dilluns, 31 d’agost del 2015

Adéu vacances. Stop Lliga

Acomiadem l'estiu amb un estol d'activitat esportiva per iniciar temporada regular i una campanya intensa que acabarà amb els JJOO de Rio per enllaçar directament amb la nova temporada.
En aquest últim cap de setmana d'agost amb el repàs a la segona jornada de Lliga que l'Espanyol va obrir divendres perdent a Vila-real 3-1 malgrat anar guanyant a la mitja part. L'endemà, el Barça va guanyar al Màlaga al Camp Nou per la mínima amb gol de Thomas Vermaelen. Tot seguit el Madrid derrotà a Chamartïn al Betis fent una maneta 5-0
La Lliga com és tant incomprensible com tradicional s'atura a la segona jornada pels compromisos de seleccions de cara a l'Eurocopa de França del pròxim juny de 2016
A Segona derrota del Girona amb el Numància a casa, del Llagostera a Lugo i victòria del Nàstic a Tenerife
L'agost s'acomiada amb motos. Al GP de la Gran Bretanya, triomf del britànic Danny Kent a Moto3, del francès Johann Zarko a Moto2 i de l'italià Valentino Rossi a MotoGP amb caiguda de Marc Marquez que diu adéu definitivament al Mundial
La Vuelta a Espanya ha completat la primera setmana de competició amb l'holandès Tom Dumoulin com a líder i mallot vermell després de la victòria de l'etapa d'ahir.
A Blanes es va obrir la temporada d'handbol amb la disputa de la Supercopa catalana. Triomf clar del Barça davant el Granollers
Finalment el Mundial d'atletisme de Pequín acaba amb triplet d'Usain Bolt als 100, 200 i relleu 4*100 m. El rei de la velocitat ha tornat amb força després de la lesió. Altres noms: el britànic Mo Farah, vencedor als 5.000 i 10.000 m i l'americà Ashton Eaton, que va batre el seu propi rècord del món de Decatló.
Farcit cap de setmana esportiu per acomiadar les vacances d'estiu

divendres, 28 d’agost del 2015

La Sort del Campió

Bayer Leverkusen, Roma i BATE Borisov. PSG, Shacktar Donetz Malmo. Barça i Madrid.
La sort del campió. No sé si va ser que els qui van treure les boles del sorteig de fase de grups de la Champions van ser o són jugadors del Barça homenatjats en les 5 Copes d'Europa del club, però la sort que sempre havia tingut el Madrid històricament en aquesta primera fase de la Lliga de Campions es va girar en contra. Ara és el Barça l'afortunat en tenir equips relativament assequibles buscant el bitllet a vuitens.
El Bayer no és el PSG. La Roma podria ser un Shalke, però el viatge a Ucraïna és una marranada. Entre BATE i Malmo nivell similar i viatges de marge igual
La diferència. El PSG és un coco que s'ha menjat el Madrid i no el Barça perquè els catalans són campions de Lliga i per Nova ordre i gràcia de la UEFA va estar al bombo 1 de la Champions i el Madrid al 2.
La sort del campió. I ja es pot anar queixant el Madrid
La sort del campió amb el millor jugador del món i de les competicions UEFA, un tal Messi, amb qui va fer el millor gol a la Champions, un tal Messi, i qui va fer la millor aturada de la Champions passada, Ter Stegen
Alea jacta est. La sort va ser llançada i va anar a parar al Barça que afrontarà d'inici un camí planer cap a Milà 2016

dijous, 27 d’agost del 2015

5 contra 27

En el sorteig d'avui de la fase de grups de la Lliga de Campions trobarem un fet històric i inèdit: 5 representants d'una mateixa Lliga: és l'espanyola.
Al campió Barça se li sumaran el Madrid, l'Atlètic de Madrid, el València i el Sevilla com a campió de l'Europa League que dóna aquest premi de jugar la Champions.
El canvi de criteri de la UEFA en la configuració dels bombos fa que la primera fase agafi un interès superlatiu. Ja no es va al bombo 1, el dels millors pel coeficient UEFA, sinó com a campió de les principals Lligues domèstiques. Així doncs, al Bombo 1 hi haurà el Barça, campió de Lliga i de Champions, el Chelsea, el campió de la Premier el Bayern, campió de la Bundesliga o la Juventus, campió de la sèrie A italiana o el PSG, campió a França
Però evitar els campions no és evitar cocos. Perquè al bombo 2 et pot tocar el Porto, el Manchester City, el United o el Bayer Leverkusen. I Madrid, Atlètic o el València que per ser de la Lliga espanyola com el Barça no li tocarà al conjunt català.
Al Bombo 3 trobem el campió de l'Europa League que no li tocarà als equips estatals. I també l'Olympique de Lió, el Dynamo de Kíev, el Galatasaray, la Roma o l'Olympiakos
Al Bombo 4 trobem un equip amb morbo, el Borussia Monchengladbach, l'exequip de Marc-Andre Ter Stegen (endevineu qui tocarà oi?) i el Wolfsburg alemany, rivals a evitar i les maries com el Dinamo de Zagreb o el Malmo suec
Avui al Fòrum Grimaldi de Mònaco a les 18:00 a Rac1, comença el camí del Barça a revalidar títol i els altres a desbancar-lo del ceptre europeu.
Precisament i en homenatge al Barça de les 5 Copes... D'Europa cinc representants de cada equip de les 5 orelludes traurà les boles de cada bombo: Andoni Zubizarreta per Wembley 92, Juliano Belletti per París 2006, Carles Puyol per Roma 2009, Eric Abidal per Wembley 2011 i Andrés Iniesta per Berlín 2015 seran les mans innocents d'aquest sorteig que depararà grans partits i algunes sorpreses. Hi haurà un Chelsea - Madrid?
Alea jacta est. La sort està tirada. Milà 2016 espera al nou campió d'Europa. 32 equips, 5 espanyols. Només en pot quedar un

