Sense pilota, l'actualitat blaugrana segueix marcada pels judicis. Si dijous parlàvem que el què passa a Can Barça amb les togues és un vodevil, avui això és una autèntica tragèdia.
Divendres al matí ens llevàvem amb una filtració de la Cadena SER del judici de Neymar, on Josep Maria Bartomeu deia que el malaurat Tito Vilanova, mentre a Nova York s'està tractant de la malaltia que va acbar amb la seva vida, va voler accelerar el fitxatge de Neymar i que per això es va encarir. Unes gravíssimes acusacions, no tant pel què diu, sinó en la recreació del context del relat. Primer, l'entrenador no fitxa, són els directius recomenats per un tècnic, que en cap cas posa preu ni gestiona com fitxar-lo. Dos, el problema no és només parlar de Tito, és parlar d'una persona que ja no es pot defensar per qüestions òbvies i de la qual Bartomeu va voler recrear en la seva situació personal, greu, per quedar com l'innocent de la peli davant el jutge. Es va voler espulsar les puces però enlloc d'això s'ha cavat encara més fonda la seva fossa. És igual el què hagi costat Neymar. Suarez en va costar 81 i s'han fet bé els coses. Per què amb el cas Neymar hi ha tant de rebombori? Que expliquin quan ha costat Neymar i quan s'ha pagat. I punt. Ja estem curats d'espants en qüestions monetàries. Josep Maria Bartomeu no cal que es presenti: a les eleccions. Les té perdudes de fa temps. Bartomeu està fent bo a Joan Gaspart.
El club i el propi President va treure un comunicat que tot el rebombori és una malícia mala interpretació de la premsa i que es querellarà contra tot el què digui el contrari.
A la mateixa tarda de divendres, el jutge Ruz va arxivar el cas dels espionatges desestimant les últimes proves presentades per Oriol Giralt i desimputant a Joan Oliver i Xavier Martorell, els acusats fins ara. Giralt i el Barça presentaran un recurs.
Una nova victòria per Joan Laporta en la guerra dels -ismes, prèvia, potser, a la de les eleccions al juny, com pinten les enquestes
I a tot plegat, al final Josep Maria Bartomeu va anunciar que convoca una Assemblea Extraordinària per explicar el perquè de tot plegat. S'haurà d'explicar molt bé i deixar ben clar l'afer Neymar. Aquest serà un altre capítol (no el següent perquè segur que n'hi haurà d'intermedis) en l'eterna temporada de judicis i tribunals i coses extraesportives a Can Barça. Un macrocapítol de Perry Mason en tota regla.
El Vodevil blaugrana ja és una autèntica tragèdia amb jutges, togues, denúncies i morts. I la pilota segueix sense rodar amb la imatge del Barça a l'alçada del vetum.
Charles Lindbergh era un jove estudiant d’enginyeria nordamericà, fill de immigrants suecs que va abandonar els estudis per empendre el seu gran somni: volar. Es va inscriure a l’Escola de vol Nebraska Aircraft Corporation on va començar a pilotar els primers biplaces i començava a fer realitat el seu somni. Posteriorment treballaria com a pilot de la línia de correu de Saint Louis.
Charles Lindbergh
L’any 1927 vol complir el somni més ambiciós. Impulsat pels 25.000 dòlars que oferia el filantrop francès, nacionalitzat nordamericà, Raymond B. Orteig, per qui fes un vol transoceànic entre Nova York i París. A bord d’un Ryan NYP batejat amb el nom d’Spirit of Saint Louis, Lindbergh s’enlaira des de l’aeroport Roosevelt de Nova York i 33 hores després aterra a l’aeroport de Le Bourget de París.
Lindbergh ho havia aconseguit. Una fita de l’aeronàutica que obriria les rutes comercials entre Europa i Amèrica i que donaria la volta al món i també es donaria a conèixer a Badalona.
Amb el mateix esperit de Charles Lindbergh i de voler volar mot alt amb la idea que tenien, el 30 de març de 1930, uns joves de Badalona van fundar en un garatge de la Plaça Roca i Pi, la Penya Sprit of Badalona, una entitat esportiva que satisfeia les necessitats i inquietuds de fer esport dels seus joves creadors. Miquel Lloret, Xavier Estruch, Joaquim Massot, Màrius Cuixart, Joan Maria Boada, Corominas, González, Grífol i companyia no s’imaginarien mai en què es va esdevenir aquella recent fundada Penya Spirit of Badalona, 85 anys més tard.
Imatge dels fundadors de la Penya davant de la Plaça de l’Ajuntament de Badalona
1930-1943: Inicis, incerteses, il·lusió
La recent creada Penya Spirit of Badalona no tenia molt clar en què satisfarien la seva necessitat esportiva. Des d’excursions amb bici amb posteriors costellades, a un equip de futbol, passant pel Ping Pong. Des de ben aviat amb els colors verdinegres, els colors dels únics mallots que podrien comprar amb els pocs diners que tenien aquests joves valents, els inicis de la Penya éren incerts. Amb l’inici de la Segona República per tal d’adaptar-se als canvis del règim polític i poder desenvolupar les seves activitats fora de Badalona, la Penya es va haver d’inscriure a la Federació Catalana de Futbol. Conseqüentment, això va implicar un canvi de nom: la Penya seria el Centre Esportiu Badaloní.
La primera referència de bàsquet de la Penya la trobem l’any 1936 (just abans d’esclatar la Guerra Cívil) quan el Centre Esportiu Badaloní va guanyar el Campionat de Reserves de l’Associació de Bàsquetball de Catalunya, una escisió de la Federació Catalana de Bàsquet.
Imatge d’un dels primers equips de la història del bàsquet de la Penya
Abans el Pare Eusebio Millán, un ex-missioner sorià, resident a Barcelona, i que havia tornat de Cuba va introduïr el bàsquet a l'Estat, i és clar, també en aquells joves de la Penya Spirit of Badalona, que van quedar definitivament enamorats de l'esport de la cistella. En el primer partit que van jugar, un torneig de Penyes de la ciutat van guanyar a la Penya Ni Cinc de la Unió Gimnàstica de Badalona per 8-2. Per cert Millán, va fundar el Laietà, el club més antic de Catalunya
Aquí s’acaba la història del Centre Esportiu Badaloní i comença la història del Club Jovemtut de Badalona per sempre més ja lligada al bàsquet. Acabada la Guerra i instaurat el règim franquista, la Penya, ja inscrita a la Federació Catalana de Bàsquet ha de buscar un nou nom per l’entitat refundada després dels estralls de la Guerra i la neteja de noms no afins al règim mitjançant una Comissió Gestora instaurada pel propi Règim a través de la Falange y de las JONS, la fracció juvenil. Imfluenciat per la nombrosa colònia italiana d’aleshores, la Penya es rebateja com el Club Juventud de Badalona (la castellanització del Joventut per raons òbvies), en prendre el nom italià Juventus com havien fet amb el Juventus de Sabadell o el Joventut de Cornellà anteriorment.
Uns inicis convulsos però que amb la il·lusió i l’esperit de Lindbergh la Penya tirà endavant. Perquè per molts noms, la Penya era la Penya
1943 – 1957 : L’esport Rei, les primeres rivalitats, els primers títols
El bàsquet esdevé l’esport Rei i el 1948 la Penya conquereix el seu primer gran títol. La Penya, coneguda només a Catalunya i que ja esdevenia un seriós aspirant a tot, competint amb el què seria el seu gran rival català, el Barça, es presenta Burgos a la Final de la Copa del Generalisimo, en la seva primera participació. Allà, sorprenentment, supera al totpoderós R. Madrid. És la Penya liderada per Marcel·lí Maneja, Gubern o Kucharsky. L’huracà verdinegre ja començava a bufar fora de les fronteres catalanes. La Penya guanyava el Campionat de Catalunya 51-52 i repetia títol de Copa l’any 53, en un gran any on ho guanya tot. L’any 1955, un gran Josep Brunet lideraria la Penya a la tercera Copa. L’any 1957, participava per primer cop a la Lliga Nacional, que unificava els diferents Campionats Regionals en una Lliga estatal
Imatge de Josep Gubern rebent la Copa del Generalisimo del 1948
1957 – 1972 L’huracà verdinegre bufa a l’Estat i a Europa
Rapidament, l’Estat Espanyol va veure com la Penya entrava per mèrits propis com un dels grans animadors de la Lliga Nacional. 1958, una nova Copa amb Brunet de líder. La rivalitat Penya – Madrid agafa dimensions extraordinàries: el Clàssic del Bàsquet era una realitat que feia saltar espurnes a la recent estrenada Plana. A partir de mitjans dels 60, amb els Margall, Lluís, els Germans Martínez, Buscató i companyia, i amb Kucharsky a la banqueta, la Penya entra en una nova era exitosa. L’any 67 guanyava la Lliga al totpoderós Madrid. Molts cops la Penya va estar a punt de guanyar als blancs a les finals de Copa, però molts cops, els arbitratges i les pressions dels dirigents blancs com Raimundo Saporta, feia la resta.
