dimarts, 14 de juny del 2016

Un nou Barça

AB i DB. Abans de Bartomeu i després de Bartomeu. Abans fitxatge Neymar, després fitxatge Neymar.
El gran Charly Rexach ho diu perfectament: Al soci no se'l pot enganyar, però sempre que es pot se l'engatussa.
L'afer Neymar és la gota que fa vessar el got.
Se li ha jurat i perjurat que el cas Neymar era net. Que el Barça era un club exemplar. Que 57 kilos era una ganga i que el jugador va venir perquè el Barça era el millor equip del món. I que el futbol va superar a la cartera del Madrid.
Mentida tot. Caca de la vaca. Fals. Neymar va costar una pasterada i es va enganyar al soci i a hisenda. I es va perjurar que tot era net.
Fals. Ahir el Barça va admetre que va enganyar. La clau del fitxatge de Neymar era fotre el Madrid a qualsevol preu i ètica. El mateix Barça que va promoure una acció de responsabilitat contra la Junta Laporta per danys i perjudicis a la institució. I ara què? Què fem amb Bartomeu?
És igual. Perquè el soci tampoc ho podrà decidir. El club es proclama culpable i punt perquè Rosell i Barto quedin exonerats d'una culpa que si tenen.
Però el Barça ja no serà el mateix. Ja no és més que un club perquè està imputat i ha confessat un delicte. No és més que un Olympique de Marsella de Bernard Tapie, aquell que mentre el futbol guanyava la Champions del 1993 evadia el que podia i més. Ara és el Madrid de Florentino, el del NO hay dinero però gasto per fotre.
I se me'n refot que el fitxatge de Ney hagi estat reamortitzat amb escreix. S'ha mentit i s'anava de purità. La Bíblia a prendre pel sac, com el Barça. El pròxim ha de ser Bartomeu que ha de ser jutjat com a responsable del merder més bèstia de la història. Jutjat pel tribunal i jutjat pel soci que efectivament si se'l pot enganyar. I com se l'enganya. Toca fer un nou Barça

dimecres, 25 de maig del 2016

El culé que xiuxiuejava al Tatano

Carta oberta a Imperioso

Sobredimensionat i mai prou ponderat Tatano.

Torno a recórrer a tu, com sempre en les grans ocasions. T'has portat molt bé fins ara, així que ja m'ho permetràs. Dissabte has de rematar la feina que no vas completar fa dos anys a Lisboa. Ho vas fer bé durant 88 minuts. Fins que vas deixar que Ramos empatés i forcés la pròrroga. No saps com estan de pesats amb la Décima els veïns de la Cibeles.
Milà, et torna a donar l'oportunitat de redimir els teus pecats, Imperioso meu del meu cor. Aquest cop la Champions ha de ser nostra, dels colchoneros i sobretot dels culés, que ja saps que ens posa més calents la desgràcia blanca que l'alegria blaugrana.
Pel Calderón, que és casa teva, pel Metroplotano, on plorava aquell avi amb el pare del Sabina a la seva mà. Pels que aguanten, creixen, senten, somien, aprenen, pateixen, palmen, vencen i viuen.
Per Ufarte, Kiko, Juninho, Ratón, Ayala, Pantic, Heredia, Antic, Levinha, Adelardo, Toni, Simeone, Grifa, Pereira, Peiró, Calleja, Ovejero, tal y tal y un tal cabeza, Zapatones de Hortaleza, Ben Barek i Caminero.
Pels que passen per Conxa Espina com passa un foraster. Pels qui com els indis okupes acampen les seves banderes a la riva del Pupes
Per Solozábal, Súper López, Rivilla, Santi, Jayo, Aguilera, Vavá, Gárate, Mendoça, Futre, Collar
Per qui com Lucio allunyen el joc amb dos parells d'ous. Per les gambetes de Rubén Cano, pels dos pits de Gran Hermano. Pel príncerp hereu, ara rei, amb cor de colchonero.

Pels que van guanyar la Recopa i la Intercontinental. Pels qui van passar del doblet a anar a Segona, en dos anys llançats al vàter
I pels culers. Pels qui desitgem un altre any en blanc dels blancs. Perquè la Undécima ja seria de frenopàtic i es fotrien extremament pesats.
Vinga Imperioso, Tatano. Coses pitjors has fet. Aguantar sobre els teus lloms a l'ínclit Jesús Gil és el súmmum de la desgràcia èquida.
Amb tu sempre.

Firmat

Un que sempre et xiuxiuejarà sempre que et portis bé

dilluns, 23 de maig del 2016

El millor 3x3 és a Badalona

Aficionats del bàsquet, el proper 5 de juny, diumenge, teniu la millor opció per tancar la temporada. A La Plana, la bona gent del Círcol Catòlic de Badalona organitzen per segon any consecutiu un Torneig 3x3 per cloure el curs. L'any passat més de 250 persones van participar en un torneig amb gran ambient i ressò. Podreu recuperar l'entrevista de l'any passat al Director tècnic del Círcol al Tot Gira de Catalunya Ràdio. Una gran experiència que tothom va disfrutar.
Aquest proper 5 de juny sant tornem-hi amb més força que mai: la dels 75 anys de bàsquet al Círcol. Amb aquesta efemèride s'han augmentat premis i regals per a tothom i s'han introduït algunes novetats al torneig d'allò més interessants. I tot a un mòdic preu on us entrarà de tot i més: samarreta, beguda i regals
Si us agrada el bàsquet no deixeu de participar al Torneig 3x3 del Círcol, OBERT A TOTHOM i on la diversió i l'entreteniment està assegurat.
Teniu tota la informació i inscripcions al bloc del 3x3. Teniu temps fins el 27 de maig
Feu el darrer bàsquet de la temporada amb la gent del Círcol al millor 3x3 del Bressol del bàsquet. Us esperem!!

dilluns, 9 de maig del 2016

Fer or de la sabateta de la Ventafocs

Ja fa dies que volia parlar de Barça TV i la nova programació. No perquè sigui una tele oficial i de club vol dir que no hi hagin dificultats. Hi són. I moltes. El panorama televisiu amb els famosos 90 segons per resumir tota una jornada de Lliga fa que els capos de qui han de rebre les imatges se les pesquin totes. Ho reconec. No m'agraden les fotos per la tele. La tele és moviment. Però és el què hi ha. I amb una sabateta de xarol has de fer or. I aquí entren els professionals. La gent que treballa cada dia per fer un producte de qualitat amb la matèria prima de les deixalles del porc. Per això és important reivindicar la seva feina. No vull fer de Monegal o Amela. Vull expressar l'opinió de l'espectador. I és aquí on he de felicitar a la gent de Barça TV. No és fàcil omplir 12 hores les tardes del cap de setmana amb fotos i 90 segons dels gols de Messi. Però al Marcador ho fan. I enganxa. Enganxa la professionalitat la simpatia i la valentia del Mario Robert i la Laura Aparicio. Van agafar un repte i l'estan duent a terme amb mestria. Amb Messi, el filial. I amb Messi el futbol formatiu, el bàsquet, l'handbol i el que faci falta. No falta res. Servei al cule amb una sabata i una espardenya. El miracle de la Ventafocs.
Trobar una hora cada dia per debatre amb profunditat com va el club amb 90 segons dels gols de la jornada i amb els seus protagonistes calmadament és or entre el paper xarol de la sabata. L'hora B de la Cristina Collado és un gran espai.
Tenir el mateix tractament Messi que l'aleví B del club i que sigui creïble és una feina impecable del Jaume Marcet que crec que ha fet tant per donar a conèixer el futbol formatiu com qualsevol d'aquests formadors al camp. És important fer creure a tothom el valor del club i la importància que tens que és tanys com el millor del món.
Són un luxe les transmissions del Carrillo amb un to molt particular de ràdio.
Les seccions són molt ben tractades. I l'Andrea Ginés ha agafat amb empenta el vaixell del BN News.
És important transmetre i saber transmetre els valors i les accions d'un club de la complexitat del Barça. I Barça TV ho fa com ningú. Perquè del poc que té ho transforma en or. Els seus professionals davant i darrere són els alquimistes de l'èxit.
Si em permeteu un consell. No canvieu mai, encara que un dia us donin una sabata de cristall. El valor de la feina ben feta és la gent que la fa

dilluns, 18 d’abril del 2016

Les 6+1 finals

Queden 5+1 finals per acabar la temporada. Sense la Copa d'Europa en joc, el Barça va perdre amb el València a la primera de les 6 finals de la Lliga que li quedaven per aspirar al doblet. El Madrid venç al Getafe i l'Atlètic al Granada. Barça líder per gol average. Terrible. 4 dels darrers 5 partits perduts. L'Espanyol perd divendres al camp del Llevant.
A Segona, triomf del Girona amb el, empat in extremis del Llagostera a Sòria i empat del Nàstic amb l'Oviedo.
En bàsquet, descans del Barça després de treure l'1-1 de Krasnodar en els primers dos partits del Play Off de quarts d'Eurolliga. La Penya va perdre a pista del Madrid i el Manresa va guanyar a Múrcia. Per cert, que la FIBA va excloure la Federació Espanyola i la resta de federacions que donen suport a l'Eurolliga en detriment de la nova competició europea de la FIBA
Victòria de Nico Rosberg al GP de Xina de F1.
I en waterpolo, el Mataró va guanyar la final de la F4 de la Copa LEN femenina que va organitzar el conjunt del Maresme al Vouliagmeni grec. Gran setmana per l'equip que diumenge passat va guanyar la Copa i aquest dissabte la UEFA del waterpolo.
Així ja hem passat la primera de les 6+1 finals del Barça

dijous, 14 d’abril del 2016

Visca la República

Visca la República. El Rei és mort. Ahir se'l van carregar on fa més mal: a la Copa d'Europa. No era un mal moment, és una crisi galopant en tota regla. Els colchoneros han abaixat abolit la Monarquia culé. El què vam considerar a Vila-real un empat lògic perquè allà van perdre Madrid i Atlètic; el que vam considerar un no passà res, +7 dels rivals, la derrota al Clàssic, ja vam intuir que a Anoeta la cosa no anava fina, gens fina. Anit al Calderón, l'Atlètic de Madrid va fer caure el triplet a l'arena dels somnis.
El rei és mort. Visca la República del despropòsit, la de la crisi galopant, la d'un equip físicament mort i sense mentalitat. No hi ha cap. I si no hi ha cap no arriba el físic. El Trident és mort. No hi ha estrella que apaivagui la o amagui les carències. Què li passa a Messi? Què amaga perquè anés a Itàlia a tractar-se unes molèsties? És que aquí els metges no són bons? Pot fer el que vulgui amb el seu cos i tractar-se amb qui cregui convenient, però espero que els metges del club sàpiguen d'abans que ho fa. No havíem quedat que amb Josep Vives la comunicació havia millorat i ho diríem tot? Què passa amb Busquets? I Luís Enrique? El seu discurs misteriós i per aïllar el vestuari de punyetes i periodistes ja no serveix. Perquè ha de rendir davant el soci i el soci no sap què passa.
Ara, el cap o el que quedi d'ell s'ha de centrar a guanyar al València diumenge, rematar la Lliga i guanyar la Copa. Toca doblet perquè els llibres d'història i el cule futur es cregui que amb dos títols la temporada va ser bona. Perquè ningú recordi el com i si el què. Memòria selectiva.
Griezzman amb dos gols va guillotinar el Rei, Maria Antonieta i la mare que el va parir. El Rei Barça no el va matar l'àrbitre Rizzoli en no assenyalar un penal per mans al descompte a favor del Barça que podria haver forçat la pròrroga. Ningú viu dels supòsits. A més, amb la ratxa últimament llençant penals, encara hauríem fallat. La realitat 2-0, adéu Copa d'Europa. I punt. Almenys ho espero. La Lliga i la Copa han de ser blaugrana.
14 d'abril. El Rei és mort. Visca la República