dimecres, 26 d’agost del 2015

Història pels historiadors

És la notícia curiosa de la setmana. Espero i crec que no passarà d'una anècdota.
Oriol Junqueras, l'historiador i polític d'ERC en el marc de la tertúlia esportiva de "El Món a Rac1 estiu" de Jordi Armenteras va afirmar que els colors de l'Espanyol venen perquè tots els equips amb noms reials vesteixen de blanc i blau per decret monàrquic.
Això ha fet saltar la llebre i indignat el seguidor perico perquè l'afirmació d'un dels líders de Junts pel Si és falsa.
Va haver tant rebombori que Joan Collet ha enviat una carta a Junqueras convidant-lo al camp a compartir la història de l'Espanyol amb ilustres coneixedors de la història perica com Joan Segura Palomares.
Junqueras ha acceptat. Certament els indignats socis espanyolistes tenen raó. Primer perquè el primer color de la història espanyolista va ser el groc perquè era el color de la tela que disposava un dels fundadors del club al seu negoci. En acabar-se el groc van tenir altres colors
No va ser fins el 1910 que els socis en assemblea van adoptar els colors blanc i blau, colors del blasó de Roger de Llúria, almirall que servia amb lleialtat a la corona catalanoaragonesa.
L'any 1912 Alfons XIII ascendeix el tro del Regne d'Espanya i li concedeix al títol de Reial a l'Espanyol.
En fi, aquesta discussió de colors entre l'Espanyol i Junqueras, declarat cule de pro, no ha de deixar de ser una anècdota més, una tempesta d'estiu. No cal ara que l'espanyolisme cremi un ninot de Junqueras a la porta de Cornellà.
Per cert, perquè el Real Betis va de blanc i verd i no de blanc i blau com hauria de ser segons Junqueras?
Al cap i a la fi, tot aquest xou és culpa de TV3 per no fer el seu dia, el mateix que amb el Barça: un Aquest any Cent. Allà va quedar clar d'on venien els colors del Barça.

dimarts, 25 d’agost del 2015

La millor Lliga del món?

La millor Lliga del món. Aquella que en tant sols un mes canvia tres cops el seu propi calendari. Aquell que l'aficionat no sap a quina tele ha de veure el seu equip. I com fer-ho. Almenys amb els horaris hem guanyat una mica i tenim certa antelació per preparar el viatge allà on sigui o preveure que a tal dia toca anar al camp. No demanem model anglès no sigui cas que ens herniem.
La millor Lliga del món. La dels cracs, la dels grans golejadors. L'antítesi de la italiana on es marquen gols a mansalva. Si.  Aquella que els seus 20 equips marquen només 6 gols més (i encara gràcies del Granada 1 - Eibar 3 d'ahir que ho va arreglar un pèl) que els que va fer l'Olympique de Marsella (6) en el seu partit al mateix cap de setmana davant el Troyes a França.
La millor Lliga del món? Si. La millor Lliga del món fent el ridícul. This is Spain

dilluns, 24 d’agost del 2015

La Vuelta de la Lliga

S'han acabat les vacances i amb l'inici de la Lliga de futbol un munt de competicions esportives han convergit en la bacanal esportiva dels caps de setmana.
La Lliga espanyola va començar amb l'empat a 0 entre el Màlaga i el Sevilla
El Barça comença la Lliga amb victòria a San Mamés en el tercer duel consecutiu entre bascos i catalans. Un gol de Luis Suarez va esmenar un penal errat de Messi. Va ser un triomf patit i suat queamb es cobra un peatge caríssim: les lesions d'Alves i Busquets. En contrapartida, la lesió del brasiler va comportar l'entrada de Sergi Roberto al camp, que va fer un gran partit en defensa i pujant a l'atac. Tot seguit el Madrid empata a l'Sporting de Gijón. Dissabte, l'Espanyol debuta amb victòria a casa davant el Getafe i anotant el primer gol de la temporada 15/16, als dos minuts de partit gràcies a un golàs de Salva Sevilla de falta
A Segona A, derrota del Llagostera davant l'Osasuna a Palamós, i empat del Nàstic de Tarragona a casa davant l'Albacete, en el retorn dels tarragonins a la categoria de plata. Ho fa remuntant 2 gols als últims 3 minuts i amb 10 homes. Avui juga el Girona a San Mamés, davant el filial de l'Athlètic
Cap de setmana de retorn de la F1 amb el GP de Bèlgica a Spa-Francochamps. Victòria del de sempre, el Mercedes de Lewis Hamilton amb Nico Rosberg
A Màlaga ha començat l'edició 80 de la Vuelta Ciclista a Espanya. Després de la polèmica del pròleg de dissabte en una contrarellotge per equips on el recorregut estava ple de sorra i de l'etapa d'ahir, accidentada liderat pel colombià de l'Orica Green Edge, Esteban Chaves. Entre tanta incidència l'etapa del diumenge ens deixa l'expulsió de l'italià Vincenzo Nibali i el director del seu equip Astana de la competició perquè el ciclista es va recolzar en el cotxe de l'equip per reenganxar-se al pilot després de veure's involucrat en el macro accident del dia
I a Pequín ha començat el Mundial d'atletisme amb la prova reina, els 100 m. El duel Justin Gatlin/Usain Bolt va ser pel jamaicà amb una marca brutal i més tornant de lesió de 9'79 segons. Als 20 km marxa el murcià Miguel Ángel López va guanyar la medalla d'or.
Adéu vacances i hola a la bacanal esportiva dels caps de setmana.