L’any 1967, la Penya debuta a Europa, a la primera edició de la Recopa. El primer rival, el Benfica portuguès
Nino Buscató i Alfonso Martínez, dos llegendes de la Penya dels anys 60
1972 – 1989: Ausiàs March, Daniel Fernàndez i el primer títol europeu
Impulsat per la iniciativa del President Antoni Mas Vilalta i el directiu empresari i mecenes Daniel Fernàndez, la Penya, canvia la Plana pel Pavelló d’Ausiàs March, al costat de la Plaça dels Països Catalans, on ara està el metro de Pep Ventura. En aquesta nova era, la Penya s’acostuma a alternar la participació a la competició domèstica i a Europa. Adeu a La Plana i adeu a Buscató. El seu relleu seria Ausiàs i un altre mite de l’entitat Lluís Miquel Santillana,, que juntament amb Josep Maria Margall, el tercer germà d’una mítica nissaga verdinegre serien els nous referents del Joventut. Tot i que la Penya continuava sent un dels grans del bàsquet estatal, l’economia del futbol va fer que el Barça sortís del segon pla i competís amb el Madrid pels títols. La Penya, valenta i lluitadora com sempre trenca l’hegemonia futbol guanyant una nova Copa. Amb l’arribada dels primers estrangers com Frank Costello o Moka Slavnic la Penya es torna a fer forta. El 1978, la Penya d’Antoni Serra guanya la Lliga al Madrid.
Plantilla campiona Lliga 1978
L’any 1981 arriba el primer títol europeu de la Penya: la Copa Korac guanyada el dia de Sant Josep al Palau Blaugrana davant el Carrera Venècia amb aquell gran bàsquet de Joe Galvin que forçava la pròrroga. En aquella final debutaria un tal Jordi Villacampa, que anys més tard seria referent de la Penya a pista i a la presidència.
Joe Galvin, heroi de la Korac 1981
L’any 1983 es crea l’ACB i la Penya evidentment és un dels líders, liderats per Aïto Garcia Reneses, que havia deixat el Círcol, després de 10 anys. La rivalitat Penya, Barça, Madrid seguia però sense títols. Sempre a tocar
1989 – 1994: El Dream Team verdinegre: Títols, títols i la Lliga Europea
L’any 1989, la Penya deixava de ser l’equip simpàtic que jugava bé però que no guanyava. Gràcies a l’impuls de la directiva, als nous espònsors sorgits de la passió preolímpica BCN 92, Jordi Villacampa agafa el relleu de Josep Maria Margall i amb els germans Jofresa, Juanan Morales o Ruf i amb Pedro Martínez a la banqueta, la Penya guanya la segona Copa Korac de la història guanyant a l’Scavolini de Pesaro a doble partit. Era el preludi de l’època daurada del Joventut. El Dream Team del Barça de Cruyff té la rèplica verdinegre en el bàsquet.
Marxa Pedro Martínez i arriba Lolo Saínz i es guanyen dues lligues seguides, la primera al Palau Sant Jordi davant el Barça, amb l’històric robatori de pilota de Tomàs Jofresa a Solozabal i la segona al Madrid al recent creat Palau Olímpic de Badalona, edificat el 1991.
París octubre de 1991, la Penya juga l’Open McDonald’s amb els LA Lakers. En un partit extraordinari contra els Magic Johnson, Worthy i companyia estan a punt de guanyar al conjunt americà.
Villacampa defensant Magic Johnson a l’Open McDonald’s 1991
L’any 1992, la Penya arriba a la final de la F4 de la Lliga Europea. I no la va guanyar per un maleït triple de Sasha Djordjevic sobre la botzina que donava el títol al Partizan de Belgrad.
S’havia d’esperar dos anys per treure’ns l’espineta. Tel Aviv 21 d’abril de 1994. Joventut 59 – Olympiakos 57. El zenit de la Penya. L’èxit més gran fins ara de la seva història. El triple de Corney Thompson serà va donar per primer cop la Lliga Europea al Joventut de Badalona amb Zejlko Obradovic a la banqueta, el primer equip català en aconseguir-ho. Ni Zarko Pasjpal, ni el rellotge parat a 4’8 pel final ni els grecs llançant van evitar que aquest cop si, la Penya fes el cim de la seva magna història.
La Penya Campiona d’Europa
1994 – 2004: La Gran Crisi malgrat la Copa de Lleó
La crisi econòmica assota el Joventut fortament. La Penya deixa de guanyar i els patrocinadors marxen per manca de liquiditat. No hi ha diners i s’ha de vendre. L’afició està descontenta i xiula l’equip.
La Copa de Lleó 1997 guanyada al Càceres amb els tres triples de Xavi Crespo és un parentesis a la caiguda de l’equip. La Penya trigaria molts anys a tornar a competir amb Barça i Madrid, els grans del futbol.
Alfred Julbe amb Tanoka Beard i André Turner amb la Copa del Rei 1997
L’any 1997, Jordi Villacampa deixa la pista i assumeix la presidència. Amb una Junta unida al voltant del nou President, la Penya de mica en mica reneix.
2004-2008: La segona era Aïto: Rudy, Ricky i aquell màgic 2008
L’any 2003, Aito torna a la Penya i l’equip reviu moments de glòria. Liderats per joves formats del planter, la Penya recupera les mels de l’èxit. L’any 2004, és a punt de guanyar la Copa del Rei de Sevilla on caurà per molt poquet davant el TAU, en una final on serà recordada per l’MVP de Rudy Fernandez i l’alley-oop amb Josep Maria Guzmán. La Penya competia i tornava a Europa, on guanyava la Copa FIBA al Khimky rus a la final de Kiev
Aito, reartífex del renaixement de la Penya el 2004
L’any 2008, la Penya de Ricky Rubio que es consagra aquell any, liderada per Rudy amb Demond Mallet, Barton o Jagla guanya tres títols: la Lliga Catalana al Barça al Blaugrana, la llegendària Copa del Rei Vitòria 2008 amb el Maite Zaitut com a gran himne d’aquella Copa i aquella Penya i la Copa ULEB a Torí guanyant a l’Akasvayu Girona
Rudy aixecant la Copa del Rei 2008 amb Ricky Rubio al darrere
2008 – Actualitat: El futur és nostre. Joventut al poder
Rememorant els primers anys dels Massot i companyia, la Penya torna a confiar en els joves per tirar endavant al penya. No ho havia deixat mai de fer, però ara més que mai, el planter verdinegre tira des de sota a l’equip gran, que en aquesta darrera temporada està fent una gran temporada combinant la veterania de gent com Miralles o Mallet amb la joventut dels Ventura, Barrera i companyia. Com diu l’eslògan del club: “El Futur és nostre” si s’hi creu. El gran valor de la Penya és el mateix dels Massot i companyia: creure’s que amb poc es pot fer molt.
Plantilla actual Penya
Ens hem deixat molts noms i moltes fites. La història de la Penya és la petita història del qui la formen i de la memòria col·lectiva de cadascun d’ells. Aquesta és, també, la grandesa de la Penya
La Penya, fa 85 anys i ha volat molt alt, segueix volant i vol seguir volant amb l’esperit dels Massot i companyia i amb el mateix somni que va impulsar un dia Charles Lindbegh a creuar Nova York i París: l’impossible. Per molts anys Penya
Post Cap de setmana: Més enllà dels afers judicials del Barça amb Bartomeu, Tito i Laporta (en parlem demà) i del viatge de Xavi a Qatar on està a punt d'acceptar una oferta de l'Al Saad per acabar la seva carrera futbolística a l'emirat i posteriorment entrar en el cos tècnic de l'acadèmia Aspire de formació de joves; l'actualitat del cap de setmana, sense futbol a Primera divisió ens deixa la victòria del Girona a Mirandés, amb tot el rebombori de la dimissió divendres del President Francesc Rebled i la substitució per Patxi Otamendi, en la recerca d'un nou propietari. Mentrestant el Llagostera va derrotar al Lugo, el Barça B, amb les dures declaracions del tècnic Jordi Vinyals, criticant que els seus jugadors s'han passat els valors de la Masia i el club per l'arc de triomf va empatar amb el Tenerife i el Sabadell va empatar amb el Mallorca.
