Les 6+1 finals

Queden 5+1 finals per acabar la temporada. Sense la Copa d'Europa en joc, el Barça va perdre amb el València a la primera de les 6 finals de la Lliga que li quedaven per aspirar al doblet. El Madrid venç al Getafe i l'Atlètic al Granada. Barça líder per gol average. Terrible. 4 dels darrers 5 partits perduts. L'Espanyol perd divendres al camp del Llevant.
A Segona, triomf del Girona amb el, empat in extremis del Llagostera a Sòria i empat del Nàstic amb l'Oviedo.
En bàsquet, descans del Barça després de treure l'1-1 de Krasnodar en els primers dos partits del Play Off de quarts d'Eurolliga. La Penya va perdre a pista del Madrid i el Manresa va guanyar a Múrcia. Per cert, que la FIBA va excloure la Federació Espanyola i la resta de federacions que donen suport a l'Eurolliga en detriment de la nova competició europea de la FIBA
Victòria de Nico Rosberg al GP de Xina de F1.
I en waterpolo, el Mataró va guanyar la final de la F4 de la Copa LEN femenina que va organitzar el conjunt del Maresme al Vouliagmeni grec. Gran setmana per l'equip que diumenge passat va guanyar la Copa i aquest dissabte la UEFA del waterpolo.
Així ja hem passat la primera de les 6+1 finals del Barça

Visca la República

Visca la República. El Rei és mort. Ahir se'l van carregar on fa més mal: a la Copa d'Europa. No era un mal moment, és una crisi galopant en tota regla. Els colchoneros han abaixat abolit la Monarquia culé. El què vam considerar a Vila-real un empat lògic perquè allà van perdre Madrid i Atlètic; el que vam considerar un no passà res, +7 dels rivals, la derrota al Clàssic, ja vam intuir que a Anoeta la cosa no anava fina, gens fina. Anit al Calderón, l'Atlètic de Madrid va fer caure el triplet a l'arena dels somnis.
El rei és mort. Visca la República del despropòsit, la de la crisi galopant, la d'un equip físicament mort i sense mentalitat. No hi ha cap. I si no hi ha cap no arriba el físic. El Trident és mort. No hi ha estrella que apaivagui la o amagui les carències. Què li passa a Messi? Què amaga perquè anés a Itàlia a tractar-se unes molèsties? És que aquí els metges no són bons? Pot fer el que vulgui amb el seu cos i tractar-se amb qui cregui convenient, però espero que els metges del club sàpiguen d'abans que ho fa. No havíem quedat que amb Josep Vives la comunicació havia millorat i ho diríem tot? Què passa amb Busquets? I Luís Enrique? El seu discurs misteriós i per aïllar el vestuari de punyetes i periodistes ja no serveix. Perquè ha de rendir davant el soci i el soci no sap què passa.
Ara, el cap o el que quedi d'ell s'ha de centrar a guanyar al València diumenge, rematar la Lliga i guanyar la Copa. Toca doblet perquè els llibres d'història i el cule futur es cregui que amb dos títols la temporada va ser bona. Perquè ningú recordi el com i si el què. Memòria selectiva.
Griezzman amb dos gols va guillotinar el Rei, Maria Antonieta i la mare que el va parir. El Rei Barça no el va matar l'àrbitre Rizzoli en no assenyalar un penal per mans al descompte a favor del Barça que podria haver forçat la pròrroga. Ningú viu dels supòsits. A més, amb la ratxa últimament llençant penals, encara hauríem fallat. La realitat 2-0, adéu Copa d'Europa. I punt. Almenys ho espero. La Lliga i la Copa han de ser blaugrana.
14 d'abril. El Rei és mort. Visca la República