dimecres, 13 d’abril del 2016

Matrix al Calderón

Avui és el partit clau de la temporada. El que marcarà el futur més pròxim del Barcelona. Si es guanya, ja no parlem de com el Barça ho optarà tot aquesta campanya. La Champions, la Lliga i la Copa seran una realitat.
Avui Matrix culé pren una deciisó final a la campanya 2015-2016 Si es perd, fi de la història. Pren la pastilla blava: la història s'acaba, t'aixecaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure: crisis permanent, triunerisme, aquest any tampoc, xiulets, Gaspart. Pren la pastilla vermella, estaràs al país de les meravelles i t'ensenyaran fins a la profunditat on arriba el cau dle conill: més triplets, més victòries, més crisi blanca, més Trident, més Messi, laportisme, cava i Luz de Gas.
A les 20:45, la història del Barça entra en una nova tessitura, on el +13 de fa dues setmanes és ja història. El Calderón serà el Pinto de Inflexió de Mallorca: camí dle triplet o del fracàs i de la riota blanca. I el pitjor: les imatges de Joan Gaspart aguantant mocadorada es reproduïran en Josep Maria Bartomeu i amb més intensitat si és possible. Perquè el què pot passar i d'on veníem és simplement increïble.
Avui Messi ha de tornar a fer meravelles, Neymar ha d'oblidar el Jet Lag i Suarez ha de tornar a esmular les dents. S'ha d'aguantar al cholismo i fer com el dia de la Lliga passada, guanyar i alçar un títol, aquest cas metafòric però vital.
És Championa, Copa d'Europa, però el resultat afectarà a Lliga i Copa. Un adeu a la Champions és un All in a tot. Good Bye a la temporada i hola crisi. Pastilla blava.
El partit més important en el territori més hostil. Avui s'ha de fer el pas endavant. Resultadisme per sobre de joc. Passar pantalla. A per la pastilla vermella, el cau del conill.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, la temporada passa pel Calderón. Benvinguts a Matrix. Recorda: tot el que t'ofereixo és la veritat. Res més que la veritat

dimarts, 12 d’abril del 2016

El contracte del culé

El FC Barcelona i el soci número x de nom y acorden mitjançant aquets contracte el següent

1. Que el FC Barcelona es compromet a fer patir el soci fins al final, malgrat que fins fa dues setmanes portés 13 punts d'avantatgea la Lliga.
2. Que el soci patirà per a tot, des del tiquet del pàrquing, fins a la quantitat de mostassa del frankfurt. A la gespa, patirà pel crac i xiularà el paquet.
3. Els cracs del FC Barcelona, inexplicablement patiran una baixada física i de tensió competitiva al tram decisiu de la temporada per fer patir al soci. En conseqüència el soci s'asseurà en una tassa de vàter amb un puro patint i maldient als Messi i companyia.
4. El soci viurà permanentment amb por i el ai, ai, ai i s'enfotrerà de l'etern rival quan aquest perdi. L'autèntica essència del soci serà aquesta.
5. El FC Barcelona es compromet a guanyar tots els títols. Sino, es compromet a obrir una crisi sense precedents.
6. El soci serà tribunero i sempre durà el puro i el "Burrooo" a la boca.
7. El FC Barcelona es fotrà en merders innecessaris cada dos per tres per tal que el soci compri diaris i pensi que viu en un món estrany.
Aquest és l'autèntic contracte que FutbolLeaks ja pot publicar. El de Neymar i el de fer safareig sobre si té per contracte parlar o comprendre el català és una xorrada que volem fer grossa innecessariament, perquè a tots els jugadors se'ls fa firmar el mateix. I el tema calers. Efectivament, té clausules estranyes i indignants que enrojoleixen a tot treballador que es lleva a les 4 del matí per aixecar el país. Com tot futbolista d'elit. Però recordeu que el futbolista no és un treballador normal. Cobra per jugar. El somni de tot treballador: jugar i cobrar. Si vostè ho fa, juga a la feina i cobra és un privilegiat. Com ser del Barça. Com ser el soci de Tribuna i puro de l'Estadi.

dilluns, 11 d’abril del 2016

Un altre cop Anoeta

Anoeta, l'inici de la crisi que va desencadenar la crisi de l'any passat que desemboca en el 5/6 va tornar a ser aquest cap de setmana, la constatació que el Barça té un problema. Nova derrota i la lliga que estava morta revifa. El problema del Barça que va començar a Vila-real es va fer evident a Anoeta. Bloqueig mental i els puntals en crisi. Messi no hi és, Neymar diambula i Sergio Busquets està en cerca i captura del seu millor futbol que fa temps que ha perdut. Victòries del Madrid amb l'Eibar i de l'Atlètic a Cornellà. La lliga del +13 és la Lliga del +3 a 6 jornades perquè el Barça fa temps que no està bé. I dimecres toca Lliga de Campions a cals Colchonero. La revifalla o la mort i una temporada en blanc que no salvaria ni la Copa, si es guanya.
Mentrestant a Segona, derrota del Llagostera a casa davant el Bilbao Athlètic, del Nàstic a Osca i empat del Girona a Lugo
En bàsquet, triomf in extremis del Barça a Fuenlabrada, de la Penya amb Obradoiro i del Manresa amb Tenerife.
Nova cita amb les motos a Austin, a Texas, al GP de les Amèriques, territori Márquez. A Moto3, triomf de l'italià Romano Fenati, a Moto2 del barceloní Àlex Rins i a MotoGP del cerverí Marc Màrquez, of course
I el Mataró és el campió de la Copa de la Reina femenina de waterpolo en derrotar al Sabadell.
Nou cap de setmana marcat per Anoeta i una derrota. Si serveix per acabar com l'any passat, firmo ja

dimecres, 6 d’abril del 2016

L'estrella estrellada

Diumenge passat. Portada de La Razon postclàssic, aquell que marcava la fi del Barça, la decadència cule, l'1-2, la rehostia amb callos: ha nacido una estrella. L'estrella era Zinedine Zidane: el Moisès que portava el madridisme a la terra promesa de l'undecima i la Lliga i a la Copa Danone, separant les aigües del mar Roig. Depressió cule.
Dimarts passat: el Barça guanya 2-1 a l'Atlètic de Madrid, condicionat per l'expulsió de Torres. A Chamartín reia tothom, esperant al Wolfsburg per fotre 5 gols mínim.
Aquesta nit. L'estrella s'estrella. Wolfsburg 2 - Madrid 0. Manolo Lama a Twitter: "El Madrid ha jugado muy mal". A la COPE, bàsicament ho dic perquè he sentit el partit allà, les castanyes a Déu nostre senyor Zidane, a l'equip i a Florentino, anaven que volaven.
Zidane defenestrat. Cagometres a 100 megatuf. Calçotets cagats i cabreig monumental.
El Madrid segurament remuntarà al Bernabeu perquè individualment és millor. Però en coŀlectiu avui és un desastre. Però només per sentir reflotar l'espiritu de Juanito fa que aquesta nit sigui per sucar pa de pagès a gogo en la salsa merengue.
Un trist Madrid surt escopetejat de Cal Wolfswagen sense defensa i sense ordre. Wolfsburg, vuitè de la Bundesliga alemanya.
No ho sé. Crec que Zidane està fent bo Benítez. El fracàs d'avui és catedralici. Tot el reforç anímic de dissabte queda reduït a cendres.
L'estrella estrellada. Wolfsburg 2 - Madrid 0 a l'anada dels quarts de final de la Copa d'Europa.

La xilena

Aquesta acció tècnica meravellosa pròpia de genis i fantasia va ser determinant per entendre el 2-1 del Barça - Atlètic d'ahir.
La xilena de Messi a l'inici de la segona meitat va obrir el pot de les essències d'un Barça piconadora amb Luís Suarez golejador.
No va ser l'expulsió de Fernando Torres per dues grogues al final de la primera meitat, malgrat si que va ser un bon atenuant.
Fins al moment de la xilena, el Barça estava groggy. De ressaca depressiva postclassic i que el cansament ja comença a afectar l'equip. 8 partits més que el rival. Com un mes de feina més que la resta.
Torres va obrir la ferida amb el gol que va fer que el Barça quedés KO,  fins l'expulsió del propi Torres. Aleshores el Barça es va revolucionar i va semblar un pollastre sense cap. Nerviós i buscant el gol sense sentit.
La xilena de Messi va ser el desllorigador de tot plegat. Va otorgar criteri ofensiu i el Barça va fer un atac i gol impecable per remuntar el partit.
2-1 i moments finals de l'Atlètic a la desesperada.
Final 2-1 i el Calderón ja vull de cara al partit de tornada en busca de la remuntada. Amb 1-0 en té prou.
Es patirà. Però avui gaudim. 2-1 i dimecres que ve una tornada supercalenta.
Ahir, una xilena del millor del món va ser clau. 2-1 i a preparar-nos per sobreviure a l'infern.