A l'ACB, la Penya arribava a la celebració d'avui després de a la pista del Gran Canària, el dia després de celebrar el 25è aniversari de la segona Copa Korac a l'Scavolini. El Barça va guanyar al Sevilla, en el retorn del mite Audie Norris al Palau Blaugrana, com a tècnic dels andalusos. Se li va fe un merescut homenatge, al igual que els campions de la Recopa de Grenoble 1985, el primer títol europeu de la secció de bàsquet. I el Manresa va guanyar in extremis al Tenerife i surt segueix fora de la zona de descens i; l'Andorra va guanyar al Fuenlabrada.
S'ha acabat la Volta a Catalunya de Ciclisme amb triomf de l'australià Richie Porte de l'Sky.
En la segona prova del Mundial de F1 victòria de al GP de Malàisia amb el retorn de Fernando Alonso a les pistes després de l'accident al Circuït de Catalunya. Sorpresa ja que el Ferrari de Sebastian Vettel es va imposar als dos Mercedes Lewis Hamilton i Nico Rosberg
Al Circuït de Losail al Qatar, en l'estrena del Mundial de motos, victòries de Valentino Rossi a MotoGP, de Jonas Folger a Moto2 i del francès Alexis Masbou a Moto3. Va ser un GP on no hi va haver cap podi català, ni estatal, un fet gairebé insòlit En vela, Final de la Barcelona World Race amb victòria pel vaixell franc-suís Poujolat-Stamm després de 3 mesos de navegació pel món sense escales i establint un rècord amb 84 dies de ruta.
Fa 2 anys que ho diem, però sempre que ho diem al novembre ens hem de menjar les paraules amb patates i amb molt de gust. Però és que aquest any tornar a repetir el què van fer el 2013 i el 2014, els pilots catalans del Mundial de Motociclisme seria l'hòstia amb patinet (monotoritzat)
Però és que aquest any la dificultat per repetir que tres pilots catalans siguin al mateix any campions de les tres categories del Mundial (MotoGP, Moto2 i Moto3) és encara més complicat que anys pretèrits.
Primer perquè a Moto 3, les opcions que un pilot català sigui campió del món es redueixen a només una opció: la d'Isaac Viñales, l'únic pilot català de la graella de la cilindrada petita. Al manillar de la Husqvarna de l'equip Calvo lluitarà en la categoria més oberta amb els italians Romano Fenati, Enea Bastianini, el vasc Efren Vázquez, el francès Alexis Masbou, el britànic Danny West o el portuguès Miguel Oliveira com a altres candidats al títol, enmig de tot de joves, gairebé nens pujats a lloms de màquines a 300 per hora. És la categoria més incerta i la més oberta i on verem segur les lluites més aferrissades i on la Foto Finish es farà imprescindible en moltes curses.
A Moto2, el vigent campió, el català Tito Rabat té l'enemic a casa. I és que aquesta és la categoria on els catalans tenen més opcions per aixecar el títol de la categoria mitjana: per nombre i per noms. 5 catalans, Tito Rabat, Ricky Cardús, Àxel Pons, Àlex Rins i el debutant Àlex Màrquez, el vigent campió de Moto3 lluitaran pel títol enfrontant-se a homes com el francès Johan Zarco o l'alemany Jonas Folger, així com a l'italià Simone Corsi, el suís Thomas Lutti o a l'alemany Sandro Cortese. Atents amb el què pugui fer el petit dels Màrquez perquè segur que serà un dels grans animadors del Mundial i no seria tant descabellat pensar que pot optar al títol.
I si Àlex pot ser un dels grans animadors, el gran dels Màrquez ja fa anys que és el showman del Mundial de Motos. El 2 vegades campió del món de MotoGP, Marc Màrquez busca el triplet. Els tres fantàstics del darrere, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo i Valentino Rossui lluitaran a mort perquè no tornem a tenir un passeig militar del Tro de Cervera. A la categoria reina debutaran un altre campió català: Maverick Viñales, que segur que com Pol Espargaró i el seu germà Aleix també ens faran gaudir.
En aquest Mundial tindrem també doble presència femenina. A Moto3 les espanyoles Ana Carrasco i Maria Herrero trencaran tòpics que la velocitat és només cosa d'homes.
L'espectacle comença aquest diumenge amb el GP de Qatar a la nit de Losail, amb el primer GP de la temporada. Com ja és habitual, en aquest calendari de 18 curses, 4 es disputaran a l'Estat Espanyol (Jérez, Catalunya, Aragó, València) El GP de Catalunya es disputarà el 14 de juny al Circuït de Barcelona-Catalunya.
Les motos tornen aquest cap de setmana, competint amb quota mediàtica amb el GP de Malàisia de F1. Tornarà el triplet català? Al novembre ho sabrem. De moment, gas a fons. Peu al ferro fins a la bandera quadriculada.
Què poc ha durat la tranquilitat i l'alegria a Can Barça després de la victòria al Clàssic de diumenge. Només van passar 12 hores i el Vodevil judicial del Barcelona va tornar al gran teatre mediàtic amb el soci a platea, més que rient, plorant de ràbia i de vergonya pel què passa. El Fiscal demanà 2 anys i 3 mesos de presó pel President Josep Maria Bartomeu, més de 7 anys per l'expresident Sandro Rosell i 33m d'€ al Barça pel 'cas Neymar'. El judici cada cop està més a prop. El club presenta alegacions i Bartomeu jura i perjura que és innocent i que es demostrarà. I ara surt l'advocat del denunciant a escena fent un Guest Star a aquest vodevil lamentable, que sobresurt sempre que la pilota no roda. I és que ja sabeu que la tranquil·litat està vetada al Camp Nou. Josep Maria Izquierdo, advocat de Jordi Cases, el denunciant de tot l'afer Neymar, que recordem havia retirat la demanda, però que va seguir el curs habital perquè la fiscalia ho va demanar, es va quedar a gust contra el Barça en unes decaracions, dimarts al matí a El Món a Rac1. La més sucosa d'aquest advocat va ser que al 2013, el Barça a través de l'aleshores Secretari de la Junta Directiva Toni Freixa va amenaçar al representat de Izquierdo, Jordi Cases, d'arruïnar-li la vida. Ara el Vodevil esdevé un nou capítol de El Padrí amb Freixa fentr de Michael Corleone, representant al Papa Vito, posant el cap de cavall al llit d'algun pobre desgraciat. Això no acaba aquí. Izquierdo va seguir declarant a Can Basté que quan s'acabés el Vodevil Neymar exigirà l'oro el moro i tota la pasta del món en concepte d'indemnització per danys i perjudicis.
I si no vols caldo
dues tasses. A la nit va entrar en escena, un altre protagonista
inesperat. L'exjugadorBarça d'handbol Enric Masip va explotar al seu
twitter,al respecte d'una informació de Mundo
Deportivo al respecte que el soci Oriol Giralt que podria imputar a
l'expresident Joan Laporta en l'afer d'espionatge. Masip va dir que Giralt va
contractar la dona de l'exjugador, a través d'Anna Freixa, germana de Toni
Freixa, per ajudar-la en la querella. D'aquesta manera es demostraria la
vinculació entre Oriol Giralt i la Junta Rosell en aquest afer. Giralt per cert que va dir ahir al Primer Toc de Rac1 que té informes que dirien que Laporta també espiaria i no només als ja imputats Joan Oliver, Director General del Barça a l'època Laporta i l'excap de seguretat del club Xavier Martorell. No sé si estem davant de l'escàndol més gran de la història del Barcelona, com va dir ahir Giralt. Això si. Sé que estem en un nou capítol de l'eterna guerra dels
-ismes famosos al Camp Nou.
Freixa a Can Basté ho va negar tot ahir lògicament i
demana que les acusacions de Izquierdo i Masip es demostrin amb proves. I a més
va dir que li faria ilusió ser president del Barça I embolica que fa fort. El Vodevil segueix camí als Tribunals de l'Audiència Nacional, en el què ha de ser el final d'una gira que ens ha portat per tots els jutjats i mitjans de comunicació llançant improperis, amenaces i sense aclarir el perquè de tot plegat ni la veritat. Això més que un vodevil blaugrana és un drama on com sempre el soci i el culé és l'espectador de com el seu Barça torna a fer el ridícul. Siusplau que torni a rodar la pilota JA. PostData 1: La final de la Copa del Rei es jugarà al Camp Nou després de la reunió de la RFEF amb Barça i Athlètic de Bilbao, el dia que la LFP ha decidit no convocar una vaga per la pròxima jornada, després de la reunió que es va celebrar a l'Estadi de Cornellà-El Prat. Això si: hi ha hagut ultimàtum. PostData 2: L'Europa va guanyar la Copa Catalunya en derrotar al Girona a la final disputada al Nou Sardenya del districte de Gràcia de Barcelona
PostData 3: Triomf del Barça de bàsquet a la pista del Zalgiris Kaunas al Top16 de l'Eurolliga
Ara que el futbol de Primera està de vacances pels partits de seleccions és hora de parlar de miracles. Del miracle del Llagostera. El miracle personalitzat en un home: Oriol Alsina. El Harry Potter d'aquesta petita vil·la del Gironès ho està tornant a fer.
