit. El Tata i el tatisme no convenç. Tata no és Cruyff. Les Cruyffades no són Tatades. Cruyff és especial. Invents com els de Song de mig centre són errors. El que feia Cruyff eren genialitats. Invents els justos. Got buit. Plantilla envellida. Amb l'Almeria hi havia 7 homes de la plantilla de la Champions de París 2006. Got buit. Cal renovació i cal fer-li el més gran dels homenatges al gran capità Carles Puyol. Ambient enrerit. Got buit. Adéu al guardiolisme. S'ha acabat un cicle excepcionalment llarg i exitós. Però no hi ha relleu. Got buit.
La línia fina de la inconstància i la indefinició al Barça, prova que no estem bé. El got mig ple i el got mig buit.

Steve Urkel al Camp Nou

Últimament sempre que no es parla de futbol al Barça (últimament massa sovint) apareix sempre un nom: Toni Freixa.
Us recordeu d'Steve Urkel, aquell curiós personatge que intentant fer les coses bé i ajudar posa en compromís als seus veïns, els Winslow, a la sèrie "Cosas de Casa"?
Doncs Toni Freixa em recorda a Urkel.
Intenta fer les coses bé, fer cas al què li diuen els caps, però molts cops la vessa.
Amb Sandro Rosell feia les funcions de portaveu i comunicava les decisions de la Junta. Però amb el seu vocabulari jurista (és advocat de professió) ningú entenia el que deia. Moltes decisions de la Junta Rosell van ser a part d'incorrectes o no, intel.ligibles a causa d'una manca de comunicació entre l'emissor Freixa i el receptor Soci.
Aquest no és l'error més greu. Com tampoc són alguns tuits desafortunats, en tant que directiu del club, criticant el joc de l'equip. El que va tenir més fortuna per molt que el va esborrar va ser el de després del R. Societat 0 - Barça 2 de Copa on va dir que s'hauria de felicitar l'equip pel resultat i no pel joc.
El més greu és que com a advocat del club ha perjudicat la imatge del club amb pèrdua de diners com els afers com els de Neymar, el de l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta o el del diari Le Monde on el Madrid li ha marcat un gol al Barça en rebre 300.000 € de compensació per injúries i el Barça només 15000.
Toni Freixa ho fa tot segur amb bona fe, però els seus errors han perjudicat la imatge del Barça. No és d'extranyar que el nou President del club, Josep Maria Bartomeu l'hagi relegat al càrrec d'advocat i màxim responsable de la comissió de Disciplina.
El càrrec de portaveu li va anar massa gran. Esperem pel bé del club que amb el seu nou càrrec no sigui protagonista. I que l'Steve Urkel del Barça és converteixi en un brillant Steve Jobs.

PostChampions: Victòria del Borussia de Dortmund al camp del Zènit de Sant Petersburg i derrota del Manchester United al camp de l'Olympiakos als vuitens de la Champions. Avui torn pel Madrid.

Ensenyant a Halilovic

Carta oberta a Allen Halilovi, nova perla blaugrana

Desconegut personatge

No et conec, ni tant sols ser com és la teva cara, però tothom parla de tu. I com jo, qui digui que et coneixia o menteix o va de sobrat. Ho sento, potser ets molt bo i a Croàcia deus ser com Cruyff o Maradona, però aquí no et coneix ni el Tato (espero que el Tata si). En fi, deixa’m que et doni unes quantes lliçons d’aquest país esportiu que aniràs.

1. Si ahir vas veure el partit del teu nou equip, el Barça, amb l’Almeria, sàpigues que aquell home que donava ordres des de la banqueta, no és el teu cap directe. Qui mana, o suposadament mana, estava sancionat i mirava el partit al costat de la banqueta.

Sàpigues, que en la teva nova casa, amb un 4-1 el públic pot marxar cabrejat a casa. I amb raó: el partit del Barça ahir va ser lamentable, sobretot a la segona part. I sort que era l’Almeria. Si fos el City ja estariem eliminats.

2. El rival més important del Barça, no és l’Espanyol, que empatà a res (marcador i futbol inclòs) a casa del Getafe, sinó el R. Madrid, que ahir va empatar a 2 amb el seu rival ciutadà, l’Atlètic de Madrid. Que sàpigues, que a l’Estat Espanyol, l’home ve del mico, per molt que el Mono Burgos, segon tècnic colchonero, es convertís en Burro, quan com un energúmen va voler gairebé matar a l’àrbitre, perquè el van expulsar. Sort que el van parar.

3. Què sàpigues que tot no és futbol a Catalunya. El bàsquet és molt important i ahir es va jugar jornada ACB. El Barça de bàsquet (si també juguen a bàsquet) va guanyar a l’Unicaja a Màlaga, la Penya derrotà al Valladolid, amb un festival de triples de Tarik Kirksay (7/10) i el Manresa va perdre amb el Guipúscoa.

4. Que sàpigues que a Catalunya, hi ha un esport molt nostre i popular que es diu hoquei patins i que ahir a Lleida es va celebrar la Copa del Rei. I que com al futbol pot saltar la sorpresa. El Moritz Vendrell va revalidar el títol aconseguit l’any passat en derrotar al Barça. Els penedesencs van treure els colors al conjunt barcelonista clarament.

En fi, Allen, ja saps com les gastem en aquest petit país. Tu mateix descobriràs, al Barça (de moment al B) com de rebuscat i compelex és aquest club.

Firmat

Un que vol saber que cony t’han vist per fitxar-te.