dimarts, 5 d’abril del 2016

El Paper de Messi

Amb la toga a la cantonada i amb cada cop més cara de jutjat, avui Leo Messi tornarà a fer el que li agrada més: jugar a futbol. Potser l'única csa que sap fer. Perquè dubto molt que Leo hagi fet alguna cosa més que firmar un paper per autoritzar al pare a tributar impostos d'alguna de les empreses i societats amb no, del fill que gestiona el pare, a Panamà, a través del famós ja bufet de Mossack Fonseca.
És la notícia bomba que trascendeix l'esport, la cultura i la polítiuca. Els famosos Papers de Panamà o la suposada trama d'evasió d'impostos a aquest Paradís fiscal, on es tributa molt menys que en qualsevol altre territori. En aquests papers es mostren societats i empreses que han traslladat la seva activitat fiscal a Panamà, fet que fins avui dia és absolutament legal. El delicte seria si tributen les seves activitats a Panamà o a Espanya, per exemple.
En tot cas, tot aquest merder afecta al pare de Messi, pare i representant de la criatura, qui mou els fills de la criatura, que pobret no és que sigui una llumenera. Ell firma el que li diu el pare.
Avui Messi jugarà amb els seus companys l'anada dels quarts de final d ela Copa d'Europa, amb la rempr de fons de la punxada al Clàssic de dissabte al Camp Nou amb el Madrid.
Bona medecina pot ser avui, fer un bon partit amb l'Atlètic de Madrid per tal de callar boques. No serà gens fàcil ni us espereu una golejada espectacular que segelli el pas a les semifinals sense passar pel Calderón. No serà fàcil, però aquest Barça ha d'afrontar el partit amb seriositat i conscient de la dificultat del rival: millor en defensa que el Real, però molt pitjor en atac que el conjunt blanc.
Un bon parit, recuperar bones sensacions i aparcar el cansament de 8 partits més que la resta de competidors, que és el que porta. El Barça comença a acusar l'excés de partits. Ha de ser pragmàtic i pràctic. Anar cara a barraca i regular esforços. Comebnça la recta final i les garrofes van cares i el Barça està en inici de fatiga. És ara quan ha de treure un plus. I té jugadors per fer-ho.
Començant per Messi. Que per més jutges i punyetes ell segueix jugant com els àngels. I això és la millor medecina.
Torna la Championa, als quarts de final amb regust a duel de lliga Espanyola. Barça - Atlètic de MAdrid. Avui a les 20:45. Amb Messi, els seus papers i la resta

dilluns, 4 d’abril del 2016

Clàssic blanc, Lliga blaugrana

Victòria del Madrid en el pitjor Clàssic de la història. El Barça dominant la pilota i el joc. Un joc pobre amb el pitjor partit del Trident. El Madrid només fent mal a les contres i marcant els dos gols en els pitjors moments del Barça, els darrers 10. Barça líder a 6 punts de l'Atlètic que guanya 5-0 al Betis i a 7 del Madrid quan queden 7 jornades. Qui no firmava això a inici temporada? Doncs això. Lliga blaugrana. L'Espanyol a Màlaga.
A Segona, el Girona va empatar amb l'Osasuna, el Llagostera va perdre al camp de la Ponferradina i el Nàstic empata a Còrdova.
En bàsquet, triomf del Barça al derbi amb Manresa i derrota de la Penya a Màlaga.
En motor, doble cita. A Bahrain, a la F1, victòria de Nico Rosberg per davant del Ferrari de Kimi Raikonnen
En motos, a Argentina, sorprenent triomf del malai Khairul Pawi a Moto3, primer malai en guanyar una cursa del Mundial de Motos. En Moto2, victòria del francès Johan Zarko. En MotoGP triomf de Marc Marquez
Ítems del cap de setmana del Clàssic.

divendres, 1 d’abril del 2016

Clàssic de l'anaconda

Carta oberta de l'anaconda

Bon nit a tots. He consumit el meu amo i no tornarà fins que s'acabi el partit. Per això parlaré jo per ell.
Va començar la setmana dient que aquest Clàssic seria intranscendent i sense l'interès d'altres. Total, la lliga ja fa dies que és blaugrana. El miraria perquè és el Barça i que soparia fins i tot en cas de derrota blaugrana.
Però a mesura que ha anat avançant els dies, la cosa ha anat canviant. Què collons! És el Barça - Madrid! L'Etern rival. Què és això que vingui al Camp Nou a guanyar? A casa nostra? Ni en broma.
Està nerviós. I demà encara més. Esmorzarà fort, posarà Barça TV a tot trapo recordant els millors clàssics. El partit de bàsquet a les 12 l'abstindrà dues hores del futbol (és professional malgrat tot). A les 14 ja veurà la Laura i el Mario fent la prèvia a la tele a Barça TV M. I pensarà com sempre que són tant bons amb tant poc. Enyorarà a àrbitres com Brito Arceo, Losantos Omar o Urizar Azpitarte i pensarà que Hernàndez Hernàndez no és nom d'àrbitre sinó més de bessons de Tintin.
Es comprarà els diaris esportius recollint tot el menjar i regals que donen.
El meu amo pensarà en Koeman, Stoichkov, Romario, Ronnie i Messi. En cap moment pensarà en derrota. No li entra al cap que a casa el Madrid ens guanyi.
I pensarà en Cruyff. I parlarà com ell. Es va enamorar del futbol per el Johan. I es va casar amb el futbol del Pep.
Buscarà un bar. S'hi asseurà amb el seu entrepà de truita i formatge i mirarà el partit i l'escoltarà amb la ràdio i el Pou. Resant a tot perquè el seu Barça guanyi.
I el futur? Serà el que serà. Espero que el meu amo sopi. De moment ara no hi és.
Jo la seva anaconda el posseeixo.
Bona nit i fins dimecres. Quan em vestiré d'Europa per atabalar de nou l'amo a la Copa d'Europa.

dimecres, 30 de març del 2016

La influència del Flaco

Aquest dissabte, el Barça -Madrid que futbolisticament donarà molt de si, excepte a nivell de classificació, ja que serà intrascendent passi el que passi, i només servirà per veure el goig de veure posar el genoll a terra a l'etern rival, serà el Clàssic del Johan etern. El primer partit que El Flaco no veurà en vida.
No tingueu cap dubte, que el Camp Nou retrà com es mereix i de forma brutal, a un personatge clau per la historia dle club i del futbol. La persona que en un momento dado va canviar el tarannà d'un poble a través del futbol.
Cruyff jugador, Cruyff entrenador, Cruyff innovador, Cruyff català. La influència de l'holandès al poble català va ser extraordinària i segurament sense que el propi Johan sabés que ho feia.
Ell estava a l'Holanda moderna de l'Europa occidental moderna i va portar la modernor a Catalunya, a través dels collars, dels seus cabells llargs i la fluidesa del seu futbol modern de l'escola holandesa de Rinus Michells i l'Ajax triple campió d'Europa a inicis dels 70.
Amb Cruyff, el Barça va deixar de passar gana de títols 14 anys després. Havia obert el camí cap a la llegenda d'un gran d'Europa com el Barça.
Després del motí de l'Hespèria el 1987, Cruyff torna al rescat del poble català a través del rescat del Barça.
Amb Johan arriba el Dream Team. I el Johan plasma a la gespa un futbol de bojos. Adeu al 4 defensa.. Hola als rondos. Benvinguts als 4, als 6, als 8 i a l'11. Adéu als noms. Ara són números. Benvinguts als joves dle planter.
Koeman, Wembley 92, la primera copa d'Europa, la Barcelona preolímpica té en el  Barça del Dream Team i la Copa d'Europa un magnífic teloner.
L'idioma Cruyff és l'idioma universal del futbol. No s'entén però es fa entendre.
I Cruyff marxa. Però el seu llegat queda en homes com Rijkaard i sobretot Pep Guardiola, el fill dle pare, que posa mètode a la idea de Cruyff. Tito va tenir poc temps per deenvolupar encara més l'excel·lència dle futbol de pe, el futbol del Johan. Luís Enrique és el rebel. El que posa heavy al futbol de Johan. Però segueix sent el futbol de Johan.
El futbol modern de Johan, el futbol modern i referència del Barça. De la selecció holandesa, de l'Ajax i de la Roja campiona, la Roja del Barça de Cruyff.
Cruyff, holandès i català de la ceba volia agraïr al seu poble d'acollida no només inscrivint el primer Jordi a la dictadura franquista, el seu fill, Jordi Cruyff. Sinó també fent-se seleccionador català. Amb Cruyff tothom volia jugar amb i contra Catalunya.
Cruyff també era solidari i amic dels nens. Amb la seva fundació Cruyff contribuïa a ajudar els nanos amb problemes. No li interessaven els diners ni guanyar-ne més. Perquè sempre n'havia tingut
Catalunya li deu molt al Johan. I aquests dies, molts ciutadans, molts culers li han demostrat al seu Memorial de Condolences instal·lat al Camp Nou. Johan Cruyff, un palomo que no hace verano però que ha deixat per la posteritat l'estima i la influència més enllà de l'hectàrea verda d'Arístides Mallol.

dilluns, 28 de març del 2016

#GràciesJohan

El cap de setmana de Pascua que s'ha allargat fins avui, Dos de la Mona, ve marcat per les mostres de condolències al Camp Nou per la mort de Johan Cruyff dijous. Hi ha passat tothom. Emotiu especialment les llàgrimes de Joan Laporta, l'expresident del Barça i amic de Cruyff
Sense futbol de Primera, ens deixa els partits amistosos innecessaris de seleccions i els de Segona.
El Girona va guanyar a Saragossa, el Llagostera va vèncer amb l'Alcorcón i el Nàstic va guanyar al Numància i es coŀloca en zona d'ascens directe a Primera. Triplet de victòries dels catalans de Segona A
En bàsquet, a expenses del derbi Penya - Manresa d'avui, el Barça va guanyar a Guipúscoa.
En handbol, el Granollers ja són a quarts de final de la Copa EHF com a segons de grup després d'empatar amb l'Aalborg danès.
En waterpolo, la selecció espanyola femenina conformada bàsicament per catalanes ja són als JJOO de Rio després de superar a les amfitriones d'Holanda als quarts de final del Preolímpic de Gouda. Hi accedien les semifinalistes i ja hi són.
En ciclisme, ahir va acabar la Volta a Catalunya amb triomf final de Nairo Quintana al tradicional Circuit final a Montjuïc.
I en un clàssic de la Setmana Santa, les rondes eliminatòries de la Copa d'Europa, d'hoquei herba, l'Atlètic de Terrassa en superar als Dragons i al Leuwen, tots dos belgues i ja és a la F4 de la EHL que es jugarà a l'Estadi Pau Negre de Montjuïc, a Barcelona. El Polo de Barcelona que va superar a l'Egara al derbi català dels vuitens, buscarà avui amb l'amfitrió Amsterdam el seu bitllet a la F4 de Barcelona.
Cambridge va guanyar Oxford a la mítica regata universitària pel Tàmesis de Londres, la prova esportiva més antiga del món
I tot això en el cap de setmana on més que dir adéu a Johan Cruyff han dit #GràciesJohan

dijous, 24 de març del 2016

L'últim partit

El Dream Team acaba d'arribar a l'eternitat. Johan Cruyff ha mort a causa del càncer de pulmó que se li va detectar fa uns mesos.
Un dels grans mites del món del futbol, qui s'asseu al costat de Di Stefano, Pelé, Maradona i Messi com a llegenda del futbol que va revolucionar i canviar l'esport. El referent de la taronja mecànica de la Holanda dels 70, el referent del Barça de mitjans 70, l'holandès volador, el pare del Dream Team, l'ideòleg del Barça modern ha mort.
Ha acabat l'últim partit amb derrota. Aquell que deia que a la mitja part guanyava 2-0.
El mal lleig ha fet una remuntada impecable. Ha guanyat i s'ha endut el Profeta. Una derrota que ha fet més mal que la del Milan a la final d'Atenes del 94.
Fi. The End. El que va ser un momento dado, avui ja és eternitat. Cruyff que va superar l'infart, va vèncer al tabac i a Nuñez, amb 68 anys, el càncer l'ha guanyat.
Marxa un mite, el més gran dels futbolistes europeus, el revolucionari de tot plegat.
El futbol perd una llegenda i deixa buida la cadira de la taula de mites del futbol.
Un palomo no hace verano però s'emporta al cel a un personatge carismàtic que no deixà indiferent a ningú.
Johan Cruyff ha mort, molt després que el seu futbol va passar a l'eternitat. Ara es reuniran de nou futbol i Johan a l'eternitat per seguir fent-se millor.
L'últim partit del Johan l'ha guanyat el càncer. Però qui sortirà coronat amb llorer serà el Profeta. La seva victòria final: ser recordat per tots.
DEP Johan Hendrik Cruyff