Pujant en poc més de 10 anys de la Primera Regional a la Segona Divisió, la màgia del Llagostera continua ben viva.
Just ascendit a Segona A, Alsina va deixar la banqueta per centrar-se a la Direcció Tècnica, deixant la banqueta a Santi Castillejos.
Tot semblava indicar que a Segona, s'havia acabat el somni de la Ventafocs. El 22 d'octubre, el Llagostera perd 4-1 a casa amb el Mallorca i Castillejos és destituït. Oriol Alsina agafa la banqueta juntament amb Lluís Carrillo. I a poc a poc torna la màgia
El futbol torna i és bo, però no es tradueix en victòries. Fins el Leganés 2- Llagostera 0 de la jornada 23. En aquets moment comença una impressionant ratxa de victòries i bon joc que els fa sumar fins a la jornada passada amb el Mallorca 17 dels últims 21 punts possible. De Mallorca a Mallorca, com han cannviat les coes al Municipal de Palamós. Ara hi regna l'alegria, i ara es veu que tot és possible
En 10 jornades ha passat de ser cuer de la classificació a ser 10è de la classificació a 11 punts del descens a Segona B i a 6 de les fases de Primera. Impressionant. El Llagostera és de Primera amb el miracle d'Alsina i els gols de Imaz o Eloi Vila. I les parades de Moragón o la bona feina de Tarradelles al mig del camp.
Llagostera està de moda. Tot el contrari que el Barça B que està de capa caiguda. A la zona baixíssima de la classificació, ni Jordi Vinyals que substituia a Eusebio Sacristán aixeca cap d'un filial blaugrana que ha sumat només 2 punts dels 18 possibles.
El Barça B és penúltim, perquè l'últim és el Sabadell que no aixeca cap des de fa jornades. I com al filial ni amb canvi d'entrenador es veu la llum.
I el Girona segueix lluitant per jugar a Primera Divisió la temporada que ve.
Llagostera està de moda. Com el Barça, blaugrana. I com el Barça català. Ara que arriba Setmana Sata, segur que a les mones de Llagostera a part de la pilota de xocolata i la figureta de Messi, segur que també hi haurà la figureta de Imaz i el pollet del mag Alsina.
Perquè no hi ha més qualificatiu per definir el què fa Oriol Alsina amb el Llagostera:: magia
PostData 1: Michel Platini va ser reescollit ahir per tercera vegada consecutiva com a President de la UEFA
PostData 2: El Barça d'handbol s'enfrontarà al Zagreb croat als quarts de final de la Champions. Anada a Croàcia el 12 d'abril, tornada al Palau Blaugrana, una setmana més tard
Dir que la política no és esport és viure al país de les meravelles d'Alícia, sense conill i tu siguent la reina de Cors. Viure en un porro permannt on només hi ha opi i felicitat.
I si a sobre barregem la política amb l'esport català, sobresurt amb més força la figura més emblemàtica del folklore català: ni l'Home dels Nassos, ni el Timbaler del Bruc, ni el Gegant del Pi. El Català emprenyat surt en la seva màxima esplendor: barretina a la mà i llançant dallonses i Caguns tot fins a l'extenuació. I amb raó.
I és que a les Espanyes els hi agrada burxar. Fins i tot desconeixent perquè ens toquen el botet. Aquests dies dos casos fan que el català s'emprenyi i la política de l'Estat mostri les seves vergonyes.
Ja sabeu que la polèmica més forta que hi ha sobre la seu de la fnal de la Copa del Rei no és ni la seu que no se sap, ni res futbolístic. Un cop més, la polèmica arriba de la mà dels representants polítics que volen sucar pa a una vessada, o més aviat a una rajada encoberta del President de la Lliga Javier Tebas al President de la RFEF, Ángel Maria Villar. Tebas va dir que si se xiulava l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei entre Barça i Athlètic de Bilabai suspendrà el partit. La rajada ve quan Tebas diu això i no té competències per fer-ho ja que la Copa depèn de Villar. Digueu-me mal pensat, però coneixent que ni Villar ni Tebas es porten bé, crec que Tebas, exmembre de la formació d'extrema dreta Fuerza Nueva li va dir incompetent a Villar.
I com sempre enmig de la polèmica els catalans i els bascos. Tebas va encendre la metxa i els polítics ho van petar tot. Esperanza Aguirre: "que se suspengui i que es jugui a porta tancada". Maria Dolores de Cospedal "si xiulen s'ha de desallotjar el camp", una autèntica aberració d'algú que no entén de futbol però que dóna vots fotre's amb els catalans i els vascos, fins i tot quan als andalusos ni els hi va ni els hi ve.
Què ningú es foti amb l'himne espanyol. Ara que si xiulem l'himne francès com va passar a l'octubre de 2012 en un amistós al Bernabeu, no passa res.
No m'agrada que es xiulin els himnes perquè a mi no m'agradaria que se'n fotessin dels símbols que jo estimo. Però entenc els motius de les xiulades a un himne. No es xiula un himne per serun himne. Es xiula una manera de fer política, un greuge de la institució a un altre. No és ni Joan Carles I ni Felip VI. Es xiula al greuge al mal espanyol al poble català o al basc o al que calgui. De fet, fins a l'arribada de la Junta Laporta a Can Barça, quan arribava a la llotja el President de la Generalitat es posava "Els Segadors" i se xiulava l'himne. No perquè el culé no s'estimi Catalunya, sinó perquè considerava que no estava content amb la gestió del govern.
Ara a Espanya no es toca. I si es xiula l'himne a Madrid treuran els tancs. I quina m illor excusa que fer-ho "por culpa de los catalanes y los vascos" Tot molt democràtic. Amb Franco això també passava.
Més greuges. Dijous passat, l'esport català va mostrar Targeta Vermella al Govern espanyol. En un acte organitzat per la UFEC, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, congregats en 2.000 clubs i federacions catalanes, al Pavelló de l'Estació del Nord de Barcelona va mostrar d'aquesta manera pacífica, simbòlica i clara el seu rebuig a les mesures esportives del govern espanyol pel greuge que pateix l'esport català.
La legislació vigent esportiva on fa que tots els entrenadors d'equips esportius de Catalunya hagin de cotitzar a la Seguretat Social, que hagin de pagar un l'IVA del 21% i no el 8% és una punyalada mortal a molts clubs que es quedaran sense recursos per tirar endavant i hauran d eplegar veles.
Els clubs demanen que es torni a l'status quo anterior a tot això, o almenys que no es toqui més la llei. A part es demana que els clubs quedin exempts de l'Impost de Societat inferior als 100.000 € o la creació d'una llei de mecenatge per tal que l'empresa privada ajudi a la pública.
Xiulets hipotètics i Targetes vermelles reals de protestes pels greuges. L'esport català és ara el català emprenyat que està fart que la política es foti on no li demana.
PostData: Segons la SER, el Fiscal demana 2 anys i 3 mesos de presó per Bartomeu, més de 7 anys per Rosell i 33m d'€ al Barça pel 'cas Neymar'
Cap de setmana de Clàssics i derbis, que va començar divendres amb un Clàssic. Des de fa 8 temporades que es repeteix la mateixa estampa: el Barça esperant que Gianni Infantino, el Director de Competicions de la UEFA tregui la bola per conèixer el rival dels blaugranes als quarts de final de la Lliga de Campions.
Divendres a Nió, el sorteig va deparar un clàssic rival pel Barça: el PSG francès. És la tercera vegada consecutiva que catalans i gals es troben a la màxima competició europea. Aquest cop serà als quarts de final, amb tornada al Camp Nou. Al partit d'anada no hi serà el sancionat Zlatan Ibrahimovic.
Un altre Clàssic es viurà en aquests quarts: la repetició de la final de l'any passat a Lisboa: el derbi madrilenys Atlètic-Real amb tornada al Bernabeu.
El Bayern de Pep Guardiola jugarà amb el Porto i al Juve amb el Mònaco.
Tot això va passar a la prèvia del Clàssic Barça-Madrid de diumenge que tancava un cap de setmana farcit de derbis. Va ser el Clàssic amb més patiment que recordo. Mathieu va avançar al Barça amb el seu primer gol amb la samarreta del Barça. Lluny de matar el Madrid però, el va envalentonar i va agafar la batuta del matx fent del Barça una marioneta. Cristiano va empatar. I Messi va estar desaparegut, fins que a la segona part es va coŀlocar de quart migcampista El Barça va baixar la pilota a terra i va començar a tocar i tocar i el Madrid es va difuminar al ritme d'un Messi excels i d'un Suarez que va marcar el vital 2-1 que va convertir el patir en plaer i el plaer en orgasme. El Barça marxa de vacances per compromisos de seleccions líder a 4 punts del Madrid. Gran Barça.