Matrix al Calderón

Avui és el partit clau de la temporada. El que marcarà el futur més pròxim del Barcelona. Si es guanya, ja no parlem de com el Barça ho optarà tot aquesta campanya. La Champions, la Lliga i la Copa seran una realitat.
Avui Matrix culé pren una deciisó final a la campanya 2015-2016 Si es perd, fi de la història. Pren la pastilla blava: la història s'acaba, t'aixecaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure: crisis permanent, triunerisme, aquest any tampoc, xiulets, Gaspart. Pren la pastilla vermella, estaràs al país de les meravelles i t'ensenyaran fins a la profunditat on arriba el cau dle conill: més triplets, més victòries, més crisi blanca, més Trident, més Messi, laportisme, cava i Luz de Gas.
A les 20:45, la història del Barça entra en una nova tessitura, on el +13 de fa dues setmanes és ja història. El Calderón serà el Pinto de Inflexió de Mallorca: camí dle triplet o del fracàs i de la riota blanca. I el pitjor: les imatges de Joan Gaspart aguantant mocadorada es reproduïran en Josep Maria Bartomeu i amb més intensitat si és possible. Perquè el què pot passar i d'on veníem és simplement increïble.
Avui Messi ha de tornar a fer meravelles, Neymar ha d'oblidar el Jet Lag i Suarez ha de tornar a esmular les dents. S'ha d'aguantar al cholismo i fer com el dia de la Lliga passada, guanyar i alçar un títol, aquest cas metafòric però vital.
És Championa, Copa d'Europa, però el resultat afectarà a Lliga i Copa. Un adeu a la Champions és un All in a tot. Good Bye a la temporada i hola crisi. Pastilla blava.
El partit més important en el territori més hostil. Avui s'ha de fer el pas endavant. Resultadisme per sobre de joc. Passar pantalla. A per la pastilla vermella, el cau del conill.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, la temporada passa pel Calderón. Benvinguts a Matrix. Recorda: tot el que t'ofereixo és la veritat. Res més que la veritat

El contracte del culé

El FC Barcelona i el soci número x de nom y acorden mitjançant aquets contracte el següent

1. Que el FC Barcelona es compromet a fer patir el soci fins al final, malgrat que fins fa dues setmanes portés 13 punts d'avantatgea la Lliga.
2. Que el soci patirà per a tot, des del tiquet del pàrquing, fins a la quantitat de mostassa del frankfurt. A la gespa, patirà pel crac i xiularà el paquet.
3. Els cracs del FC Barcelona, inexplicablement patiran una baixada física i de tensió competitiva al tram decisiu de la temporada per fer patir al soci. En conseqüència el soci s'asseurà en una tassa de vàter amb un puro patint i maldient als Messi i companyia.
4. El soci viurà permanentment amb por i el ai, ai, ai i s'enfotrerà de l'etern rival quan aquest perdi. L'autèntica essència del soci serà aquesta.
5. El FC Barcelona es compromet a guanyar tots els títols. Sino, es compromet a obrir una crisi sense precedents.
6. El soci serà tribunero i sempre durà el puro i el "Burrooo" a la boca.
7. El FC Barcelona es fotrà en merders innecessaris cada dos per tres per tal que el soci compri diaris i pensi que viu en un món estrany.
Aquest és l'autèntic contracte que FutbolLeaks ja pot publicar. El de Neymar i el de fer safareig sobre si té per contracte parlar o comprendre el català és una xorrada que volem fer grossa innecessariament, perquè a tots els jugadors se'ls fa firmar el mateix. I el tema calers. Efectivament, té clausules estranyes i indignants que enrojoleixen a tot treballador que es lleva a les 4 del matí per aixecar el país. Com tot futbolista d'elit. Però recordeu que el futbolista no és un treballador normal. Cobra per jugar. El somni de tot treballador: jugar i cobrar. Si vostè ho fa, juga a la feina i cobra és un privilegiat. Com ser del Barça. Com ser el soci de Tribuna i puro de l'Estadi.

Un altre cop Anoeta

Anoeta, l'inici de la crisi que va desencadenar la crisi de l'any passat que desemboca en el 5/6 va tornar a ser aquest cap de setmana, la constatació que el Barça té un problema. Nova derrota i la lliga que estava morta revifa. El problema del Barça que va començar a Vila-real es va fer evident a Anoeta. Bloqueig mental i els puntals en crisi. Messi no hi és, Neymar diambula i Sergio Busquets està en cerca i captura del seu millor futbol que fa temps que ha perdut. Victòries del Madrid amb l'Eibar i de l'Atlètic a Cornellà. La lliga del +13 és la Lliga del +3 a 6 jornades perquè el Barça fa temps que no està bé. I dimecres toca Lliga de Campions a cals Colchonero. La revifalla o la mort i una temporada en blanc que no salvaria ni la Copa, si es guanya.
Mentrestant a Segona, derrota del Llagostera a casa davant el Bilbao Athlètic, del Nàstic a Osca i empat del Girona a Lugo
En bàsquet, triomf in extremis del Barça a Fuenlabrada, de la Penya amb Obradoiro i del Manresa amb Tenerife.
Nova cita amb les motos a Austin, a Texas, al GP de les Amèriques, territori Márquez. A Moto3, triomf de l'italià Romano Fenati, a Moto2 del barceloní Àlex Rins i a MotoGP del cerverí Marc Màrquez, of course
I el Mataró és el campió de la Copa de la Reina femenina de waterpolo en derrotar al Sabadell.
Nou cap de setmana marcat per Anoeta i una derrota. Si serveix per acabar com l'any passat, firmo ja