dilluns, 21 de març del 2016

El motor del cap de setmana

Aquest cap de setmana ha tornat a fer olor de benzina amb l'estrena de les noves temporades de F1 i de motociclisme.
Un cap de setmana on la Lliga definitivament agafa l'olor blaugrana a l'adjectiu campió. I és que l'Atlètic de Madrid, per cert, rival del Barça a quarts de final de la Copa d'Europa, va perdre 2-1 a Gijón i deixa la Lliga embastada pel Barcelona. El Barça que va empatar a Vila-real, està 9 punts per sobre de l'Atlètic i del Madrid. L'Espanyol va guanyar a l'Athlètic
A Segona, derrota del Llagostera a Valladolid, empat del Girona amb el Leganes i victòria del Nàstic a casa de l'Athlètic B, a San Mamés
En bàsquet victòries de la Penya a Fuenlabrada i del Barça amb el Múrcia i derrota del Manresa a casa amb l'Andorra.
I les dues primeres cites del món del motor ens porten a Austràlia i a Qatar.
A la terra dels cangurs, tot igual que l'any passat a la F1 en l'estrena de la nova temporada 2016. Domini dels Mercedes, amb victòria de Nico Rosberg i Lewis Hamilton segon. Un GP marcat per l'espectacular accident de Fernando Alonso, quan el seu McLaren va envestir el Haas d'Esteban Gutiérrez, va donar varies voltes de campana i va topar amb els murs de protecció. Una pinya de traca, el cotxe fet un nyap, però afortunadament Alonso iŀlès.
I a Qatar, la terra del petroli, s'ha estrenat el mundial de motos. A MotoGP, triomf de l'italià Nicolla Antonelli, a Moto2 victòria del suís Tom Luthi i a Moto3, victòria de Jorge Lorenzo
En handbol, el Granollers va guanyar a Bucarest a la fase de grups de la Copa EHF. Ja és a quarts de final
A Manlleu, triple alegria per l'hoquei patins femení a la F4 de la Lliga Europea. Les del Voltregà són campiones d'Europa en superar al Manlleu a la tanda de penals. També van jugar aquesta gran final el Palau de Plegamans i el Gijón.
Torna el motor a les nostres vides del cap de setmana

divendres, 18 de març del 2016

La Champions escalfa motors

El cap de setmana que comencen els Mundials de motos i F1, la Copa d'Europa de futbol fa l'avantsala amb el sorteig de quarts de final. La gran novetat la trobarem a qui extregui les boles. És el primer sorteig on no estarà present el mític calb de la loteria UEFA, Gianni Infantino, nou president de la FIFA. Qui depararà la sort del Barça, el Madrid, l'Atlètic, el Manchester City, el Bayern de Munic, el Wolfsburg, el Benfica i el PSG serà Giorgio Marchetti, el Director de Competicions UEFA. Sorteig pur on ningú vol el Barça ni el Barça vol el Bayern. La Champions escalfa motors.
I els motors ja rogeixen a la F1 i a les motos.
A Austràlia, comença la defensa del tro del tricampió mundial de F1 Lewis Hamilton i el destronament dels Mercedes. Ferrari serà el gran rival de l'escuderia de l'estrella. McLaren sembla que no farà la temporada desastrosa de l'any passat i que ha fet que Fernando Alonso es plantegi la retirada.
I al mateix cap de setmana que comencen els cotxes comença la F1 a Austràlia, comencen les motos a Qatar. Una nova batalla dels 4 Fantàstics entre Lorenzo, campió, Rossi, Marquez I Pedrosa. I una nova batalla interna entre el Tro de Cervera Marquez i Valentino Rossi. Ni es miren i s'eviten. L'emprenyada és considerable
La Champions, a la fase de quarts, la F1 i les motos escalfen motors del cap de setmana, el dia que ens despertem amb la victòria del Barça de bàsquet al decisiu Clàssic amb el Madrid del Top16 de l'Eurolliga.
Benvinguts al cap de setmana. A disfrutar

dijous, 17 de març del 2016

El Trident estoca Wenger

La pluja i el Trident blaugrana va matar, segurament, Arsène Wenger i 20 anys a la banqueta de l'Arsenal.
Després de l'eliminació a la Cup la setmana passada ahir va caure la última peça del dòmino que podria salvar la temporada gunner. Els tabloides britànics ja demanaven el cap de Wenger. Avui ja el demanen amb safata de plata.
El Barça amb bon joc, però en una versió més pràctica que bonica va eliminar a l'Arsenal de la Copa d'Europa. Neymar, Suarez i Messi van rematar un Arsenal combatiu. Un molt correcte Arsenal, maldestre però correcte.
Però ja està. L'Arsenal al carrer. Els llibres d'història no posaran el bon joc dels gunners. Posaran la seva eliminació dels vuitens de final. I l'epitafi de Wenger: "El Trident del Barça transforma la vida en art". 20 anys a la banqueta anglesa. Una efemèride pels llibres d'història.
Mentrestant, el Barça ja és per novena vegada consecutiva al bombo de quarts on s'hi trobarà també el Bayern de Munic de Pep Guardiola que va eliminar al subcampió europeu, la Juventus.
Ahir, el Trident va estocar Wenger. Barça 3 - Arsenal 1.

dimarts, 15 de març del 2016

Drive i dòpings

Últimament el món del tennis s'ha vist tacat per la xacra del dopatge. Primer va ser Maria Sharapova que en una roda de premsa va anunciar que en el passat Open d'Austràlia li van detectar meldonium, una substància prohibida aquest any per les autoritats antidopatge.
La tennista que va convocar una roda de premsa va dir que desconeixia que aquesta substància estava prohibida, justament des del 2016. I que se'l pren com a recomenació mèdica per evitar la diabetis, malaltia que pateixen alguns membres de la seva família.
Digueu-me ingenu, però aquí els antidòping s'han passat. Em crec la tennista. Primer perquè és ella que ho fa públic, quan tothom es pensava que anunciaria que plegava. Segon, perquè si és per recomenació mèdica, en teoria les autoritats antidopatge ho haurien de saber pels molts controls que passen els esportistes. De fet, Sharapova ha admès que s'ha dopat. I això l'honora. Lance Armstrong va callar molts anys. Però no sé si en realitat és dòping. Si és recomenació mèdica, l'error, si n'hi ha, és el de Sharapova per no avisar d'aquesta circumstància als antidòping. Però ja fa anys, diu, que es tracta. El tema és molt enravessat. Suposo que si se l'hauria de sancionar. Però alerta ambla barra de medir, perquè el que ha fet Sharapova, poca gent ho fa: confessar-ho. Ara, les conseqüències són les mateixes: crítiques i els patrocinadors marxant en massa.
I de Sharapova a Rafael Nadal. El manacorí ha tornat a ser blanc de les crítiques del poble francès que l'acusen de dopar-se. I no ho fa el públic o els mitjans de comunicació de França. Michel Bachelot, exministra del govern de i ara tertuliana en un programa polític de la tele francesa, va acusar al tennista de dopar-se.
La resposta dels Nadal és contundent. Rafa, l'afectat diu que denunciarà a Bachelot i a qui a posteriori digui el mateix d'ell: que es dopa. Toni, el tiet, va dir-li a Bachelot, en una entrevista al Versió Rac1 del Clapés, Imbècil. Clar i català.
Nadal, és el blanc de les crítiques frnaceses, mancades d'una figura mundial campiona que representi el país al món, en matèria esportiva. Com al seu dia eren Gasol, o el Barça de Leo Messi. Res de nou.
Només que, aquest cop, amb les clàssiques acusacions de Nadal s'hi suma, el confés cas de Sharapova.
Un consell a tots. Si sabeu que algú es dopa, demostreu-ho. Parlar per parlar, jo també ho sé fer
Drive i doping. Passing shot amb pastilles i transfusions inclosa

dilluns, 14 de març del 2016

Idus de març esportius

El Barça goleja 6-0 al Getafe. El Madrid guanya a Les Palmes. L'Atlètic va apallissar al Deportivo
A Segona, el Girona va perdre a Almeria, el Llagostera va vèncer al Mallorca i el Nàstic va empatar amb la Ponferradina.
El PSG ja és campió de la Lliga francesa.
Victòria del Barça amb la Penya al Clàssic català de l'ACB a Badalona. El Manresa va perdre a València
Cap de setmana de Copes. En handbol, el Barça venç al Granollers en els quarts de final de la Copa i es classifica per la F4.
A Guadalajara, el Barça va caure a les semifinals de la Copa d'Espanya de Futbol Sala davant el Pozo Múrcia. L'Inter Movistar campió.
I al camp del Polo de Barcelona, els amfitrions van guanyar al Egara a la final masculina de la Copa del Rei d'hoquei herba. En dones, triomf del Club de Campo davant el Júnior de Sant Cugat.
Anglaterra campió del 6 Nacions de Rugbi, després de la seva victòria amb Gaŀles i el triomf d'Escòcia amb França.
Ítems esportius del segon cap de setmana de març: els idus de març esportius

dijous, 10 de març del 2016

El Nou Camp Nou

Mireu. No sé si el Nou Camp Nou té forma de ramen, de bol de fideus o de pastisset del Doraemon per allò que l'ha dissenyat uns japonesos. No en tinc ni idea què vol dir que "destaca per la seva relació amb l’entorn, donant profunditat, generant ombres i fent que els socis siguin els protagonistes de la façana i participin de l’espai lliure en tot moment.".
No sé fins a quin punt s'ha fet un homenatge al Camp Nou que havia estat construït el 1957. No sé si el nou Camp Nou és perquè Messi el fa petit. El nou només creix en 8.000 seients més que l'actual i que el dia del Villanovense, més que riure l'aspecte del Camp Nou actual feia plorar de buit que estava.
No sé si m'agrada o no el Nou Camp Nou. Només sé que mentre es guanyi tothom estarà content. Però si es perd serà el primer en rebre les ires dels aficionats a cops de mocador, xiulet, bengala, clatellot i alguna bestiesa més forta que se us pot acudir, que ja ha passat (oi senyor Gaspart). Perquè l'important de veritat a un camp de futbol és el què passa al tapís verd de sota de tot i els 22 protagonistes. Això, de moment cap arquitecte ho ha pogut rebatreu-ho. I pel què intueixo no veig la FIFA ara canviant el verd de la gespa per un blau elèctric amb incrustacions d'swarovski. Si han trigat 120 anys a modernitzar-se i aplicar la tecnologia, el què poden fer abans de tocar res més de l'hectàrea verda que rodeja l'Estadi.
Per cert, a part de posar l'Estadi maco bategem-lo amb un altre nom que no sigui Nou Canp Nou, rebunda massa i fa mal sentir "Nou Canc Nou" per boca dels periodistes de la capital. I si pot ser que pagui alguna empresa
Senyors, que al final és futbol i l'espectacle no són les llums de fora ni el sabor dels frankfurts. L'espectacle és a la gespa amb Messi i companyia. I això si, que no ens el toquin. Per tota la resta allà ells.