divendres, 21 d’agost del 2015

Temps de Lliga

Athlètic de Bilbao - Barça, round 3. És el partit d'estrena blaugrana a la Lliga 2015/2016 que avui comença amb un Màlaga - Sevilla a les 20:30.
Després de 3 balls de calendari  l'últim implica jugar per cap d'any, avui comença la festa que s'allargarà fins el 15 de maig, just abans de l'Eurocopa de seleccions de França i els JJOO de Rio, que ens farà enllaçar a la següent campanya. Ja no parem.  Si és que en algun moment parem de parlar de futbol. I el Barça ja fa dies que ha començat la seva festa amb les Supercopes.
El Barça és el defensor del Torneig de la Regularitat. I haurà de demostrar la regularitat i una estabilitat defensiva que fins ara no hi ha hagut si vol tornar a alçar la Lliga espanyola. El gran rival és el de sempre, el Madrid, on tindrem una gran absència com Iker Casillas. Veurem com es defensa Kiko Casilla a un lloc tant exigent i amb l'emprenta sempre permanent del Santo. El Bernabeu no és Cornellà i Casillas ja és un mite a la casa blanca pels segles dels segles amén. El porter d'Alcanar haurà de demostrar la seva vàlua al marc blanc. A manca de galàctics, el gran fitxatge dels de Chamartín és la suada renovació de Sergio Ramos.
Barça, Madrid i la resta volent aguantar com més jornades millor el tipo i donar guerra als dos grans. Atlètic de Madrid i València són els líders de l'altre Lliga volent colar-se al binomi cule-blanc.
L'Espanyol com sempre és una incògnita. El rendiment immediat de l'equip determinarà les seves possibilitats per veure si el seu futur serà de somni europeu, de patiment del descens o de zona de confort.
El retorn dels clàssics de Primera Betis, l'Sporting de Gijón i del Les Palmes, recent ascendits de Segona, completen el puzle de la nova Lliga 15/16.
Per puzle, sudoku i fórmula de física quàntica és com se seguirà la Lliga i el futbol en general per la televisió.
Intentant fent-t'ho senzill, la fusió del Canal + amb Movistar, la desaparició de Gol TV i la fi dels monopoli fa que per tots els operadors telefònics que ofereixen televisió via ADSL o Fibra Òptica oferiran la Lliga i les principals competicions futbolístiques. Hi haurà partit en obert per Teledeporte.
Com a les farmàcies, consulteu la vostra companyia i les ofertes que poden donar. I si no via ràdio que de moment és gratis.
Arrenca el xou de la Lliga, el dels diumenges escarxofats al sofà. 11 mesos de futbol en busca de la Regularitat de la Lliga. El Barça vol seguir sent l'amo i els altres desbancar-lo del tro. Benvinguts a la Lliga

dijous, 20 d’agost del 2015

Pedro: entre el foc i les brases

Carta oberta a Pedro Rodríguez:

Estimat guanche

Primer de tot gràcies pel què has fet a Can Barça. Et mereixes estar al costat de llegendes blaugranes de la història culé com a lloctinent de luxe, un gregari meravellós de la part exitosa dels moments de llorer culé.
Marxes. Això ja ho sabíem. Ho demanaves a crits. Fins i tot se't va escalfar la boca amb Robert Fernandez, e nou secretari tècnic, a qui li vas dir que no en tenia ni idea de l'assumpte i que valia més que callés. És com si la Heidi hagués posat a parir a son avi.
Sabíem que marxaves. I el Manchester United ja tenia a punt la samarreta red per posar-te-la al costat de l'estàtua de Matt Busby a Old Trafford. Però enlloc d'això, el teu futur marxarà a la capital anglesa. A Stamford Bridge.
Deu ser que ets angelical i que no has caigut en la temptació dels Red Devils. O t'ha fet por Louis Van Gaal i que faci de tu, una espècie de Víctor Valdés. Certament, Van Gaal fa por. Però, penso, sincerament que la seva condició de cap de totxo dels Guinyols del Plus va passar a millor vida amb l'epitafi del "Tu siempre negatifo"
Si Valdés va fotre el camp de les urpes Vangaalianes per segon cop, és pel seu caràcter. Ho va reconèixer ell mateix que era un paio difícil. Van topar dos caràcters i s'han repelit.
Potser has tingut por de l'holandès i has caigut a les rendes del sarcasme de Mourinho, el narcisista José que per alimentar el seu ego ha de muntar shows perquè li facin cas. La doctora Carneiro és la última víctima de les collonades de Mou. Total per entrar a un camp de joc a atendre un jugador.
Els mals resultats del Chelsea a l'estrena de la Premier (1 punt de 6 possibles i derrota estrepitosa amb el Manchester City) ha fet que els londinencs movessin fitxa aprofitant la passivitat del United que esperava que el Barça movés fitxa a la baixa.
El Chelsea treu la billetera i pagarà 30 kilos per Pedro. Un bon preu, fins i tot excessiu, pel moment actual de minuts i joc del canari. Per això no està gens malament que el Barça tregui una bona picossada per un jugador parit i fornejat a la Masia. De 0 a 30. Haurem après la lliçó ja?
Mourinho ja fa dies que fa d'Arsène Wenger (i això que si pugués l'assassinaria) i pesca a les aigües sempre mogudes del camp Nou. Primer Cesc i ara edro.
Xato, pots triomfar. Tens una lliga ideal i un futbol genial per triomfar. Si t'ailles de les paranoies de l'amic José pot triomfar. I pots triomfar si t'adaptes a la societat anglesa, lluny del sol de Les Palmes de Gran Canària i on el paraigua es fa servir per la plua i no per protegir el sol. Si pots engolir fish & Chips sense sucar-los al mojó picón i sense enyorar les papes arrugas, pots triomfar.
El fitxatge de Pedro pels blues és un clar encert pel Barça. Primer econòmic i després beneficiós pel propi Pedro, que estarà en un equip d'elit per intentar demostrar que encara val per això del futbol.
Res més noi