L'estrella estrellada

Diumenge passat. Portada de La Razon postclàssic, aquell que marcava la fi del Barça, la decadència cule, l'1-2, la rehostia amb callos: ha nacido una estrella. L'estrella era Zinedine Zidane: el Moisès que portava el madridisme a la terra promesa de l'undecima i la Lliga i a la Copa Danone, separant les aigües del mar Roig. Depressió cule.
Dimarts passat: el Barça guanya 2-1 a l'Atlètic de Madrid, condicionat per l'expulsió de Torres. A Chamartín reia tothom, esperant al Wolfsburg per fotre 5 gols mínim.
Aquesta nit. L'estrella s'estrella. Wolfsburg 2 - Madrid 0. Manolo Lama a Twitter: "El Madrid ha jugado muy mal". A la COPE, bàsicament ho dic perquè he sentit el partit allà, les castanyes a Déu nostre senyor Zidane, a l'equip i a Florentino, anaven que volaven.
Zidane defenestrat. Cagometres a 100 megatuf. Calçotets cagats i cabreig monumental.
El Madrid segurament remuntarà al Bernabeu perquè individualment és millor. Però en coŀlectiu avui és un desastre. Però només per sentir reflotar l'espiritu de Juanito fa que aquesta nit sigui per sucar pa de pagès a gogo en la salsa merengue.
Un trist Madrid surt escopetejat de Cal Wolfswagen sense defensa i sense ordre. Wolfsburg, vuitè de la Bundesliga alemanya.
No ho sé. Crec que Zidane està fent bo Benítez. El fracàs d'avui és catedralici. Tot el reforç anímic de dissabte queda reduït a cendres.
L'estrella estrellada. Wolfsburg 2 - Madrid 0 a l'anada dels quarts de final de la Copa d'Europa.

La xilena

Aquesta acció tècnica meravellosa pròpia de genis i fantasia va ser determinant per entendre el 2-1 del Barça - Atlètic d'ahir.
La xilena de Messi a l'inici de la segona meitat va obrir el pot de les essències d'un Barça piconadora amb Luís Suarez golejador.
No va ser l'expulsió de Fernando Torres per dues grogues al final de la primera meitat, malgrat si que va ser un bon atenuant.
Fins al moment de la xilena, el Barça estava groggy. De ressaca depressiva postclassic i que el cansament ja comença a afectar l'equip. 8 partits més que el rival. Com un mes de feina més que la resta.
Torres va obrir la ferida amb el gol que va fer que el Barça quedés KO,  fins l'expulsió del propi Torres. Aleshores el Barça es va revolucionar i va semblar un pollastre sense cap. Nerviós i buscant el gol sense sentit.
La xilena de Messi va ser el desllorigador de tot plegat. Va otorgar criteri ofensiu i el Barça va fer un atac i gol impecable per remuntar el partit.
2-1 i moments finals de l'Atlètic a la desesperada.
Final 2-1 i el Calderón ja vull de cara al partit de tornada en busca de la remuntada. Amb 1-0 en té prou.
Es patirà. Però avui gaudim. 2-1 i dimecres que ve una tornada supercalenta.
Ahir, una xilena del millor del món va ser clau. 2-1 i a preparar-nos per sobreviure a l'infern.