dimecres, 9 de març del 2016

El Waterloo de la Sincro

Una de dues si parlem de natació sincronitzada i ocupa portades. O guanya medalla o hi ha un merder de por.
Queden 5 mesos pels JJOO. Ergo, tenim merder dels grossos.
L'eliminació de l'equip espanyol dels JJOO en el Preolímpic i la baixa d'Ona Carbonell per commoció cerebral ha destapat l'olla i tot ha sortit escopit cap a dalt, cremant la cara a tots. Era evident que d'ençà de la marxa de la seleccionadora Anna Tarrés, alguna cosa va canviar. Ona Carbonell va agafar el relleu de la capitania a Gemma Mengual, la llegenda de la Sincro catalana. La Gemma es va incorporar a l'equip d'Esther Jaumà. Carbonell sostenia les esperances de medalla als diferents Campionats que participava. Russes a banda, seguien caient metalls, però ja no eren plates. Ens conformàvem amb bronzes dient que era normal que vivíem una altra època. En caure l'Ona, cau la xarxa de seguretat, es desperta del somni, adéu al somni olímpic on s'havia d'anar per ovaris i comencen les castanyes. Ha arribat Waterloo a la sincronitzada.
El que poca gent sabia és que Waterloo ja feia temps que havia arribat i que Ona Carbonell aguantava a cop de metall. La gestió de Fernando Carpena al capdavant de la Federació Espanyola de Natació és nefasta. Esportivament viu d'inèrcia. Dels èxits d'Ona Carbonell i Mireia Belmonte a la piscina. Però no hi ha relleu. Almenys a la Sincro, a la piscina encara podem trobar algun nenúfar d'esperança.
La forma en què Carpena va fotre fora Tarrés és de manual de com no fer les coses. Li quedaven pocs mesos de contracte. Però ell la fa fora a canvi de morterada. Tarrés ho denuncia i guanya el judici. Nova morterada que haurà de pagar les arques d'una teranyínica Fede. Mentrestant Tarrés tant tranquil·la millorant a combinats com França o Ucraïna que aspira a l'or a Rio.
I parlant d'Anna Tarrés. És protagonista perquè dilluns a la nit a una ràdio de Madrid es va quedar a gust davant la situació de la Sincro espanyola. Va repartir cleques a tothom. Amb el seu estil.
Acusa Ona Carbonell de borrar-se de l'equip de Rio, centrar-se al duo amb Mengual i deixar tirades a les seves companyes. Mengual respon amb bala. "Tarrés es mou per rancor, treu verí" Carbonell, calla, amb aquet to simpàtic i sempre somrient.
A l'actual cos tècnic de la Sincro, Anna Tarrés els hi diu prepotent i arrogant i que no li fa cap pena la situació.
Sobre Carpena, inútil, incapaç de capitalitzar els èxits i d'amiguisme anvers els qui li fan la pilota.
Només un comentari al respecte. Tarrés, potser té raó en les crítiques (no comparteixo o almenys no em vull creure que Ona Carbonell es va esborrar de l'equip). Anna Tarrés amb uns mètodes d'exigència duríssims (tal com és la natació sincronitzada) i dels quals s'han tret episodis mitològics com aquell que Tarrés va obligar a algú a empassar-se el vòmit), l'actual seleccionadora ucraïnesa va portar la Sincro espanyola a un nivell mai vist. Tarrés té tot el dret a xerrar perquè la seva opinió és gairebé totèmica i a les proves i medalles ens basem. Ella ho sap i s'hi posa bé. Ha agafat el rol de figura mediàtica i des del trampolí de la piscina, comentant campionats de natació a la tele o partits de l'Eurolliga de bàsquet a Esport3 (si això hi va fer i encara em pregunto perquè) va llançant missives. No li discuteixo les declaracions. Potser, el to. Però sempre ha estat així, directe, seca i sense embuts.
Avui li discuteixo però, la idoneïtat del moment. El mort està encara calent i Anna Tarrés li ha tirat la calç viva per rematar-lo. Potser no calia. Rio acabarà amb l'era daurada de la sincronitzada espanyola. com sempre i en tants esports amb les catalanes com a pal de paller. Perquè el Waterloo ha arribat ja a la Sincro

dilluns, 7 de març del 2016

Els meus 75




No. No és que Benjamin Button s'hagi reencarnat en mi i que tingui menys anys dels què aparento. Però estic de celebració. Més aviat estem de celebració. La secció de bàsquet del Círcol Catòlic fa 75. 75 anys d'una impecable i larga història, que comprèn moments inoblidables. Ascensos, desceneos, títols, Lligues, participacions europees... I sobretot comprèn petites històries d'una gran història. La del Círcol Catòlic de Badalona.

Amb el vostre permís, ja que l'autor del lliure directe sóc jo i que els amics del Blog del Bressol m'ho permeten, m'agradaria explicar-vos, la meva història amb el Círcol, el bàsquet del Círcol. La meva, que també són les petites històries de qui l'han viscut al meu costat, o al voltant. És la història d'ells i d'elles, de títols i decepcions, de petits i grans. I si, també de la ràdio. Indissociable a mi.
Entro a aquesta petita gran família, per casualitat, fa 10 anys, quan el bàsquet del Círcol té 65 anys. per tant, jo també estic d'aniversari, en part. I ho faig, com moltes altres vegades que m'ha passat en aquesta casa de casualitat.

Feia 8 anys que la meva relació de jugador de bàsquet es va acabar al parquet de Sant Josep, amb la satisfacció que m'havien ensenyat a botar la pilota, però que el més semblant que estaria de Michael Jordan seria en la definició comú d'homo sapiens. El bàsquet fins aleshores, el veia amb el meu avi a la tele, o a La Plana, ell a cop de cafè i jo a cop de qualsevol porqueria ensucrada que un nano pogués deglutir en aquell instant. L'avi ja no hi és. Però sempre recordaré els riures malèvols que feia quan un nano es fumia de lloros al parquet de La Plana.

Però ves per on, un dia, un bon amic que jugava el Círcol em va dir que tenia un partit molt important amb la Minguella i que volia que jo hi anés. Li vaig dir que si. Aquell matí, li vaig dir a l'avi que m'anava sol a Casagemes. Era una de les primeres vegades que anava a veure bàsquet, sol, sense la companyia de l'avi.

Aquell partit, de la categoria Junior enfrontava el Miguella i el Círcol, on jugava el meu amic, Marc Lozano, que resultava ser una de les estrelles de l'equip (ell ho deia). Doncs resulta que va fer el millor partit de la temporada (paraules textuals) Deuria ser veritat, perquè jo em vaig quedar enamorat. A partir d'aquell moment, de la mateixa manera que em vaig desenganxar de la mà de l'avi, vaig agafar la d'aquell nano i aquell equip. Vaig començar primer a seguir al Marc on anés i amb qui anés (Júnior, Sub21 o el Sènior, primer amb l'Emilio Arce i després ja fix amb el Francesc Castellet). De mica en mica, ja no vaig anar seguint al Marc sinó al Círcol i a entrar dins d'aquesta família. Ja tenia uns quants col·legues a qui seguir. Els del Círcol. Ells a la pista, jo al meu seient a La Plana, primera fila tribuna, 4 cadires abans d'arribar a la lateral del carrer Colom.

I em van enganxar. Ells, els Sèniors, els de l'Andreu Lladó, el Gonzalo Oteo, el d'en Cesc, en Santi i la Sandra i tants altri. Després per casualitat, vaig conèixer un home que resultaria clau perquè jo a hores d'ara estigui escrivint això i tantes coses. Josep Velasco. El Josep era el Coordinador i el que em va fer de cicerone en aquesta casa que és el Círcol. Li dec molt a ell. 7 de 10 anys i una tasca que m'apassiona i que per sort encara la puc fer seguir. I amb el Josep, va venir de casualitat, l'Alba. L'Alba Morales, jugava al Sènior Femení del Círcol. Ens vam conèixer i un dia em va dir que l'anés a veure. D'acord- li vaig contestar. El que no sabia, és que el Círcol femení jugava els seus partits a Montgat. I el que no sabia, és que acabaria disfrutant tant com un partit dels nois.

Era un ritual cada dos diumenges anar caminant, escoltant els programes esportius dels diumenges, fins a Montgat per veure el triumvirat, Júnior Femení - Sènior A i Sènior B femení. Veure l'Alba Morales, o la Laury Ruiz, la Maria Zambrano, la Marta Carreras, o l'Anna Carpio. La Carla Pons, la Carla Hernàndez o la Clara Navarro. I anar comentant la jugada amb els pares. Tardes de glòria en femení a l'exili de Montgat.

Després de 4 anys de bàsquet i Círol i de formar part de la família Círcol, un dia l'Andreu Lladó em diu que necessita un delegat per portar els números de l'equip. Entro en una nova dimensió del bàsquet que no coneixia des de  la meva època de nano de jugador a l'escola de bàsquet de Sant Josep. Jo a una banqueta. Era el Júnior Interterritorial de l'Andreu i un altre tros de pa beneït com el Jaume Lleal. Un primer any amb gent que ha arribat a jugar i juga al Sènior de copa. Vaig tenir la sort de portar els números del Martí Callau, l'Albert Reverter o el Xesco Gotzens i de gent tant bona com l'Èric Carreras o l'Albert Surrà a qui les lesions van tallar el que podria haver estat una gran progressió. Va ser un bon any d'aprenenentatge, però que es va veure truncat perquè l'àvia es va trencar el meluc i vaig estar 2 mesos fora. Vaig tornar i em van rebre emb els braços oberts i una tovallola del Círcol que encara conservo i faig servir per cert. Mai ho oblidaré. En 6 anys com a delegat d'equip en 8 conjunts del bàsquet del Círcol he vist de tot. I amb tots he après. En les bones i males experiències. I tots en tinc record. Amb el Basili Bellès al Sots21 vaig arribar a aprendre le que és el sofriment quan vols fer les coses bé i no te'n surts. Tres quarts del mateix amb el Júnior B del Josep Velasco. Mai vaig aprendre tant i vaig suar tant de tinta com els tres anys amb un mestre com el Ricvard Santiago. La revolució total, la Preferent Júnior i una F4 Cadet amb corbata. La foto és històrica. Per la calor que vaig patir i els riures d'algú encara avui recordant-t'ho. I gira el món i torno amb l'Andreu, avui, amb més experiència, més barba, menys panxa i amb molta més il·lusió que abans. Mai li agrairé prou el gest que va fer aquell setembre de 2010. Va crear un monstre.



I entre partits de delegat i delegat vaig descobrir la resta d'equips i em vaig involucrar amb tots els equips veient-los evolucionar. Amb els seus entrenadors i amb els pares. Quantes estones juntes. I quantes taules al costat d'una mestra com la Sandra Veguín. No he vist ningú amb dues mans fer el què feia ella amb una acat, dos bolis, una taula de marcador, la fletxa de possessió, les banderes de bonus i els indicadors de faltes. Un espectacle.