Que te vaya bonito

Firmat

Un que si que t'enyorarà

dimarts, 18 d’agost del 2015

El retorn de la gavarra

L'Athlètic va fer bona la dita castellana de "A río revuelto, ganancia de pescadores" ahir al partit de tornada de la Supercopa espanyola.
El Barça va sortir enrauxat en busca d'un gol ràpid per fer possible un miracle que es va fer impossible ràpidament. Un cop es va acabar la rauxa, l'Athlètic de Bilbao es va sentir molt més còmode al darrere.
Mentre el Barça va perdre gas i va tirar més de fe que de cor.
El gol de Messi a les acaballes de la primera part semblava donar ales als catalans.
Però a la segona, la tensió per marcar del Barça, la bona disposició defensiva basca, l'agressivitat basca en entrades, la nefasta actuació de l'àrbitre Velasco Carballo, la fi del gas, els 3 partits en 6 dies i el 17 d'agost on no hi ha físic va pesar massa.
L'expulsió de Gerard Piqué que va descarregar la seva frustració de tot amb l'árbitre després de no xiular un possible fora de joc de l'Athlètic, va ser la primera part de l'enterrament del sextet.
La segona part va ser el gol d'Aduriz que va posar creu i ratlla al All-In cule 2.0
Massa nervis i tensió del Barça i un Athletic Club de Bilbao millor els 180 minuts de Supercopa.
Fi del somni del sextet, un somni que només un equip ha fet a tota la història: el Barça del 2009. Per alguna cosa serà. A pel 5/6 que tampoc està gens malament
Aplaudir a l'Athlètic, just campió i aplaudir al Barça per l'esforç i l'entrega.
La gavarra tornarà 31 anys al riu de Bilbao per celebrar un triomf del seu emblemàtic club de futbol. Poc temps per celebrar ja que els bascos han de viatjar dimecres a Eslovàquia per jugar la prèvia final de l'Europa League amb el Zelina.
Zorionak Athletic i fins diumenge a la Lliga a San Mamés. Hi haurà vendetta?

dilluns, 17 d’agost del 2015

Supers

Super va ser la derrota estrepitosa del Barça a l'anada de la Supercopa d'Espanya. Va perdre 4-0 en un partit on no va sortir res, on va pesar molt el partit de dimarts a Geòrgia i la posterior pròrroga, on Marc André Ter Stegen va cometre l'error més gran des que defensa la porteria blaugrana. Pel què va fer i a on ho va fer. Res va sortir. El Barça va ser anul·lat i devorat pels lleons. 4-0 i avui la tornada.
Super seria i serà si es certifica la remuntada blaugrana avui a les 22:00 al Camp Nou. Serà molt complicat, complicadíssim, m'atreviria a dir gairebé impossible. Però ho deixo tot encara en condicional. Per què? Perquè al Barça hi ha un tal Leo Messi que encara no ha dit la última paraula. El què està clar és que la defensa blaugrna avui ha d'estar Súper i no encaixar més gols. En dos partits oficials, i no tiro de pretemporada, el Barça s'ha menjat 8 gols en contra. Tota la defensa del Barça, perquè s'han fet múltiples combinacions i cap ha funcionat. Si avui, els Piqué, Vermaelen, Bartra o qui jugui, i evidentment els porters (un dels dubtes d'avui és qui jugarà Bravo per tenir minuts i/o castigar Ter Stegen o jugarà Ter Stegen per no matar-lo psicològicament) encaixa un gol, s'acaba el bròquil i el sextet definitivament, si ja no ho està.
Super és la temporada que pot fer el Girona a Segona A volent d'una vegada pujar a Primera Divisió. Dissabte va demostrar que està preparat pel repte en derrotar 3-0 a l'Espanyol
El Barça és el Superquip del 2015, campió de tot. veurem si l'Athlètic de Bilbao el remata. Ho veurem a les 22:00.
Supers són Jorge Lorenzo guanyador del GP de la República Txeca a Moto GP; el francès Johan Zarco a Moto 2 que sentencia el Mundial i l'italià Nicola Antonelli a Moto3, la categoria més oberta, la qual la cursa d'ahir va venir marcada per un múltiple accident on va sortir força maparat el català Gabri Rodrigo que va ser traslladat a l'hospital.
Super és l'andalusa Carolina Marín, campiona del món de bàdminton per segon cop consecutiu. De nou, una europea sobresurt per sobre de les potències asiàtques, creadores i dominadores d'aquest esport.
Supers del cap de setmana entre Supercopes i les grans tempestes que han afecat la costa central de Catalunya

divendres, 14 d’agost del 2015

Factor de correcció

Aquest calendari t'han atapeït del Barça té una avantatge i sembla mentida: poder ràpidament corregir i esmenar els errors comesos al partit anterior.
Avui, només tres dies que Andrés Iniesta aixequés la Supercopa d'Europa, que Pedro arreglés una papereta que el propi Barça va espatllar, es juga la Supercopa espanyola, en el partit d'anada a San Mamés, el camp de l'Athletic de Bilbao.
Amb Messi liderant com ho va fer dimarts, el Barça no hauria de tenir massa problemes per sortir viu de la gàbia dels lleons. Dubto, després del què va succeir en 40 minuts a Geòrgia, que el Barça torni a relaxar-se i llençar per la borda l'exhibició que va fer a la primera meitat de la Supercopa d'Europa.
Un altre tema és com aguantarà el físic després de un temps suplementari d'esforç de 30 minuts respecte un Bilbao que arriba descansat, o més fresc que el Barça ja que ells van haver de disputar prèvia de l'Europa League.
Sigui com sigui ni ens confiem ni ens relaxem. Però cal pensar que queda un partit de tornada dilluns al Camp Nou per aixecar la cinquena Copa del segon sextet.
Avui a les 22:00, des de les 21:00 a Rac1, anada de la Supercopa espanyola Athlètic de Bilbao - Barça, el primer dels tres partits consecutius entre ambdós conjunts (queda tornada i la jornada 1de Lliga) i el primer pas o mètode de correcció dels errors comesos a la Supercopa d'Europa.