Abans en futbol, l'Espanyol va empatar al camp del Deportivo a La Corunya.
A Segona, un altre derbi. A Montilivi, Girona - Sabadell. Empat a zero. El Barça B va perdre a Alcorcón i el Llagostera va guanyar a Mallorca.
Més derbis. El Penya - Andorra de l'ACB de bàsquet es va decantar del costat pirinenc per una mala segona part verdinegre. A part, clara derrota del Barça a València i gran triomf del Manresa a Gran Canària en el retorn de Pedro Martínez a Canàries, això si com a tècnic dels bagencs.
A la Lliga Femenina l'UniGirona va vèncer a La Seu al derbi català de la jornada
Abans del Clàssic al Camp Nou, al Palau Blaugrana l'equip d'handbol complia el tràmit de passar a quarts de final de la Champions, tornant a vèncer l'Aalborg danès a qui ja havia guanyat a Dinamarca de 20 gols.
A la Copa EHF el Granollers va tancar la fase de grups de vuitens derrotant a casa al Sant Petersburg rus. Queda eliminat dels quarts de final de la competiticó en quedar com a pitjor segon de grup, en un nyap de format on ja se sap que el Fuchse de Berlín ja és a la F4 com a organitzador.
El Barça i el Vic a la Lliga Europea i l'Igualada i el Reus a la CERS s'han classificat per les respectives F4 de les dues competicions europees d'hoquei patins.
I Irlanda va revalidar el títol del Sis Nacions de rugbi
Cap de setmana de derbis i Clàssics, marcat pel Sant Cristo Gros dels derbis i els Clàssics: el Barça - Madrid
I diumenge Clàssic: Barça - Madrid. Ja no hi ha res més en el camí.
El Barça a la final de la Copa del Rei, esperant rival als quarts de final de la Champions que es sortegen avui al migdia.
El Madrid eliminat de la Copa des de vuitens, esperant rival als quarts de final de la Champions que es sortegen avui al migdia.
La Lliga passa pel Camp Nou inexorablement. El líder, El Barça va llançat a tot. La crisi d'Anoeta és història i l'equip de Luís Enrique viu el seu moment més dolç. Amb un Messi orgàsmic
El Madrid que s'ha deixat el liderat de la Lliga en les darreres jornades està en crisi. La millor prova un Cristiano Ronaldo desquiciat. El campió d'Europa està a la UCI.
Però el Clàssic no entén d'estat. Les emocions de derrotar i fer menjar la pols a l'etern rival és superior al futbol.
Si el Barça guanya es posa el llacet blaugrana al títol. Si Madrid guanya, el pacient surt de l'UCI i gairebé amb l'alta mèdica.
Aquest diumenge toca final al Camp Nou. Final simbòlica perquè queden encara jornades de Lliga, però una pseudofinal que marcarà el final de la Lliga i el campió futur.
Aquest diumenge a les 21:00, des de les 16:00 a Rac1, toca Clàssic, Barça - Madrid al Camp Nou.
PostData 1: El Mundial de futbol del 2022 al Qatar es disputarà a l'hivern amb final el 18 de desembre i alterarà el calendari radicalment
PostData 2: El Barça de bàsquet va guanyar a la pista de l'Estrella Roja de Belgrad i ja és a quarts de final de l'Eurolliga.
El Barça es presenta al Clàssic així:
El Barça exceleix davant el City. Ahir des del minut 1. El Barça semblava que havia de remuntar un 3-0 de l'anada i no defensar un 1-2 a favor. Messi exceleja. És perfecte. Assisteix, goleja i fa frankfurts a mig gas però suficientment com per trastocar a un Manchester trastornat.
El Barça va fer bavejar en el què pot ser l'aperitiu de la gran correguda de bava que pot esdevenir diumenge davant Madrid
Ivan Rakitic fa l'1-0 a meitats primera meitat amb assistència majestuosa del millor del món que va fer el què va voler.
I el City va morir. D'impotència i de futbol. Va claudicar a la primera part.
Messi va fer un recital. Hart, el porter del City només feia que treure aigua d'una barca que s'enfonsava.
A la segona meitat, la defensa va estar exceŀlent en el moment que els blaugranes es van dormir en els llorers de l'autocomplaença dels elogis del seguidor.
El City va avisar sobretot amb dues ocasions, una de les quals de Toure que va avisar del problema. I Ter Stegen va salvar el Barça aturant el penal fet per Piqué i llançat pel Kun Agüero.
I és que en el segon temps vam veure el City que esperàvem des del partit d'anada. El Barça va perdonar i va patir molt per mantenir a 0 la porteria.
Minut 90. Final. El Barça a quarts de Champions jugant de traca i mocador a la primera part. I amb Pep Guardiola observant-t'ho des de la seva localitat de soci al Camp Nou resant que divendres les boles del seu Barça i del seu Bayern no es creuin al sorteig de quarts de divendres a Nió. A la segona el Pep ja va trobar les llacunes per on fer mal al seu estimat Barcelona.
Així es presenta el Barça al Clàssic de diumenge amb Madrid: a quarts, amb una primera part de somni i una segona on va haver un seriós avís del què no s'ha de fer amb Madrid diumenge
PostChampions: La Juventus que va derrotar al Borussia de Dortmund 0-3 és el darrer equip del bombo de quarts juntament amb Barcelona, Madrid, Atlètic de Madrid, Bayern de Munich, Porto Mònaco i PSG
Sé que et demano un impossible, però com que, de moment, encara hi ha llibertat d'expressió, ho faig: oblida't de jutjats, de Cas Neymari de punyetes. I fins i tot oblida't del Clàssic de diumenge amb el Madrid. Com diria ("diuen, diuen, diuen") el President Pujol: això no toca.
No toca, perquè tot i l'1-2 de l'anada l'eliminatòria no està resolta. Perquè el City és un senyor equipàs, que ho posarà molt difícil. Perquè és la Champions. Perquè el Clàssic és diumenge. I per intentar aprofundir en la ferida dels blancs hem de matar al City i demostrar al Madrid que ara el Barça està de moda i que fa realment por.
La millor prova que no podem anar de sobrats pensant que ja ho tenim i que ja podem posar la vista al Madrid, és el què va fer el propi R. Madrid amb el Schalke i que ha desencadenat tot el que ja sabem. No ens refiem del City perquè és infinitament millor que el Schalke.
S'ha d'evitar que ens facin un gol. És més s'ha d'evitar que ens facin el primer gol de partit. Això passa per aturar als seus davanters Dzeko i el Kun Agüero. No serà fàcil. Com tampoc intentar aturar a Touré: l'exblaugrana que torna a casa havent perfeccionat els seus famosos yayardos. O a David Silva o a Nasri.
I cal que el nostre trident meravellós Neymar-Messi-Luis Suarez estiguin tant bé com fins ara per perforar la porteria de Joe Hart, un dels pocs punts febles de l'equipàs anglès que dirigeix el Mourinhitzat Manuel Pellegrini.
I cal que avui el públic vagi al Camp Nou. No hi ha excusa. Cal un Camp Nou a vessar, previ a la festa que ha de ser diumenge a les 21:00 i que atemoreixi als blancs. però que abans que faci esporoguir al City i que vegi des del minut 1 que avui no tenen res a fer. Que avui el Barça els tornarà a guanyar i tornarà a ser a quats de la Champions.
Tenim els ingredients ideals per fer d'aquesta nit, la Primera Nit Ideal, la Primera Gran Nit de la Setmana Gran que ens espera. No val a badar. Avui no toca Madrid. Avui, a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1 toca el City. Sort Barça
Firmat
Un que espera que aquesta sigui una Gran Nit
PostChampions: L'Atlètic de Madrid que va derrotar al Bayer Leverkusen a la tanda de penals i el Mònaco que va fer bo el resultat de l'anada tot i perdre amb l'Arsenal ja són al bombo dels quarts de la Lliga de Campions
José Maria Garcia, el mític Butanito, el periodista esportiu espanyol diu sempre que el rumor és l'avantsala de la notícia.
A Madrid ja fa temps que es cueja el rumor que Carlo Ancelotti està més fora que dins de la banqueta blanca, després dels tres mals resultats. El Marca i l?As van publicar que Florentino Pérez va donar un ultimàtum a Carletto: si llepava a la Champions quedant eliminat o el Barça guanya el Clàssic de diumenge, Ancelotti saltaria pels aires.