I partits i més partits. He vist créixer a nanos i nanes des de minis a Sèniors. He viscut ascensos increïbles, com el dia del Pratenc  amb remuntada inclosa i esparadraps com a dorsals. Alegries i descensos. He compartit llàgrimes i copes. i les he tocat. I les he viscut amb passió He vist formar-se un equip de 0 que ha arribat al més alt. Aquelles noies del Preinfantil femení, creat de nou, sota la batuta del Jaume Lleal, la Clara Navarro i el Pere Ruiz, que arriben al primer any a ser subcampiones de Catalunya a la final d'Almenar amb el Sant Nicolau, que un any després són campiones a Golmés, que després són Preferent Cadet i ara Júniors. On tenen el sostre? Jo no us ho puc respondre. De Preminis a Sèniors. Hores i més hores de bàsquet. Aquí i allà.

I sempre, si m'ho permeten amb la ràdio a les orelles. I una pregunta. Què fa el Barça o qui sigui? Però el què no m'hauria imaginat mai, que jugant-te tu un ascens a Segona em preguntessis què feia el Barça? Real com la vida mateixa, una de les components de les Sènior del Josan Garcia, un altre gran de la casa, em va preguntar què feia el Barça, si havia guanyat ja al Màlaga i si érem ja campions de Lliga 2009-2010. Vaig quedar al·lucinat.

Com al·lucinat, el dia que el Josep em va dir d'escriure les cròniques genèriques a la web del Círcol. Vaig llençar-me a la piscina i vam trobar aigua. Des de fa 6 anys, cada setmana intentem resumir amb més encert o menys el què fa cada setmana el Círcol. En aquests articles on han passat noms tant estranys com els Òscars de Hollywood, Johan Cruyff, Pep Guardiola o Son Goku, fa tres anys amb l'entrada del nou Director Tècnic l'Andreu Lladó vam acordar fer les cròniques més "professionals" però sense perdre la passió que caracteritza l'autor, és a dir, servidor de vostès. El Final de la Jornada és el resum del cap de setmana Círcol amb tots els protagonistes i on espero que veieu en l'escrit el què els nois van deixar a pista: rigor, passió i amor pel bàsquet i el Círcol.

Ja han passat 10 anys. 10 en els 75 anys del Círcol. 10 anys que han passat volant i que em puc considerar afortunat d'estar en aquesta família on tothom fa de tot, el que pot i a canvi de la satisfacció personal d'ajudar a algú i a alguna cosa a sentir-se bé i a fer-se gran. No és feina meva per jutjar si el que hem fet en aquests 10 anys han servit de molt. Però si és feina meva, agrair a totes les persones que m'han ajudat i m'he trobat en aquests llarg camí. Me'n deixaré molts, però sabeu que us estimo a tots per igual.

Al Marc Lozano. Xato, no ho saps prou el que vas fotre. Potser sense aquella esmaixada res del què he escrit hauria servit

Al Josep Velasco, qui em va obrir la porteta perquè entrés al Círcol
A la junta del bàsquet, al Joan Callau per deixar-me formar part del Círcol. I a l'actual: a la Rori Pruneda, al Pedro Muñoz, a la Isa Marcos, a la Sandra Veguín, a la Maite Leal, al Ferran Mañé, per la confiança i pel gets que vau tenir aquell dia al Tanatori amb la mort de l'àvia. No ho oblidaré mai.
A la Junta Central, als seus Presidents que he conegut, l'Anna Pruneda, el Xavi Grau i el Toni Forteza
A l'Andreu Lladó. Xato, has creta un monstre. Espero haver après alguna cosa de tu. Ets per sobre de tot una bona persona disfressada de jugador de bàsquet. Gràcies per la confiança. I espero que mai aqueta passió que sents pel bàsquet i que és contagiosa, no la perdis mai.- Aquí em tindràs pel què necessitis.

A cadascun dels jugadors i tècnics a qui he vist, compartit banqueta, grada, dinars, sopars. Molts noms i moltes vivències. Des dels Minis/Preminis de la Clara Navarro i la Marina Cano, la puresa del bàsquet, a les cracs de les Sènior i les hores i hores de Montgat. Al Francesc Castellet, que de tant malalt que és de bàsquet va deixar el Sènior A, el dia que a casa seva van poder fer un cinc inicial amb ell, la dona i les tres criatures. Molta sort. I al Víctor, a qui li desitjo molts èxits, que segur que els tindràs amb aquest Sènior, que ara és el teu i que segur que aconseguiràs mantenir a Copa. I al Ricard Santiago. Nano, quins tres anys. Quantes coses hem viscut i quan m'has fet vibrar. Tu vas ser el primer a qui vaig dir que l'àvia va morir. Perquè estàvem junts quan em van trucar. Una abraçada teva va ser l'inici del reforç moral en uns moments complicats

Als pares, complement indispensable de suport, xerrades i amistats

Al Pere Costa, o al Senyor Costa, ja no sé que posa al seu DNI de nom. La saviesa i l'experiència de 75 anys a la casa. I amb tantes converses a l'esquena i tantes que hem de fer algun dia...
A la Sandra Veguín. Ja t'ho he dit abans, però gràcies per tantes lliçons que ni tant sols tu saps que m'has donat. I per la confiança.

I quin és el futur del Círcol? Suposo que ja ho heu llegit als diaris. Ahir els socis vam decidir que Sant Anastasi 2, la Seu social del Círcol sigui del Círcol. Si tot va bé, d'aquí poc, el Reis s'avançaran i vindran  a deixar-nos un regal avançat i una carta de desitjos i ordres per fer. I aquí estarem per acomplir-les. I jo, mentrestant, entre els asos de la pilota i els altres Reis de l'esport intentarem repartir joc al Círcol, escrivint les seves vivències i si pot ser compartint el dia a dia d'un equip com a delegat. Si Déu vol i els del Círcol ho volen.

Si en aquests 10 anys l'aventura del Círcol ha estat apassionant, entrem al compte enrere a una nova era que promet ser molt i molt gran, que espero seguir des de dins. A tots vostès, a tots vosaltres els que feu/fem el Círcol, GRÀCIES PER TOT.

I PER MOLTS ANYS. PER MOLTS MÉS DE 75 ANYS.

Març, marçot... Mata la Lliga?

Primer cap de setmana del mes de març que ens deixa la 27ena jornada de Lliga a Primera conclosa amb els triomfs del Barça a Eibar en un partit de traca i mocador de l'equip i amb exhibició de Messi, del Madrid 7-1 amb el Celta i de l'Atlètic guanya al València a domicili. Per tant, just abans d'encarar les darreres 10 jornades del Campionat, tot igua: Barça líder, Atlètic a 8 i Madrid ax12. Avui juga l'Espanyol amb el Rayo.
A Segona, el Nàstic va empatar al camp de l'Alcorcón, el Llagostera va empatar al camp de l'Elx i el Girona va guanyar al camp del Mirandés.
Històric moviment al futbol. La International Football Association Board, l'organisme que regula les lleis del futbol, accepta l'us de la tecnologia al gol per evitar polèmiques. En parlem demà
En bàsquet, després de la derrota a pista del Khimky en jornada Eurolliga, el Barça va derrotar a l'Unicaja de Màlaga. La Penya va guanyar al Sevilla i el Manresa cau amb Obradoiro
En handbol, el Barça va guanyar al Rhein Neckar Lowen alemany en jornada Champions i passen directament a quarts de final com a primers de la fase de grups sense haver de jugar els vuitens.
Al preolímpic de Rio de Natació Sincronitzada Ona Carbonell va rebre un cop al cap a l'entrenament previ que li va causar una commoció cerebral que li va impedir competir amb l'equip espanyol que va quedar eliminat dels JJOO.
I en waterpolo, s'ha celebrat a la piscina del Sabadell, la Copa del Rei amb victòria del Barceloneta davant el Sant Andreu.
Març, marçot... Mata la Lliga i el fred si pot

dijous, 3 de març del 2016

Un Raig cap a la Lliga

Avui hi ha jornada intersetmanal de Lliga que el Barça afrontarà amb 5 punts respecte l'Atlètic de Madrid que va guanyar a la R. Societat dimarts en el partit que obria foc, i amb 9 respecte el Madrid que va guanyar ahir al Llevant.
El Barça viatja a Madrid per jugar al camp del Rayo Vallecano del controvertit Paco Jémez, un tècnic que no deixa indiferent a ningú. O t'agrada o no. Pel seu futbol i discurs.
El Rayo de Jémez és valent. Lluny de tancar-se per no encaixar gols, ell proposa anar a l'atac sempre. Aquesta estratègia que li pot funcionar amb equips de la seva lliga que proposen el catenaccio, no així amb els equips grans com Barça i Madrid. I és aquí on li cau toves de llibre.
Però almenys, Jémez és coherent. Mor amb la seva idea de futbol tant si agrada com si no.
Avui, a les 21:00, el Barça té una nova oportunitat de seguir mantenint les distàncies amb els perseguidors, davant d'un conjunt que amb aquest sentit li posarà fàcil ja que deixarà espais en defensa. Per tant, el trident es pot inflar a cor que vols si està fi, en un terreny de joc amb mala gespa i de dimensions reduïdes això si.
Avui, Rayo - Barça. Un Raig en direcció Lliga

dimecres, 2 de març del 2016

25 dies sense El Brujo

La història del Barça viu sempre al llindar de l'èxit, el fracàs, el paranormal i l'extraordinari. La tuberculosi de Kubala, l'hepatitis de Maradona, la final de Berna i els pals, Kaiiserslautern i Bakero, Duckadam o com falla 5 penals davant l'Steuaua de Bucarest a la final de la Copa d'Europa de Sevilla 86, el Motí de l'Hespèria, Gaspart, al loro, les baixades de calçotets a l'aeroport de Joan Laporta...
El què va passar, però l'1 de març de 1981 és el fet més bèstia que ha patit la història del Barça: el segrest d'Enrique Castro "Quini". Ja no és malaltia, ni la mala sort, ni mala gestió. Era un segrest, un delicte, independentment que fos el davanter del Barça de principis dels 80, un mite del futbol espanyol i quelcom més, molt més a l'Sporting de Gijón.
Rememorem avui, quan s'ha complert el 35è aniversari un fet que va marcar primer evidentment la persona, després al club i després va alterar el Campionat de Lliga.
Abans d'aquell 1 de març, el Barça anava llençat cap a la Lliga, títol que no s'aconseguia des del 1974. Era imparable. Estava a 2 punts del líder l'Atlètic de Madrid, amb qui jugaria la setmana següent. Només el què va passar i que evidentment era imprevisible podria haver alterat la bona marxa de l'equip d'Helenio Herrera.
Al Camp Nou, aquell diumenge 1 de març, l'Hèrcules va rebre 6 gols amb dos gols de Quini. Era imparable. El Barça presentava candidatura seriosa a la Lliga. En acabar el matx, Quini, és reduït per tres homes i posat al maleter d'un cotxe. Tres homes aturats que buscaven una solució econòmica ràpida a les seves penúries. Van reclamar 350 milions de pessetes.
El moment polític i social a l'Estat Espanyol era molt convuls. Només feia 8 dies del cop d'estat del General Tejero i l'assalt al Congrés dels Diputats. A més la banda terrorista ETA estava en un moment àlgid d'activitat. Això ho van aprofitar aquells segrestadors.
A Quini, el tenen 3 llargues hores tancat a un maleter d'automòbil donant voltes i amb els ulls embenats. Posteriorment tancat a un zulo d'un pis a Saragossa.
Els captors diuen que volen 350 milions i que els volen recollir a Suïssa, per allò de ser un paradís fiscal i que no es revelaria les dades dels clients que belluguen tanta pasta. El vicepresident social del Barça en l'era Nuñez,  Nicolau Casaus, va dur el maletí a l'aeroport de Ginebra. Allà també hi era un dels captors de Quini. En coŀlaboració amb la policia suïssa, el segrestador va ser detingut i va confessar l'amagatall de Quini.
25 dies després, Enrique Castro Quini és alliberat. El Brujo, perdonaria els seus captors. Com hem dit uns desesperats desempleats.
25 dies on un Barça fins aleshores llançat queda consternat i perd els partits davant Atlètic i Salamanca i empata un altre partit amb el Saragossa. La Lliga s'escapa.
Però no la Copa. Una d'especial per Quini, que després de tot el què passa arriba a disputar la final del torneig del KO davant l'Sporting de Gijón, el seu altre equip, el club del seu cor. Al Vicente Calderon, el nostre protagonista marca 2 gols decisius per alçar el títol. Quini amb 30 gols en 20 partits de Lliga també és el Pichichi de la temporada, el màxim golejador d'una temporada complicada, estranya i malaurada inoblidable per Enrique Castro Quini. La dels 25 dies sense el Brujo