dijous, 13 d’agost del 2015

40 anys de mestratge

Dimarts un mestre de mestres va encetar la temporada 40 explicant què li passa al Barça. Permeteu-em doncs abandonar l'estricte actualitat esportiva per homenatjar a un perosnatge clau a la història dle periodisme català. 
Abans d'ahir l'Antoni Bassas, un dels seus alumnes li va fer una esplèndida editorial al diari ARA. Joaquim Maria Puyal encetava la temporada número 40 al capdavant de les transmissions de futbol en català, primer a Ràdio Barcelona i després a Catalunya Ràdio. 
Puyal va ser l'iniciador, l'innovador en una època convulsa. Setembre de 1976. No fa ni un any de la mort del General Franco. Després de retransmetre més de 500 partits en castellà per la Cadena SER, Manuel Tarín, el director de Ràdio Barcelona li proposa fer les transmissions en català. El debut va ser el 5 de setembre de 1976 al Camp Nou, en un partit amb la UD Las Palmas. I amb el "Futbol en Català" va néixer un trinomi indissoluble en aquests 40 anys de transmissió: futbol en català - ràdio - La Caixa, el patrocinador que mai ha fallat en aquests 40 anys.
Ouyal va ser l'iniciador de les transmissions en català i creador d'expressions que formen part del vocabulari no tant sols de la narració esportiva sinó també d'un vocabulari col·lectiu: Des del "Xarli Xarli" a Basilea, a l'Urruti t'estimo, que dóna la Lliga de Venables al més recent "Don Andrés" a Stamford Bridge. I els Hens, els Orsai o els flicks,o el famós "escapolir-se de l'escomesa" les expressions catalanitzades del vocabulari anglès del futbol. 
40 anys de futbol en català, primer, de futbol a Catalunya Ràdio, després i ara la TDP, dónen per hores i hores de batalletes de tots els que en un moment o altres han compartit micro amb el mestre.
Com tots o la majoria de catalans que ens estimem la ràdio esportiva i somiem en algun dia transmetre partits del què sigui in situ, en Puyal és un referent per a tots. Recordo les primeres transmissions que vaig esocltar del Puyal al Futbol a Catalunya Ràdio, aquella sintonia mítica que em feia parar tot el que fes (amb 6 anys poc més que jugar i clapar) per encastar la cara al transistor i imaginar la jugada gràcies a la veu del Puyal. I, jo, somiant en algun dia fer com el Puyal, o ser l'Antoni Bassas amb el President Nuñez al costat i que el Puyal em donés pas per entrevistar-lo a la mitja part. I somiant ser com la Pilar Calvo a peu de gespa i esperar les instruccions del Puyal .
Amb els anys, ja ho sabeu, l'oferta de futbol en català i de futbol a la ràdio s'ha diversificat igual que l'audiència. Jo com molts altres vaig canviar el Puyal per el Joan Maria Pou i les transmissions del Barça juga a Rac1. Avui el somni està més proper al Pou i a Rac1 que al Puyal. Però és igual sigui on sigui, el somni de poder explicar què li passa al Barça a tot arreu segueix. I es va iniciar amb el Puyal
Però sigui a Rac1, a la SER o a qualsevol emissora, el Puyal és un referent per a molts. No és d'estranyar que abans de començar la transmissió del Barça-Sevilla de Supercopa d'Europa, el Pou es recordés des de Rac1 del Puyal, de l'efemèride dels 40 anys de futbol en català i dels més de 2000 partits narrats.
Puyal és un mestre de mestres com Bassas, Jordi Basté o Mònica Terribas. Indiscutible. Parlar de Puyal és parlar de periodisme en majúscules, d'un home que va fer molt per la normalització lingüística del país, un referent periodístci, un innovador del llenguatge, un currant insaciable i un boig de la ràdio. Un apassioant.
Així doncs, encara que ja fa nays, avui i per molts anys jo segueixi el Pou narrant els gols del Barça i no el Puyal, avui l'homentage en forma d'artícle, va per ell. Pel Joaquim Maria Puyal, el Puyal, el mestre de mestres. L'orígen, la referència.
Gràcies Puyal per 40 anys de mestratge i per molts anys

PostData 1: La rajada de Pedro a Robert Fernàndez o com diria el canari Róbert és cóm si la Heidi enviés a parir a son avi. Ell que mai parla més alt del normal es va quedar a gust. 3 reflexions al cas.
1. S'entén l'emprenyada en tant que no juga
2. No s'entén la rajada si la raó és només les paraules de Robert a TV3 dient que Pedro li va dir que volia marxar. Cosa que el propi Pedro ja ho va dir en alguna ocasió aquesta pretemporada. Hi ha alguna cosa més. Que s'aclari. Vol o no vol marxar?
3. Robert ha comès un error de primer de Secretari Tècnic, com desvetllar així una conversa privada que, per la rajada de Pedro, potser no hauria d'haver sortit a la llum, cosa que confirma que Pedro vol marxar. Ara prefereixo més un tio així que un Zubizarreta que no deia res o desmentia comunicats oficials del club

PostData 2: Ha mort Marceŀlí Maneja, el primer gran mite de la història del Joventut de Badalona que va liderar a la Penya en els seus primers títols a meitats dels 40. Tenia 94 anys. DEP

dimecres, 12 d’agost del 2015

4/6. Camí del Sextet. L'últim servei de Pedro, Pedrito, Pedro

De pretemporada a temporada. De falta del Sevilla a falta del Barça. Gol del Sevilla i gol del Barça. Gol magistral del mestre Leo què va estar imperial.
En 10 minuts d'inici de temporada vam veure un fotimer de coses a la final de la Supercopa d'Europa a Tblisi. La millor un Messi imperial, que està finet i liderant el Barça del segon sextet.
Al quart d'hora es tenyeix de ros i clava el 2-1 amb una falta made in Ronald Koeman.
Leo Messi va estar de multiorgasme. Pletòric. Va estar a tot arreu influenciant en moltes àrees del joc. Amb aquest Barça així i aquest finet Messi el sextet caurà gairebé per imperatiu lògic i científic. Un cop Messi va dir prou, el Sevilla va claudicar i va estar a mercè del Barça.
Rafinha va fer el tercer aprofitant un error i la passivitat defensiva del Sevilla. Supercopa al sac en només 45 minuts
A la segona, el Sevilla va treure bandera blanca i el Barça va seguir amb el corró i amb el 4-1 de Suarez. El sevillista Jose Antonio Reyes va fer el 4-2 aprofitant un error de Mathieu.
Però el futbol té aquestes coses de grandesa que el Barça es va mig marxar del partit i el Sevilla va fer el 4-3 de penal. I el patiment clàssic a la culerada va tornar al cos i a la ment del barcelonista. Konoplyanka va fer l'empat a 4.
El Barça es va apagar mentalment i amb ell Messi
Tant cert com increïble. Com el futbol. Increïble però cert. Del 4-1 al 4-4 i a la pròrroga.
Patiment, nervis, sofriment i com el 2009 va aparèixer Pedro, Pedrito, Pedro per fer l'últim servei a la causa barcelonista abans de marxar al Manchester United. Aprofita un gol després d'un refús d'una falta i marca el 5-4.
Gràcies Pedro. Com el 2009 va començar a obrar el nou sextet.
Gràcies Pedro. Per tot