Increïble. L'entrenador del millor Madrid de la història, tal com va definir l'Ésser Superior, no ho oblidem, campió d'Europa actual, és a punt de sortir volant per la porta del darrere, quan fins al gener estava renovat.
Com canvia el futbol. Com en un mes poden canviar les coses. No fa massa ja ho vam poder veure ambe l Barça. Després d'Anoeta, on el Barça va tocar fons, tot es va precipitar: Zubizarreta al carrer, eleccions anticipades, del gastroenterític Messi al millor Messi i Luís Suarez mossegant a gol.
Ara el Madrid és un caldo de cultiu, una bomba de rellotgeria que està a punt de petar, amb una piula que ja ha avisat del què pot passar.
La piula la va llançar Florentino Pérez, dijous passat, en fer una improvisada roda de premsa. El que havia de ser el guillotinament públic de Carletto va ser una espectacular bronca cap al col·lectiu periodídtic i cap a tots aquells mitjans que el critiquen.
A l'Ésser Superior, que, si, també domina els mitjans de comunicació de Madrid, no li agrada que els seus sequaços es revelin. Ho va deixar prou clar, dijous. Coneixia totes les crítiques i qui les havia fet. I ho va fer públic.
De Florentino no se'n riu ningú, i si cal serà ell mateix qui tallarà els caps dels del Marca, l''As, o de les ràdios espanyoles. Florentino, en el seuu posat eclesiàstic papal és un ésser perillós, més proper a Vito Corleone que a Jorge Mario Bergoglio que ho controla absolutament tot.
I és clar, va dir que Ancelotti no es mouria mentre ell volgués. Ho va deixar clar. Però això no és cap lloança a Carlo Ancelotti. És una amenaça velada - no gens velada al tècnic.
Florentino ha posat el botxí als peus dels cavalls a punt de sentenciar-lo. L'ha amenaçat. Li ha fet el petó de la mort. Si el torna a fallar, aquest cop ja no el perdonarà.
Diumenge pot saltar la notícia al Camp Nou: Ancelotti al carrer. L'avantsala la vam veure dijous
Cap de setmana que va començar divendres als jutjats pels dos equips catalans de la Primera Divisió de futbol. Al Barça, el jutge Pablo Ruz vol portar a judici al President Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, expresident del club i al Barça com a institució per l'afer Neymar. Només falta l'acusació de la fiscalia i ja tindrem un altre cop, el Barça a la banqueta d'un tribunal. A l'Espanyol, Sergio Garcia es va acollir el dret a no declarar davant del jutjat de Pamplona per l'afer Osasuna i la compra de partits.
Ha estat el cap de setmana de la repercussió per l'amenaça de Javier Tebas, el President de la LFP de suspendre la final de Copa del Rei (de la qual té competència la RFEF), si es xiula l'himne espanyol.
A la gespa, el Barça va derrotar a l'Eibar, amb 2 gols de Messi, abans d'afrontar la gran setmana amb el City, dimecres a la Champions i el Clàssic amb el Madrid de diumenge que ve. Va ser el partit 750 de Xavi Hernàndez amb el Barcelona. L'Espanyol va empatar a 0 amb l'Atlètic de Madrid.
I el Madrid, després de l'arenga de l'Ésser Superior Florentino Pérez als periodistes, en l'esparpèntica roda de premsa de dijous per defemsar a Carlo Ancelotti després dels mals resultats, l'equip va vèncer al Llevant.
A segona, derbi català entre el Sabadell i el Llagostera que acaba amb empat a 1. El Barça B va empatar amb el Ràcing de Santander i el Girona va empatar amb un Albacete que va remuntar un 2-0 en contra. Jornada d'empats
En bàsquet, derrota de la Penya a la pista del Baskonia, triomf del Barça amb el Fuenlabrada, derrota del Manresa amb el Guipúscoa, amb el retorn de Jaume Ponsarnau al Nou Congost, com a tècnic dels bascos i victòria de l'Andorra amb el Tenerife. Per cert, la pallissa de la jornada la trobem en l'Obradoiro 104 - Múrcia 52.
Torna la Champions d'handbol amb l'anada dels vuitens de final de la Champions. El Barça va derrotar a domicili l'Aalborg danès amb pallissa històrica (11-31). A la Copa EHF, el Granollers va viatjar a Holstebro, a Suècia, per tancar la fase de grups amb derrota.
A Ciudad Real s'ha celebrat la Copa d'Espanya de Futbol Sala amb moltes sorpreses, ja que ni el campió Inter Movistar ni Pozo, campió i subcampió l'any passat van passar de quarts de final. I per sorpresa, el nou campió. Triomf del Jaén davant el Barça.
L'amfitrió Atlètic de Terrassa campió de la Copa del Rei hoquei herba en derrotar al Polo a la final a Can Salas; i el Manlleu no va poder jugar la final de la F4 de la Lliga Europea femenina, que organitzava en caure davant el Benfica que va derrotar al Coutras francès.
S'ha celebrat la Marató de Barcelona amb triomf del kenià Philip Cheruiyot i 15800 corredors pels carrers de la capital catalana.
Qui també va acabar primer i és el primer líder del Campionat de F1 2015 és Lewis Hamilton després de guanyar a l'Albert Park de Melbourne al GP d'Austràlia que inaugurà el Mundial de l'especialitat. Carlos Sainz Jr va quedar en una meritòria vuitena plaça amb el seu Toro Rosso i Roberto Mehri ni va poder córrer perquè el seu Maror no va ni poder arrencar a la sessió de qualificació. Una cursa que només van començar 15 cotxes per diversos problemes tècnics de diversos cotxes a la volta de formació i un problema físic de Valteri Bottas.
I fins aquí un cap de setmana intensíssim i on hem vist els primers, primers, tant als jutjats com a l'estrena dela temporada al motor.
Tornarem a veure un altre any hegemònic amb els Mercedes dominant com l'any passat? Tornaran les garrotades entre el campió Lewis Hamilton i Nico Rosberg? Quin paper faran els clàssics com Ferrari o McLaren? Què farà Fernando Alonso, de nou a McLaren, aquest any? Tornarà el millor Sebastian Vettel, ara dins Ferrari? I Red Bull? Ricciardo, ara líder de l'escuderia austríaca, serà capaç de fer tant bon paper com va fer Vettel fins al moment? Qui serà el pilot revelació de la temporada que està a punt de començar, aquest diumenege a primera hora del matí a Austràlia. I els papers dels espanyols?...
Preguntes que començarem a resoldre a partir d'aquest cap de setmana en l'inici de la temporada més llarga de la història de la F1. 20 curses per tal que la gran X de la Fórmula 1 es desvetlli. Qui guanyarà el Mundial de la Disciplina reina de l'automobilisme mundial?
Austràlia, l'Albert Park de Melbourne, apagarà els cinc semàfors vermells d'una temporada que es presenta emocionant i carregada de novetats.
A nivell de calendari. Mèxic és el 20è GP del calendari, que torna després de més de 20 anys d'absència. El 10 de maig, GP d'Espanya al Circuït de Catalunya. Per cert, que a nivell de puntuació, s'elimina la puntuació doble de l'últim GP de la temporada.
A nvell de pilots. Vettel deixa Red Bull i passa a Ferrari. Alonso torna a McLaren. Daniel Kvyat deixa Toro Rosso i passa a ser pilot de Red Bull juntament amb Daniel Ricciardo. 2015 és l'any del debut del pilot més jove que debutarà a la F1: Max Verstappen, fill de l'expilot holandès Jos Verstappen, que té 17 anys. Ho farà amb Toro Rosso. Pinta a la gran revelació de la temporada. Un altre fill que debutarà a la F1, serà el de Carlos Sainz. Carlos Sainz Jr, fill del campió de Rallies pilotarà l'altre Toro Rosso. Curiós. Dos fills de dos pilots en una escuderia filla de Red Bull
Alonso i Sáinz són els 2 pilots espanyols de la graella. I el castellonenc Roberto Mehri al volant d'un Manor, l'hereu de la desapereguda Marussia, pilotarà el F1 almenys a la primera cursa, la d'Austràlia, en busqueda d'algun patrocinador que pugui aportar més diners. Mehri serà acompanyat a Manor per un altre debutant, l'anglès Will Stevens. Un altre debutant, el brasiler Felipe Nasr, al volant d'un Sauber
Canvis en el nom de les escuderies amb canvis de motors. McLaren ja no és Mercedes, és Honda. I Lotus no és Renault ja, és Mercedes. Caterham desapareix fins a nou patrocinador. 10 equips, 20 pilots
I canvis en el reglament: Molt pocs a nivell tècnic, però dos grans novetats, a nivell audiovisual. 1. El Safety Car Virtual, el VSC, un gran panell que alertarà als pilots d'incidències i que hauran de reduir la velocitat. Un cop reestablerta la normalitat s'haurà d'esperar 30 segons per restablir la cursa. Adeu ja al tradicional cotxe de seguretat davant una cúrrua lenta de cotxes. 2. Adeu a les restriccions de missatges tècnics per ràdio. A nivell tècnic, la novetat de l'ala davantera, el morro, nou disseny per millorar l'aerodinàmica del cotxe o el suport de la col·locació de les càmeres subjectives al cotxe. Només es podran utilitzar 4 motors en lloc de 5 de l'any passat. Iels pilots no es podran canviar el disseny del casc.