dimarts, 1 de març del 2016

El millor President del Barça treballa a Concha Espina

Quin és el millor President de la història del Barça? Josep Lluís Nuñez, l'etern Pecident? Joan Laporta, el Noi Martini que va fer renéixer de les cendres el club, gràcies a Ronaldinho, el surfer de Porto Alegre de l'ortodòncia impossible i el somriure etern? Joan Gamper, el Pare Fundador d'alguna cosa més que un club, vingut de les muntanyes de la Heidi? Joan Gaspart, amic i vispresident? No, aquest no, segur
Doncs jo ho tinc clar. Florentino Pérez. Mai ningú havia fet tant per contribuïr a la felicitat del poble culé. I això que ho va fer des de la llotja principal del camp de l'etern rival. Florentino és els galàctics, els Zidanes i Pavones, el de les calerades indecents, el dels negocis bruts, les requalificacions al Bernabeu, ACS, Bankia i les obres perquè no es jugui la final de Copa. I el d'aquesta alineació terrible: Del Bosque, Queiroz, Camacho, Luxemburgo, Garcia.Remon, López Caro, Capello, Schuster, Juande, Pellegrini, Mou, Ancelotti, Benitez. 13 entrenadors sacrificats. I queda Zidane que seguint així serà el 14è
Ah i els dels 12 títols en gairebé 13 anys amb dues Copes d'Europa i tres Lligues.
Mentrestant a Can Barça, Nuñez (1 any), Gaspart, Reyna, Laporta, Rosell, Bartomeu. El Barça de Leo Messi, el millor jugador del món; el de la Masia, el de l'orgull, el del reconeixement mundial. El de la davantera, Messi - Eto'o - Henry, la MVP de Messi - Villa - Pedro, la MSN, de Messi - Suarez - Neymar. El de Van Gaal (1 any, primera part), Serra Ferrer, Rexach, Van Gaal (segona part), Antic, Rijkaard, Guardiola, Tito, Tata i Lucho. Els 4 primers sacrificats, els darrers llorejats, excepte el període Tata.
Ah i el Barcelona dels 26 tiítols, amb 4 Copes d'Europa, 8 Lligues i 3 Mundials de Clubs entre altres. Dos triplets, un sextet
A Can Barça, els incendis i les criris bèsties, les tempestes un cop passades ressorgeixen el Barça de les ruines en títol i sacrificats. El Dream Team va començar pel Motí de l'Hespèria i l'infart de Johan; Guardiola va començar quan el surfer de l'ortodòncia impossible va posar cremallera a la seva boca dentuda; l'actual Barça comença amb la rajda de Zubizarreta a Anoeta. Guillotina, incendi, tempesta... calma... títols
Al Madrid, l'incendi només deixa destrucció, victimes i sacrificats. Però cap veritable culpable que salti del vaixell. 13 entrenadors, camí del 14 en 13 anys. Potser no. Segur, que la culpa no és només del tècnic. Però la democràcia de l'Ésser Superior fa impossible que algú assalti la palestra. Ja es va assegurar al seu dia que cap Ramon Calderón torni a ocupar el tron que ell es va construïr a mesura. La felicitat al madridisme és efímere. Un any i gràcies, o menys.
Florentino Pérez és un personatge odiat però que es fa amable per les seves encícliques papals a peu de Bernabeu. És Vito Corleone amb veu de Mossèn Papiol de la Competència. Se'l compara amb Ramón Mendoza. No és comparable. Florentino és de dretes, però no feixista almenys que jo sàpiga (almenys ell no fa manifestacions públiques al respecte, o jo les desconec). Mendoza, amb "salts de polaco el que no bote" i altres perles contra Catalunya era un dels representants de l'Espanya Underground que conformava un triangle madrileny amb altres il·lustres pollastrots de consideració com Jesús Gil a l'Atlètic (Imperioso a banda) o José Maria Ruiz Mateos al Rayo (Payaso Fofo, o l'abella dels flams Dhul a banda)
Les úniques alegries del Madrid de Florentino ve del futbol... aeri, del bàsquet. Com Joan Gaspart al seu dia.
Mai cap President ha contribuït tant a la felicitat del poble culé. Per títols, per pàgines de diaris, per bestieses construides i dites a base de bitllets morats.
Si a l'esplanada del Camp Nou hi ha una estàtua de Joan Gamper i al Museu el mural dels Presidents, cal imperiosament una estàtua per Florentino Pérez, el nostre President a l'ombra, el nostre Joan March, aquell espia català que va traïcionar el règim nazi treballant des de dins mateix, com espia doble dels aliats.
La feina de Florentino amb el Barça és impagable. Dinamita el Madrid a cara descoberta, ho veu tothom. No hi ha trampa ni cartró.
Florentino Pérez, el millor President de la història del Barça. De la traïció amb Figo als 26 títols blaugranes. Perquè com Kevin Roldán, a Can Barça, amb Florentino va començar tot

dilluns, 29 de febrer del 2016

Cristiano I l'Humil de Madeira

"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers"

Carta oberta a CR7

Exceŀlentíssima Sa Majestat dels Humils

Permeteu-me que jo, una humil formigueta, una humil rateta de clavegueram lluny de la seva magnificència i humilitat al servei del poble us serveixi per resumir-vos el cap de setmana esportiu.
Efectivament si tots estiguessin al seu nivell, serien primers... De primera... Regional... De Groenlàndia. El derbi madrileny davant l'Atlètic que va fer vostè i el seu R. Madrid va ser lamentable. A mercè del rival que no en va fer més perquè vos és Rei però no Déu (coses de la humilitat). Només va ser un 0-1. Suficient per tirar la Lliga i està a 12 punts del Barça que va guanyar el Sevilla 1-2. Patint però guanya. Per cert, què egoista Messi que fa una nova genialitat de falta, li fa la competència i gosa a superar-lo. 34 partits sense perdre aquest Barça.
És igual. Vostè Cristiano és tant humil que regala el títol de la regularitat a l'etern rival. Mentre no li treguin el rímel ni la gomina. Quin gran companyonia, quina solidaritat amb els de l'equip.
Sapigueu, oh, rei de la humilitat que, al planeta Terra, abaix d'on viu vostè, el cap de setmana esportiu ens deixa el triomf de l'Espanyol a Gijón remuntant, el triomf de Girona l al derbi gironí de Segona A a Palamós davant el Llagostera i empat del Nàstic amb el Valladolid.
Sapigueu que han triat nou President a la FIFA, aquell organisme estrany ple d'egoistes a qui vostè reclama els seus premis perquè visquin ells amb humilitat. Doncs, el nou President és Gianni Infantino, el calb de la loteria UEFA que treu les boles als sortejos de la Champions.
En bàsquet, després de la Copa del Rei ha tornat l'ACB amb victòria del Barça a Saragossa i derrotes de la Penya a Tenerife i del Manresa a casa amb el Fuenlabrada.
I a Reus s'ha disputat la Copa del Rei d'hoquei patins, un esport tant poc humil que juguen amb patins, stick i pilota quan vostè només juga amb una pilota i tres tones de maquillatge perquè el món vegi per la TV com és d'humil. A la final, el Barça va guanyar al Vic.
I fins aquí el més destacat de l'actualitat esportiva de la mà d'aquesta humil criatura que només el vol imitar en el compte corrent.

Que vagi bé, Cristiano Penaldo

Firmat

Un que si tots estiguessin al meu nivell, el món estaria condemnat a l'extinció"

diumenge, 28 de febrer del 2016

"Las Verdades del Barquero'

"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers" Cristiano Ronaldo 27 de febrer de 2015 després del R. Madrid 0 - Atlètic de Madrid 1.

Estimat rei de la humilitat.
No sé a què es refereix amb "el meu nivell". Si és aquest, el de dissabte i el de ja fa dies, efectivament serien els primers... De la lliga... Regional... De Groenlàndia.
No hi havia prou amb el lamentable partit de l'equip en general, els xiulets a Florentino Pérez, la megafonia de Chamartín a tope tapant el que les imatges no poden cobrir i, el -9 segurs, i que poden ser -12 i average del Barça, si els culés fan la feina avui i guanyen el Sevilla. No hi havia prou amb això va i vostè, encén la metxa i patapam polvorí a prendre pel sac. La casa de barrets de Concha Espina en ruïnes i incendiada. La madame Florentino calla però ja li ha estirat les orelles al "Nou Guardiola" que diuen pels vomitorios, el tresorer Zinedine Zidane. I la puta major, la que tots volen passar una nit boja de passió critica a les companyes per no està al seu nivell. La rectificació posterior és pitjor: "no estan al meu nivell físic". És a dir, duren menys al llit que Sergio Ramos a un Congrés de Física Quàntica.
El Madrid en crisi. Sort de Cristiano I, I'Humil de Madeira

"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers"

Imagineu-vos que aquesta frase l'hagués dit Stephen Curry. Si els Warriors ja fan prou por a l'NBA, amb un balanç de 53 victòries i 5 derrotes, amenaçant el 72-10 dels Bulls d'un tal Michael Jordan, estan classificats pels Play Off ja a 28 de febrer (rècord) amb un líder com Curry, rècord de partits jugats anotant almenys un triple (129 i sumant), superant el seu propi record de triples a la temporada (288); no em vull ni imaginar què passaria si la resta dels companys de Curry estiguessin al mateix nivell que ell. Tanquem la barraca. Inventem un altre esport. El bàsquet entraria a un altre nivell fora del científicament establert. L'última exhibició aquesta nit de Curry davant Oklahoma amb un triple sobre la botzina per guanyar el partit és una meravella a l'alçada de les piràmides d'Egipte.
"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers"
Aquesta frase de l'Humil de Madeira, Cristiano i Stephen Curry han fet que alucinat hagi escrit això en diumenge. Com diria aquell: "Las Verdades del Barquero"