dimarts, 11 d’agost del 2015

Galtes

Avui arrenca la temporada oficial 2015/2016 al futbol europeu amb la disputa de la Supercopa d'Europa a Geòrgia entre el Barça i el Sevilla.
El campió de la Lliga de Campions contra el de l'Europa League cara a cara per esdevenir el supercampió del continent europeu. El millor equip d'Europa.
El camí dels 6 títols pel Barça comença a l'altra punta del Vell Continent. I ho fa davant d'un rival conegut, perquè també juga a la Lliga Espanyola sinó perquè el Barça ja sap què és jugar la Supercopa d'Europa amb el Sevilla. I sap com passar del millor equip del món a tenir una crisi galopant en forma d'autocomplaença i deixar-se anar.
Aquests dies hem estat recordant què va passar a Mònaco, a la Supercopa del 2006. No tant sols el partit sinó el què va passar al matí i que va desencadenar una de les derrotes més crues i amb més conseqüències de la història del barcelonisme. Aquell matí funest a la capital dels casinos, Ronaldinho i altres jugadors en comptes de concentrar-se pel partit es van dedicar a fer bolos publicitaris amb el beneplàcit del tècnic blaugrana Frank Rijkaard. Al vespre, el Sevilla va passar per sobre del Barça.
En teoria, avui totes aquestes coses no haurien de passar a Tblisi. El club està escarmentat, no ho té oblidat i és un bon recordatori marcat a foc per quan vas de sobrat. Avui, el Barça té la gran ocasió si guanya de redimir-se de la patacada del 2006, d'esdevenir rei de les Supercopes.d'Europa amb 5 trofeus i seguir somiant amb el segon sextet, després del 2009. Luís Enrique no és Rijkaard i per tant avui ningú farà res que no hagi planejat l'entrenador blaugrana abans del partit.
El Barça és favorit. Per equip i pel fet diferencial com és Messi i Luis Suarez. I no poso Neymar perquè està de baixa per una inoportuna parotiditis o com es diria científicament Galteres que el farà estar 15 dies de baixa i també es perdrà la Supercopa espanyola i possiblement l'inici de la Lliga. Per cert que Jordi Alba tampoc jugarà per lesió. El Sevilla ve amb algunes baixes, força significatives: Carriço i l'exespanyolista Mico Pareja no jugaran avui. I Nzonzi, Rami i Kolo seran dubtes
Avui a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1, comença el futbol del bo: senss xancletes i amb l'objectiu de tocar metall
I parlant de galtes. Se n'ha de tenir moltes per fer jugar a dos equips de la Península Ibèrica un partit a Geòrgia a l'altre cantó del continent europeu. Això si que són galtes i no les de Neymar

dilluns, 10 d’agost del 2015

Futbol i Mundials

En futbol, la pretemporada i la temporada oficial es mesclen en una matèria heterogènia interessant.
L'Espanyol es va presentar davant la seva afició al Torneig Ciutat de Barcelona enfrontant-se a Cornellà al Betis. Després que el partit acabés 1-1 a la tanda de penals triomf espanyolista
La Lliga francesa, l'holandesa i l'anglesa s'han posat en marxa juntament amb la Supercopa italiana jugada a Shangai a la Xina que va guanyar la Juventus a la Lazio
El Mundial de Natació de Kazan va acabar aquest cap de setmana amb un increïble bronze per la delegació espanyola, totes catalanes. Increïble per tal com la barcelonina Jèssica Vall l'ha va aconseguir. A la final dels 200 braça, Vall i dues nedadores més van fer el mateix temps i van guanyar per tant totes elles el bronze. Aquest Mundial ens deixa a la nord-americana Katie Ledecky com a reina dels Campionats amb 5 ors pulveritzant rècords del món. La selecció espanyola femenina de waterpolo va obtenir la setena plaça del torneig. I d'aquests Mundials es recordarà la nedadora de Bahrain, Alzain Tareq, que amb només 10 anys va nedar els 50 papallona. Precocitat extrema. Entre poc i massa
I més Mundials. Després de les vacances les motos han tornat. A Indianapolis, als EUA triomfs del jove belga de 17 anys Livio Loi a Moto3; a Moto2 victòria del català Àlex Rins i a MotoGP triomf de Marc Marquez. Doblet català al mític circuit americà. Això, en el cap de setmana que va tornar al Mundial després de 4 anys d'absència, el manresà Toni Elías.
Futbol i Mundials en un nou cap de setmana d'agost camí ja a la temporada oficial