El Paper de Messi

Amb la toga a la cantonada i amb cada cop més cara de jutjat, avui Leo Messi tornarà a fer el que li agrada més: jugar a futbol. Potser l'única csa que sap fer. Perquè dubto molt que Leo hagi fet alguna cosa més que firmar un paper per autoritzar al pare a tributar impostos d'alguna de les empreses i societats amb no, del fill que gestiona el pare, a Panamà, a través del famós ja bufet de Mossack Fonseca.
És la notícia bomba que trascendeix l'esport, la cultura i la polítiuca. Els famosos Papers de Panamà o la suposada trama d'evasió d'impostos a aquest Paradís fiscal, on es tributa molt menys que en qualsevol altre territori. En aquests papers es mostren societats i empreses que han traslladat la seva activitat fiscal a Panamà, fet que fins avui dia és absolutament legal. El delicte seria si tributen les seves activitats a Panamà o a Espanya, per exemple.
En tot cas, tot aquest merder afecta al pare de Messi, pare i representant de la criatura, qui mou els fills de la criatura, que pobret no és que sigui una llumenera. Ell firma el que li diu el pare.
Avui Messi jugarà amb els seus companys l'anada dels quarts de final d ela Copa d'Europa, amb la rempr de fons de la punxada al Clàssic de dissabte al Camp Nou amb el Madrid.
Bona medecina pot ser avui, fer un bon partit amb l'Atlètic de Madrid per tal de callar boques. No serà gens fàcil ni us espereu una golejada espectacular que segelli el pas a les semifinals sense passar pel Calderón. No serà fàcil, però aquest Barça ha d'afrontar el partit amb seriositat i conscient de la dificultat del rival: millor en defensa que el Real, però molt pitjor en atac que el conjunt blanc.
Un bon parit, recuperar bones sensacions i aparcar el cansament de 8 partits més que la resta de competidors, que és el que porta. El Barça comença a acusar l'excés de partits. Ha de ser pragmàtic i pràctic. Anar cara a barraca i regular esforços. Comebnça la recta final i les garrofes van cares i el Barça està en inici de fatiga. És ara quan ha de treure un plus. I té jugadors per fer-ho.
Començant per Messi. Que per més jutges i punyetes ell segueix jugant com els àngels. I això és la millor medecina.
Torna la Championa, als quarts de final amb regust a duel de lliga Espanyola. Barça - Atlètic de MAdrid. Avui a les 20:45. Amb Messi, els seus papers i la resta

Clàssic blanc, Lliga blaugrana

Victòria del Madrid en el pitjor Clàssic de la història. El Barça dominant la pilota i el joc. Un joc pobre amb el pitjor partit del Trident. El Madrid només fent mal a les contres i marcant els dos gols en els pitjors moments del Barça, els darrers 10. Barça líder a 6 punts de l'Atlètic que guanya 5-0 al Betis i a 7 del Madrid quan queden 7 jornades. Qui no firmava això a inici temporada? Doncs això. Lliga blaugrana. L'Espanyol a Màlaga.
A Segona, el Girona va empatar amb l'Osasuna, el Llagostera va perdre al camp de la Ponferradina i el Nàstic empata a Còrdova.
En bàsquet, triomf del Barça al derbi amb Manresa i derrota de la Penya a Màlaga.
En motor, doble cita. A Bahrain, a la F1, victòria de Nico Rosberg per davant del Ferrari de Kimi Raikonnen
En motos, a Argentina, sorprenent triomf del malai Khairul Pawi a Moto3, primer malai en guanyar una cursa del Mundial de Motos. En Moto2, victòria del francès Johan Zarko. En MotoGP triomf de Marc Marquez
Ítems del cap de setmana del Clàssic.

Clàssic de l'anaconda

Carta oberta de l'anaconda

Bon nit a tots. He consumit el meu amo i no tornarà fins que s'acabi el partit. Per això parlaré jo per ell.
Va començar la setmana dient que aquest Clàssic seria intranscendent i sense l'interès d'altres. Total, la lliga ja fa dies que és blaugrana. El miraria perquè és el Barça i que soparia fins i tot en cas de derrota blaugrana.
Però a mesura que ha anat avançant els dies, la cosa ha anat canviant. Què collons! És el Barça - Madrid! L'Etern rival. Què és això que vingui al Camp Nou a guanyar? A casa nostra? Ni en broma.
Està nerviós. I demà encara més. Esmorzarà fort, posarà Barça TV a tot trapo recordant els millors clàssics. El partit de bàsquet a les 12 l'abstindrà dues hores del futbol (és professional malgrat tot). A les 14 ja veurà la Laura i el Mario fent la prèvia a la tele a Barça TV M. I pensarà com sempre que són tant bons amb tant poc. Enyorarà a àrbitres com Brito Arceo, Losantos Omar o Urizar Azpitarte i pensarà que Hernàndez Hernàndez no és nom d'àrbitre sinó més de bessons de Tintin.
Es comprarà els diaris esportius recollint tot el menjar i regals que donen.
El meu amo pensarà en Koeman, Stoichkov, Romario, Ronnie i Messi. En cap moment pensarà en derrota. No li entra al cap que a casa el Madrid ens guanyi.
I pensarà en Cruyff. I parlarà com ell. Es va enamorar del futbol per el Johan. I es va casar amb el futbol del Pep.
Buscarà un bar. S'hi asseurà amb el seu entrepà de truita i formatge i mirarà el partit i l'escoltarà amb la ràdio i el Pou. Resant a tot perquè el seu Barça guanyi.
I el futur? Serà el que serà. Espero que el meu amo sopi. De moment ara no hi és.
Jo la seva anaconda el posseeixo.
Bona nit i fins dimecres. Quan em vestiré d'Europa per atabalar de nou l'amo a la Copa d'Europa.