Vist en la pretemporada sembla que els Mercedes tornen a estar per endavant. Ferrari millora però encara està lluny. McLaren és qui ho té més pelut. Accident d'Alonso a banda, a la pretemporada, els cotxes de Waking han tingut molts problemes de fiabilitat i han pogut rodar ben poc.
I televisivament parlant tot igual. TV3 en català per 19è any consecutiu i Antena 3, en obert i Movistar F1 en tancat.
Amics tornen les primeres matinades i els posteriors vermuts amb escupinyes, olives i patates amb el soroll dels motors de la F1. L'espectacle de l'automobilisme torna a començar. La F1 2015 ja és aquí. A gaudir-la
PostData: El Barça de bàsquet va guanyar al Maccabi de Tel Aviv en una nova jornada del Top16 de l'Eurolliga
L'Osasuna era un model de gestió esportiva i econòmica. El conjunt navarrès era felicitat i envejat pel món del futbol espanyol com un club incorruptible, que gestionava molt bé els seus recursos. Esportivament podria anar bé o no, però la gestió del club era impagable.
L'Osasuna, jntament amb el Barça, el Madrid i l'Athlètic és un dels 4 únics clubs de la Lliga on el soci és l'amo i decideix el seu futur amb els seus calers.
L'Osasuna era un model a seguir. Ara és un model a evitar. Una tifa pudent que ens ha enganyat a tots amagant una delictiva gestió amb una fragància embriagadora de bonisme.
Ara la bonyiga ha sortit a la llum i ha esclatat tacant al futbol espanyol i a l'Espanyol. 6 detinguts, 6 directius d'Osasuna entre ells els expresidents Miguel Archano i Patxi Izco, per haver desviat 2'6 M € dels fons del club per comprar 6 partits de Lliga de les temporadaes 12-13 i 13-14 per tal que l'equip de futbol salvés la categoria. Entre ells un Espanyol - Osasuna, de la qual estan implicats Sergio Garcia, el capità perico, que va ser objecte del suborn, en l'empat que van aconseguir ambdós equips, l'objectiu que perseguia Osasuna.
El personatge clau de la investigació i que va ensorraar el castell de cartes de l'estafa d'Osasuna, i que va destapar que els navarresos no éren aquells gals incorruptibles de la lliga que no fan malese, va ser Ángel Vizcay, gerent d'Osasuna durant 24 anys i que va plegar a l'octubre. Vizcay, ja fora del club va destapar la llebre davant la LFP.
La Lliga va investigar gràcies a la col·laboració de Vizcay, exonerat de tota responsabilitat per la seva col·laboració, i va descobrir aquests 6 partits untats de merda i de suborn. Partits amb l'Espanyol, Betis o Celta com implicats. 2'8 M € perduts en un moment i trobats repartits a rivals via suborn.
Fàstic. Tot plegat fa molt fàstic. Si per culpa del dòping ja no ens creiem les gestes ciclistes començarem a descreure del futbol. No és nou. Els maletins en èpoques pretèrites anaven que volaven. Però no deixa de ser fastigós, que la gent faci i, pitjor que la gent accepti suborns.
I és trist veure com de la nit el dia, allò que semblava impolut, com Osasuna, s'esfondri. Ja no hi ha model a seguir. Tot fora. Pilotes a gol i maletins al vestuari. La realitat del futbol. La de sempre. De nou destapada, però igualment fastigosa. Això si, tothom se'l mira
PostChampions: El PSG que va eliminar al Chelsea a la pròrroga i amb 10 i el Bayern que destrossà al Shacktar Donetz fent un 7-0 ja són al bombo de quarts de la Champions juntament amb Porto i Madrid
"Zidane está calentando en la banda"
Manolo Lama a la transmissió de la COPE del Madrid - Schalke
Avui havia de parlar de l'afer Osasuna i la compra de partits. Però vist el què va passar ahir a Chamartín, deixarem l'Osasuna per demà. L'hecatombe blanca mereix un comentari a banda d'urgència.
Les ràdios espanyoles ahir bullien de tensió i no n'hi havia per menys.
Alucinant el què està passant a Chamartín. Caient contra el Schalke 3-4 als vuitens de la Champions. Patint per no haver quedat eliminat. De miracle a quarts. Xiulada descomunal que no ha callat ni l'himne a volum 300. Crisi galopant al Bernabeu. Ancelotti sentenciat. Això passa al R. Madrid
La crisi que es va començar a intuir després del Mundial de Clubs a la casa blanca, s'ha magnificat arran dels últims partits i de les dues derrotes seguides amb Athletic de Bilbao, en Lliga i ahir amb el Schalke a la Champions.
Això del Madrid no és una crisi és una autèntica hecatombe. Personificada en un home: Carlo Ancelotti. Ja no és Carletto, el tècnic de la Decima, d'un equip que feia un futbol meravellós. Ara és Ancelotti a seques, tècnic que s'està carregant-t'ho tot. Això si, el "Presidente" mai té la culpa. Que un equip mediocre com el Schalke superés al Madrid és per absolutament demèrit dels blancs. Un equip bo elimina al Madrid ja als primers 45 minuts. El fantasma d'Odende i l'eliminació de la UEFA del 1994 es va passejar per Chamartín
El problema del Madrid a la gespa és mental.
Carletto ja fa temps que confia en només 14 jugadors. Declaracions parlant de jugadors intocables és el millor exemple. Està clar. Estan desfondats. Ahir es van acular al darrere ja amb 3-4 resant perquè el Schalke no els hi fes el gol que hauria significat el KO. Madrid és a quarts de la Copa d'Europa pels pèls. Però seguint així, Carletto no els dirigirà.
El diari ABC ho anunciava dilluns. Ja ha hagut ultimàtum de l'Ésser Superior al tècnic: si queia amb el Schalke a Europa o al partit previ del Clàssic en Lliga, Ancelotti serà guillotinat.
El públic ja l'ha sentenciat i no hi ha himne a 300 que ho calli. La premsa ja l'ha mort.
Si l'incendi al Barça després d'Anoeta va ser descomunal, el del Madrid es multiplica per 100.
Ancelotti ha estat sincer. "Estem jugant fatal i ens mereixem els xiulets de l'afició." 'Del mejor del mundo' a 'Carletto vete ya', proclama els fils dels titelles de Florentino
I és que Florentino torna a demostrar que qui mana és ell. Perquè qui manega les crítiques de premsa i de l'afició, és ell. Marxarà Carletto. Florentino serà in eternum. Quan Emilio Butragueño va dir que no entenia com uns jugadors com aquests fan el ridícul, quan deixa els tòpics que sempre diu a banda, és que Florentino ja ha mogut peces i ha llançat l'ofensiva contra Carletto
Va parlar el tècnic però ja no ho farà més aquest any Cristiano Ronaldo com va deixar clar ahir a zona mixta.
Crisi, hecatombe i incendi majestuós. I això que estan vius a Europa. I a tocar del Clàssic amb el Barça del 22 de març. Un Clàssic que pot ser l'estocada definitiva si guanya el Barça o la revifalla del mort.
I si la solució ha de passar per Zidane, que ja deu tenir en regla el carnet d'entrenador, crec que van per mal camí. Crisi a la casa blanca i Zidane escalfant a la banda.
PostChampions: El Porto derrotà al Basilea suís a la tornada de vuitens de la Champions i se suma al Madrid al bombo de quarts de la Copa d'Europa
PostData: En un accident d'helicòpter a Argentina han mort tres esportistes d'elit francsos mentre gravaven un Reallity Show per la tele. Entre ells, la campiona olímpica de Natació a Londres 2012 Camille Muffat
Quin dilluns més estressant el d'ahir.
Ens llevàvem amb les declaracions Ariedo Braida, el cap de la Comissió Tècnica que va dir diumenge al Hat Trick d'Esport3 que és complicat que Messi marxi del Barça, però que no és impossible. Amb el bon moment que viu ara el Barça, no calia fotre una bomba a l'oasis. No hi ha Dodotis, perquè el moment és bo, amb l'argentí líder de tot i el Barça líder de la Lliga i Messi sembla content però no calia.