divendres, 7 d’agost del 2015

Fent història

En general i en concret el món esportiu, en el moment que entrem en un període de bonança més o menys llarg, l'aficionat oblida d'on ve i s'habitua a viure en les mels de l'èxit. Però en el moment que l'èxit material decideix canviar d'aires, la ira i la depressió de l'aficionat és un descens vertiginós a cremar-ho tot.
No recorda que va haver un cop que abans de ser el millor va haver de pujar un dur camí.
Dic tot això, respecte a la situació del waterpolo femení espanyol. L'equip de Miki Oca, vigent campiona del món, va quedar eliminada als quarts de final del present Mundial de Kazan davant la potent selecció americana i lluitarà per la setena plaça a la competició. El partit es va escapar de les mans al primer període i es va lluitar per remuntar-lo, però les americanes van saber gestionar magistralment l'avantatge. Una pena. Una pena que va durar al partit pel cinquè lloc amb la Xina, on va pesar més el cap que les cames. La depressió de l'aficionat es va traslladar a la piscina on no vam poder veure el joc alegre de les noies Oca
L'aficionat, expert en estadística, profà al waterpolo, lligat a l'èxit quan guanya, no entén com de ser campió ara es jugarà per no ser vuitè avui amb el coco rus. Coco per amfitrió. Coco per rival.
No entén la feinada que ha fet l'equip de Miki Oca al llarg de tants anys i en aquest Mundial. Si Espanya no defensa la corona mundial és perquè va caure als quarts de final amb el campió olímpic, aquell que les va deixar orfes de l'or a Londres i de les quals es van poder venjar a Barcelona 2013.
No busqueu relaxació ni acomodament. Només Miki Oca sap com ningú el què representa regenerar i buscar les mels de l'èxit cada any. I ho fa, conscient del patiment que s'ha de viure per un metall. Ell, que sent jugador va patir les ires i la disciplina militar de Dragan Matutinovic per perdre l'or a Barcelona 92 o guanyar l'or a Atlanta 96 en l'era daurada del waterpolo masculí amb Joan Jané. Oca no entén d'acomodament ni de llorers. Ell transmet passió i feina a les qui volen aprendre. I té un equip que és un pou sense fons que vol que sigui omplert de lliçons
Miki Oca ha sabut, des que es va fer càrrec de l'equip femení de waterpolo espanyol a l'Europeu de Zagreb del 2010, tocar les tecles d'un llibre d'or que tindrà continuïtat per anys. Dubtar de la vàlua i la qualitat de les seves noies és d'una gran injustícia i de no saber del què va el cotarro.
La clau de l'èxit és conjuntar joventut i descarament i treure el màxim suc del talent que tenen. Amb una mitjana de 24 anys la selecció espanyola femenina de waterpolo, amb 10 catalanes de 13 en aquest Mundial de Kazan té un futur esplèndid per seguir escrivint pàgines d'or en el llibre de la història esportiva.
Amb la base del CN Sabadell, aquesta selecció té futur i talent. Amb una capacitat de regeneració espectacular i oferint en cada partit dosis d'espectacle i emoció. Veure les evolucions de les noies de Miki Oca a l'aigua és veure un homenatge en majúscules al waterpolo.
És el braç poderós de Roser Tarragó capaç de llançar míssils des de l'exterior, és la qualitat d'una de les millors jugadores del món com Jennifer Pareja, és Laura Ester, una assegurança a tot risc sota els pals de la porteria. Quan tanca persiana és imbatible. És, salvant distàncies, com va ser el seu dia el malaurat Jesús Rollán. És la classe de les germanes Espar, l'Anni, una de les líders de l'equip i la Clara, la germana petita, cridada a ser la millor si no perd la humilitat que la caracteritza. Són les classes magistrals a la boia de Maica Garcia, la veterania (i només en té 29) de la iaia Pili Peña. L'aportació imprescindible de Mati Ortiz i Laura López, la sempre atenta Patri Herrera, relleu quan toca de Laura Ester a la porteria. I és el futur de gent com Judith Forca, la gran revelació del Mundial amb un futur increïble i Paula Leitón que amb 15 anys ha debutat en un Mundial sènior. I d'una esplèndida base al darrere que no es veu però que empeny fort.
Han fet història, segueixen fent història i tenen per davant pàgines en blanc perquè escriguin en or i treball noves pàgines exitoses. L'Europeu de Belgrad i els JJOO de Rio són caramels atractius que volen degustar i fruir amb la mateixa passió amb què ho fan tot. Tornaran a triomfar. Segur. Perquè tenen qualitat, talent i capacitat de treball per tornar a traduir en èxit metàŀlic, el que és ja un èxit intangible i el millor exemple del què és el sacrifici i el bon treball en l'esport.
Hi ha un futur esplèndid per davant  La història és seva. I per molts anys

dijous, 6 d’agost del 2015

Factor Messi

Si algú tenia por de com tornaria Leo Messi ben aviat se li van passar les pors al primer minut.
Amb Messi al camp, el Barça va tenir un Gamper plàcid i que va fer el que va volar amb la Roma, que no la va ni rascar.
Messi és tant determinat que amb ell al camp, el Barça és un equip molt diferent. Després d'una pretemporada fluixa, l'aparició del Petitó va capgirar el Barça com un mitjó, que arriba a la Supercopa europea de dimarts a Tblisi en plena forma i amb ganes de menjar-se el món i fer el sextet.
Amb el trident i Messi, el Barça és un equip temible i fantàstic.
El Gamper d'ahir va ser la prova més evident.
Neymar obria la llauna amb un gol fruit d'una assistència deliciosa de Messi de 20 metres. Amb la posició de Leo més proper al mig que a la davantera i amb més àrea d'influència el fa ser encara més deliciós i determinant.
El factor Messi és determinant per entendre el Barça, aquest Barça que aspira a tot.
Leo assisteix i Leo marca. Ho fa tot.
A la segona part amb el reguitzell de canvis el partit va entrar en una lògica fase d'ensopiment, no concloem però sempre dominat pel Barça. Per cert, el golàs de Rakitic amb el míssil terra-aire des de fora de l'àrea és descomunal
Ahir al cinquantè Gamper, Barça 3 - Roma 0, amb un Messi determinant per entendre el perquè.
La pitjor notícia, la lesió de Jordi Alba que es perdrà la Supercopa d'Europa dimarts que ve i l'espanyola
Factor Messi. Clau, determinant, únic, inimitable. Som afortunats de tenir-lo al Camp Nou. Que no es constipi