PD: Demà seguirem parlant de Cristiano resumint el cap de setmana

divendres, 26 de febrer del 2016

Quan el cor del Dream Team va dir prou

Ara, el Barça és una referència a nivell mundial amb molts títols. 5 Champions, admirat a arreu i amb més projecció internacional que mai.
Si el Madrid és "el equipo del gobierno", el Barça és ara com ara el representant de Déu a la terra futbolística (superant fins i tot als candidats a presidir la FIFA que avui tenen eleccions, Gianni Infantino i el xeic Salad)
Però aquesta època gloriosa del Barça que té un inici, juny del 88, podria haver acabat molt abans, concretament podria haver acabat avui fa exactament 25 anys al Nuevo Zorrilla de Valladolid. Avui es compleixen 25 anys de l'infart de Johan Cruyff.
En aquella època i després d'implementar el seu segell futbolístic després de 3 anys de dubtes, el Barça de Johan Cruyff, preDream Team, anava llençat a marcar una era. Ni la lesió al teló d'Aquiles de Ronald Koeman ni la sanció a Hristo Stoichkov podia evitar que els blaugranes aixequessin la Lliga. Però va haver un esdeveniment que ho podria haver canviat tot, el present i el futur del Barcelona.
26 de febrer de 1991. El Barça acaba de guanyar a Valladolid 1-5. El partit no és brillant, i per tant ningú a la sala de premsa li dóna importància a un Johan desmenjat i monosiŀlàbic. A la tornada, a l'avió, el Profeta té el coll de la camisa descordat, està amarat de suor i pàŀlid. Havia tingut, en ple partit un amagat d'infart i ni tant sols ell ho sabia. Més tard, Johan, confessarà que es pensava que era un rebrot d'unes antigues llagues d'estómac que havia patit.
L'endemà va al metge i li confirmen l'infart i que l'havien d'operar. Artèries molt tocades fruit del tabac, vici que no deixava ni a les mitges parts dels partits que jugava. El mateix vici que va matar son pare a la mateixa edat que en aquell moment Johan.
Cruyff va escoltar pacientment al metge i el què li farien: una operació a cor obert on se li aplicaria un bypass per drenar tota la porqueria del tub arterial.
Un cop va saber-ho, Johan Cruyff va fer d'entrenador: va comprendre el rival, va plantejar l'estratègia i va jugar. Va explicar ell mateix el què passava a la Danny, la seva dona i es va operar.
A la Clínica Sant Jordi de Barcelona, el Profeta va jugar el seu partit més important fins el moment. 31 minuts amb el cor parat i en fred i els doctors van fer una feina impecable. Cruyff havia vençut el partit. 45 dies després, el Profeta ja torna a veure futbol. A la grada del Mini, un Barça B - Girona. I una mica més tard, ja torna a seure a la banqueta. Fa un anunci antitabac per la Generalitat i deixa el tabac per un xupa-xups gegant. I ja sabeu després com segueix la història, exitosa història.
En els moments que Cruyff està convalescent, Carles Rexach es fa càrrec de l'equip. Un equip que no es ressenteix en absolut. D'aquell període es recordarà un 0-6 a l'Athlètic de Bilbao a San Mamés amb una exhibició de Hristo Stoichkov.
Avui fa 25 anys de l'infart de Cruyf.  Un Johan Cruyff que avui torna a tenir un altre partit amb la vida i de moment sembla que guanya 2-0, segons va dir fa poc el profeta. Esperem que el càncer de pulmó no faci el que tampoc va poder fer un infart: matar el cor del Dream Team.
Ànims Johan

dijous, 25 de febrer del 2016

No toquis res, Imperioso

Carta oberta a Imperioso

Sobredimensionat i mai prou respectat Tatano

Avui, com les darreres vegades que el teu Atlètic de Madrid juga al derbi amb el Real, recorro a tu. Últimament, s'ha de reconèixer, que t'has comportat. I t'ho agraeixo. La teva tasca no va ser fàcil. Guanyar al R. Madrid, fer aparèixer en l'imaginari col·lectiu a Kevin Roldan i embastar el camí al triplet del Barça té el seu mèrit.
Però, tranquil tatano, avui no et demano cap altre sacrifici. Avui et demano, t'imploro, et suplico, que no facis res, que t'agafis vacances (si és que està criant malves ja no són unes vacances prou llargues), que te'n vagis amb la teva nòvia equina (sé que ets un partidón, tant que al seu dia, Jesús Gil et va plantar els seus morros a la teva èquida boca) i us en aneu a l'equivalent cel-tatànic del Carib humano-terrenal.
Dissabte no facis res, no toquis res. Quiet. Que el derbi sigui una llauna. Que acabi en 0-0 o amb empat. No cal res més. No vull la victòria colchonera (si és estrany que un culé no vulgui la desgràcia blanca). Però és que amb un empat i una posterior victòria culé, diumenge amb el Sevilla, deixaria la Lliga tant encarrilada i triomfal com una Passada de Sant Antoni amb els darrers guanyadors de les carreres d'Ascot i Secretariat junts.
Va Tatano. Fes-nos aquest favor. Et portarem el Talismà Damià López perquè t'ajudi. Si ho acompleixes et prometem els culers cantar el teu nom a Canaletes amb la rima: "Ole, ole que precioso es el trofeo, con la cara de Messi y el culo de Imperioso". Evidentment, és clar, peregrinació de genolls a la teva benerada tomba.
Gràcies d'avantsala

Firmat

Un fidel de l'Església Imperiosoniana

dimecres, 24 de febrer del 2016

El punyal al cor

A la contra, del trident i gol del millor del món. Arsène Wenger va avisar a la prèvia. "Si marca el Barça serà com un punyal al cor"
Doncs amb una contra letal i perfecte, el Barça va trencar estadístiques i de pas encarrila l'eliminatòria. Gol de Messi, el primer a Peter Cech en 7 partits que s'han enfrontat (0 gols en l'etapa del txec Cech al Chelsea). Gol i victòria a l'Emirates Stadium. La primera al nou estadi dels gunners.
En un partit a batzegades, bàsicament controlat pel Barça, a la segona part, l'Arsenal va estar a punt de donar un parell d'ensurts majúsculs. Però, a part del trident, un dels herois de la nit va ser un imperial Marc André Ter Stegen, el porter que en va treure tres de l'Arsenal, descomunals.
Luis Suarez amb una pilota al pal va perdonar l'eliminatòria en primera instància.
Després Messi, de penal, l'assignatura pendent de l'equip va posar el 0-2
L'equip va mostrar signes de cansament d'una temporada més llarga i exigent que el de la resta d'equips del món, però també va mostrar que el Barça és el gran favorit per aixecar de nou l'orelluda.
El Barça treu amb nota, el viatge a Londres, on malgrat patir en certs moments, va superar als londinencs que van quedar amb els canons mullats i amb peu i mig fora d'Europa.
A l'Emirates Stadium de Londres, a l'anada de vuitens de final de la Copa d'Europa, Arsenal 0 - Barça 2. Cap a quarts a cop de punyal al cor.

dimarts, 23 de febrer del 2016

Retorn a Londres, retorn a la Champions

Un altre cop, el camí cap a la final de la Copa d'Europa, aquest cop amb l'olla de les monedes d'or a Milà, comença a l'arxifamosa i coneguda Londres. I a l'encara més arxifamós Arsenal. L'Arsenal d'Arsene Wenger, de la final de París, el de Henry, Cesc, Overmars, Petit, Vermaelen o Hleb, el dels vuitens de Champions 2010 i 2011. I és que val més savi conegut que savi per conèixer.
És un duel clàssic que arriba amb els anglesos segons darrere el sorprenent Leicester (i que els va guanyar per cert) i el Barça líder, després del mal partit a Les Palmes. El que pot ser l'afortunat mal partit del Barça.
I és que amb 32 partits invictes, la monotonia s'ha instaŀlat al Camp Nou on jugant a baixa intensitat s'ha acostumat a guanyar. Però, el toc d'atenció a Canàries ha de reconnectar al Barça a l'alt to i el que serveix per competir i defensar el tro de campió d'Europa. No serveix les baixes revolucions. Per molt que l'Arsenal sigui una bona ombra d'èpoques glorioses pretèrites.
Però val més savi conegut que savi per conèixer. I coneixem l'Arsenal, les seves trampes i el seu joc. I fins i tot coneixem a Alexis, la toia màxima de la història del Barça que miraculosament i no sé com vam poder facturar a Londres, enradant per alguna vegada als gunners. No s'hi val a badar i jugar estil Villanovense a Europa. La Champions no és cap broma. I el campió és el Barça. Tornem a Londres. Torna la Champions. Que torni el millor Barça

dilluns, 22 de febrer del 2016

De punta a punta

La Lliga a Les Palmes i la Copa a La Corunya. De punta a punta de la geografia del país de la pell de brau, comptant els cagallons, l'actualitat esportiva passava per les Canàries i Galícia.
El Barça viatjava a la terra del Carnaval per consolidar el liderat de la Lliga i per poc li dóna més emoció del compte. Va patir molt per treure la victòria. Luis Suarez va fer el gol de la victòria, en un mal partit del Barça, sobretot al tram final del partit. L'Espanyol va guanyar al Depor en un partit importantíssim per no caure a la zona de descens. Triomf vital. El Madrid empata a Màlaga i l'Atlètic empata amb el Vila-real. Per tant, el Barça es situa 8 punts per sobre dels colchoneros i a 9 per sobre del Madrid a la Lliga, just abans que comencin els vuitens de final de la Copa d'Europa al camp de l'Arsenal.
A Segona, el Nàstic empata a Mallorca, el Girona va empatar amb l'Oviedo i el Llagostera va perdre a Tenerife.
A la Corunya trobem l'altre punt d'atracció del cap de setmana: la Copa del Rei de bàsquet. La Copa de les sorpreses. Dijous van caure Barça i València. A la final, el Madrid va superar al Gran Canària. Un Granca del mític Aito Garcia Reneses que va vendre cara la seva pell. No va ser fins al darrer minut que els blancs van rubricar la final. Xavi Rabasseda, estratosfèric als darrers minuts mantenint viu al Granca i Albert Oliver, magistrals a la direcció, dos dels catalans de la plantilla van ser els puntals d'uns grocs que no van poder superar però A Gustavo Ayón, MVP del torneig . El Madrid també va guanyar la Minicopa, derrotant a l'infantil del Joventut, en el duel de diferents models. Planter i formació contra els All Stars mundials de la categoria. Model que segueix també el Barça per cert. Atenció amb aquest nom perquè apunta maneres: Usman Garuba. Un nigerià de 2'02 m. que va fer 5 punts però va caçar solet 32 rebots (el rècord a l'ACB és de 29)
En handbol, torna la Champions després de l'aturada per l'Europeu. El Barça va al Pick Szeged hongarès en nou partit de la primera fase
De punta a punta. De Les Palmes a La Corunya. L'esport protagonista, de punta a punta a les Espanyes.