A l'hora del croisant, llegint l'ABC, veiem que Florentino Pérez li ha donat un ultimàtum a Carlo Ancelotti, després dels mals resultats del Madrid darrerament. Si perd amb el Schalke 04 a la Champions, o perd en el compromís de Lliga previ al Clàssic amb el Barça, se'l carregarà.
A l'Espanyol volen passar pàgina de la setmana horribilis que ha viscut amb l'eliminació a semis de Copa amb l'Athlètic i el KO en jornada de Lliga amb la R. Societat, després de l'errada clamorosa del porter Kiko Casilla. I tot amanit amb el merder de la compra de partits d'Osasuna que afecta indirectament a l'Espanyol, ja que Sergio Garcia va ser comprat perquè a la temporada passada l'Espanyol es deixés empatar perquè els navarresos salvessin categoria l'any passat. Certament, l'Espanyol va empatar a 1, però Osasuna va baixar. El cas és prou greu i creix de manera exponencial. Els pericos es defensen. Però la cosa està fotuda.
Lance Armstrong, el gran estafador del món de l'esport, confessa que la UCI va estar implicada i sabia dels xanxullos del nordamericà amb tota la trama del seus dopatges reïterats que el va permetre guanyar 7 Tours de frança consecutius.
I amb tant merder s'ha instal·lat la Pau Profètica al Camp Nou. L'equip rutlla bé, fins i tot ens mola que Luís Enrique tregui el fuet davant la premsa... Tot va tant bé que ahir es va veure la imatge que molts esperàvem des de fa anys: Johan Cruyff donant la mà al president del Barça.
Després que s'escenifiqués la ruptura de relacions entre el Profeta i el Barça arran del retorn de la medalla d'honor del club que Sandro Rosell li otorgà a Cruyff i que Johan va tornar amb 30000 càmeres al davant perquè Rosell veiés que li importava un rave el que feia, ahir en un acte de la Fundació Cruyff i LA Caixa i el suport del Barça a favor del foment dels valors de l'esport en els joves es va escenificar la Pau entre una llegenda del futbol i del Club i el Barcelona.
Cruyff continua sent Cruyff i farà el que li roti. però ja està bé que ho faci content amb el Barça. Perquè Johan, per molt naftalínic que sembla, quan parla tothom se l'escolta. I val més que escoltem a un Johan content amb el Barça que un Johan emprenyat. Perquè per alguna cosa el Profeta és el Profeta i té més poder que la institució blaugrana en conjunt. Perquè sinó no s'hauria muntat aquest sidral.
El Barça ja viu en Pau. Pau Pofètica, mentre els rivals s'esbatussen. Pau Profètica i blaugrana. Perquè el Llagostera, que també va de blau i grana viu moments molt dolços: de ser carn de Segona B a estar a 8 punts per sobre del desens i més a prop de les places d'ascens a Primera. Fa 4 jornades que no perd i ha sumat 3 victòries consecutives. I a Manresa van celebrar els 700 partits de Pedro Martínez a les banquetes ACB guanyant al líder Unicaja, i aferrant-se a la salvació. Que la Pau duri per tothom.I la Profètica també
PostData: Quique Costas, qui va ser molts anys, tècnic del B i durant 43 anys vinculat al Barça està ingressat a l'UCI de l'Hospital Clínic a causa d'un vessament cerebral
Ha estat un migdia feliç d'un gran cap de setmana pel barcelonisme. La derrota del Madrid a Bilbao va obrir les portes del liderat al Barça. Diumenge al migdia, 6-1 contra el Rayo, Hat Trick de Messi. Liderat de Lliga, pitxitxi i rècord històric de Hat Tricks a la Lliga.
L'Espanyol va perdre a Sant Sebastià amb el ressò de polèmica de la compra de partits d'Osasuna la temporada passada que directament afecta a Sergio Garcia que suposadament es va deixar comprar l'empat d'aquell dia. (en parlem demà)
A Segona, derrota del Barça B a Lugo, i del Girona a Ponferrada, empat del Sabadell a Albacete i gran victòria del Llagostera amb l'Alabès.
A l'ACB derrota de la Penya amb Madrid d'un punt, del Barça a Gran Canària, de l'Andorra a Vitòria i gran victòria del Manresa al camp del líder Unicaja. Una sorpresa molt gran en una jornada de sorpreses. Com el València 106 - CAI 109 sense pròrroga o la pallissa de 30 del Múrcia amb el Bilbao.
I en handbol, derrota del Granollers al camp del Constanta romanès.
I el Manlleu va derrotar al Voltregà a la final de la Copa de la Reina d'hoquei patins de Lloret de Mar. Just abans d'afrontar la F4 de la Lliga Europea de la setmana que ve que es jugarà a la vila osonenca.
A Praga s'ha celebrat l'Europeu d'Atletisme en pista curta. Medaller encapçalat per Rússia amb 6 ors i Espanya torna a casa amb dues plates: la de Indira Terrero als 400 metres llisos i Pablo Torrijo al triple salt.
I fins aquí el cap de setmana feliç del barcelonisme amb un migdia rodó
Fernando Alonso és un paio valent. Com tots els que fan coses que jo no faria per por. Ell és valent, com tots els pilots de F1 que arrisquen cada dia la seva vida perquè nosaltres ens divertim veient-t'ho des de casa.
Perquè fins i tot els que van amb tartanes com els Marussia o els Ferrari l'any passat, pilotar a 200 per hora amb un dipòsit d'octà al cul són valents.
Fernando Alonso va patir fa dos setmanes un accident amb seu McLaren en un test al Circuit de Catalunya, del qual va patir una commoció cerebral.
Diuen que en el moment que el van atendre el pilot asturià va començar a parlar en italià com si encara fos a les ordres de Ferrari. També que en arribar a l'hospital va patir un atac d'amnèsia, es pensava que era al 1996, amb 15 anys i corrent amb karts i que no va reconèixer als del seu equip. Només al seu pare. Fins al cap d'una setmana no va recuperar la memòria
Ningú de la FIA ha explicat les causes de l'accident del valent pilot. Potser mai les sabrem. Però que hagi de sortir el pare de l'accidentat i demani públicament a l'equip que li expliqui el perquè del seu fill va patir el què va patir, és preocupant. I diu molt poc dels dirigents de McLaren, que han demostrat molt poca valentia.
Mareig? Ictus? Que el periodista busqui morbo en la desgràcia per vendre és poc valent i no caldria. Però l'audiència és la mare dels ous. Ara que hagi de sortir el pare ha demanar què té el nano és gravíssim, perquè a més alimenta encara més les especulacions.
El què si sabem és que Alonso fa i farà repòs absolut i no participarà a l'estrena del Mundial de F1 a Austràlia el 19 de març. Que es recuperi bé del què tingui, que si vol ja explicarà i que podem tornar a veure el valent Fernando Alonso jugant-se la vida pel nostre gaudi.
PostData Victòria del Barça de bàsquet a pista de Panathinaikos en jornada Top16 d'Eurolliga
La Gran Nit de l'Espanyol va ser el gran malson a Cornellà. En 15 minuts el somni de la final catalana de la Copa del Rei es va esvair. L'Athlètic de Bilbao va ser millor que l'Espanyol i va fer en un quart d'hora l'objectiu que buscava: guanyar. La primera part de l'Espanyol és dolenta, a la línia dels darrers partits com el del Còrdova. I ho va acabar pagant molt car. Aduriz i Etxeita van convertir la campanya de La Gran Nit perica en paper mullat. I els 30.000 espectadors pericos que van omplir Cornellà van quedar desilusionats. La decepció és immensa. Per les sensacions i el futbol deixat per l'equip. Les pitjors sensacions. El pitjor futbol. Oportunitat perduda.
No van pensar, en el moment, que la participació de l'Espanyol a la Copa ha estat més que bona. Després segur que si. La prova, els aplaudiments dels aficionats que no van marxar abans d'hora i es van quedar fins al xiulet final.
Però el somni de jugar una final amb el Barça era molt fort.
Sincerament, crec que entre tots, inclòs entorn perico, vam fer volar coloms buscant seu a la final catalana abans de jugar-la. La decepció també va venir per aquesta part.
El Barça ja hi és a la final, gràcies a l'1-3 a Vila-real amb els gols de Neymar (2) i de Suarez. I amb el dur peatge de la greu lesió al turmell de Sergio Busquets.
Habemus final. Si. Però no catalana. Al 30 de maig torna un Clàssic de les finals de Copa (3 de les últimes 6, 2009, 2012 i 2015): Barça - Athletic de Bilbao. Al Bernabeu?
.jpg)