dimecres, 5 d’agost del 2015

Gamper a la romana

Aquesta nit arriba una edició molt especial del Joan Gamper. La número 50, o la número L, en xifres romanes. I és que els romans seran protagonistes d'aquesta edció del Torneig d'estiu de presentació del Barça.
La Roma, un dels clàssics del futbol italià visitarà el Camp Nou per enfrontar-se al campió de tot aquest any en la presentació de l'equip de Luís Enrique davant la seva afició. Aquest any si. El Barça no ha jugat abans al seu Estadi en aquest curs 15/16 apassionant. I és l'últim test preparatori abans de la Supercopa europea i que l'extenuant temporada del Barça arrenqui motors.
Aquest Gamper serà especial per a Luís Enrique, ja que s'enfrontarà a l'equip que va entrenar just després de deixar el Barça B. I serà especial per a Leo Messi, Neymar i Claudio Bravo, que es tornaran a enfundar l'elàstica blaugrana després de les vacances d'estiu i la Copa Amèrica.
El rival de les bodes d'Or del Gamper serà la Roma, un equip que no ens hem enfrontat gaires vegades (de fet  només una: va ser a la lligueta de la Champions del 2002); l'equip del mite Francesco Totti, que aportarà classe i glamour al partit de presentació del Barça. Tindrà més anys que la monyos (38 per ser exactes), però Totti segueix sent un mite, un referent, un 10 a la samarreta amb tot el meraixement. Serà especial per a Totti, aquest Gamper que podrà saludar al seu extècnic a la Roma, Luís Enrique, que tot i que semblava que no es portaven bé i que fins i tot Lucho es va atrevir a sentar-lo a la fusta, en realitat són molt bons amics i Totti el considera un referent.
Totti aportarà classe i Seydou Keita aportarà el punt de nostalgia i vintage. El malià va vestir la samarreta blaugrana sent peça clau en l'època exitosa del Barça de Pep Guardiola. Un altre exblaugrana que estarà demà a la Roma serà el jugador de la Masia, Iago Falqué, que després de sortir de la casa de formació blaugrana ha voltat per mitja Europa per recaure a la capital italiana.
Qui vagi al Camp Nou, també hauria de tenir un record per a Miralem Pjanic, aquell mig centre que el 2010, jugant amb l'Olympique de Lió va eliminar al Madrid dels quarts de final de la Champions. A la vida cal ser agraït. I ja sabem que el culer disfruta més amb la desgràcia blanca que amb l'alegria culé
Vist el rival, centrem-nos amb nosaltres. Faria bé, el Barça de no fer el paperina i guanyar i jugant bé aquest últim test de pretemporada. En la gira americana i el partit a Florència, el Barça porta un nefast balanç de 3 derrotes i una victòria. Si l'atac és més o menys correcte, el Barça té un problema en la defensa i a les jugades a pilota parada, on encaixa els gols.
El campió de tot, avui ha de convèncer i enterrar els dubtes que genera. No pot mostrar vulnerabilitat, perquè és el rival a batre i tot el món anirà aquest any contra ell. El toc d'atenció a Florència de Luís Enrique als seus després dle partit, crec que va estar ben donat.
Res està guanyat d'entrada i s'ha de fer valer auqets any el títol que ostenta de guanyador de tot.
Ja hi són tots. Baixes a banda, ja no hi ha ningú de vacances. És l'hora de veure com han tornata les vaques sagrades del vestuari i com amb l'artilleria pesant, el Barça afronta una temporada molt important i molt llarga.
El campio de tot, el Barça s'estrena avui en la temporada 2015/2016, davant la seva afició. Un Gamper vital per veure les sensacions de l'equip; un Gamper atractiu pel rival i les circumstàncies. En definitiva, un Gamper a la romana per celebrar les bodes d'or del Torneig del Pare Fundador d'aquesta cosa estranya i que enganxa tant anomenada Barça. El Gamper L a la Romana

dimarts, 4 d’agost del 2015

Que descansin els altres

Barça - Roma al Gamper demà.
Barça - Sevilla, Supercopa d'Europa a Tblisi (Geòrgia) el dia 11.
Athlètic de Bilbao - Barça, Anada Supercopa d'Espanya a Bilbao, el dia 14.
Barça - Athlètic de Bilbao, tornada Supercopa d'Espanya, el dia 17
Athlètic de Bilbao - Barça, primera jornada de Lliga, el dia 23.
Barça - Màlaga, segona jornada de Lliga, el dia 30.
6 partits en 27 dies, dos títols en joc. Qui demana més? Qui diu que l'agost és per descansar?

dilluns, 3 d’agost del 2015

Agost dièsel

L'agost és considerat com un mes inhàbil i on majoritàriament és el marcat per les vacances. Al món de l'esport passa quelcom similar. En el món del futbol, però no és el mateix. És temps de pretemporada i d'inici d'una temporada que serà extenuant i apassionant al Barça.
En busca del sextet, el conjunt barcelonista va tancar la pretemporada a Florència amb derrota 2-1, en un partit calcadet al dels tres precedents de la gira americana:  empanada inicial que van significar els dos gols italians a la primera part i posterior i reacció sense premi. Dimecres arriba el Trofeu Joan Gamper amb la Roma i el dia 11 arrenca la temporada amb la Supercopa Europea amb el Sevilla a Geòrgia.
Més pretemporada. L'Espanyol va marxar de gira a Anglaterra on va treure dos empats al camp del Reading (amb tangana inclosa) i del Southampton.
Ha començat ja el futbol oficial a Europa amb la disputa de les Supercopes nacionals a Anglaterra, a França, a Alemanya i a Holanda.
A la Community Shield anglesa, l'Arsenal derrota al Chelsea de Mourinho a Wembley. A Alemanya, continua la maledicció de Pep Guardiola amb les Supercopes alemanyes. Tres jugades amb el Bayern, tres derrotes. La última dissabte als penals davant el Wolfsburg. A França, victòria del PSG davant l'Olympique de Lió en un matx disputat al Canadà. I a Holanda el PSV Eindhoven derrota al Groningen.
En bàsquet es va jugar un històric partit amistós a Sud-àfrica entre un combinat NBA amb els dos germans Gasol i un del continent africà. Primera vegada que la millor lliga del món visita el continent africà
El Mundial de Natació de Kazan ha completat la primera setmana sencera amb la fi de les proves de sincronitzada i el primer dia a la piscina de natació. La delegació espanyola de la sincronització confirma la baixada de l'equip d'ençà de la marxa d'Anna Tarrés com a seleccionadora. Només el paper d'Ona Carbonell amb dos medalles a les proves de solo han salvat els papers.
Tanquem el cap de setmana esportiu amb la victòria al Torneig d'Hamburg de tennis de Rafa Nadal. Feia temps que el manacorí no aixecava cap títol.
Obrim l'agost dièsel posant ja la directe a l'inici de la temporada esportiva.